Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

seves exigències. Com es pot suposar, les infermeres treballaven com podien, i elsmetges també. A més a més, no hi havia una Secretaria per les tasques administrativesque requeria el Servei.Els pacients nadons, ingressats a la 4ª planta de maternitat, estaven atesos medicamentper tres pediatres neonatòlegs; encarregats d’assistir als nadons patològics i de revisardiàriament els nadons normals; cosa que es feia al propi niu, on hi havia una taula petitaper fer aquesta tasca.Com es pot suposar el moviment d’entrada i sortida de nadonsnormals a l’àrea del niu era una constant durant tot el dematí.Els pediatres que treballaven al servei estaven distribuïts entre els de la 5ª planta dePediatria, el Dr. Guillermo Hervera, cap de secció, i els doctors adjunts Juanjo Galínez,Aurora López i Joan Vidal. Els Pediatres neonatòlegs es trobaven a la 4ª planta, la Dra.Purificación Martínez, cap de secció i cap del servei en funcions, i els doctors MiguelVega i Juanjosé Marco. Entre tots ells eren responsables de l’assistència diària delspacients i de la resta de l’assistència durant les 24 hores del dia; és a dir, de les guàrdiesque es feien, una a la setmana, quan hi era tothom, i en temps de vacances o quan hihavia alguna baixa, que s´havia de cobrir amb els que quedaven. Podien arribar a tenir 8o més guàrdies al mes.El Dr. Guillermo Hervera provenia de l’Escola Universitària de Pediatria de Sevilla, delprofessor Suárez Perdiguero. El Dr. J. J. Galíndez i la Dra. A López, formats al’Hospital Infantil de la Vall d’Hebrón amb el professor A. Ballabriga i el Dr. J. Vidal,format a l’Escola Universitària de Pediatria de Saragossa, amb el professor E. Casado.La Dra. P. Martínez provenia de l’escola de la Maternitat Provincial de Barcelona delDr. Pérez del Pulgar. El Dr. Miguel Vega de l’Hospital Infantil Miguel Servet deSaragossa amb el professor E. Casado i el Dr. Marco Tello i el Dr. J. J. Marco del’Hospital de Basurto de Bilbao.Crec que podríem dir que el Servei de Pediatria era una part més de l’hospital, amb unainfraestructura física deficient, amb mancances estructurals, materials i organitzativesimportants (àrees de treball, urgències, consultes externes, edat pediàtrica, organitzacióplantes i distribució treball i horaris, coordinació amb altres serveis que també tenienpacients i nens ingressats a la planta 5ª de pediatria etc.), i un material humàd’infermeres i pediatres amb interès i esperances per millorar la situació del Servei. Amés, el Servei de Pediatria tenia un handicap important i era que, a l´estar en un hospitalgeneral, la mentalitat pediàtrica i necessitats dels nens per part de la majoria de serveisde l’hospital era inexistent, si més no negativa, en alguns casos. Això, desgraciadament,era una constant en tots els serveis de pediatria dels hospitals generals de tot el país. Hihavia el concepte, encara arrelat, que la Pediatria és la medicina clínica dels adultsaplicat al nen. Sempre hi va haver professionals, no pediatres, que entenien que això noera així. Entre d’altres teníem l’exemple de la Dra. Carmen Rivas, cap del Servei deLaboratori, que va comprendre la situació dels nens i va intentar des del primer momentmillorar l’atenció des de la seva àrea de treball, i sempre ens va comprendre i ajudar.També hi va haver altres professionals, però en general era més a nivell personal que node Servei.Calien canvis profunds tant a l’hospital com al propi Servei de Pediatria. A l’hospitalera més difícil poder-hi intervenir, encara que s’hi podia transmetre canvis en lamentalitat hospitalària i pediàtrica; hi va haver pediatres i metges de diversos serveis15