1. La variació funcional de la llengua. 2. Els ... - Aldea Global

Valencià – Llengua de COU. Tema 14. Els registres lingüístics. L’estàndard.
1. La variació funcional de la llengua.
La variació lingüística és un fenomen pel qual, a la pràctica, una llengua
determinada, en una època, en un lloc i en un grup social donats, no és mai idèntica a
allò que és en una altra època, lloc o grup social.
La variació funcional o diafàsica constitueix una característica bàsica de qualsevol
llengua. Els parlants d’una llengua s’expressen de formes diferents, segons els diversos
contextos on s’hi troben, tampoc una persona parla sempre igual.
Aquesta variació funcional ve determinada per diversos factors com per exemple:
Trets individuals de les persones que parlen i a qui parlen és a dir l’edat, el sexe,
la professió dels parlants.
El tema sobre què parlen. No és el mateix parlar de futbol, de religió, d’economia
o de biologia.
La situació en què es troben els parlants: el lloc i l’època.
El mitjà de comunicació oral, escrit.
I també depèn la variació de la intenció de qui parla: passar-s’ho bé, enfadar-se,
enamorar, comerciar, etc.
2. Els conceptes: varietats, registres, estils funcionals, nivells de llenguatge,
llenguatges especialitzats i argot etc.
Varietats segons Coseriu (consulteu el tema 2)
Diacròniques: són les històriques i permeten distingir entre arcaismes i
neologismes.
Diatòpiques: són les geogràfiques i s’anomenen dialectes.
Diastràtiques: són les varietats socials i s’anomenen sociolectes.
Diafàsiques: són les funcionals i depenen de moments i circumstancies temporals,
locals i individuals.
Registres:
Són les varietats diafàsiques o funcionals. Segons el sociolingüista Francesc
Vallverdú registre o nivell lingüístic és una varietat de la llengua adequada a un ús
particular.
Es podria elaborar un esquema dels diferents registres o variants diafàsiques
d’una llengua de la següent manera:
1 estàndard
a- Especialitzats
a1 Jurídic
a2 Administratiu
a3 Científic
a4 Tècnic
b- Periodístic
c- Publicitari
2 subestàndard
a- Elevat: Literari
b- Comú: col·loquial o familiar
105

Valencià – Llengua de COU. Tema 14. Els registres lingüístics. L’estàndard.
3 vulgar
Quan la variació esdevé molt individualitzada i personal la podem
anomenar estil lingüístic.
El llenguatge especialitzat és l’usat per professionals determinats o per a tractar
temes o matèries molt concretes. Podem englobar-los, segons l’esquema anterior, en
jurídic, administratiu, científic i tècnic.
L’argot normalment es refereix a tota forma de parla especialitzada, distinta de les
maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua: per exemple seria un argot tot
vocabulari tècnic. És un terme prou vague. També té un sentit per a designar paraules o
frases que es posen de moda. Originalment designava la parla dels lladres professionals
francesos. L’origen etimològic de la paraula segurament ve a través del francès art
gotique. Podem parlar de l’argot de la delinqüència (paraules exemples en serien
canguelis -por- catxarra -pistola- camell -traficant de droga-),
L’argot caló que és la parla dels gitanos, el xava (propi dels joves dels barris
populars de Barcelona) o també l’argot dels estudiants.
3. Contextos i situacions de comunicació. L'oral i l'escrit.
D’entre els diversos contextos i situacions en què ens trobem a l’hora de
comunicar-nos podem destacar primordialment la comunicació escrita i l’oral.
El llenguatge oral és espontani, té poca duració, usa molt la gesticulació, la
modulació de la veu i sempre sol haver-hi una relació amb el receptor (o qui escolta).
Al llenguatge oral hi ha diferents graus d’espontaneïtat, des d’una conversa entre
amics fins a una conferència (prèviament elaborada).
L’escrit es caracteritza per ser més elaborat, més durador, no fa servir la
gesticulació i tampoc sol haver una relació amb el lector (o receptor)
Al llenguatge escrit també hi pot haver graus de certa espontaneïtat, quan escrius
a un amic, o a una entitat bancària.
