Descarregueu-vos el llibre complet - 22@ Barcelona
Descarregueu-vos el llibre complet - 22@ Barcelona
Descarregueu-vos el llibre complet - 22@ Barcelona
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ÍNDEXPRÒLEGSJordi Hereu...............................................................................................................................................pàgina 5Jordi William Carnes........................................................................................................................pàgina 79 experiències innovadores<strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona.........................................................................................................................pàgina 10Barc<strong>el</strong>ona de serveis MUNICIPALS .........................................................pàgina 19E-Administració i sistemes d’informació (IMI) ....................pàgina 27Institut municipal d’educació.......................................................................pàgina 37Institut municipal de mercats......................................................................pàgina 47Medi Ambient.................................................................................................................................pàgina 54Mercabarna.................................................................................................................................pàgina 61Prevenció seguretat i mobilitat ..............................................................pàgina 68Serveis generals i Coordinació Territorial.....................pàgina 77Fomentant la innovació a través de la compra públicaJosep M. Piqué, Cons<strong>el</strong>ler d<strong>el</strong>egat d<strong>el</strong> <strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona iAnna Majó, Directora d’Innovació i Recerca de <strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona .......pàgina 87Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 3<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 3 15/12/09 13:19:28
ciutat com a escala catalana, europea i internacional. L’evolucióeconòmica i social passa necessàriament per una economia basadaen <strong>el</strong> coneixement, en la qual la tecnologia contribueixi aestendre <strong>el</strong>s beneficis d<strong>el</strong> coneixement a tota la societat i ajudi areduir <strong>el</strong> diferencial de niv<strong>el</strong>l de vida d<strong>el</strong>s seus ciutadans.Les ciutats que siguin capaces de fer una transformació cap auna economia basada en <strong>el</strong> coneixement aprofitant l’allau creixenti sostingut d’innovacions tindran millors possibilitats deser més competitives en <strong>el</strong>s mercats globals.La incorporació de comportaments emprenedors i innovadorsa tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls i la cerca constant de noves solucions als reptesque la societat ens planteja ens permetrà estar més preparatsp<strong>el</strong> futur.Estem segurs que aquestes experiències seran d<strong>el</strong> <strong>vos</strong>tre interès.Entre tots seguim fent de Barc<strong>el</strong>ona una la ciutat en la que totsens podem sentir orgullosos de treballar-hi i de viure-hi.Jordi HereuAlcalde de Barc<strong>el</strong>ona6 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 6 15/12/09 13:19:29
neficiosos p<strong>el</strong>s ciutadans i que es puguin estendre a altres àreesde la ciutat i fins i tot exportar-se a altres ciutats un cop sen’hagi demostrat la seva vàlua. Amb <strong>el</strong> projecte batejat com<strong>22@</strong>Urban Lab, ens comprometem a fer tot <strong>el</strong> possible per adonar cabuda als projectes pilot que necessitin provar la sevafuncionalitat prèviament a la comercialització i que representinun benefici p<strong>el</strong> nostre teixit empresarial així com p<strong>el</strong> ciutadà.L’evolució econòmica i social passa per l’economia basada en<strong>el</strong> coneixement i estem convençuts que amb aquest projecte,en <strong>el</strong> que hi són implicats de manera transversal tots <strong>el</strong>s departamentsde l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona, <strong>el</strong>s ciutadans en sortirembeneficiats i ens permetrà, a la llarga, implantar a la nostraciutat, solucions pioneres, més eficients, més sostenibles i queseran un referent per la resta de ciutats.Jordi William CarnesTinent d’Alcalde d’Economia i Hisenda,i President d<strong>el</strong> <strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona8 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 8 15/12/09 13:19:32
<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 9 15/12/09 13:19:32
<strong>22@</strong> Barc<strong>el</strong>onaDISTRICLIMA, un sistema pionerde climatització centralitzadaeconòmicament més viablei ecològicament més sostenibleA ningú no se li escapa que <strong>el</strong> Protocol de Kyoto va marcar unabans i un després en la conscienciació mundial sobre la gravetatd<strong>el</strong>s efectes d<strong>el</strong> canvi climàtic. Malgrat que alguns països encarano estan complint tots <strong>el</strong>s acords aprovats aleshores per areduir les emissions contaminants origen d’aquest problema, vaser <strong>el</strong> punt de partida perquè <strong>el</strong>s governs responsables decidissinprendre mesures d’una manera més seriosa i planificada. Enaquest context, i dins de l’aposta de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>onaper una política d’infraestructures ambientalment sostenibles, esva aprofitar l’impuls urbanístic d<strong>el</strong> Fòrum de les Cultures 2004 pera engegar un innovador sistema de climatització centralitzada quedonaria servei a tot <strong>el</strong> nou barri d<strong>el</strong> <strong>22@</strong> Barc<strong>el</strong>ona, <strong>el</strong> districte d<strong>el</strong>a innovació, que s’estava aixecant sobre les obsoletes fàbriques iedificacions de la zona d<strong>el</strong> Poblenou.Un sistema pioner a escala internacional, que gràcies al seu èxit jaes va copiar a l’Exposició Internacional de Saragossa i que aviat esposarà en funcionament en altres zones de la Ciutat Comtal.<strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>onawww.22barc<strong>el</strong>ona.comAdreça: Àvila, 138, 3a plantaT: 935.073.50010 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 10 15/12/09 13:19:33
EL REPTE: desenvolupar un sistema de climatitzaciócentralitzat per a una ciutat mediterràniaL’any 2002, quan la direcció d<strong>el</strong> 22 ARROBA BCN, S.A.U.,(societat municipal encarregada d’impulsar i gestionar la transformaciód<strong>el</strong> <strong>22@</strong> Barc<strong>el</strong>ona) estava planificant la xarxa d’infraestructuresd’aquest nou districte, ja es va tenir clar que s’haviad’apostar per un sistema de climatització centralitzada: l’únicque, gràcies a la utilització de tecnologies que minimitzen lespèrdues energètiques, permet un estalvi de fins al 50% en r<strong>el</strong>acióamb les instal·lacions habituals d’una caldera per edifici ohabitatge i, per tant, redueix gairebé a la meitat les emissionscontaminants a l’atmosfera.El problema era que aquest sistema només s’utilitzava a zonesclimàtiques on es genera una demanda continuada que justificai ajuda a amortitzar les fortes inversions que comportaaquesta mena d’instal·lacions, per a les quals cal desplegar totauna xarxa de canonades subterrànies per enllaçar <strong>el</strong> mòdul deRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 11<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 11 15/12/09 13:19:33
producció central amb <strong>el</strong>s edificis que es vol proveir. És a dir,en climes molt extrems, com ara als països nòrdics, per a escalfar<strong>el</strong>s habitatges durant <strong>el</strong>s vuit o nou mesos que es perllongaRamon Sagarra, director d’Infraestructures de <strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona<strong>el</strong> fred, o a països com <strong>el</strong>s Emirats Àrabs, on fa una calor tòrridagairebé tot l’any, per a aconseguir refrigerar-los.Potser per això ningú no s’havia aventurat a implantar una infraestructurad’aquesta envergadura a un lloc temperat com Barc<strong>el</strong>ona,amb un clima mediterrani que requereix un sistema mixtde fred i calor, on la calefacció només es posa en funcionamenttres o quatre mesos a l’hivern, i l’aire condicionat, <strong>el</strong>s dies méscalorosos d<strong>el</strong>s mesos estivals. És a dir, “havíem de trobar una fórmulaque, malgrat aquesta baixa continuïtat de la demanda, foseconòmicament viable i no fes <strong>el</strong> servei més car”, explica RamonSagarra, director d’Infraestructures de <strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona. Tot acons<strong>el</strong>lava,doncs, associar aquest projecte a alguna infraestructurade la ciutat que estigués ja en funcionament i fos susceptible degenerar una gran quantitat d’energia residual.12 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 12 15/12/09 13:19:34
la planta (incloent-hi l’aigua calenta que surt per l’aixeta), quees distribueix a totes les edificacions d<strong>el</strong> nou Districte de la Innovació.En les hores de més demanda, aquesta font d’energiaalternativa es pot complementar, si cal, amb d’altres no contaminants,com ara l’<strong>el</strong>ectricitat produïda a les instal·lacions devalorització energètica de TERSA o <strong>el</strong> gas natural.Des d’un punt de vista conceptual, <strong>el</strong> projecte ja estava madur,però encara faltava trobar la fórmula idònia per a poderengegar-lo garantint una demanda mínima que ajudés a amortitzar-loal més ràpidament possible. Aleshores, “vam aprofitarla gran operació de renovació urbanística que va representar <strong>el</strong>Fòrum de les Cultures 2004 per a posar-ho tot en marxa: vamconstruir la central al costat d’aquestes instal·lacions i vam començara donar <strong>el</strong> servei que necessitaven, principalment al seuCentre de Congressos, un d<strong>el</strong>s més grans d’Europa”.Per a escollir l’empresa que portaria a terme la part logística d<strong>el</strong>projecte, es va convocar un concurs públic d<strong>el</strong> qual va sortirguanyador <strong>el</strong> grup francès Suez —<strong>el</strong> mateix que va construir14 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 14 15/12/09 13:19:36
