partir d’unes da<strong>de</strong>s a concretar <strong>de</strong>finitivament. Hi havia interès i il·lusió per part <strong>de</strong>lsprofessionals sanitaris <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r canviar i mo<strong>de</strong>rnitzar l’hospital i l’assistènciahospitalària pública per la població. Van ser el nucli responsable d´allò que ésactualment l’Hospital Universitari Arnau <strong>de</strong> Vilanova. Calien, però, encara passar unsquants anys, moltes reunions, molts viatges, molt treball i també disgustos i alegriesfins arribar a la situació actual als 30 anys, en què a pesar <strong>de</strong> tot i el canvi aconseguit,encara hi ha mancances. Això si no recordo malament pel que em van dir, va ser alvoltant <strong>de</strong> l’any 1977 i jo no hi era encara, a l’hospital, i per tant no puc parlar <strong>de</strong>persones.I el <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>, quin rol hi jugava en tota aquesta situació? El <strong>Servei</strong> <strong>de</strong><strong>Pediatria</strong> tenia una estructura física exactament igual que la resta <strong>de</strong> la casa. Habitacions<strong>de</strong> dos llits i dos habitacions <strong>de</strong> quatre llits; amb les mateixes característiques que l’anyque es va inaugurar el <strong>Servei</strong>, el 1964. Una habitació, la 518, que estava enfront <strong>de</strong>lcontrol d’infermeria nord, servia per posar-hi els nens que estaven més greus. L’àreaneonatal, el “niu”, estava a la quarta planta, la <strong>de</strong> maternitat, i estava també amb lesmateixes característiques que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la inauguració. Hi havia la zona <strong>de</strong> les“incubadores” que estava formada per dos boxes, amb dos o tres incubadores cadascun,i un box amb 4 bressols pels nadons patològics que no precisaven incubadora. Al costathi havia una saleta d’uns 8 o 9 m2, on hi havia una banyera, mo<strong>de</strong>l anys cinquanta, ons’hi banyaven cada dia tots els nadons, tant els malalts com els sans.Habitació standard Inauguració incubadora Àrea neonatología - incubadoresLa zona <strong>de</strong> la banyera separava l’àrea <strong>de</strong> nadons patològic <strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong>ls nadons normals.Aquestos estaven posats en cabassets, uns damunt <strong>de</strong>ls altres, com si fossin lliteres,formant columnes <strong>de</strong> dos cabassets, si mal no recordo. Era una habitació més gran on hihavia 15 o 20 o més nadons. Cada <strong>de</strong>matí, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> banyar-los, els nadons sans esposaven en una camilla comú, un rere l’altre en una fila <strong>de</strong> sis o vuit, i es distribuïen ales seves mares. Al tard, es recollien en les mateixes camilles i es <strong>de</strong>ixaven cadascun enel seu cabasset al niu perquè les mares poguessin <strong>de</strong>scansar. El millor <strong>de</strong> l’estructurafísica <strong>de</strong> l’àrea era que donava al jardí <strong>de</strong> l’hospital i la llum i la vista eren excel·lents.Nius Personal treballant al niu Banyera13
No hi havia respiradors, la presa d’oxigen es feia a través <strong>de</strong> bombones a cada una <strong>de</strong>les incubadores i es donava humidifi<strong>cat</strong> a través d’una botella d’aigua que bombollejavacontínuament, assenyalant que hi passava l’oxigen.Tampoc hi havia urgències <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong> i, com he dit abans, els nens també venien aingressar enviats pel pediatra <strong>de</strong> l’ambulatori, o bé pel metge <strong>de</strong> capçalera. A la plantabaixa <strong>de</strong> l’hospital, a l’entrada antiga s’hi havia “a<strong>de</strong>quat” una habitació –on a la vegadas’hi guardaven històries clíniques- perquè un metge contractat veiés alguns d’aquetspacients, nens i adults, abans d’ingressar a la planta corresponent.Tampoc hi havia consulta externa com a tal. Els pediatres, segons els casos, feien venira control alguns pacients quan era necessari. Però no hi havia lloc per veure’ls i s’havia<strong>de</strong> fer dintre <strong>de</strong> l’àrea d’hospitalització, on s’hi havia a<strong>de</strong>quat una habitació <strong>de</strong> uns 9 o10 m2 amb aquesta finalitat, on també hi havia un aparell <strong>de</strong> radioscòpia. En algun casencara l’havia vist fer-lo servir.No hi havia <strong>de</strong>spatxos per reunir-se o treballar.Només n’hi havia un, amb una taula, i unamaquina d’escriure “un<strong>de</strong>rwood” època InstitutoNacional <strong>de</strong> Previsión, un sofà tipo chaise longue,un armari encastat a la paret per <strong>de</strong>ixar-hi lesbates, un lavabo per rentar-se les mans i una fustasobre la chaise longue que feia <strong>de</strong> prestatgeria onhi havia alguns llibres. Aquest <strong>de</strong>spatx, a l´arribarservia <strong>de</strong> <strong>de</strong>spatx <strong>de</strong>l “jefe”; sala <strong>de</strong> reunions i <strong>de</strong>“parte” <strong>de</strong> guàrdia; sala <strong>de</strong> sessions; sala <strong>de</strong> treball<strong>de</strong>l servei i sala d’estada per el pediatre <strong>de</strong> guàrdia,entre d’altres funcions.Despatx <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong>Hi havia dos controls d’infermeria, un en cada ala <strong>de</strong> la 5ª planta, amb una Supervisora,Pilar Gias, responsable <strong>de</strong> les infermeres i auxiliars <strong>de</strong> la planta. La supervisora, feiamolt treball assistencial i estava molt pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’evolució clínica <strong>de</strong>ls pacients, i aixího transmetia a la resta d’infermeres a través <strong>de</strong>ls informes que feien al <strong>de</strong>matí.A l’àrea <strong>de</strong> Nadons <strong>de</strong> la 4ª planta, les infermeres treballaven sobretot amb els nadonspatològics i les altres treballaven més amb els nadons que quedaven hospitalitzats ambla seva mare durant tres dies abans <strong>de</strong> ser enviats cap a casa <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l part; aquetsnadons es banyaven cada dia a la famosa banyera, i a la vegada les infermeres i auxiliarsvigilaven si hi havia alguna anomalia per informar-ne als pediatres; tanmateix eren lesque feien <strong>de</strong> contacte entre les mares, els nens i els pediatres neonatòlegs. Més endavant,s’hi va posar una supervisora per aquesta àrea, la Carmina Aranda.Els pacients hospitalitzats en la 5ª planta eren atesos pels quatre pediatres <strong>de</strong> la planta.Cadascun portava els malalts que li corresponien en funció <strong>de</strong> l’ordre d’ingrés. A laplanta també hi ingressaven pacients adults d’altres serveis hospitalaris i nens <strong>de</strong> serveiscentrals principalment quirúrgics per intervenció. Aquests pacients, en principi no<strong>de</strong>penien <strong>de</strong> pediatria. Tanmateix, tots els nens <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 7 anys amb problemes mèdics,<strong>de</strong>penien <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> Medicina Interna. És a dir, que la planta 5ª <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>, podiasemblar un mer<strong>cat</strong> on s’hi podien trobar, a més <strong>de</strong>ls pediatres, traumatòlegs, cirurgians,otorrinos, oftalmòlegs, uròlegs i internistes, cadascun d’ells amb els seus pacients i les14