4. El català estàndard.
4.1. Delimitació del concepte.
El llenguatge estàndard (o simplement estàndard) és una variant lingüística que,
per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d’anivellació, codificació,
confluència i acceptació en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i
que utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d’una comunitat.
El registre estàndard és la varietat utilitària comuna a tots els parlants d’una
llengua que facilita la comprensió entre tots ells. És un model de correcció lingüística
comú a tots els parlants. Ha de ser estable perquè està regulat per la norma però al
mateix temps dinàmic per a poder-se adaptar als diferents registres socials i dialectes
geogràfics.
106

Valencià – Llengua de COU. Tema 14. Els registres lingüístics. L’estàndard.
La varietat estàndard naix com a conseqüència de les necessitats de comunicació
entre tota la comunitat lingüística, entre gent socialment i geogràficament diferent.
Seria una classe de varietat supradialectal (per damunt de tots els dialectes) que
haurien de compartir tots els parlants d’una llengua). Un exemple històric el tenim en la
varietat que establí la Cancelleria Reial a l’Edat Mitjana.
Cal diferenciar entre els diferents conceptes:
Variant lingüística normativa: llengua adaptada a les normes ortogràfiques i
gramaticals.
Variant lingüística estàndard: aquella que és comuna i de referència per a tots els
parlants d’una llengua. La diferència amb la normativa és de matís, és a dir és mínima.
L’estàndard potser més espontània, la normativa ha de ser més voluntària.
La variant lingüística literària: és la usada per a crear històries, relats, sentiments,
és a dir per a comunicar vivències i preocupacions humanes de manera artística.
També pot haver-hi les variants subestàndards regionals per exemple el
valencià, el català nord-occidental, el balear, el rossellonès. O agrupar-los en els dos
grans blocs: el subestàndard occidental i l’oriental.
4.2. Configuració històrica de l'estàndard escrit.
La nostra llengua va elaborar un estàndard escrit en temps de la Cancelleria Reial
(tema 9) fins al segle XV. Durant els segles de la decadència (XVI-XVII-XVIII) la nostra
llengua va patir tota una sèrie d’entrebancs polítics i culturals que va afectar de manera
molt negativa per a poder realitzar-se una varietat estàndard.
A partir de la Renaixença i sobretot durant el segle actual degut a la codificació de
la llengua normativa i a la consolidació de la literària ha reforçat la varietat estàndard
malgrat que de manera molt fràgil encara.
4.3. Creació i fixació d'un estàndard oral.
La necessitat d’un estàndard oral és imminent, necessari, degut a l’ús
social que se’n fa ja del nostre idioma: televisió, ràdio, educació, política, discursos,
conferències, etc.
El problema principal: arribar a una estandardització oral per a tot el domini, ja que
l’oralitat occidental i oriental són diferents com ja vam veure en els temes sobre els
dialectes. La solució segurament passa per fer-ne dues formes estàndard: l’oriental i
l’occidental que vagen convergint i no divergint, serien estàndards regionals que seguirien
els dos grans blocs dialectals geogràfics que tenim en la nostra llengua.
4.4. La problemàtica de la llengua estàndard als mitjans de comunicació de
masses.
De vegades ha estat identificada la varietat estàndard amb la usada pels mitjans
de comunicació perquè segurament hom pensa que la dels mitjans s’hi troba entre la
llengua literària i la llengua més vulgar (o parla). Com és normal la televisió hauria de fer
el possible per usar una forma neutra i totalment estàndard i no identificar-se amb cap
dialecte concret i si més no fer servir persones per a ser locutores de diversos llocs del
domini lingüístic a fi i efecte que dins la varietat s’arribe a una estandardització.
107

Valencià – Llengua de COU. Tema 14. Els registres lingüístics. L’estàndard.
4.5. El registre periodístic i publicitari.
4.5.1. Modalitats de la informació periodística.
El periodisme respon a la demanda d’informació de la societat. En la pràctica el
periodisme és l’instrument més eficaç de difusió de l’estàndard oral (ràdio, televisió i
cinema) així com de l’estàndard escrit (periòdics, revistes, llibres). És el que més intenta
adaptar-se a l’estàndard.
