Català- Projecte LIFE EmysTer

Disseny i elaboració: ATC-SIG, S.L.; Fotografia portada: Carles BarriocanalEls aiguamolls i les llacunes costaneres són ecosistemesque alberguen ambients i espècies molt diverses i d’elevatvalor ambiental. Malgrat el seu interès, la forta pressióque exerceix l’activitat humana als seus voltants hacausat una dràstica reducció de la seva extensió i de laqualitat ecològica de les seves aigües.Els aiguamolls del Baix Ter són un sistema de zones humidesresultants de la interacció dels rius Ter i Daró ambel mar. Estan situades a la franja litoral que es coneix comla platja de l’Estartit i la platja de Pals, en una zona moltpoblada i amb una forta pressió turística, a conseqüènciade la qual aquests aiguamolls es troben molt fragmentats.Amb la finalitat de recuperar aquests ecosistemes,s’han dut a terme, al litoral del Baix Ter, dos programesLife de restauració d’aquests hàbitats i de divulgació.Per més informació sobre cada un dels projectes Lifeconsulteu: www.lifeemyster.comEls ambients del Baix TerLes “closes” són prats tancats (closos) per arbres comfreixes, oms i tamarius. S’inunden molt fàcilment i alberguenuna rica flora i fauna típica d’ambients inundables,com els amfibis. Tradicionalment han estat destinats apastures o al conreu de farratge.Les llacunes costaneres d’aigua dolça estan situadesal costat del mar però reben entrades d’aigua dolça. Periòdicamentels temporals de mar hi aporten aigua marina iun canvi sobtat de salinitat. Així, les llevantades afavoreixenla renovació de l’aigua i dels nutrients.Al seu voltant creix un dens cinyell de canyissars compostper plantes helòfites, que viuen arrelades al substrat,amb la tija submergida i amb les fulles i els fruits aeris, ésa dir fora de l’aigua. En són exemples el canyís, la balcade fulla gran, la jonca marítima, la jonca boval i el lliri groc.Als canyissars s’hi amaga el bitó, un ocell molt escàs, deplomatge molt críptic i hàbits nocturns.La maresma de la PleteraVista aèria de les Basses d’en CollLa maresma té un relleu molt planer i molt poca alçadasobre el nivell del mar. La salinitat del sòl és molt alta perquè el substrat argilós reté molt fàcilment l’aigua i les salsque entren amb els temporals de mar. Les plantes que hiviuen, els halòfits, toleren l’elevada concentració de salsgràcies a adaptacions fisiològiques especials. Així la salicòrnian’és una planta característica.A les fondalades de la maresma es troben les llacunescostaneres salobres. Reben quasi exclusivament aiguade mar durant els temporals. La resta de l’any romanenconfinades, sense aportacions d’aigua, el nivell de l’aiguabaixa i la salinitat augmenta. Els organismes que hi viuensón eurihalins, és a dir, toleren els canvis de salinitat del’aigua. Sota l’aigua es troben herbassars de Ruppia, onhi viu el fartet, un peix endèmic de la península Ibèrica ien perill d’extinció.Al bosc de ribera hi creixen arbres que necessiten viureprop de l’aigua dolça. Es troba a la riba dels cursos fluvials.Predominen els freixes, els oms, els salzes, els àlbersi els tamarius. Els ambients frescals i ombrívols de boscde ribera, amb basses d’aigua permanent, són l’hàbitatcaracterístic de la tortuga d’estany.Els arrossars necessiten d’elevada temperatura i d’inundaciódurant tot el període de conreu, des de l’abril-maigfins a la collita al setembre-octubre.La presència d’aigua durant l’època estival fa que elscamps d’arròs siguin molt rics en fauna aquàtica ambinvertebrats i vertebrats, que atrau a moltes espèciesd’ocells típics d’aiguamolls.A les dunes litorals, com a dipòsits naturals de sorra, s’hipoden distingir els diferents estadis de la successió ecològica:les més modernes, les dunes mòbils litorals de laplatja actual, amb presència de plantes herbàcies adaptadesa un substrat arenós en moviment; a segona líniade costa hi ha dunes fixades, de vegetació baixa, peròja amb presència de plantes llenyoses; a l’interior es trobenles més antigues sobre les quals hi creix la pineda.Aquestes comunitats sorrenques són l’hàbitat característicdel corriol camanegre i del sargantaner petit