Història Servei de Pediatria ...1980 â 2010... - icslleida.cat
Història Servei de Pediatria ...1980 â 2010... - icslleida.cat Història Servei de Pediatria ...1980 â 2010... - icslleida.cat
Infantil a nivell Europeu, on es podia ferl’especialitat de pediatria i, a més a més, teniesl’opció de posar-te en contacte amb totes lessubespecialitats pediàtriques. Això era un somnique es va fer realitat, després de concursar aNivell Nacional a una de les places de “médicoresidente para las instituciones sanitarias delInstituto Nacional de Previsión; siete plazaspara la Residéncia Sanitária “Francisco Franco”,Hospital Materno Infantil de Barcelona”(Fotografies dreta).Una d’elles la vaig guanyar, em van cridar si lavolia acceptar, vaig dir com es lògic que si, i apartir del mes d’octubre del 1968, vaig deixar la“Residéncia Sanitária General Moscardóde Lérida”, amb tots els records que heesmentat.MIRs de Congrés a SevillaHospital infantil a ZaragozaA partir d’aquí, i fins l’any 1980 tot el que sé del’antiga “Residencia General Moscardó” és através d’explicacions puntuals, no viscudes.Durant aquets anys, des del 1972, vaig estartreballant a l’Hospital Infantil de la CiudadSanitária “José Antonio Primo de Rivera”,posteriorment Hospital Miguel Servet deZaragoza (Fotografies esquerra).Sé que els metges de guàrdia amb el temps ja no van viure dins de l’hospital i quenomés hi eren els dies o les hores que estaven de guàrdia. Sé també que es vancomençar a organitzar els serveis del’Hospital i poc a poc es van anar constituintels gèrmens dels futurs Serveis Jerarquitzatsde l’Hospital concretament al de Pediatria. Apart del Dr. Tomás Infante Arias, s’hi vaincorporar la Dra. P. Martinez a l’àrea deNeonatologia i posteriorment els DoctorsGuillermo Hervera i Juanjosé Galíndez percompletar l’àrea de Pediatria. A la dècadadels 70, a mesura que anaven augmentant lesnecessitats assistencials i sanitàries de laSessió Congrés a Zaragozapoblació, s’hi van afegir nous professionals, unstemporalment, el Dr. Daniel Gros i el Dr.Gorostiza i altres que es van quedar, com la Dra. Aurora López, el Dr. Miguel Vega ifinalment els Doctors Juanjosé Marco i Joan Vidal. L’any 1977, el Dr. T. Infante vadeixar la prefectura del Servei i transitòriament va ser ocupada per la Dra. P. Martínezfins el març de l’any 1980.11
Situació del Servei de Pediatria a l’any 1980. Els primers anys.L’abril de 1980 vaig ocupar la plaça de Cap del “Servicio de Pediatria de la ResidenciaSanitaria General Moscardó de Lérida” segons el BOE. Feia ja cinc anys que el paíshavia canviat, i tres que havíem entrat en democràcia. Alguns noms encara persistien, iun d’ells era el nom de la “residéncia del seguro”, que era el nom popular i l’altrel’oficial “General Moscardó”, que ja va durar poc temps.Encara només hi havia l’edifici antic, de cinc plantes dedicades a hospitalització.Elsserveis centrals (Laboratori Hematologia i Radiologia), eren a la 1ª planta on hi haviatambé l’àrea administrativa i de direcció hospitalària, i el Servei d’Anatomia Patològicaa la planta baixa. El nombre total d’habitacions era de 270.Els Serveis, encara que jerarquitzats, amb la infraestructura de l’hospital, més lainfraestructura sanitària i mèdica de la ciutat, no deixaven de ser un esbós d´allò quehavia de ser un hospital modern. S’havien creat,però, unitats que després esdevindrienserveis independents; entre elles Nefrologia i Hematologia, que ja era un servei propi.També hi havia uns llits, ben pocs, de Medicina Intensiva, en una habitació a la 2ª o 3ªplanta d’hospitalització; també a Medicina Interna hi havia especialitats comCardiologia, Digestiu, Respiratori, Neurologia i Endocrinologia, encara que amb un odos especialistes com a màxim. Poc a poc i al llarg del temps esdevindrien tots enServeis Autònoms. Després hi havia tots els Serveis Quirúrgics, Anestesia i la resta deServeis Centrals.Hi havia encara alguns professionals que treballaven alhora en varis hospitals oclíniques de la ciutat. Alguns tenien inclús més d’un lloc públic de treball a la vegada, amés de la pràctica privada i alguna mútua de més a més. La infraestructura de lesplantes per treballar-hi, és a dir despatxos, sales de treball, sales de reunions per a fersessions, etc., eren clarament insuficients. El costum general de l’hospital era que cadametge era responsable dels seus pacients, però no hi havia una mentalització global icomú de tots els serveis sobre grups i treball en equip. L’hospital no tenia Serveid’urgències i només es treballava sobre els pacients que s’enviaven per ingressar desd´els ambulatoris o des d´els pobles. Alguns dels Serveis Generals s’havien ampliatquelcom, encara que la manca de lloc era evident per poder atendre les necessitats quehi havia. Tanmateix altres serveis centrals estaven francament mancats, i inclús elsmetges tenien un horari força liberal.La direcció era conduïda pel Director Mèdic, que era un Inspector Mèdic, el Dr.Abundio Egido i l’administració per uns quants (pocs) administratius; alguns d’ells ja hieren en la meva etapa de metge de guàrdia. Igual passava amb el