Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

icslleida.cat
from icslleida.cat More from this publisher
30.07.2015 Views

pediatres- i actualitzar-los, o bé sobre casos radiològics o pacients amb èxitus, sobretotde l’àrea neonatal. Això al començament ho fèiem en l’única habitació que hi havia pera tot, com he dit abans (uns 12-15 m2). Es pot comprendre que no era fàcil, doncs éremset metges, però així i tot, les fèiem. A la resta de l’hospital, no eren gaires els serveisque feien sessions i partes de guàrdia estructurats; i sessions generals de l’hospital non’hi havien. La infraestructura i algunes mentalitats no en donaven facilitats.També calia pensar en la possibilitat que els pediatres tinguessin una orientació cap auna subespecialitat pediàtrica. Prèviament, la Dra. Martínez i el Dr. Hervera ja vanveure la necessitat que un pediatre s’orientés cap a la cardiologia infantil. Així fou comel Dr. Joan Vidal es va dedicar a atendre els nens amb cardiopaties congènites;subespecialitat que va fer a l´Hospital Infantil de la Vall d’Hebrón a Barcelona amb elDr. Girona i després durant 8 mesos a Alemanya, a Colònia. Després va ser la Dra.Aurora López la que, veient les necessitats dels nens amb asma i problemes al·lèrgics,va especialitzar-se en al·lèrgia pediàtrica a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebrón aBarcelona, amb el Dr. Jaume Botey. Tanmateix, tres dels pediatres estaven dedicatspreferentment a la Neonatologia. La primera va ser la Dra. P. Martínez, i més tard esvan incorporar els doctors J. J. Marco i el Dr. M. Vega, que va iniciar les novesmodalitats d’assistència neonatal. Tanmateix, jo vaig decantar-me cap a l’Infectologiades del primer moment, doncs en molt, era la patologia prevalent en el servei.En aquets primers anys de funcionament, recordo haver viscutmolta patologia que actualment ja és excepcional, com era lamalaltia hemorràgica del nadó, que va desaparèixer quanvarem obligar a fer la profilaxi amb Vit K a tots els nadons;casos de Fenilcetonúria i hipotiroïdisme congènit, que tambévan desaparèixer al posar en marxa l’escreening metabòlicneonatal, aspecte en el qual hi van col·laborar amb moltadedicació les infermeres i s’ho va proposar com a reptepersonal la supervisora Carmina Aranda; casos de malaltiesmalformatives i genètiques que avui en dia pràcticament nose’n veuen, com Crit du Chat; Trisomies 13-15 i 17-18:pacients Acráneos; grans mielomeningoceles o gransomfaloceles entre els pacients nadons. Tanmateix, fins alPrimer RespiradorNeonatal Bournsvoltant de l’any 1983 no ens van concedir un respirador per els nadons, i el primer queens van concedir, com que no hi havia tomes generals d’oxigen i aire a l’hospital, va sernecessari afegir-hi un compressor.El soroll que feia no deixava dormir a les parteres de l’habitació conjunta a l’àreaneonatal. Juntament amb l’oxigen administrat per via nasal o en campana, era tot el queteníem per administrar tractament respiratori als nadons. La mortalitat perinatal era altai cada any es feien més de 10 autòpsies neonatals de promig. Aquí he d’afegir l’interésdels doctors Vilaret i Ramos del Servei d’Anatomia Patològica en la seva realització iels resultats es van publicar en el Butlletí de la Societat Catalana de Pediatra.A la planta d’hospitalització pediàtrica també recordo haver viscut dos casos depoliomielitis, febres tifoides, febres de Malta, infeccions invasives per HaemophilusInfluenzae b com cel·lulitis facial, meningitis, epiglotitis i pneumònies; epidèmiesd’infeccions meningocòccies; d’infeccions per enterovirus i per rotavirus a l’àreaneonatal que es van publicar a Anales Españoles de Pediatria. També dos casos deBotulisme infantil després de menjar espàrrecs en dos germans de la vall d’Aran; casos17

