Modernisme i modernitat a Canet i Sant Pol - CapGros.com

ONSEL’AteneuCatalanista, unaltre dels edificismodernistes deCanet.Les escalesdel Sant Crist deCanet donen pasa un entramat decarrers.el nou passeig marítim l’infi nit de l’horitzóblau. Quan el trobi només li quedarà pujar pelpasseig arbrat de plàtans espessos cap alsantuari de la Misericòrdia i oferir tot el queha vist a la patrona del Maresme. I encaraallà seguirà trobant joies com el restaurantdel parc, de Puig i Cadafalch.Davant de tanta bellesa, qui vol pensar queel nom Canet prové d’un humil canyar d’unafamília feudatària dels comtes de Cabrera?Agombolat pel MontnegreEl caseriu de Sant Pol és una taca blanca en unpaisatge impressionista tenyit de verd i blau. Recollitentre les Roques Blanques i la Roca Grossa, els dosdarrers braços petris que el Montnegre enfonya dinsla mar, la vila manté aquest aire de poblet mariner presiditper la seva ermita, la de Sant Pau, també blancacom la majoria de cases. Un cop a dins descobrireuedifi cis d’apartaments més o menys dignes, casesmodernistes com can Roura, can Planiol i can Tió, ol’edifi ci de les escoles, inaugurat l’any 1910, tots obrade l’arquitecte Mas Morell; però és que l’encant deSant Pol és precisament la seva descoberta carrer acarrer, platja a platja.Roques Blanques és un penyal on la sorra acumuladaha anat formant cales capricioses que hi fan de bonestar fi ns i tot a l’hivern, si el dia és assolellat, és clar.Després la llarga llenca de sorra empeny el viatger capal poble a través de la platja de la Murtra i la de canVillar, les dues sempre d’una pulcritud extremaque ha portat al conjunt de platges de Sant Pola ser considerades de les millors d’Europa.32 33

ItinerariONRiera de Sant DomènecEl primer tram de la riera deCanet, avui lliure de cotxes,acull una concentrada mostrad’arquitectura modernista(Casa Domènech, ca laBianga, Ateneu, can Serra...)que després es perllonga pelcarrer Ample.Passeig MarítimL’ampla, llarga i polida platja deCanet té, al passeig marítim,el nexe que la connecta demanera lògica i endreçada ambel nucli urbà. Un lloc per perdrela vista davant del blau.Santuari de la MisericòrdiaLa patrona del Maresme miraal mar que protegeix des delsantuari neogòtic, obra deDaniel Molina i al capdamuntd’un bell passeig. El restaurantdel santuari, al parc adjacent,és de Puig i Cadafalch.Ermita de Sant PauOriginàriament del segle XI,però amb una cabra romanadel segle VI al subsòl, aquestsímbol local és també unmirador imprescindible perdescobrir Sant Pol i, per quèno, per entendre què és elMaresme.Passeig de la PuntaUna de les millors terrassessobre el mar. Des d’aquí espot contemplar com el darrerroquissar del Montnegre sesubmergeix dins la Mediterrània.Us adonareu que aquestacosta també és brava.SEpasseig de la punta, un impressionant balcódamunt del blau, tanquen aquest llenç queun pintor va convertir en poble algun diaespecialment inspirat. Potser per això delsmurs del museu d’art local pengen obresde Ramon Casas, Ramon Pichot, Joan Miróo del santpolenc Perejaume; i tot plegatalimenta un cert aire de bohèmia artísticaEl modernismetambé va deixarpetja a Sant Pol.A la imatge, CanPlaniol.que la vila té de fa anys.Més enllà hi ha encara la platja de Morer ila de Roca Grossa, il·luminada a batzegadespel feix blanc del far de Calella; però d’aixòja en parlarem més endavant, la mirada delviatger no és capaç d’abastar tant d’encanteriamb una sola llambregada.El passeig de la Punta,un extraordinari balcódamunt la mar.Ruscalleda encarnala moderna tradiciógastronòmica.Territori gastronòmicEl reconeixement de l’excel·lència de lacuina de Carme Ruscalleda ha projectatinternacionalment Sant Pol. El restaurantSant Pau, amb tres estrelles a la prestigiosaGuia Michelin, és avui un referent que haposat la vila al mapa de la gastronomia mésexquisida i preuada del món. Però la tradicióde les cuines del poble, seguramentcomençant per les de moltes mestresses decasa, és llarga i igualment plena de mèrits.Fundada l’any 1966, l’Escola Universitàriad’Hostaleria i Turisme de Sant Pol és un altredels puntals damunt el qual s’assenta latradició gastronòmica del poble. Des de famés de quaranta anys aquí es formen moltsdels professionals que després triomfenals fogons, menjadors i hotels d’arreu del’Estat. A la seva seu a Sant Pol es va crearel Consell Català de la Cuina i d’ella en vadir el New York Times que “és la principal imés tradicional escola de cuina i hostaleriade Catalunya”.Però l’excel·lència gastronòmica de SantPol és arreu. Si em permeteu, jo em quedoals fogons de la terrassa Vora Mar, gairebé atrenc d’aigua, on les espines d’anxova fregidesi un xupito de maduixa que excita totsels sentits, parlen ben clar de la tradiciócuinera de la vila.38 39