<strong>el</strong> canal que uneix <strong>el</strong> Mediterrani i <strong>el</strong> Mar Roig— i que “perla seva experiència prèvia al sector i proximitat cultural ens vasemblar <strong>el</strong> més adient”, apunta Sagarra. Així doncs, per ferfront a aqu<strong>el</strong>l important projecte, es va constituir l’empresaDISTRICLIMA, amb un 50,8% de les accions propietat d<strong>el</strong>grup Suez, un 20% de TERSA, un 19’2% d’Aigües de Barc<strong>el</strong>ona,i un 10% distribuït a parts iguals entre l’Instituto parala Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) i l’InstitutCatalà de l’Energia.Arribat aquest punt, “DISTRICLIMA havia superat la seva fasede gestació conceptual i de posada en marxa, havia obtingut <strong>el</strong>consens de les forces polítiques municipals i estava demostrant<strong>el</strong> seu bon funcionament tècnic, però encara necessitava <strong>el</strong> suportmés important de tots: <strong>el</strong> d<strong>el</strong>s usuaris”. Així que durant<strong>el</strong>s dos anys següents, explica Ramon Sagarra, “ens vam dedicara fer una tasca didàctica entre <strong>el</strong>s arquitectes i <strong>el</strong>s promotorsimmobiliaris”. El problema és que molts es mostraven reticentsa perdre l’autonomia energètica de les seves construccions perRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 15<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 15 15/12/09 13:19:37
un sistema d<strong>el</strong> qual mai no n’havien sentit a parlar. “Finalment,<strong>el</strong>s arguments r<strong>el</strong>atius a reduïr les emissions contaminants d<strong>el</strong>es seves calderes, l’estalvi que aconseguirien a llarg termini i,sobretot, que —passés <strong>el</strong> que passés— l’Ajuntament sempreestaria al darrere d<strong>el</strong> projecte, <strong>el</strong>s van acabar de convèncer”,subratlla Sagarra.Des d’aleshores, DISTRICLIMA ha incrementant <strong>el</strong> seu serveia una superfície de més de 200.000 m 2 i, a finals de l’any 2010,s’espera que estiguin connectats més d’un milió de metres quadratsper tot <strong>el</strong> districte d<strong>el</strong> <strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona.De fet, <strong>el</strong>s resultats són tan satisfactoris que aquest mod<strong>el</strong> declimatització centralitzada s’implementarà properament en altreszones de la ciutat que es troben en expansió, sempre ambles particularitats tècniques més adequades a cada cas. Les duesprimeres zones seran la nova estació de la Sagrera, on la centrals’alimentarà amb la biomassa de les branques procedents de lapoda d<strong>el</strong>s arbres, i la part de la Marina a la Zona Franca, ons’aprofitarà l’energia tèrmica que es genera en descarregar <strong>el</strong> gas16 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 16 15/12/09 13:19:38
IDEES FORÇA•• L’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona, apostant per les polítiquesambientals, va decidir que <strong>el</strong> nou Districte de la Innovació<strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona comptés amb climatització centralitzada, unsistema que permet reduir fins a la meitat les emissionscontaminants, i gran part de l’energia consumida.•• Aquest sistema mai no s’havia utilitzat en un clima medi-terrani, per això es va idear una solució innovadora: obtenirl’energia necessària de la incineradora. Mitjançant sinergiestecnològiques, voluntat política i tasca didàctica, es vaconstituir l’empresa DISTRICLIMA i es va aprofitar la renovacióurbanística que va representar <strong>el</strong> Fòrum de les Cultures2004 per a posar-lo en marxa.•• El projecte, pioner a escala internacional, està donant tantsbons resultats que aviat es començarà a reproduir en altreszones en expansió de la ciutat, i demostra que, en sectorsamb tan poca competència com l’energètic, l’administracióté un paper important per a esperonar en la innovació al si d<strong>el</strong>es empreses, en benefici d<strong>el</strong> conjunt d<strong>el</strong>s ciutadans.18 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 18 15/12/09 13:19:38
Barc<strong>el</strong>ona de Serveis MunicipalsInnovació en la gestió de la grua municipalper tal de garantir la fluïdesa d<strong>el</strong> trànsita la Ciutat ComtalLa grua municipal no és un d<strong>el</strong>s serveis que despertin méssimpaties entre la majoria d<strong>el</strong>s ciutadans; tanmateix, les sevesintervencions resulten d<strong>el</strong> tot necessàries per a mantenir l’ordre,no només a les zones d’estacionament regulat, sinó al conjuntd<strong>el</strong>s espais públics de la ciutat on s’aparca. Sense aquestadisciplina es reduiria considerablement la disponibilitat de lesplaces d’estacionament i la fluïdesa de la circulació en general,i es produiria un increment de la contaminació acústica i ambiental,així com de la inseguretat d<strong>el</strong>s conductors i d<strong>el</strong>s vianants.És per això que a Barc<strong>el</strong>ona de Serveis Municipals, l’empresamunicipal que gestiona entre d’altres serveis <strong>el</strong> de la grua, esrealitza una tasca constant de vigilància i implementació de lesdarreres tecnologies per donar aquest servei de manera cadacop més eficaç. La prova n’és que <strong>el</strong> seu mod<strong>el</strong> organitzatiuresulta tan innovador que cada vegada hi ha més ciutats interessadesa implantar les solucions desenvolupades per aquestasocietat municipal. A B:SM ho tenen clar, com més eficient ioperatiu sigui <strong>el</strong> funcionament de la grua municipal més ràpid isegur resultarà circular per Barc<strong>el</strong>ona.B:smwww.bsmsa.esAdreça: Av. d’Icària, 9-11, 4a plantaT<strong>el</strong>: 934.092.576Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 19<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 19 15/12/09 13:19:38
EL REPTE: aconseguir <strong>el</strong> millor sistema de regulaciód’estacionament de vehiclesP<strong>el</strong>s volts de l’any 2000, les projeccions que es van fer sobre laxarxa viària de Barc<strong>el</strong>ona van confirmar que, si no es prenienles mesures necessàries, als següents 10 anys es produiria unaprogressiva, però inexorable, saturació d<strong>el</strong> trànsit a la CiutatComtal. Aleshores, es considerà l’enorme potencialitat d<strong>el</strong> sistemad’aparcament al carrer, a través de la regulació d<strong>el</strong> temps id<strong>el</strong> preu, com a eina decisiva per a canviar-hi la tendència.Des de B:SM es va proposar un seguit de mesures com ara l’úsde discos de 30 minuts per a regular millor les zones de càrregai descàrrega (que <strong>el</strong>s conductors posen en un lloc visible d<strong>el</strong> vehicle)o la posada en marxa d’àrees blaves d’estacionament breu—més cares i amb menor temps màxim— als punts cèntrics d<strong>el</strong>a ciutat, per tal de descongestionar-los, reduir-hi la presència decotxes a favor d<strong>el</strong>s desplaçaments en transport públic i augmentarla rotació de vehicles estacionats, la major part d<strong>el</strong>s quals noméss’aparquen en aquestes àrees per fer gestions de curta durada.20 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 20 15/12/09 13:19:39
Els vigilants de B:SM eren <strong>el</strong>s qui portaven a terme <strong>el</strong> controld’aquestes zones i la denúncia d<strong>el</strong>s infractors, però, “a part d<strong>el</strong>a regulació de l’estacionament i de multar <strong>el</strong>s infractors, eraindispensable un servei de grua —especialment a les zones decàrrega i descàrrega— que retirés <strong>el</strong>s vehicles que creaven mésproblemes a la resta d’usuaris”, explica Antoni Roig, directorde la Divisió de Serveis a la Mobilitat de B:SM.En aqu<strong>el</strong>la època, la Guàrdia Urbana havia assumit <strong>el</strong> màximde tasques de suport al procés de r<strong>el</strong>leu de la Policia Nacional ide la Guàrdia Civil per part d<strong>el</strong>s Mossos d’Esquadra a la capitalcatalana i “només <strong>el</strong>s agents de la policia local tenen la potestatd’autoritzar la retirada d’un vehicle per part de la grua municipal,de manera que vam pensar que havia arribat <strong>el</strong> momentde trobar fórmules alternatives per a agilitar les actuacions d<strong>el</strong>a grua, començant per l’estudi d’allò que s’estava fent a d’altresciutats en aquest sentit”, apunta Roig.Antoni Roig, director de la Divisió de Serveis a la Mobilitat de B:SMRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 21<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 21 15/12/09 13:19:40