Pot haver els següents gèneres periodístics:
Gèneres objectius: Sobre notícies: reportatge sobre algun fet, viatge,
descobriment, etc. la crònica que conta un fet que va passar, l’entrevista amb
personatges.
El llenguatge del gènere objectiu de la notícia ha de ser clar i senzill. No solen
aparèixer recursos retòrics. El missatge apareix molt clarament estructurat: titular
suggerent per a crear expectativa i un cert ordre cronològic dels fets (què passà, quan,
com...)
Gèneres subjectius o d’opinió: els editorials (d’opinió com ja ha estat dit), les
columnes d’opinió que són també articles subjectius com els editorials.
En canvi en la tipologia subjectiva, editorialística (d’opinió) el llenguatge és més
connotatiu, més culte, més acurat. Tracta de persuadir el lector sobre la coherència
d’uns plantejaments.
El periodisme groc és aquell que manipula una mica les notícies i no es
corresponen a la realitat o veritat del fet.
4.5.2. La publicitat: trets icònics i verbals.
La publicitat va nàixer a finals del segle XIX per a vendre productes. Podem definir-la com
una forma de comunicació persuasiva que pretén convèncer el receptor per a predisposar-lo
favorablement de cara a l’adquisició d’un producte o un servei.
Té algunes característiques que l’acosten al registre literari: funció poètica, ambigüitat,
doble sentit i ús de la retòrica.
Ús de vulgarismes intencionats: Pel·lícules Kodak un rotllo molt profitós
Missatges amb connotació de llibertat: Sabó de bany Natural: com la mateixa natura.
La possibilitat d’adquisició: Qui diu que els nostres vestits són cars? Vostè que en pensa?
La contradicció: Aigua Matinal et vestirà de nuesa.
La comparació: Els nous cotxes, pensats amb el cap (no com els altres)
La metàfora: L’ama de casa necessita sis braços, els dels electrodomèstics x.
L’exageració: Gràcies a Y puc canviar de cames (Y-marca de calces)
El dubte: Creu que és bona ocasió per canviar de cotxe?
Se centra en un producte o objecte, intenta suggestionar el destinatari i actuar sobre el seu
subconscient. El producte apareix mitificat i se li confereix valors cotitzats per la societat: prestigi,
elegància. Per exemple uns pantalons texans connoten joventut, llibertat, aventura.
El missatge lingüístic normalment és marginal i la imatge passa a ser el centre i acompleix
una funció referencial.
8Es manipula la llengua com per exemple s’ometen conceptes o aclariments, es creen enigmes,
es realitzen jocs fònics Aquell cotxe és molt Ford. Just al Temps, Tirant lo Blanc.
Hi ha anuncis diversos segons els mitjans de difusió (premsa, tanques publicitàries,
televisió, cinema). És molt usual l’imperatiu en aquest registre.
108

Valencià – Llengua de COU. Tema 14. Els registres lingüístics. L’estàndard.
Hi trobem altres elements no lingüístics amb la mateixa importància que el llenguatge: el
disseny, el grafisme de les lletres, la música, el soroll, els colors, la marca, la bellesa masculina i
femenina, la fotografia, entonació de la veu, etc.
QÜESTIONS ESCRITES SOBRE LA COMPRENSIÓ DELTEMA
1-Escriu tres exemples pràctics de diferents variacions funcionals o diafàsiques de
la llengua.
2-Escriu un text, on apareguen lèxic de l’argot propi dels estudiants.
3-Anomena per escrit les diferències entre el llenguatge escrit i l’oral.
4-Definició de variació estàndard. Explica la possible contradicció quan es diu que
l’estàndard ha de ser estable i dinàmic. Per què és necessària la variació
estàndard per a qualsevol llengua?
5-Explica com de vegades la llengua literària no és estàndard i també com de
vegades la variació literària puga ser no-normàtiva.