de Miasténia Gravis; Xarampió amb pneumopatia intersticial; Xarampió ambEncefalitis tardana; embriopaties rubeòliques; brots de galteres; fascitis necrotitzantspost varicel·la; malalties metabòliques com Tirosinosi i Citrulinémia, a part dels casosde fenil cetonúria que varem veure al començament.Així, poc a poc, -de vegades massa- vàrem començar a canviar l’estructura del Servei.Primer: es va poder aconseguir trobar una sala per fer-hi reunions i treballar; després ensvan posar una secretaria, la Sra. Mari Carmen Mena, que ens va ajudar i molt de cara ala funció administrativa del Servei (pag 59). Després es va aconseguir una habitació perpoder revisar diàriament a tots els nadons sans, sense haver-los d´explorar en el mateixlloc que els nadons malalts. Es va aconseguir també unes infermeres que només esdediquessin a aquesta feina; això va representar un avenç, doncs al ser sempre lesmateixes, i no haver de dedicar-se a l’atenció de la partera, el control del nadó era moltmes acurat i podien dedicar també temps a ensenyar a les mares la puericultura del nadó.Gràcies a tot això es va poder posar en marxa l’escreening neonatal, malformatiu imetabòlic molt aviat, i fer la profilaxis neonatal des del primer moment. Vadesaparèixer la mort inesperada del nadó, les malalties hemorràgiques, la febre de set,etc.També recordo que entre els malalts mixtes que depenien d’un altre servei de l’hospital,al revisar-los des del punt de vista pediàtric general, haver-se fet diagnòstics deDisplàsia Cleidocraneal, en una nena que “doblegava molt els hombros”; Síndromed’hipercalcémia congènita Wiliams- en un nen de 7 anys que l’anaven a operar de“carnots” perquè no hi havia manera que augmentés de talla-; pacient amb Síndrome deTurner, un altre amb una Coartació Aòrtica descoberta al prendre la pressió per larevisió general que es feia des de pediatria; un altre amb una osteomielitis delsmetatarsià, després d’una punxada a través dels “keds”; síndromes d’hipertensiópulmonar secundaris a obstrucció de vies respiratòries altes, en nens que s’anaven aoperar també de carnots; malaltia inflamatòria intestinal en nens operats d’apendicitis,cos estrany intraorbitari -mina de llapis- en una nena amb cel·lulitis orbitaria; hemofiliaen pacient amb hematoma retroperitoneal, ofegats per aspiració en una piscina, amblesió toràcica espectacular; ruptura traumàtica per accident de tràquea amb emfisemasubcutani i molts d’altres casos, a part de molta altra patologia més comú.Per una altra part cal reconèixer que els professionals de serveis generals feien forçafeina amb els nens i això deia molt a favor seu. Tots els especialistes quirúrgiques, comOtorinolaringòlegs, Traumatòlegs, Uròlegs i Oftalmòlegs, Cirurgians Generals, etc.operaven nens, com per exemple apendicitis, estenosi hipertròfica de píloro, herniesinguinals, invaginacions intestinals, traumatismes abdominals greus, abscessos cervicals,parafaringeos, traqueotomies, fractures obertes i totes les urgències traumatològiques,urològiques, oftalmològiques o ginecològiques.També recordo situacions de catàstrofes greus com accidents de circulació que vanafectar a la canalla, i entre ells, el més greu pel nombre de nens morts, i accidentats, vaser el de l’autocar de Juneda, on hi anaven nens petits de colònies, que va ser atropellatper un tren en un pas a nivell. Va ser un shock primer pels pacients i pels familiars,l’hospital i tota la ciutat de Lleida. Des del punt de vista assistencial, la participació detots els estaments sanitaris i no sanitaris, tots els serveis de l’hospital, i la coordinacióamb els centres sanitaris de tercer nivell, va ser exemplar. L’altre que recordo es la d’unaccident d’autocar en que hi anaven refugiats iranians que fugien cap a Canadà. Aquí hi18