EL PROCÉS: innovar en l’àmbit organitzatiu i posaren contacte <strong>el</strong>s diversos agents implicats“Com a representants d’Espanya a l’Associació Europea d’AparcamentsMunicipals”, hi afegeix Roig, “vam tenir l’oportunitatde comprovar que ningú no havia avançat en aquest camp; peraquest motiu vam decidir idear la nostra pròpia solució”.Després d’una exhaustiva prospecció de les darreres innovacionstecnològiques que hi havia al mercat, <strong>el</strong> Departament deSistemes de B:SM va dissenyar un procés molt pràctic i operatiu,i prou assumible des d<strong>el</strong> punt de vista pressupostari: unacombinació d’eines TIC ja existents al mercat, que utilitzadesconjuntament constituïen una indiscutible innovació conceptualen <strong>el</strong>s processos de gestió de la grua municipal.Va ser així com l’any 2002 <strong>el</strong>s vigilants de les zones amb horarid’estacionament regulat van començar a utilitzar una novacàmera digital que permetia la connexió via Bluetooth amb unt<strong>el</strong>èfon mòbil. D’aquesta manera, <strong>el</strong>ls mateixos podien prendre22 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 22 15/12/09 13:19:41
fotos d<strong>el</strong> vehicle infractor i enviar-les en temps real a dos monitorson es visualitzaven aquestes “denúncies fotogràfiques”,que eren ateses per dos agents en una caserna de la GuàrdiaUrbana. Una vegada rebuda la denúncia, aquests agents comunicavenla seva autorització —o manca d’autorització— aun Centre d’Assignació de Serveis (CAS) a la Vall d’Hebron,encarregat d’assignar <strong>el</strong> servei a la grua més propera, gràcies aun sistema de localització GPS.“Aquest sistema va servir per a coordinar eficientment <strong>el</strong>s nostresvigilants amb la Guàrdia Urbana en les competències deregulació d<strong>el</strong> trànsit”, comenta Antoni Roig. “En aquest sentit,va ser crucial la col·laboració de la mateixa Guàrdia Urbana,després de les reticències inicials, un cop es va poder comprovarque era una mesura necessària, perquè li permetia concentrartots <strong>el</strong>s seus efectius en les tasques policials i de control d<strong>el</strong>trànsit rodat que, per descomptat, només <strong>el</strong>la pot portar a terme.”També va resultar fonamental l’assessorament d<strong>el</strong>s ServeisJurídics de l’Ajuntament per a acabar d’adaptar la normativamunicipal a la irrupció de les noves tecnologies.El bon funcionament d’aquest sistema va fer que l’any 2005,coincidint amb l’inici de la regulació integral de l’estacionament(àrea verda) a tot <strong>el</strong> centre de Barc<strong>el</strong>ona, es dotés <strong>el</strong>s 300vigilants de B:SM amb terminals PDA amb la capacitat de feri enviar fotografies d<strong>el</strong>s cotxes d<strong>el</strong>s infractors. Així mateix esvan crear sis nous llocs de treball a la Guàrdia Urbana degudamentdotats per a poder respondre totes les incidències enhores punta. Aquests PDA van ser distribuïts també entre <strong>el</strong>soperaris de les grues per tal d’agilitar la retirada d<strong>el</strong>s vehiclesd<strong>el</strong>s infractors: tant d’aqu<strong>el</strong>ls que detectaven durant les sevesrondes rutinàries, com d<strong>el</strong>s denunciats al 092 p<strong>el</strong>s propietarisd’un gual o per qualsevol altre ciutadà. Poc després, un copRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 23<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 23 15/12/09 13:19:41
fet <strong>el</strong> rodatge pràctic d<strong>el</strong> personal operatiu, es va començar aatendre <strong>el</strong> servei les 24 hores d<strong>el</strong> dia.A partir d’aquí, “<strong>el</strong> que hem fet és mantenir una vigilànciatecnològica constant per anar actualitzant <strong>el</strong> nostre sistemaamb les darreres eines TIC”, assenyala Antoni Roig. L’últimpas d’aquest procés d’innovació continuada va ser <strong>el</strong> trasllatde les instal·lacions d<strong>el</strong> CAS, l’any 2008, a un nou Centre deControl de Mobilitat a la seu de B:SM d<strong>el</strong> carrer Rosa Sensatnúm. 9. Un innovador centre d’operacions on es coordinentotes aquestes tasques entre <strong>el</strong>s diversos actors implicats, i ontambé se supervisa t<strong>el</strong>emàticament la gestió d<strong>el</strong>s aparcamentspúblics municipals en determinats moments d<strong>el</strong> dia.Cal destacar que, per a implementar la nova plataforma d<strong>el</strong>CAS, es va convocar un concurs públic que va guanyar l’empresabarc<strong>el</strong>onina Knosos, que ja havia desenvolupat <strong>el</strong>s PDAd<strong>el</strong>s vigilants i la resta de productes informàtics fets a mida pera la mateixa finalitat.24 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 24 15/12/09 13:19:42
seguit ser promotors de la innovació i de l’economia local”,conclou Antoni Roig.IDEES FORÇA•• Per tal de millorar la fluïdesa d<strong>el</strong> trànsit a Barc<strong>el</strong>ona, l’Ajunta-ment va apostar per la regulació de l’aparcament: àrees blaves,àrees verdes preferents, verdes exclusives per a residents, ide càrrega i descàrrega, controlades per vigilants de l’empresamunicipal B:SM. Degut a les competències exclusivesde la Guàrdia Urbana en regulació de trànsit, aviat va quedarpalès que calia idear un nou procés per a agilitar l’autoritzacióde retirada de vehicles per part de la grua municipal.•• Des de B:SM es va concebre un sistema innovador, basaten una senzilla combinació d’eines TIC, per poder efectuarl’aprovació d’infraccions d’estacionament per part de laGuàrdia Urbana de manera t<strong>el</strong>emàtica. Així, <strong>el</strong>s agents podenconcentrar tots <strong>el</strong>s seus efectius en les tasques quenomés pot portar a terme la policia local.•• La clau d’aquest projecte és que té una base conceptuali organitzativa i no tan sols tecnològica. En conseqüència,es manté en un estat d’actualització permanent, seguint <strong>el</strong>ritme de l’evolució de les eines TIC que <strong>el</strong> configuren i d<strong>el</strong>programari informàtic que n’integra <strong>el</strong> conjunt.26 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 26 15/12/09 13:19:42
GERÈNCIA D’e-ADMINISTRACIÓ I SISTEMES D’INFORMACIÓUna xarxa Wi-Fi capdavantera a tot <strong>el</strong> món,emmarcada en l’aposta de l’Ajuntament deBarc<strong>el</strong>ona p<strong>el</strong> mod<strong>el</strong> de gestió int<strong>el</strong>·ligentde la ciutatDes de la irrupció de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)a principis d<strong>el</strong>s anys noranta, les principals ciutats de tot <strong>el</strong> móntreballen per aprofitar <strong>el</strong> potencial d’aquestes noves tecnologies en lalínia d<strong>el</strong>s conceptes d’Smart City i Ubiquitous City, una aposta de futurque a l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona es denomina gestió int<strong>el</strong>·ligent de laciutat i en la qual s’engloba <strong>el</strong> projecte “Wifi via pública”: una innovadoraxarxa sense fil que millorarà notablement la gestió d<strong>el</strong>s serveismunicipals en qüestions fonamentals per a aquesta gestió int<strong>el</strong>·ligentde la ciutat. Es tracta d’aspectes que van des de la millora en la fluïdesad<strong>el</strong> trànsit (gràcies al control remot de semàfors, parquímetres,càmeres....), o la millora en <strong>el</strong> procés de recollida d’escombraries, finsa fer possible la feina in situ d<strong>el</strong>s treballadors municipals que realitzen<strong>el</strong>s serveis de més proximitat al ciutadà i que operen a la via pública,com poden ser <strong>el</strong>s agents de la Guàrdia Urbana, <strong>el</strong>s inspectorsmunicipals o <strong>el</strong>s assistents socials. A més, obre també una infinitatde possibilitats en la creació de nous serveis de valor afegit per alsciutadans que fins ara no se’ls podia proporcionar, com ara informacióen temps real de les places d’aparcament lliures al carrer. Un projecteque és ja un referent a escala internacional i que ha estat impulsat perla Gerència d’e-Administració i Sistemes d’Informació, amb la participaciód’una dotzena d’empreses, dins l’estratègia de l’Ajuntament depromoure la innovació, tant al si de la Corporació com a les empreses,a través de la compra pública.GERÈNCIA D’e-ADMINISTRACIÓ I SISTEMES D’INFORMACIÓwww.bcn.esAdreça: Tànger, 98, planta 12aT<strong>el</strong>: 932.918.485Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 27<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 27 15/12/09 13:19:42
EL REPTE: crear la xarxa sense fil d’ús corporatiu municipalmés extensa i innovadoraPilar Conesa, gerent d’e‐Administració i Sistemes d’Informació i cons<strong>el</strong>lera d<strong>el</strong>egada de l’InstitutMunicipal d’Informàtica (IMI) de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona.Va ser l’any 2006, arran de la definició d<strong>el</strong> Pla Director deT<strong>el</strong>ecomunicacions (PDT) quan es va identificar la necessitatde trobar solucions al desplegament creixent d’eines i <strong>el</strong>ementsinformàtics municipals a la via pública, que han de ser controlatst<strong>el</strong>emàticament, com les pilones que regulen l’accés adeterminats carrers, les escales mecàniques o les càmeres de vigilànciad<strong>el</strong> trànsit, entre molts d’altres que conformen aquestnou mod<strong>el</strong> de gestió int<strong>el</strong>·ligent de la ciutat.Dins d’aquest mod<strong>el</strong> s’engloba, a més, <strong>el</strong> concepte de “centrede control virtual i deslocalitzat”. Un exemple molt representatiud<strong>el</strong>s beneficis que aporta és que <strong>el</strong>s empleats municipalsque treballen més temps a la via pública, com laGuàrdia Urbana, <strong>el</strong>s assistents socials o <strong>el</strong>s serveis de netejapodran connectar-se a través d<strong>el</strong>s seus dispositius (PDA, ordinadorsportàtils...) als sistemes d’informació corporatius28 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 28 15/12/09 13:19:43