6-Explica que en la nostra llengua puga haver dos subestàndards: L’oriental i
l’occidental.
7-En quina època es va consolidar un estàndard efectiu i per què?
8-Quina diferència hi ha entre el gènere periodístic objectiu i el subjectiu? Cerca al
periòdic un article objectiu i un altre subjectiu.
9-Busca en la premsa, tres anuncis publicitaris i assenyala característiques que
apareixen al punt 4.5.2 del present tema.
PROVA AVALUADORA - RECOPILADORA. (14)
1- La variació funcional o diafàsica constitueix una característica bàsica de qualsevol
llengua. Ni tots els parlants d’una llengua s’expressen de la mateixa forma ni una
persona parla sempre iguals.Aquesta variació ve determinada per un sol factor.
2- Les varietats diatòpiques es diuen també sociolectes.
3- El registre literari és un registre que anomenem estàndard.
4- La paraula argot originalment designava la parla dels lladres professionals
francesos.
5- L’argot també té un sentit per a designar paraules o frases que no es posen de
moda.
6- Al llenguatge oral hi ha diferents graus d’espontaneïtat, des d’una conversa entre
amics fins a una conferència (prèviament elaborada).
7- La varietat que establí la Cancelleria Reial a l’Edat Mitjana era una varietat
estàndard diatòpica.
8- Gèneres periodístics objectius: Sobre notícies, reportatge sobre algun fet, viatges,
descrobriments, etc. la crònica que conta un fet que va passsar, l’entrevista amb
personatges.
9- No hi ha necessitat d’un estàndard oral, amb un estàndard escrit és suficient
actualment.
10- Els subestàndards regionals es basen en les regions geogràfiques.per exemple el
valencià, el català, el balear, etc.
109

Valencià – Llengua de COU. Tema 14. Els registres lingüístics. L’estàndard.
TEXT 1:
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munt de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.
(J.V.Foix)
TEXT 2:
Aquell agüelo, de l ‘horta de Gandia,
de qui parlàrem el dumenge passat,
segons nos escriu el nostre
corresponsal de Pego, ha encontrat lo
que buscava.
(El Tabalet)
TEXT 3:
Jo me record de quan era aprenent;
es meu mestre servia molts de
senyors des Balear, i en dia de ball no
paràvem; deixàvem uns caps com
una meravella: cabeieres a la romana,
rissos, bucles, pomades, cosmètics
dels més fins...
(L’hostal de la bolla de Miquel dels
Sants Oliver)
TEXT 4:
¡Ai, senyora -­‐va respondre el donzell-­‐
, que no sé com podria fer-­‐ho ni què
serà de mi, per tant com he perduda
la pau i no puc departir-­‐me de vós!
(Flors del silenci de Miquel dels Sants
Oliver)
TEXT 5:
Primer de tot, cal pas que vos
estigueu més soleta com un mussol a
dins del cau: la companyia és mitja
vida; no fa? (Solitud de Victor Català)
TEXTOS DE DIFERENTS REGISTRES LINGÜÍSTICS
110
TEXT 6:
Estesa la comarca des d’uns trenta a
uns cinquanta quilòmetres de la mar
i tancada entre muntanyes, aquell
sembla remot i el país és d’una
bastant acusada continentatlitat.
(Narracions de la Foia de Castalla
d’Enric Valor).
TEXT 7:
Grans descomptes en milers
d’articles de roba per a la casa. És el
moment de canviar la imatge de la
llar. Hi trobarà raons de qualitat,
disseny, varietat per renovar tota la
seua roba de casa. I sobretot, té raons
de preu: descomptes excepcionals.
Fins el 2 de març.
ACTIVITATS:
1- Classifica cada text, segons la
varietat diacrònica (històrica),
diatòpica (geogràfica) diastràtica
(social).
2- Classifica’ls segons el registre:
estàndard, subestàndard, vulgar.
3- Podries encara fer una
classificació tot i comentant per
escrit la possibilitat de llenguatge
oral i escrit dels textos de la
present pàgina.
4- Assenyala, per escrit el lèxic
característic de cada registre o
nivell lingüístic.