Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

fins a l’actualitat i ha estat molt important en el desenvolupament i manteniment del’atenció continuada pediàtrica al nostre hospital. Molts d’ells eren també experts ennoves tècniques neonatals i d’estabilització del nen crític.Aquesta situació de “prestat” que va tenir el servei durant els anys de les obres deremodelació va durar fins l’any 1994. Durant aquesta època, va servir per sedimentar elsnous canvis al Servei. La incorporació progressiva i la creació d’un programa dedocència per als MIR de Pediatria, la posada al dia dels protocols de treball, lainformatització del Servei, l’ampliació de les especialitats pediàtriques i la posada enmarxa d’una futura reestructuració de la pediatria hospitalària a Lleida, amb la creaciód’una sola unitat d’hospitalització pediàtrica al Servei de Pediatria de l’HUAV, pel qualels pediatres del Hospital Santa Maria i la càrrega assistencial pediàtrica d’aquesthospital es traspassava al Servei de Pediatria de l’HUAV.Les reunions amb l’arquitecte de les obres, el Sr. Reig i el seu equip, van ser moltfluides, i sempre va donar facilitats per escoltar l’opinió dels pediatres per poder feralgunes adaptacions que li suggeríem. Personalment, he d’agrair-li la seva predisposiciópel diàleg i les ganes de col·laboració.En aquesta època i abans de començar les obres de pediatria, es va posar en marxa la“remodelació” del Servei d’Urgències General de l’Hospital, com he explicat abans, i esva inaugurar també l’any 1994.Desgraciadament, no van ser escoltades lesnecessitats pediàtriques d’aquesta àread’urgències. Com que els nens que arribavena urgències anava augmenten, van decidirposar-hi una petita àrea, dividida en quatreparts per visitar-los: en total serien uns 40m2 on hi havia 4 boxes d’uns 6 m2 cada un;un bany de 6 m2, un box-receptori amb unataula i una vitrina amb aigüera pel treballd’infermeria. A més, un passadís centralcomú d’uns altres 6 m2. Al començament, idurant bastant temps, no hi van destinar niinfermera, ni auxiliar, ni pediatre per atendreUrgències Pediatria any 1994els pacients que allí hi arribaven; i entre un MIR i el Pediatre de guàrdia havien de fertota la feina, inclús la de cridar els pacients, canviar la roba de les camilles, posar eltermòmetre, medicació etc. A més, l’espera dels nens i els seus pares estava barrejadaamb les urgències dels adults. Podeu imaginar la situació. Des del primer moment es vaavisar que aquesta no era la solució per atendre els nens a urgències, es va informar deles necessitats, però en contra de l’opinió de tot el Servei de Pediatria, es va seguir molttemps així. Va haver-hi moltes protestes, cartes a diferents estaments, informacions ajuntes facultatives i juntes de direcció del l’hospital, a estructures superiors etc.; i, endefinitiva, poques solucions.Al cap d’un temps, mes d’un any, hi van posar una auxiliar de clínica per atendre l’àreadels nens, amb horari de 10 del matí a 10 de la nit; però, després, ja no “calia”. Aquestaauxiliar, a la vegada, havia d’atendre també altres àrees, i si era necessari trucava a unainfermera. Més tard hi van destinar una infermera, amb el mateix horari que l’auxiliarde l’àrea d’urgències per treballar preferentment amb els nens, però també havia25