“en qualsevol moment i des de qualsevol punt de la ciutat,per prendre decisions in situ”, explica Pilar Conesa, gerentd’e‐Administració i Sistemes d’Informació i cons<strong>el</strong>lera d<strong>el</strong>egadade l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) de l’Ajuntamentde Barc<strong>el</strong>ona.És a dir, tot plegat, una nova manera de treballar que permetreportar qualsevol incidència en temps real, desencadenar <strong>el</strong>sprocessos d’actuació de manera immediata i aconseguir un importantincrement de l’eficiència en <strong>el</strong>s serveis als ciutadans.L’Ajuntament ja disposava d’una xarxa de fibra òptica que teniauna gran capacitat de transmissió i que connectava un <strong>el</strong>evatnombre d’edificis municipals, però aquesta xarxa era d’unacapil·laritat molt limitada, fet que havia propiciat que les solucionsde t<strong>el</strong>ecomandament implementades fins aleshores per ales noves eines informàtiques instal·lades a la via pública fossinexcessivament verticals; és a dir, que només servien per a donarun servei concret i específic a cada instal·lació.Respecte als serveis proporcionats p<strong>el</strong>s operadors privats, lescomunicacions mòbils disponibles fins ara, que s’han compartitamb la resta d’abonats, no disposen de la garantia deservei d’ample de banda necessari per al desplegament a lavia pública d’uns serveis municipals cada vegada més crítics,multimèdia i sofisticats.“Es tractava de trobar una solució tecnològicament i econòmicamentviable i sostenible, per tal de mantenir en <strong>el</strong> futur <strong>el</strong>progressiu desplegament de totes aquestes solucions TIC a la viapública. A més, se n’havia de garantir la transversalitat per facilitarla coordinació entre <strong>el</strong>s diversos departaments municipals iaprofitar així tot <strong>el</strong> seu potencial”, assenyala Pilar Conesa.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 29<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 29 15/12/09 13:19:43
Fruit d’aquesta anàlisi, i una vegada estudiades les principals solucionsexistents al mercat, es va arribar a la conclusió que “la milloropció era una tecnologia emergent: les xarxes sense fil d<strong>el</strong> tipusWi-Fi Mesh”, afirma Conesa. Aquestes oferien prou garanties deseguretat i fiabilitat en les t<strong>el</strong>ecomunicacions i, per les seves característiques(petits nodes amb antenes de menys de mig metre ubicadessobre <strong>el</strong> mobiliari urbà, com ara fanals i semàfors), tenien <strong>el</strong>gran avantatge de poder-se anar ampliant de manera esglaonada,econòmica i molt senzilla, en funció de les necessitats de cadamoment i amb obres d’infraestructura reduïdes.Ara bé, després de comprovar que cap altra ciutat d<strong>el</strong> món haviaaconseguit muntar encara una xarxa <strong>complet</strong>a d’aquestescaracterístiques i dimensions –tot i que s’estaven fent algunesproves a Seül i a San Francisco– es va constatar que, per a portara terme aquest repte tan ambiciós, primer calia dissenyar unprocés molt ben planificat. I <strong>el</strong> més indicat era començar perla posada en marxa d’un projecte pilot, que permetria desprésprendre decisions a l’escala de tota la ciutat.30 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 30 15/12/09 13:19:44
EL PROCÉS: un projecte pilot clau per a establir tots <strong>el</strong>srequeriments d<strong>el</strong> desplegament de la xarxa Wi-FiPer portar a terme aquest projecte pilot es va tenir en compte unasèrie de consideracions tant urbanístiques com tecnològiques:Des d<strong>el</strong> punt de vista urbanístic, es van valorar tots <strong>el</strong>s aspectesconstructius que afecten <strong>el</strong> desplegament d’una xarxa Wi-Fi enun àmbit urbà dens com <strong>el</strong> de la ciutat de Barc<strong>el</strong>ona.Es tractava de s<strong>el</strong>eccionar una àrea prou representativa, tantper la seva fisonomia (carrers estrets, avingudes, zones verdes...)com per les característiques d<strong>el</strong>s <strong>el</strong>ements arquitectònics i <strong>el</strong>mobiliari urbà, on després s’havien d’instal·lar <strong>el</strong>s nodes queformen la xarxa (fanals, semàfors, façanes...). Amb <strong>el</strong>s resultatsd’aquest dos paràmetres, després se’n podria fer una extrapolacióa la resta de la Ciutat Comtal.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 31Va ser així com es van s<strong>el</strong>eccionar dues àrees ben diferenciades: <strong>el</strong>districte d<strong>el</strong> <strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona, banc de proves de projectes tecnolò<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd31 15/12/09 13:19:45
gics a la ciutat, i <strong>el</strong> districte de Les Corts (plaça de Maria Cristina).Amb una cobertura de gairebé dos quilòmetres quadrats entotal, aquestes dues àrees permetrien provar la instal·lació d<strong>el</strong>snodes de la xarxa en diversos <strong>el</strong>ements de mobiliari i validar <strong>el</strong>funcionament de fins a 16 serveis municipals diferents.En l’aspecte tecnològic, <strong>el</strong>s serveis tècnics de l’IMI van calibrarles millors solucions d<strong>el</strong>s fabricants presents al mercat a partirde diversos criteris: experiència, capacitat de manteniment tècnic,solidesa d<strong>el</strong> producte, etc. També van acabar d’identificar iprioritzar <strong>el</strong>s serveis de referència que l’Ajuntament estava fentservir a la via pública i com s’havien d’integrar per a poder-losposar a prova en funcionament: accessos a zones de vianants,accés als sistemes d’informació centrals en mobilitat, pan<strong>el</strong>lsinformatius... A l’últim, es van establir <strong>el</strong>s processos de gestióadients per a coordinar <strong>el</strong>s diversos departaments i organismesmunicipals responsables d’aquests serveis, que treballarien en <strong>el</strong>desenvolupament d<strong>el</strong> projecte pilot.Un cop avaluades a fons totes aquestes especificacions, es va32 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 32 15/12/09 13:19:45
edactar <strong>el</strong> plec de condicions tècniques d<strong>el</strong> concurs de comprapública per a desenvolupar aquest projecte pilot, que vaguanyar una unió d’empreses composta per Etra Catalunya,l’empresa barc<strong>el</strong>onina Knosos i l’integrador Neomedia, i la faseprincipal d<strong>el</strong> qual es va dur a terme des d<strong>el</strong> desembre d<strong>el</strong> 2007al setembre d<strong>el</strong> 2008. “Els resultats es van presentar al Wir<strong>el</strong>ess& Digital Cities Congress c<strong>el</strong>ebrat a Barc<strong>el</strong>ona <strong>el</strong> novembre d<strong>el</strong>2008, amb un workshop que va tenir un gran èxit de públic ique permetia veure in situ alguns d<strong>el</strong>s serveis posats a prova”,apunta Pilar Conesa.Finalment, l’any 2009, amb tot <strong>el</strong> disseny de la xarxa –a partirde la informació recollida en la prova pilot i amb una inversióextraordinària aportada p<strong>el</strong> Govern central dins d<strong>el</strong> Fondo Estatalde Inversión Local–, s’ha dut a terme la primera fase d<strong>el</strong>projecte “Wifi via pública” a l’escala de tota la ciutat de Barc<strong>el</strong>ona.És així com, “a finals d<strong>el</strong> 2010, haurem instal·lat un totalde 700 nodes de connexió que donaran servei a les principalsvies de la ciutat (25 %) que cobriran <strong>el</strong> 80 % d<strong>el</strong>s serveis municipals”,destaca Conesa. “Unes dimensions que fan d’aquestaxarxa la més gran d’aquest tipus a Europa, amb <strong>el</strong>s serveis demés proximitat al ciutadà, i una de les tres més importants d<strong>el</strong>món, equiparada amb Seül, <strong>el</strong> gran referent internacional deciutat ubiqua.”CONCLUSIONS: aconseguir fer de Barc<strong>el</strong>onauna plataforma per a la innovacióRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 33Per a la gerent d’e‐Administració i Sistemes d’Informació,aquest projecte és remarcable com a iniciativa innovadora, atèsl’important desenvolupament tecnològic que ha comportat,però especialment per les expectatives que obre a la innovacióen <strong>el</strong>s serveis municipals desplegats a la via pública, que possi<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd33 15/12/09 13:19:46
iliten als treballadors municipals accedir des de qualsevol llocals serveis o dades necessàries dins de l’aposta de l’Ajuntamentper una gestió més int<strong>el</strong>·ligent de la ciutat. És a dir, permetentlosser més eficaços, eficients i innovadors, gràcies als avantatgesque ofereix la tecnologia, i potenciant alhora unes dinàmiquesde treball entre <strong>el</strong>s diversos sectors i organismes municipalsmés transversals i descentralitzades. D’aquesta manera, segonsapunta, “aconseguirem una optimització de la despesa i l’aprofitamentde sinergies entre <strong>el</strong>s diversos organismes municipalsque desenvolupen la seva activitat al carrer”.“En definitiva”, hi afegeix, “hem posat en marxa una xarxa sensefil que es complementa amb la de fibra òptica, tot constituint unaxarxa global de banda ampla, amb total capil·laritat a la via pública,que permetrà no només cobrir les cada vegada més nombroses necessitatsd<strong>el</strong>s serveis municipals a la via pública, sinó obrir la portaa nous serveis i solucions per a una millor gestió de la ciutat.”34 L’administració pública com a tractor d’innovacióEn r<strong>el</strong>ació amb la innovació tecnològica que s’ha generat,“hauríem de remarcar que, en menys d’un any, la tecnolo<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd34 15/12/09 13:19:47
