Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

No hi havia respiradors, la presa d’oxigen es feia a través de bombones a cada una deles incubadores i es donava humidificat a través d’una botella d’aigua que bombollejavacontínuament, assenyalant que hi passava l’oxigen.Tampoc hi havia urgències de Pediatria i, com he dit abans, els nens també venien aingressar enviats pel pediatra de l’ambulatori, o bé pel metge de capçalera. A la plantabaixa de l’hospital, a l’entrada antiga s’hi havia “adequat” una habitació –on a la vegadas’hi guardaven històries clíniques- perquè un metge contractat veiés alguns d’aquetspacients, nens i adults, abans d’ingressar a la planta corresponent.Tampoc hi havia consulta externa com a tal. Els pediatres, segons els casos, feien venira control alguns pacients quan era necessari. Però no hi havia lloc per veure’ls i s’haviade fer dintre de l’àrea d’hospitalització, on s’hi havia adequat una habitació de uns 9 o10 m2 amb aquesta finalitat, on també hi havia un aparell de radioscòpia. En algun casencara l’havia vist fer-lo servir.No hi havia despatxos per reunir-se o treballar.Només n’hi havia un, amb una taula, i unamaquina d’escriure “underwood” època InstitutoNacional de Previsión, un sofà tipo chaise longue,un armari encastat a la paret per deixar-hi lesbates, un lavabo per rentar-se les mans i una fustasobre la chaise longue que feia de prestatgeria onhi havia alguns llibres. Aquest despatx, a l´arribarservia de despatx del “jefe”; sala de reunions i de“parte” de guàrdia; sala de sessions; sala de treballdel servei i sala d’estada per el pediatre de guàrdia,entre d’altres funcions.Despatx del ServeiHi havia dos controls d’infermeria, un en cada ala de la 5ª planta, amb una Supervisora,Pilar Gias, responsable de les infermeres i auxiliars de la planta. La supervisora, feiamolt treball assistencial i estava molt pendent de l’evolució clínica dels pacients, i aixího transmetia a la resta d’infermeres a través dels informes que feien al dematí.A l’àrea de Nadons de la 4ª planta, les infermeres treballaven sobretot amb els nadonspatològics i les altres treballaven més amb els nadons que quedaven hospitalitzats ambla seva mare durant tres dies abans de ser enviats cap a casa després del part; aquetsnadons es banyaven cada dia a la famosa banyera, i a la vegada les infermeres i auxiliarsvigilaven si hi havia alguna anomalia per informar-ne als pediatres; tanmateix eren lesque feien de contacte entre les mares, els nens i els pediatres neonatòlegs. Més endavant,s’hi va posar una supervisora per aquesta àrea, la Carmina Aranda.Els pacients hospitalitzats en la 5ª planta eren atesos pels quatre pediatres de la planta.Cadascun portava els malalts que li corresponien en funció de l’ordre d’ingrés. A laplanta també hi ingressaven pacients adults d’altres serveis hospitalaris i nens de serveiscentrals principalment quirúrgics per intervenció. Aquests pacients, en principi nodepenien de pediatria. Tanmateix, tots els nens de més de 7 anys amb problemes mèdics,depenien del Servei de Medicina Interna. És a dir, que la planta 5ª de Pediatria, podiasemblar un mercat on s’hi podien trobar, a més dels pediatres, traumatòlegs, cirurgians,otorrinos, oftalmòlegs, uròlegs i internistes, cadascun d’ells amb els seus pacients i les14