fins a l’actualitat i ha estat molt important en el <strong>de</strong>senvolupament i manteniment <strong>de</strong>l’atenció continuada pediàtrica al nostre hospital. Molts d’ells eren també experts ennoves tècniques neonatals i d’estabilització <strong>de</strong>l nen crític.Aquesta situació <strong>de</strong> “prestat” que va tenir el servei durant els anys <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong>remo<strong>de</strong>lació va durar fins l’any 1994. Durant aquesta època, va servir per sedimentar elsnous canvis al <strong>Servei</strong>. La incorporació progressiva i la creació d’un programa <strong>de</strong>docència per als MIR <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>, la posada al dia <strong>de</strong>ls protocols <strong>de</strong> treball, lainformatització <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong>, l’ampliació <strong>de</strong> les especialitats pediàtriques i la posada enmarxa d’una futura reestructuració <strong>de</strong> la pediatria hospitalària a Lleida, amb la creaciód’una sola unitat d’hospitalització pediàtrica al <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong> <strong>de</strong> l’HUAV, pel qualels pediatres <strong>de</strong>l Hospital Santa Maria i la càrrega assistencial pediàtrica d’aquesthospital es traspassava al <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong> <strong>de</strong> l’HUAV.Les reunions amb l’arquitecte <strong>de</strong> les obres, el Sr. Reig i el seu equip, van ser moltflui<strong>de</strong>s, i sempre va donar facilitats per escoltar l’opinió <strong>de</strong>ls pediatres per po<strong>de</strong>r feralgunes adaptacions que li suggeríem. Personalment, he d’agrair-li la seva predisposiciópel diàleg i les ganes <strong>de</strong> col·laboració.En aquesta època i abans <strong>de</strong> començar les obres <strong>de</strong> pediatria, es va posar en marxa la“remo<strong>de</strong>lació” <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong> d’Urgències General <strong>de</strong> l’Hospital, com he expli<strong>cat</strong> abans, i esva inaugurar també l’any 1994.Desgraciadament, no van ser escolta<strong>de</strong>s lesnecessitats pediàtriques d’aquesta àread’urgències. Com que els nens que arribavena urgències anava augmenten, van <strong>de</strong>cidirposar-hi una petita àrea, dividida en quatreparts per visitar-los: en total serien uns 40m2 on hi havia 4 boxes d’uns 6 m2 cada un;un bany <strong>de</strong> 6 m2, un box-receptori amb unataula i una vitrina amb aigüera pel treballd’infermeria. A més, un passadís centralcomú d’uns altres 6 m2. Al començament, idurant bastant temps, no hi van <strong>de</strong>stinar niinfermera, ni auxiliar, ni pediatre per atendreUrgències <strong>Pediatria</strong> any 1994els pacients que allí hi arribaven; i entre un MIR i el Pediatre <strong>de</strong> guàrdia havien <strong>de</strong> fertota la feina, inclús la <strong>de</strong> cridar els pacients, canviar la roba <strong>de</strong> les camilles, posar eltermòmetre, medicació etc. A més, l’espera <strong>de</strong>ls nens i els seus pares estava barrejadaamb les urgències <strong>de</strong>ls adults. Po<strong>de</strong>u imaginar la situació. Des <strong>de</strong>l primer moment es vaavisar que aquesta no era la solució per atendre els nens a urgències, es va informar <strong>de</strong>les necessitats, però en contra <strong>de</strong> l’opinió <strong>de</strong> tot el <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>, es va seguir molttemps així. Va haver-hi moltes protestes, cartes a diferents estaments, informacions ajuntes facultatives i juntes <strong>de</strong> direcció <strong>de</strong>l l’hospital, a estructures superiors etc.; i, en<strong>de</strong>finitiva, poques solucions.Al cap d’un temps, mes d’un any, hi van posar una auxiliar <strong>de</strong> clínica per atendre l’àrea<strong>de</strong>ls nens, amb horari <strong>de</strong> 10 <strong>de</strong>l matí a 10 <strong>de</strong> la nit; però, <strong>de</strong>sprés, ja no “calia”. Aquestaauxiliar, a la vegada, havia d’atendre també altres àrees, i si era necessari trucava a unainfermera. Més tard hi van <strong>de</strong>stinar una infermera, amb el mateix horari que l’auxiliar<strong>de</strong> l’àrea d’urgències per treballar preferentment amb els nens, però també havia25
d’atendre altres àrees d’urgències. Van ser molts anys <strong>de</strong> treball amb una infraestructuramolt <strong>de</strong>ficient, doncs fins entrat el segle XXI no es va començar a millorar aquesta àrea.Ja en tornarem a parlar més endavant.26
Change language