IDEES FORÇA•• Davant l’increment d’<strong>el</strong>ements informàtics a la via públicadesplegats per l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona dins d<strong>el</strong> conceptede gestió int<strong>el</strong>·ligent de ciutat, des de la Gerència d’e‐Administraciói Sistemes d’Informació es va constatar la necessitatde posar en marxa una nova xarxa de banda ampla corporativaque garantís la seguretat i la fiabilitat de les t<strong>el</strong>ecomunicacionsmunicipals a la via pública.•• Una vegada analitzades les principals solucions existents,es va arribar a la conclusió que <strong>el</strong> més recomanable eramuntar una xarxa d<strong>el</strong> tipus Wi-Fi Mesh, i es va convocar unconcurs de compra pública innovadora per a fer una provapilot, que es va desenvolupar durant <strong>el</strong> 2008 als districtesd<strong>el</strong> <strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona i de Les Corts, amb la participaciód’una dotzena d’empreses en total.•• La primera fase d<strong>el</strong> projecte “Wifi via pública” s’acabarà a fi-nals d<strong>el</strong> 2010, amb la instal·lació d’un total de 700 nodes quedonaran cobertura a les principals vies de la ciutat (25 % d<strong>el</strong>’àrea urbana) i cobriran <strong>el</strong> 80 % d<strong>el</strong>s serveis municipals, unescaracterístiques que fan d’aquesta xarxa una de les més importantsd<strong>el</strong> món. Aquest projecte s’engloba dins l’estratègiade fer de Barc<strong>el</strong>ona un banc de proves de serveis i productesinnovadors a escala internacional, en la línia d<strong>el</strong> concepte degestió int<strong>el</strong>·ligent de ciutat.36 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 36 15/12/09 13:19:47
INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONABarc<strong>el</strong>ona ciutat educativa,convertint tota la ciutat en una aulaAra fa gairebé 20 anys, des de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona es vallançar la idea que, en un món cada vegada més complex com <strong>el</strong>d’avui en dia, perquè l’educació tingui èxit no pot dependre nomésd<strong>el</strong>s dos baluards tradicionals de l’escola i la família: ha de serun projecte que impliqui <strong>el</strong> conjunt de la societat. I aquest discursprecursor, que es va anticipar dues dècades a allò que difon enl’actualitat la UNESCO, adquireix tot <strong>el</strong> seu sentit en un espai urbàcom <strong>el</strong> de Barc<strong>el</strong>ona, on hi ha un d<strong>el</strong>s teixits associatius més ricsi arr<strong>el</strong>ats, configurat per centenars d’entitats lúdiques, cíviques iculturals. Sobre <strong>el</strong>s pilars “som educació, som ciutat i som democràcia”,p<strong>el</strong>s volts d<strong>el</strong> 2003 l’Institut Municipal d’Educació va posaren marxa <strong>el</strong> primer Pla d’Acció d<strong>el</strong> Projecte Educatiu Ciutat deBarc<strong>el</strong>ona. Un projecte amb una innovadora estructura organitzativai participativa en <strong>el</strong> món de l’educació, que va aglutinar mésde 250 entitats ciutadanes, per tal de portar a terme un total de56 projectes d’impacte educatiu. Prova d<strong>el</strong>s exc<strong>el</strong>·lents resultataconseguits, actualment se n’està duent a terme la segona edició,<strong>el</strong> Pla d’Acció 2008-2011, amb la participació d’un centenar mésd’entitats barc<strong>el</strong>onines, que han volgut sumar-se a aquest projecte.Una iniciativa pionera en <strong>el</strong> camp de la innovació social amb unsobjectius i un mod<strong>el</strong> organitzatiu que ha inspirat seguir <strong>el</strong>s passosde la Ciutat Comtal a més de 40 poblacions de tot Catalunya.INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA (IMEB)www.bcn.cat/educacioAdreça: Plaça d’Espanya, 5T<strong>el</strong>. 934.023.663Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 37<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 37 15/12/09 13:19:47
EL REPTE: impulsar un nou projecte educatiuen què participi tota la ciutatAntoni Martor<strong>el</strong>l, director gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barc<strong>el</strong>ona (IMEB).La gènesi d’aquest projecte es remunta al Congrés de CiutatsEducadores que es va organitzar a Barc<strong>el</strong>ona <strong>el</strong> 1990, ones va començar a articular <strong>el</strong> discurs que l’educació d<strong>el</strong> segleXXI havia de ser una tasca compartida per tota la societat. Enaquest sentit, es tenia clar que la ciutat, per la seva mateixanaturalesa com a punt de trobada de gent i d’organitzacionsde totes les disciplines i sectors, exerceix un procés formatiud’aprenentatge constant sobre les persones durant tota la sevavida, però especialment en les etapes infantil i adolescent. Estractava d’aconseguir, doncs, la participació de totes les entitatsque, potser no es consideraven intrínsecament educatives, peròque desenvolupaven activitats que podien tenir un clar impacteeducador. Entitats com ara casals, ateneus i centres culturals ons’organitzen visites a fàbriques i museus, exposicions i mostresdiverses –o tallers, fora de l’horari escolar– de les temàtiquesmés instructives i variades.38 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 38 15/12/09 13:19:48
El problema era, potser, que <strong>el</strong> concepte aleshores era massa innovador,perquè ja érem ben bé al 2002 i, més enllà de generarun discurs teòric, no s’aconseguia avançar en <strong>el</strong> terreny de lesactuacions pràctiques i concretes, ni comprometre la societatcivil de manera continuada.“El repte era com implicar totes aquestes entitats ciutadanesen una sèrie de projectes amb uns objectius educatius ben definits,i que tot aquest esforç es mantingués amb una v<strong>el</strong>ocitatde creuer al llarg d<strong>el</strong>s anys, per garantir <strong>el</strong> seu funcionamentd’una manera sostinguda en successives edicions”, explica <strong>el</strong> directorgerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barc<strong>el</strong>ona(IMEB), Antoni Martor<strong>el</strong>l.“Finalment vam veure clar”, hi afegeix, “que una de les clausde l’èxit seria establir una estructura prou participativa perquètothom se sentís prou implicat i representat, però que, al mateixtemps, pogués ser molt operativa perquè es poguessin tirarendavant amb agilitat <strong>el</strong>s diversos projectes.”EL PROCÉS: crear una xarxa educativa ciutadana a partird’una metodologia híbridaVa ser així com, per portar a terme <strong>el</strong> Projecte Educatiu Ciutatde Barc<strong>el</strong>ona (PEC), en primer lloc es van assentar les bases pera construir una xarxa educativa de la ciutat de la qual formessinpart institucions i entitats d<strong>el</strong>s diversos agents socials quepoden participar en aquestes activitats educadores: <strong>el</strong>s veïns iles famílies, les escoles de tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls d’edat, les institucionsculturals i de lleure, les empreses i <strong>el</strong> món d<strong>el</strong> treball, <strong>el</strong>s mitjansde comunicació i les diferents institucions. I en segon lloc, se lesva comprometre en una sèrie d’accions pràctiques i concretesamb capacitat de transformació de la realitat.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 39<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 39 15/12/09 13:19:48
Es tenia molt clar que allò que es volia era que arribés a ser “unprojecte de governança educativa de la ciutat, i per això es vafer des d’un criteri de treball en xarxa d<strong>el</strong>s actors implicats, totconstruintla de baix a dalt a partir de la transparència, la participaciói la coresponsabilitat”, apunta Antoni Martor<strong>el</strong>l.De seguida en va comprovar que enlloc no hi havia precedentsd’intentar articular un sistema educatiu com aquest,que pretenia anar més enllà de l’escola. S’havia de crear unmod<strong>el</strong> <strong>complet</strong>ament nou. Per això, “la metodologia desenvolupadap<strong>el</strong> projecte va tenir un caràcter híbrid a partir decombinar estratègies ja existents: la metodologia que utilitzala pedagogia per a definir <strong>el</strong>s projectes educatius, la metodologiad<strong>el</strong>s plans estratègics i socials de la societat, i la metodologiad<strong>el</strong>s processos participatius”.Partint d’aquests paràmetres, des de l’IMEB, <strong>el</strong> 2003 es va convocarun total de 250 entitats de la ciutat, més les àrees municipals,<strong>el</strong>s centres educatius i altres agents educatius individuals;és a dir, al voltant d’unes 400 persones en total, amb les quals40 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 40 15/12/09 13:19:49
es va conformar <strong>el</strong> plenari constituent d<strong>el</strong> PEC. Aquest plenari,que es reuneix cada dos anys, és <strong>el</strong> que va donar legitimitat organitzativaa tot <strong>el</strong> projecte i va servir per a constituir tota unaestructura de funcionament intern força complexa i <strong>complet</strong>a.L’estructura organitzativa d<strong>el</strong> PEC està encapçalada per un cons<strong>el</strong>ldirectiu que aglutina més de 65 entitats, que es reuneixentrimestralment, i de la qual surt <strong>el</strong>egida una comissió d<strong>el</strong>egada,formada per 250 entitats, que es reuneix un cop al mes.Una vegada constituït l’esquema organitzatiu d<strong>el</strong> PEC, i perquètot això no quedés només en una declaració de bonesintencions, aquests organismes van ser <strong>el</strong>s encarregats de dissenyarun pla d’acció per al període 2003-2007: un pla estratègicen què es preveia un total de 56 projectes educatius ambuns objectius i temps perfectament definits, d<strong>el</strong> seguiment d<strong>el</strong>’execució d<strong>el</strong>s quals també <strong>el</strong>ls serien responsables.“Un bon exemple de la tipologia d’aquests projectes és l’anomenat«Temps de barri, temps educatiu compartit», on l’IMEB,la regidoria de Nous Usos d<strong>el</strong> Temps, <strong>el</strong>s districtes de la ciutatRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 41<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 41 15/12/09 13:19:49