pediatres- i actualitzar-los, o bé sobre casos radiològics o pacients amb èxitus, sobretot<strong>de</strong> l’àrea neonatal. Això al començament ho fèiem en l’única habitació que hi havia pera tot, com he dit abans (uns 12-15 m2). Es pot comprendre que no era fàcil, doncs éremset metges, però així i tot, les fèiem. A la resta <strong>de</strong> l’hospital, no eren gaires els serveisque feien sessions i partes <strong>de</strong> guàrdia estructurats; i sessions generals <strong>de</strong> l’hospital non’hi havien. La infraestructura i algunes mentalitats no en donaven facilitats.També calia pensar en la possibilitat que els pediatres tinguessin una orientació cap auna subespecialitat pediàtrica. Prèviament, la Dra. Martínez i el Dr. Hervera ja vanveure la necessitat que un pediatre s’orientés cap a la cardiologia infantil. Així fou comel Dr. Joan Vidal es va <strong>de</strong>dicar a atendre els nens amb cardiopaties congènites;subespecialitat que va fer a l´Hospital Infantil <strong>de</strong> la Vall d’Hebrón a Barcelona amb elDr. Girona i <strong>de</strong>sprés durant 8 mesos a Alemanya, a Colònia. Després va ser la Dra.Aurora López la que, veient les necessitats <strong>de</strong>ls nens amb asma i problemes al·lèrgics,va especialitzar-se en al·lèrgia pediàtrica a l’Hospital Infantil <strong>de</strong> la Vall d’Hebrón aBarcelona, amb el Dr. Jaume Botey. Tanmateix, tres <strong>de</strong>ls pediatres estaven <strong>de</strong>di<strong>cat</strong>spreferentment a la Neonatologia. La primera va ser la Dra. P. Martínez, i més tard esvan incorporar els doctors J. J. Marco i el Dr. M. Vega, que va iniciar les novesmodalitats d’assistència neonatal. Tanmateix, jo vaig <strong>de</strong>cantar-me cap a l’Infectologia<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l primer moment, doncs en molt, era la patologia prevalent en el servei.En aquets primers anys <strong>de</strong> funcionament, recordo haver viscutmolta patologia que actualment ja és excepcional, com era lamalaltia hemorràgica <strong>de</strong>l nadó, que va <strong>de</strong>saparèixer quanvarem obligar a fer la profilaxi amb Vit K a tots els nadons;casos <strong>de</strong> Fenilcetonúria i hipotiroïdisme congènit, que tambévan <strong>de</strong>saparèixer al posar en marxa l’escreening metabòlicneonatal, aspecte en el qual hi van col·laborar amb molta<strong>de</strong>dicació les infermeres i s’ho va proposar com a reptepersonal la supervisora Carmina Aranda; casos <strong>de</strong> malaltiesmalformatives i genètiques que avui en dia pràcticament nose’n veuen, com Crit du Chat; Trisomies 13-15 i 17-18:pacients Acráneos; grans mielomeningoceles o gransomfaloceles entre els pacients nadons. Tanmateix, fins alPrimer RespiradorNeonatal Bournsvoltant <strong>de</strong> l’any 1983 no ens van concedir un respirador per els nadons, i el primer queens van concedir, com que no hi havia tomes generals d’oxigen i aire a l’hospital, va sernecessari afegir-hi un compressor.El soroll que feia no <strong>de</strong>ixava dormir a les parteres <strong>de</strong> l’habitació conjunta a l’àreaneonatal. Juntament amb l’oxigen administrat per via nasal o en campana, era tot el queteníem per administrar tractament respiratori als nadons. La mortalitat perinatal era altai cada any es feien més <strong>de</strong> 10 autòpsies neonatals <strong>de</strong> promig. Aquí he d’afegir l’interés<strong>de</strong>ls doctors Vilaret i Ramos <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong> d’Anatomia Patològica en la seva realització iels resultats es van publicar en el Butlletí <strong>de</strong> la Societat Catalana <strong>de</strong> Pediatra.A la planta d’hospitalització pediàtrica també recordo haver viscut dos casos <strong>de</strong>poliomielitis, febres tifoi<strong>de</strong>s, febres <strong>de</strong> Malta, infeccions invasives per HaemophilusInfluenzae b com cel·lulitis facial, meningitis, epiglotitis i pneumònies; epidèmiesd’infeccions meningocòccies; d’infeccions per enterovirus i per rotavirus a l’àreaneonatal que es van publicar a Anales Españoles <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>. També dos casos <strong>de</strong>Botulisme infantil <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> menjar espàrrecs en dos germans <strong>de</strong> la vall d’Aran; casos17

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!