o ibèric.Fotografia: Mònica MartinoyFotografia: Bon Vent del’Empordàc ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya)Recomanacions i normes pels visitantsRespecteu sempre el medi naturalPer a una informació més completa, adreceuvosa les oficines de Turisme de Torroella deMontgrí, l’Estartit i/o Pals, on a més de fulletonsinformatius hi trobareu plànols, guies illibres del territori.El Baix Ter disposa d’una extensa xarxa d’itinerarissenyalitzats. Si els seguiu podreu visitarels indrets més significatius d’aquesta zona.ItinerarisEspai natural del Baix TercaOficines de turismeOficina de Turisme de Torroella de Montgríc/ Ullà, 31.17257 Torroella de MontgríTel. 972 755 180canquintana@torroella.orgOficina de Turisme de l’EstartitPasseig Marítim, s/n.17258 L’EstartitTel. 972 751 910info@estartit.orgOficina de Turisme de PalsPlaça Major, 7.17256 PalsTel. 972 637 380 / 972 667 857info@pals.es1 i 2Promouen:Patrocinen:Col·laboren:Projecte Life de Recuperació de l’hàbitatd’amfibis i Emys orbicularis al Baix TerProjecte Life de Recuperació de l’hàbitatd’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter

112Itinerari Ter Vell - Pletera ___________Sortint de l’oficina de turisme del’Estartit, i seguint en direcció sud pelpasseig marítim, s’arriba al Ter Vell. Espot pujar a un observatori, al costat delcàmping La Sirena, o seguir pel passeigentre la platja i les llacunes fins la desembocaduradel Ter Vell. En finalitzar laplatja del Ter Vell girem a la dreta i a 400metres trobem l’observatori enlairat defusta des d’on s’observa la fauna de lallacuna. Fem 400 metres més de camí,entre closes en direcció oest, allunyantnosde la platja, fins arribar a la carreteraque porta a l’Estartit. Girem a la dretaen direcció nord i a pocs metres es trobaun trencant a mà esquerra el qual,seguint el camí, s’arriba a la closa d’enMascort i a la closa del Mas d’en Bou.Cal retornar enrera a la carretera i seguirdirecció, aquest cop uns metres ala dreta, cap a la depuradora per agafarel camí direcció est, el qual segueix l’itineraride retorn cap a l’observatori defusta. Per continuar l’itinerari cal agafarel camí que arrenca en direcció sud desde l’observatori, en mig de closes, finsa la urbanització de la Pletera.Itinerari Gola del Ter - Platja de PalsDes de la carretera que porta a la urbanitzacióMas Pinell, s’agafa un camísenyalitzat que trenca cap al nord endirecció la Gola del Ter. El camí transcorreentre el Puig de la Fonollera, a ladreta, amb vegetació típica de bosc mediterrani,i una franja menys elevada, al’esquerra, on predomina el bosc de ribera.Si es surt de l’itinerari i es segueixla carretera de la urbanització s’arriba albosc de ribera que voreja el riu Daró finsa la seva desembocadura. Per continuarl’itinerari cal retornar per agafar el camísenyalitzat en direcció a la Gola del Ter.Més enllà del Puig de la Fonollera i uncop vorejat el càmping Delfín Verde, elcamí transcorre per un espai ampli ambvegetació molt característica del litoral,on alternen dunes fixades, zones de maresmai canyissars.La base cartogràfica i topogràfica és propietat de l’institut Cartogràfic de Catalunya, la qual ha estat cedida per a aquesta publicació2Itinerari de les Basses d’en Coll _____Des de la caseta d’informació ( ), tenimdues opcions per escollir. Existeix unitinerari senyalitzat que porta al miradorde les Basses d’en Coll des d’on podemgaudir d’una vista general de l’espai. Alllarg del camí s’observen els arrossars,que romanen inundats a l’estiu i secs al’hivern. Un cop al mirador es pot seguirparal·lel al rec des Coll fins a trobar unpont que ens permet travessar a la dreta,al costat de la Barraca d’en Quaranta,i continuar entre més camps d’arròs.Al final del camí es troba un altre pont,sobre el rec del Molí de Pals, que enspermet enllaçar amb l’itinerari Gola delTer - Platja de Pals.L’altra opció de l’itinerari és a partir de lacaseta d’informació ( ) seguir la carreteradirecció a la platja. Un cop a la platja iresseguint la costa cap a la dreta s’arribaa les dunes de la platja de Pals, les mésben conservades de la nostra costa.