i la Fundació Jaume Bofill estan treballant –juntament ambnombroses entitats de lleure i associacions de pares i mares–per millorar l’oferta d’activitats extraescolars als barris”, explicaAntoni Martor<strong>el</strong>l. En tenim un altre bon exemple a Sant Andreu,on en <strong>el</strong> marc d<strong>el</strong> projecte estratègic “Xarxa d’atenció a lapetita infància” les entitats socials, sanitàries i educatives estantreballant amb aquest districte per millorar l’atenció integralals nens més petits.Tot i que la valoració d’aquests quatre primers anys de funcionamentd<strong>el</strong> PEC va ser molt positiva, se’n va extraure una sèried’aprenentatges que s’han corregit en la següent edició. “Ensvam adonar, per exemple, que potser eren massa projectes alhorai que per això alguns d<strong>el</strong>s que estaven liderats per entitats que noeren de l’Ajuntament s’acabaven diluint una mica amb <strong>el</strong> pas d<strong>el</strong>temps”, apunta Martor<strong>el</strong>l.És així com, al Pla d’Acció d<strong>el</strong> PEC 2008-2011, “s’ha optatper reduir <strong>el</strong> nombre total de projectes només a onze, però encaramés concrets i potents, aconseguint així concretar millor42 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 42 15/12/09 13:19:50
<strong>el</strong> nostre missatge i <strong>el</strong>s nostres objectius”. En aquest context,també s’ha decidit que tots <strong>el</strong>s projectes estiguin liderats com amínim per dues entitats, perquè sempre en quedi una en <strong>el</strong> casque l’altra no hi pugui continuar.D’altra banda, malgrat que s’ha reduït <strong>el</strong> nombre de projectes,<strong>el</strong> nombre d’entitats que hi volen col·laborar s’ha incrementaten més d’un centenar. “De manera que hem creat unregistre d’actuacions educatives on cadascuna de les entitats potregistrar qualsevol activitat que faci en aquest sentit i <strong>el</strong> PECs’ocupa de difondre-les en tots <strong>el</strong>s districtes. Així aconseguimmantenir l’esperit d<strong>el</strong> PEC i que totes se sentin part d’aquestainiciativa per convertir la ciutat en una aula”. A l’últim, aescala organitzativa, cal destacar que l’IMEB ha habilitat unaoficina tècnica que s’encarrega d<strong>el</strong> seguiment de les tasques dedinamització, coordinació i execució d<strong>el</strong>s diversos projectes.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 43<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 43 15/12/09 13:19:51
CONCLUSIONS: un mod<strong>el</strong> d’èxit que estan adaptantaltres ciutats catalanesUn d<strong>el</strong>s fets més clars que avala l’èxit d<strong>el</strong> PEC és la xarxa depoblacions formada avui dia per més de 40 ciutats i viles de totCatalunya –especialment activa a la província de Barc<strong>el</strong>ona,on compta amb <strong>el</strong> suport de la Diputació– que han volgutadaptar aquest mod<strong>el</strong> a les seves respectives característiques inecessitats. “D<strong>el</strong> que es tracta és que cada ciutat ha sabut recrearaquesta idea des de la seva realitat i trobar la seva pròpiamanera de treballar. I això ens serveix també a nosaltres ambl’intercanvi d’experiències i <strong>el</strong> coneixement de bones pràctiquesque es fa a través de la Xarxa de Ciutats Educadores i d<strong>el</strong>a Red Española de Ciudades Educadoras (RECE)”, assenyala<strong>el</strong> director gerent de l’IMEB.Si s’hagués de mesurar aquest èxit només en xifres, s’hauria deremarcar que des d<strong>el</strong> PEC, durant l’any 2008, es va ajudar apromoure les 1.600.000 activitats educatives que es van dur aterme a Barc<strong>el</strong>ona i que van comptar amb la participació d’uns44 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 44 15/12/09 13:19:52
250.000 d<strong>el</strong>s 300.000 alumnes que formen la població escolarde la ciutat.Per al gerent de l’IMEB, un altre aspecte destacable és <strong>el</strong> fetque la primera reunió d<strong>el</strong> PEC al 2003 va convocar uns 350assistents, la major part d<strong>el</strong>s quals representants d’entitats i d<strong>el</strong>món d<strong>el</strong> lleure extraescolar, amb només una trentena de docents,mentre que a les actuals assisteixen uns 500, la meitatd<strong>el</strong>s quals són docents. “És a dir, que <strong>el</strong> PEC va néixer com unprojecte que comptava amb les escoles, sense que hi estiguessingaire implicades, i a poc a poc s’hi han volgut incorporar perquèveuen que realment funciona i hi volen participar.”Un altre indicador per a mesurar <strong>el</strong>s bons resultats d’aquestprojecte és que de la seva “reunió anual, que se c<strong>el</strong>ebra cadanovembre, podem obtenir una valoració de tota la comunitateducativa de Barc<strong>el</strong>ona sobre l’estat de l’educació a lanostra ciutat, de manera que –des de l’any 2003– se’n potfer un seguiment”.“Avui en dia, en una societat i un món cada vegada més complexos,la família i l’escola ja no són prou per a educar als nostresfills. Com diu <strong>el</strong> filòsof José Antonio Marina, «es necessitade tota la tribu per a poder educar al nen». I és per a això queestem treballant amb <strong>el</strong> PEC: coordinar, organitzar, afegir-hivalor i posar en contacte dos mons que fins ara es mantenientotalment separats; hem posat en contacte <strong>el</strong>s nens i les nenesamb aquest nou espai –fora de l’entorn familiar i de l’escola–que és <strong>el</strong> conjunt de les entitats que desenvolupen les sevesactivitats de valor educatiu en <strong>el</strong> marc urbà de la ciutat deBarc<strong>el</strong>ona”, conclou.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 45<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 45 15/12/09 13:19:52
IDEES FORÇA•• Partint de la idea precursora que a una societat tan complexacom l’actual ja no n’hi ha prou amb la família i l’escola perquèl’educació tingui èxit, sinó que s’ha d’implicar <strong>el</strong> conjunt d<strong>el</strong>a societat, l’any 2003 l’IMEB va iniciar <strong>el</strong> Projecte EducatiuCiutat de Barc<strong>el</strong>ona (PEC). La idea era que hi participessintotes les entitats culturals i cíviques de la ciutat les activitatsde les quals poguessin tenir un impacte educatiu en <strong>el</strong>s nensi les nenes per a convertir així tota la ciutat en un gran aula.Però <strong>el</strong> repte era com aconseguir que aquestes entitats s’hiimpliquessin a fons i no es quedés tot en una declaració debones intencions.•• Des de l’IMEB es va comprendre que la clau era crear unaestructura organitzativa i participativa perquè totes les entitatsse sentissin prou representades i que al mateix tempsfos prou operativa per a tirar endavant totes les activitats. Lametodologia desenvolupada p<strong>el</strong> projecte va tenir un caràcterhíbrid a partir de combinar estratègies ja existents: la metodologiaque utilitza la pedagogia per a definir <strong>el</strong>s projecteseducatius, la metodologia d<strong>el</strong>s plans estratègics i socials de lasocietat, i la metodologia d<strong>el</strong>s processos participatius.•• Un bon indicador de l’èxit que ha obtingut aquest projected’innovació social és que en l’actualitat <strong>el</strong> PEC va per la segonaedició, amb la participació de més de 350 entitats, i ésun mod<strong>el</strong> que han volgut adaptar a les seves necessitats icaracterístiques més de 40 poblacions de tot Catalunya.46 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 46 15/12/09 13:19:52
INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONAInnovació en l’ús de les novestecnologies en benefici d<strong>el</strong> ciutadàAlguna vegada va necessitar a última hora aqu<strong>el</strong>l rap fresc oaqu<strong>el</strong>ls mangos madurs que sempre compra al mercat municipald<strong>el</strong> seu barri i es va trobar amb les parades tancades?Potser, llavors, va coincidir amb moltes altres persones, ambun horari tan difícil com <strong>el</strong> seu, que deambulaven també a larecerca d’una parada oberta a darrera hora de la tarda. I segurque va pensar que aquestes parades no haurien tancat sihaguessin sabut la quantitat de clients que estaven perdent.Amb la missió de conèixer i atendre millor les necessitats d<strong>el</strong>smés de 40 milions de visitants anuals que reben <strong>el</strong>s 46 mercatsmunicipals de Barc<strong>el</strong>ona, l’Institut Municipal de Mercatshi està implementant una senzilla solució tecnològica que permetràconèixer-ne millor les respectives afluències i <strong>el</strong>s hàbitsde compra. Una eina TIC —desenvolupada per una empresabarc<strong>el</strong>onina— que, per primera vegada al món, s’utilitza per adissenyar amb més precisió la política comercial d’una xarxa demercats municipals. Un clar exemple d’innovació per a promour<strong>el</strong>’economia i les empreses locals des d<strong>el</strong> mateix Ajuntament;innovació que no rau només en l’eina tecnològica, sinó l’ús d<strong>el</strong>es seves possibilitats.Institut municipal de mercats de barc<strong>el</strong>ona (IMMB)www.mercatsbcn.catAdreça: Av. Icària, 145-147, planta 4aT<strong>el</strong>: 934.132.852Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 47<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 47 15/12/09 13:19:52
