estaríem en contacte amb els arquitectes quan siguessin <strong>de</strong>finitius els plànols. Així vaser i les habitacions <strong>de</strong>finitivament van ser <strong>de</strong> dos llits cadascuna. Als plànols <strong>de</strong>finitius,l’àrea neonatal quedava, encara que dividida en dos, molt ben distribuïda i organitzada, il’hospitalització pediàtrica com he expli<strong>cat</strong>. Dels meus somnis inicials poques coses hivan quedar. Actualment, en la remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong> la planta d’Obstetrícia feta l’any 2008,s’han construït habitacions individuals i es parlava, “només parlava”, que a <strong>Pediatria</strong>s’hauria <strong>de</strong> fer el mateix. Quines coses te la vida! Tot i així, he <strong>de</strong> reconèixer que unavegada posat en marxa allò que havien <strong>de</strong>cidit a la conselleria amb l’arquitecte, el Sr.Reig que va ser qui va guanyar el concurs per la remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong> la 5ª planta, vàrem teniruna molt bona relació i moltes reunions i consultes per millorar el que es pogués, comaixí va ser. Igualment he <strong>de</strong> reconèixer que l’estructura arquitectònica <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong> <strong>de</strong><strong>Pediatria</strong> va quedar molt ben adaptada a l’edifici antic i amb una gran lluminositat. Crecque, arquitectònicament, ha estat i és el millor servei <strong>de</strong> l’hospital.En resum, s’havia complert amb la promesa <strong>de</strong> la futura nova posada en marxa <strong>de</strong> lesobres <strong>de</strong> la tercera fase. La conselleria s’hi havia impli<strong>cat</strong> i el Dr. X. Trias s’hi vaimplicar en què es dugués a terme, com així va ser.23
Començament <strong>de</strong> les obres. “Èxo<strong>de</strong>” <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong> durant els anys 1992-93.Continuant canvis.Encara faltaven dos anys d’obres, i durant aquets temps, vàrem estar “llogats” i enl’“exili” en diferents àrees <strong>de</strong> l’hospital. Doncs fins l’any 1994 no es va inaugurar lanova planta <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>. Havien passat 14 anys <strong>de</strong>s <strong>de</strong> què havia arribat a l’hospital.Durant els anys <strong>de</strong> les obres, el <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong> va estar redistribuït. A l’àreaneonatal, l’UCI es va traslladar a la UCI general <strong>de</strong> l’Hospital; una sala amb sishabitacions o aïllaments in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts. Això representava una millora en lainfraestructura per l’atenció <strong>de</strong>l nadó malalt. Es va po<strong>de</strong>r millorar d’una manera francala monitorització neonatal. Es va po<strong>de</strong>r també millorar els aparells per a l’assistència alnadó, amb nous ventiladors; en concret BP 2000 -les vulgarment anomena<strong>de</strong>s “cabres”,pel soroll que feien quan es <strong>de</strong>sconnectaven-. Es van po<strong>de</strong>r millorar les tècniquesd´oxigenoteràpia, ventiloteràpia i també la comoditat <strong>de</strong>l treball <strong>de</strong> tot el personal quetreballava en aquesta àrea. La resta <strong>de</strong> nadons, els que estaven amb la seva mare, esseguien visitant a l’àrea d’obstetrícia a la 4ª planta <strong>de</strong> l’edifici antic, a la mitja plantaque hi havia, doncs l’altra mitja estava en obres.Quant a l’àrea d’hospitalització pediàtrica, ens van traslladar a la 2ª planta, cara nord,<strong>de</strong>l nou edifici. Hi havien quinze habitacions <strong>de</strong> dos llits cada una, en total 30 llits.Estavem també millor, doncs era una planta nova, i hi havia zona adient <strong>de</strong> treball tantper infermeria com a <strong>de</strong>spatxos pel personal mèdic, i també una sala <strong>de</strong> reunions. Allívarem començar a tenir els primers or<strong>de</strong>nadors <strong>de</strong>l servei com a eina <strong>de</strong> treball. Notothom els sabia fer anar.Durant aquets anys, però, van succeir es<strong>de</strong>veniments que van resultar positius pelfuncionament <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong>. El llavors director mèdic <strong>de</strong> l’Hospital, el Dr. G. Ferrer, veientcom havia augmentat el volum <strong>de</strong> feina <strong>de</strong> totes les àrees <strong>de</strong>l servei (natalitat,hospitalització, urgències generals i <strong>de</strong> paritoris, guàrdies etc.), així com la complexitat<strong>de</strong> l’assistència i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> conversacions al respecte sobre les necessitats <strong>de</strong> pediatresper aquesta nova situació, va treballar amb la possibilitat, i ho va aconseguir, <strong>de</strong> laampliació d’un pediatra per el <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>. Un antic alumne <strong>de</strong> la facultat <strong>de</strong>Medicina <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Lleida, que havia fet la formació MIR a l’hospital Infantil<strong>de</strong> la Vall d’Hebrón, i especialitzat en UCI neonatal i assistència <strong>de</strong>l nen crític, es vaafegir a l’equip <strong>de</strong> pediatres <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong>. Així es va incorporar inicialment el Dr. EduardSolè a l’staff <strong>de</strong> pediatria, que va ser un impuls per la posada en marxa <strong>de</strong> novestècniques en ventiloteràpia neonatal, així com tècniques <strong>de</strong> cures intensives en nens.La consecució d’una plaça MIR cada any per a <strong>Pediatria</strong> va ser un canvi qualitatiu, queva repercutir d’una manera positiva en el funcionament <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong>. El Dr. XavierBringué i la Dra. Silvia Prado van ser els primers MIRs <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>.Tanmateix, alguns pediatres joves formats per la via MIR, molts d’ells antics alumnes<strong>de</strong> la Facultat <strong>de</strong> Medicina <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Lleida i que van venir a treballar aLleida a diferents CAPs <strong>de</strong> la ciutat i província, tenien molt interès en seguir tenintcontacte amb l’hospital, i feien guàrdies al <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>. Això va ser també unaltre impuls important pel funcionament <strong>de</strong>l servei. El Dr. Jordi García, pediatra <strong>de</strong>lCAP Lleida Nord, va ser el primer en venir a col·laborar en l’atenció a les guàrdies al<strong>Servei</strong>. Això va motivar a altres companys a fer el mateix. A més, això s’ha mantingut24