personal sanitarid’infermeria i auxiliar. Hi havia una directora d’infermeria i unes supervisores que erenles responsables de les infermeres i auxiliars de cada planta. També hi havia un cap delsserveis tècnics. Tothom feia el que podia donada l’estructura general.Tot i això, uns quants professionals metges de tots els serveis (Associació deFacultatius), ja feia temps que havien protestat de la situació i havien anat a Madrid alMinisteri de Sanitat per tal d’aconseguir una ampliació de l’hospital tant des d´el puntde vista orgànic com estructural, amb la finalitat de millorar la qualitat assistencial iadequar-lo a les necessitats de la població. Al final es va aconseguir la promesad’ampliació de l’hospital; es van fer els plànols de l’ampliació i inclòs un pla d’obres a12
- Page 1: Hospital Universitari Arnau de Vila
- Page 4 and 5: Presentació i motiu.Quan un ha ded
- Page 6: Breu introducció a la historia de
- Page 9: per Obstetrícia per veure el part
- Page 15 and 16: No hi havia respiradors, la presa d
- Page 17 and 18: hospitalaris que tenien ganes de ca
- Page 19 and 20: de Miasténia Gravis; Xarampió amb
- Page 21 and 22: se’n deia “edifici antic”, pr
- Page 23 and 24: Inici de les conversacions per la r
- Page 25 and 26: Començament de les obres. “Èxod
- Page 27 and 28: d’atendre altres àrees d’urgè
- Page 29 and 30: Àrea NeonatalTreballant Àrea Neon
- Page 31 and 32: immigrada eren molt variades, mentr
- Page 33 and 34: Pediatre Neonatòleg el primer i co
- Page 35 and 36: El segle XXI al Servei de Pediatria
- Page 37 and 38: aquesta àrea. Crec que se l’hi d
- Page 39 and 40: En una de les visites a Lleida del
- Page 41 and 42: oposicions de l’ICS, i les varen
- Page 43 and 44: amb l’ECEM espanyol, càrrec que
- Page 45 and 46: noves especialitats. Ha estat una e
- Page 47 and 48: volum i categoria del nostre. La pr
- Page 49 and 50: Consultes Externes, Urgències Pedi
- Page 51 and 52: la docència post grau, i després
- Page 53 and 54: pediatria en diferents centres pedi
- Page 55 and 56: Pòsters. La participació és igua
- Page 57 and 58: Personal Sanitari Infermeres. Auxil
- Page 59 and 60: inaugurar l’any 1994 la nova unit
Infantil a nivell Europeu, on es podia ferl’especialitat <strong>de</strong> pediatria i, a més a més, teniesl’opció <strong>de</strong> posar-te en contacte amb totes lessubespecialitats pediàtriques. Això era un somnique es va fer realitat, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> concursar aNivell Nacional a una <strong>de</strong> les places <strong>de</strong> “médicoresi<strong>de</strong>nte para las instituciones sanitarias <strong>de</strong>lInstituto Nacional <strong>de</strong> Previsión; siete plazaspara la Residéncia Sanitária “Francisco Franco”,Hospital Materno Infantil <strong>de</strong> Barcelona”(Fotografies dreta).Una d’elles la vaig guanyar, em van cridar si lavolia acceptar, vaig dir com es lògic que si, i apartir <strong>de</strong>l mes d’octubre <strong>de</strong>l 1968, vaig <strong>de</strong>ixar la“Residéncia Sanitária General Moscardó<strong>de</strong> Lérida”, amb tots els records que heesmentat.MIRs <strong>de</strong> Congrés a SevillaHospital infantil a ZaragozaA partir d’aquí, i fins l’any 1980 tot el que sé <strong>de</strong>l’antiga “Resi<strong>de</strong>ncia General Moscardó” és através d’explicacions puntuals, no viscu<strong>de</strong>s.Durant aquets anys, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1972, vaig estartreballant a l’Hospital Infantil <strong>de</strong> la CiudadSanitária “José Antonio Primo <strong>de</strong> Rivera”,posteriorment Hospital Miguel Servet <strong>de</strong>Zaragoza (Fotografies esquerra).Sé que els metges <strong>de</strong> guàrdia amb el temps ja no van viure dins <strong>de</strong> l’hospital i quenomés hi eren els dies o les hores que estaven <strong>de</strong> guàrdia. Sé també que es vancomençar a organitzar els serveis <strong>de</strong>l’Hospital i poc a poc es van anar constituintels gèrmens <strong>de</strong>ls futurs <strong>Servei</strong>s Jerarquitzats<strong>de</strong> l’Hospital concretament al <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>. Apart <strong>de</strong>l Dr. Tomás Infante Arias, s’hi vaincorporar la Dra. P. Martinez a l’àrea <strong>de</strong>Neonatologia i posteriorment els DoctorsGuillermo Hervera i Juanjosé Galín<strong>de</strong>z percompletar l’àrea <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>. A la dècada<strong>de</strong>ls 70, a mesura que anaven augmentant lesnecessitats assistencials i sanitàries <strong>de</strong> laSessió Congrés a Zaragozapoblació, s’hi van afegir nous professionals, unstemporalment, el Dr. Daniel Gros i el Dr.Gorostiza i altres que es van quedar, com la Dra. Aurora López, el Dr. Miguel Vega ifinalment els Doctors Juanjosé Marco i Joan Vidal. L’any 1977, el Dr. T. Infante va<strong>de</strong>ixar la prefectura <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong> i transitòriament va ser ocupada per la Dra. P. Martínezfins el març <strong>de</strong> l’any 1980.11
Change language