EL REPTE: unes estadístiques fonamentals“Vam iniciar tot aquest projecte l’any 2004, arran de la necessàriarenovació de les instal·lacions d<strong>el</strong>s nostres mercats, quanvam constatar també la necessitat d’obtenir estadístiques fiablesd<strong>el</strong> nombre de visitants per a poder avaluar la nostra posició enr<strong>el</strong>ació amb la competència”, explica Jordi Torrades, gerent d<strong>el</strong>’Institut de Mercats Municipals de Barc<strong>el</strong>ona (IMMB).“Aquestes dades són fonamentals”, hi afegeix, “perquè, perexemple, ni <strong>el</strong> mercat de la Barc<strong>el</strong>oneta, ni <strong>el</strong> de Sant Antonio <strong>el</strong> de Sant Andreu tenen <strong>el</strong> mateix perfil de visitants ni <strong>el</strong>mateix nombre de parades, de manera que tant la seva ubicaciócom les gra<strong>el</strong>les horàries s’haurien de poder adequar a lescaracterístiques específiques de cada cas.” Comptar amb lesxifres exactes de visitants p<strong>el</strong>s diferents accessos també resultaclau, per exemple, per a configurar <strong>el</strong> plànol de quines sónles zones fredes i calentes d’un mercat (és a dir, aqu<strong>el</strong>les ambmenys o més afluència de compradors) i, d’aquesta manera,Jordi Torrades, gerent de l’Institut de Mercats Municipals de Barc<strong>el</strong>ona (IMMB)48 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 48 15/12/09 13:19:53
eubicar estratègicament, quan calgui, les parades que atrauenmés client<strong>el</strong>a.El problema era que, fins ara, l’única manera d’obtenir aquestesdades era contractant una empresa de serveis que ubiquésuna sèrie de persones als diferents accessos per tal de fer unrecompte manual. Un sistema molt costós, no sostenible a lallarga, i amb una fiabilitat força discutible.EL PROCÉS: saber innovar, tot cercant solucionsexistents en altres àmbitsDetectada i definida la necessitat, es va iniciar la recerca pera trobar <strong>el</strong> sistema més fiable i perdurable en <strong>el</strong> temps, ques’aplicaria prioritàriament als mercats remod<strong>el</strong>ats o en fase deremod<strong>el</strong>ació. Durant aquest procés d’estudi de les possibles solucionsexistents, <strong>el</strong>s Serveis Tècnics i de Serveis de Mercats d<strong>el</strong>’IMMB es van posar en contacte amb les empreses que havienproveït <strong>el</strong>s grans centres comercials, que <strong>el</strong>s van recomanar diferentssolucions, en r<strong>el</strong>ació amb les quals es va comprovar que<strong>el</strong> sistema idoni, per la seva robustesa, facilitat de mantenimentRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 49<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 49 15/12/09 13:19:54
i una inversió r<strong>el</strong>ativament baixa era un comptador digital basaten una sèrie de càmeres fotogràfiques que detecten <strong>el</strong> pas d<strong>el</strong>es persones, com <strong>el</strong> que ja utilitzaven algunes grans superfíciescomercials.La qüestió era que, mentre que en les superfícies esmentadesn’hi havia prou a situar aquests comptadors a la línia de les caixesregistradores, <strong>el</strong>s mercats municipals tenen un major nombred’accessos tant d’entrada com de sortida, situats en puntsbastants distants entre si.El repte, aleshores, va ser saber adaptar i implementar aquestsistema pensant en una xarxa de mercats municipals on cadainstal·lació té les seves pròpies característiques, i poder enviartots aquests registres a una base de dades centralitzada perquèpoguessin ser consultades de manera remota, gràcies a un programarifet a mida. Tal i com es va constatar als estudis previs,es va tractar d’una experiència capdavantera, perquè cap altreservei de mercats municipals d<strong>el</strong> món ho havia fet.50 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 50 15/12/09 13:19:55
“De tota manera, <strong>el</strong> més significatiu d’aquesta experiència—per la qual ja s’estan interessant altres ciutats en <strong>el</strong>s congressoson l’hem presentada— és que la innovació no és tant unaqüestió de desenvolupament tecnològic com la seva aplicacióconceptual en una xarxa sencera d’equipaments públics comercials”,subratlla <strong>el</strong> gerent de l’IMMB.L’experiència pilot es va fer primer al 2005, al mercat de la Concepció,en col·laboració amb l’empresa basca Enkoa, i posteriormental mercat de Santa Caterina amb l’empresa Barc<strong>el</strong>ona Tecnologia,tot i que després, degut a la llunyania geogràfica de la primera i ladesaparició de la segona, es va convocar un concurs negociat queva guanyar la barc<strong>el</strong>onina Quadrex, S.L. “Una bona mostra decom des de l’Ajuntament podem impulsar les empreses locals através de la compra pública innovadora”, apunta Torrades.Degut als bons resultats, <strong>el</strong> procés d’implementació va continuarals mercats de la Barc<strong>el</strong>oneta (2007) i de Les Corts (2008).El d<strong>el</strong> mercat de la Llibertat s’ha fet l’any 2009, i <strong>el</strong> seguirà laresta de mercats municipals a mesura que es vagin portant aterme les seves respectives obres de remod<strong>el</strong>ació.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 51<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 51 15/12/09 13:19:56
Per animar tots aqu<strong>el</strong>ls que vulguin engegar tota mena d’iniciativesinnovadores, “s’ha de dir que, com passa sovint enaquests processos d’innovació, <strong>el</strong> més difícil té lloc quan es fanles primeres proves pilot —com vam comprovar al mercat de laConcepció— però després tot ha estat ja bastant més senzill”,comenta <strong>el</strong> gerent de l’IMMB.CONCLUSIONS: no tota innovació implica un nou desenvolupamenttecnològic“La valoració està sent molt positiva, ja que aquestes dades,classificades per dies i setmanes, tal com ens permet feraquest sistema i <strong>el</strong> seu software, seran molt valuoses per apoder planificar les grans campanyes conjuntes o actes promocionalspuntuals, que anirem portant a terme amb la col·laboració d<strong>el</strong>s comerciants, i en funció d<strong>el</strong>s mercats i de lesdates que registrin una major o menor afluència”, assenyalaJordi Torrades.Un exemple clar de com aquest sistema ja està ajudant a millorarla gestió d<strong>el</strong>s mercats va ser quan es va plantejar tancar a les52 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 52 15/12/09 13:19:57
tardes <strong>el</strong> mercat de la Concepció. “Amb aquestes estadístiquesa la mà, <strong>el</strong>s comerciants van comprendre la importància demantenir obert, i això, evidentment, ja ha redundat en beneficid<strong>el</strong> ciutadà”, remarca.“El que hem demostrat amb aquesta experiència és que des d<strong>el</strong>’Ajuntament hem d’estar molt atents a l’evolució d<strong>el</strong> nostre entornempresarial i de les noves tecnologies, per tal de saber-les adaptar iinnovar en la nostra gestió per fer-la més eficient i competitiva, convertint-nosaixí també en impulsors de l’economia local”, conclou.IDEES FORÇA•• L’any 2004 l’Institut Municipal de Mercats (IMMB) va detec-tar la necessitat d’obtenir dades fiables sobre <strong>el</strong> nombre devisitants i les seves franges horàries, per poder establir millorles seves polítiques comercials, i va aprofitar la renovaciód<strong>el</strong>s mercats per a implantar-hi la solució tecnològica.•• Després d<strong>el</strong>s pertinents estudis previs, <strong>el</strong>s tècnics de l’IMMBvan detectar que la millor solució era la implementació d’undispositiu TIC com <strong>el</strong> que utilitzaven les grans superfíciescomercials, però adaptat a les particularitats d<strong>el</strong>s mercatsmunicipals, segons un mod<strong>el</strong> que no s’havia fet enlloc.•• Els resultats estan sent tant positius que aquest sistema jas’ha implementat a tres mercats municipals, i es farà tambéa la resta a mesura que es vagin fent les seves respectivesobres de rehabilitació, consolidant-se com un innovador sistemaque està despertant un gran interès a altres ciutats.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 53<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 53 15/12/09 13:19:57
ÀREA DE MEDI AMBIENTUns contenidors adaptats “per a tothom”,que totes les ciutats voldran tenirTard o d’hora, tots hem d’utilitzar un contenidor d’escombraries.Normalment, no ens hi fixem, ja que —repartits per totala ciutat— han estat dissenyats perquè hi puguem dipositarfàcilment la nostra brossa, sense ni tan sols tocar-los amb lesmans, i a més, fer-ne possible la recollida s<strong>el</strong>ectiva. Això hauriade ser igual per a tothom, però encara són moltes les personesque, a causa d’alguna discapacitat física o de la seva avançadaedat, no ho tenen tan fàcil. Per respondre a les necessitatsd’aquests col·lectius, des d<strong>el</strong> Departament de Medi Ambientde l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona s’ha impulsat un procés d’innovaciógràcies al qual, després d’anar tots a una <strong>el</strong>s agents de laTriple Hèlix (administració, universitat i empresa), en perfectasintonia, <strong>el</strong>s 27.000 contenidors de la Ciutat Comtal podranser reemplaçats per un nou mod<strong>el</strong> a finals d<strong>el</strong> 2009. Un mod<strong>el</strong>que, per les seves innovadores característiques, és <strong>el</strong> primeren tot <strong>el</strong> món que garanteix la seva accessibilitat, per igual, atots <strong>el</strong>s ciutadans. Un mod<strong>el</strong> que ja es coneix com “contenidorper a tothom”, però hi ha qui diu que molt aviat, quan la restade ciutats en vulgui tenir d’iguals, potser es comenci a conèixercom “mod<strong>el</strong> Barc<strong>el</strong>ona”.àrea de medi ambientwww.bcn.cat/mediambientAdreça: c/ Torrent de l’Olla, 218-220, pl.6aT<strong>el</strong>: 93-291.41.6054 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 54 15/12/09 13:19:57
