Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

pediatres- i actualitzar-los, o bé sobre casos radiològics o pacients amb èxitus, sobretotde l’àrea neonatal. Això al començament ho fèiem en l’única habitació que hi havia pera tot, com he dit abans (uns 12-15 m2). Es pot comprendre que no era fàcil, doncs éremset metges, però així i tot, les fèiem. A la resta de l’hospital, no eren gaires els serveisque feien sessions i partes de guàrdia estructurats; i sessions generals de l’hospital non’hi havien. La infraestructura i algunes mentalitats no en donaven facilitats.També calia pensar en la possibilitat que els pediatres tinguessin una orientació cap auna subespecialitat pediàtrica. Prèviament, la Dra. Martínez i el Dr. Hervera ja vanveure la necessitat que un pediatre s’orientés cap a la cardiologia infantil. Així fou comel Dr. Joan Vidal es va dedicar a atendre els nens amb cardiopaties congènites;subespecialitat que va fer a l´Hospital Infantil de la Vall d’Hebrón a Barcelona amb elDr. Girona i després durant 8 mesos a Alemanya, a Colònia. Després va ser la Dra.Aurora López la que, veient les necessitats dels nens amb asma i problemes al·lèrgics,va especialitzar-se en al·lèrgia pediàtrica a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebrón aBarcelona, amb el Dr. Jaume Botey. Tanmateix, tres dels pediatres estaven dedicatspreferentment a la Neonatologia. La primera va ser la Dra. P. Martínez, i més tard esvan incorporar els doctors J. J. Marco i el Dr. M. Vega, que va iniciar les novesmodalitats d’assistència neonatal. Tanmateix, jo vaig decantar-me cap a l’Infectologiades del primer moment, doncs en molt, era la patologia prevalent en el servei.En aquets primers anys de funcionament, recordo haver viscutmolta patologia que actualment ja és excepcional, com era lamalaltia hemorràgica del nadó, que va desaparèixer quanvarem obligar a fer la profilaxi amb Vit K a tots els nadons;casos de Fenilcetonúria i hipotiroïdisme congènit, que tambévan desaparèixer al posar en marxa l’escreening metabòlicneonatal, aspecte en el qual hi van col·laborar amb moltadedicació les infermeres i s’ho va proposar com a reptepersonal la supervisora Carmina Aranda; casos de malaltiesmalformatives i genètiques que avui en dia pràcticament nose’n veuen, com Crit du Chat; Trisomies 13-15 i 17-18:pacients Acráneos; grans mielomeningoceles o gransomfaloceles entre els pacients nadons. Tanmateix, fins alPrimer RespiradorNeonatal Bournsvoltant de l’any 1983 no ens van concedir un respirador per els nadons, i el primer queens van concedir, com que no hi havia tomes generals d’oxigen i aire a l’hospital, va sernecessari afegir-hi un compressor.El soroll que feia no deixava dormir a les parteres de l’habitació conjunta a l’àreaneonatal. Juntament amb l’oxigen administrat per via nasal o en campana, era tot el queteníem per administrar tractament respiratori als nadons. La mortalitat perinatal era altai cada any es feien més de 10 autòpsies neonatals de promig. Aquí he d’afegir l’interésdels doctors Vilaret i Ramos del Servei d’Anatomia Patològica en la seva realització iels resultats es van publicar en el Butlletí de la Societat Catalana de Pediatra.A la planta d’hospitalització pediàtrica també recordo haver viscut dos casos depoliomielitis, febres tifoides, febres de Malta, infeccions invasives per HaemophilusInfluenzae b com cel·lulitis facial, meningitis, epiglotitis i pneumònies; epidèmiesd’infeccions meningocòccies; d’infeccions per enterovirus i per rotavirus a l’àreaneonatal que es van publicar a Anales Españoles de Pediatria. També dos casos deBotulisme infantil després de menjar espàrrecs en dos germans de la vall d’Aran; casos17