EL REPTE: uns contenidors que no existien enlloc“A finals d<strong>el</strong> 2003, diversos col·lectius de persones discapacitadesens van començar a dir que <strong>el</strong>s nous contenidors amb pedalsignificaven una gran millora, però que encara no garantien laseva accessibilitat a les persones amb determinats impedimentsfísics. A més, encara eren molt alts, la qual cosa tampoc enfacilitava l’ús a la gent gran; és a dir, tot plegat, un nombremolt significatiu de ciutadans”, explica Carles Vázquez, cap d<strong>el</strong>Departament de Residus.“La política de la ciutat de Barc<strong>el</strong>ona és la d’adaptar tot <strong>el</strong> seumobiliari urbà a les necessitats d’aquests col·lectius, per tal degarantir <strong>el</strong>s seus drets d’accessibilitat”, hi afegeix, “de maneraque vam començar a estudiar com solucionar aquesta qüestió,i vam signar un conveni amb la UPC i <strong>el</strong> fabricant de contenidorsRos Roca.”Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 55En portar a terme <strong>el</strong> pertinent estudi de mercat previ, es va comprovarque en cap ciutat d<strong>el</strong> món havien sabut resoldre aquest rep<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd55 15/12/09 13:19:58
Carles Vázquez, cap d<strong>el</strong> Departament de Residuste de manera satisfactòria. Estava clar que, si es volia fer, s’hauriade fer des d<strong>el</strong> mateix Ajuntament, i fer-ho en clau d’innovació.EL PROCÉS: un clar consensentre totes les forces municipals“S’ha de dir que, per descomptat, des d<strong>el</strong> principi, hem treballatconjuntament amb l’Institut Municipal de Persones ambDiscapacitat, l’ONCE i altres col·lectius de persones ambdiscapacitat”, subratlla Carles Vázquez. Així, en estreta col·laboració amb aquestes organitzacions, l’any 2006 es van posara prova al carrer <strong>el</strong>s primers prototips, que ja intentaven recollirles característiques ergonòmiques requerides per a adaptar-se ales necessitats d’aquests col·lectius. Però, segons es va detectaramb la seva ajuda, encara quedaven molts aspectes per resoldre,com ara l’alçada idònia per a algú que va en cadira de rodes.Va ser llavors quan es va decidir aprofitar la renovació d<strong>el</strong> contractede neteja de l’any 2009 per a redactar <strong>el</strong> plec de condicions56 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 56 15/12/09 13:19:59
d<strong>el</strong>s requisits tècnics que havien de complir totes les empresesque concorreguessin al procés de compra pública d<strong>el</strong>s nous contenidorsadaptats, ja que fins aleshores les propostes d’aquestesempreses havien estat més voluntarioses que efectives.“En aquest punt, va resultar decisiu <strong>el</strong> consens assolit entretots <strong>el</strong>s grups municipals per donar suport a aquest projectei aprovar que la totalitat d<strong>el</strong>s contenidors de Barc<strong>el</strong>ona fossinadaptats”, destaca Vázquez.Això va fer, a més, que l’interès d<strong>el</strong>s fabricants fos més notori.“Va ser també quan vam deixar de parlar de contenidors adaptatsi vam començar a anomenar <strong>el</strong> projecte Contenidors pera Tothom, com una manera d’integrar-hi tots <strong>el</strong>s col·lectiussense fer-ne cap diferenciació”, assenyala.En aquest context, i per tal d’aconseguir fer d’una manera méssistemàtica aquest procés d’innovació, es van contractar <strong>el</strong>s serveisde l’enginyeria especialitzada en desenvolupaments de solucionsper a col·lectius de persones amb discapacitats ProAsolutions.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 57<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 57 15/12/09 13:20:00
D’aquesta manera, es van poder anar definint millor <strong>el</strong>s criterisergonòmics que havien de complir, corregir o validar les propostesde les empreses fabricants, i finalment, <strong>el</strong> 2008 es va acabar deredactar <strong>el</strong> document final d<strong>el</strong> plec de condicions, recollint-hi totallò que s’havia après amb <strong>el</strong>s diferents prototipus i, conseqüentment,definint les solucions finals.És així com, a principis d<strong>el</strong> 2009, es van poder aprovar definitivament<strong>el</strong>s dissenys d’aquests nous contenidors per a tothomque, a finals d’aquest mateix any, s’instal·laran per tota la ciutatde Barc<strong>el</strong>ona.Les característiques que distingeixen aquests nous contenidorsper a tothom són, bàsicament: unes marques tàctils que indiquena les persones amb problemes visuals de quin tipus de58 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 58 15/12/09 13:20:01
esidu és cada contenidor (vidre, plàstic, paper...) i una alçada,una maneta i uns pedals perfectament adequats per a aqu<strong>el</strong>lespersones que van amb cadires de rodes o pateixen disminucionsde diversos niv<strong>el</strong>ls en la seva mobilitat, com ara, sense anar méslluny, molta gent gran.CONCLUSIONS: la voluntat política donant suporta la Triple HèlixPer al cap d<strong>el</strong> Departament de Residus, la valoració d’aquest projecteno pot ser més positiva, encara que, com qualsevol altrerepte d’aquesta mena: “Haig de reconèixer que al principi ensvam espantar una mica, quan vam comprendre que, si volíemaconseguir <strong>el</strong> que necessitàvem, no quedava més remei que partirde zero i impulsar tot <strong>el</strong> procés d’innovació des de l’Ajuntament.Afortunadament, hem comprovat que, quan s’aconsegueix posaren sintonia l’acció política i l’acció tècnica, no només podemfer avançar sectors tradicionalment poc innovadors o immobilistes,sinó que l’Ajuntament pot ser un veritable dinamitzador d<strong>el</strong>’economia i l’activitat innovadora locals”.“En definitiva”, continua, “aquest és un cas que demostra com,amb una clara voluntat política d’impulsar la Triple Hèlix (administració,universitat i empresa), es poden tirar endavant projectesque poden ser innovadors, fins i tot a escala internacional.”Una dimensió internacional que, segons afirma Carles Vázquez,també s’ha assolit d<strong>el</strong> tot amb aquest projecte: “El mod<strong>el</strong> d<strong>el</strong>scontenidors per a tothom no existeix enlloc més, i ara Barc<strong>el</strong>onaserà un referent obligat d<strong>el</strong> sector a tot arreu; és un productemolt exportable i estic segur que, tan bon punt <strong>el</strong> presentem,seran moltes les ciutats d’Espanya i de la resta d<strong>el</strong> món que <strong>el</strong>voldran tenir”.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 59<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 59 15/12/09 13:20:01
IDEES FORÇA•• Atenent les demandes de diversos col·lectius de discapaci-tats, des de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>onaes va engegar un procés d’innovació per dissenyaruns nous contenidors adaptats a tothom, que no existienenlloc més.•• El consens de totes les forces polítiques municipals va serclau per a donar suport al mod<strong>el</strong> de la Triple Hèlix i tirar endavantun procés d’innovació en <strong>el</strong> qual han col·laborat desde les diverses entitats de discapacitats fins a les empreseslocals i <strong>el</strong>s tècnics municipals.•• D’aquesta manera, a finals d<strong>el</strong> 2009, <strong>el</strong>s 27.000 contenidorsde Barc<strong>el</strong>ona seran substituïts per aquest mod<strong>el</strong> de contenidorsper a tothom. Aquesta innovació ho serà a escalainternacional i, per tant, àmpliament exportable.60 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 60 15/12/09 13:20:01
MERCABARNAUna gestió de recollida de residus, s<strong>el</strong>ectivaperò a “l’engròs”, referent a tot <strong>el</strong> mónAmb una superfície de 500.000 m 2 edificats, 800 empresesi més de 8.000 treballadors directes, la Unitat Alimentària deMercabarna, des d’on s’abasteix <strong>el</strong>s principals mercats de Barc<strong>el</strong>ona,és una de les més importants d’Europa. Per aquest immensmercat d’abastaments passa cada any més d’un milió detones de mercaderies, de les quals, un 2,5 % acaba sent residus.És a dir, un total de 25.000 tones de restes de caixes defusta, cartró i plàstics diversos, juntament amb les restes d’allòque contenien: fruita, verdura, peix, flors trencades… Una granquantitat de residus potencialment reciclables, però que, permanca d’una adequada recollida s<strong>el</strong>ectiva, acabava augmentant<strong>el</strong>s problemes mediambientals de la Ciutat Comtal. Gràcies a undinàmic procés d’innovació, Mercabarna ha engegat un sistemade gestió d<strong>el</strong>s seus residus comercials amb <strong>el</strong> qual ja en reciclafins a un 75 %. Una innovació més conceptual que tecnològica,basada en haver sabut idear noves —però senzilles— solucionstècniques i aconseguir-hi <strong>el</strong> compromís de tots <strong>el</strong>s actors socialsimplicats. En definitiva, una gestió de recollida de residus innovadora,s<strong>el</strong>ectiva, però “a l’engròs”, que ja vénen a estudiar des d<strong>el</strong>sprincipals mercats d’abastaments de tot <strong>el</strong> món.MERCABARNAwww.mercabarna.esAdreça: c/ Major, 76. Centre Directiu, 5a planta 08040 Barc<strong>el</strong>onaT<strong>el</strong>: 935 563 000Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 61<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 61 15/12/09 13:20:02
EL REPTE: per què innovarLluís Alberich, director industrial i de serveis de Mercabarna“Com encara passa en la resta de mercats d’aquest tipus,abans <strong>el</strong>s residus eren llançats sense gaire miraments en granscontenidors oberts, com <strong>el</strong>s de les obres, repartits per les nostresinstal·lacions”, explica Lluís Alberich, director industriali de serveis de Mercabarna. En ser molt difícils de vigilar,molts desaprensius aprofitaven per a llançar-hi les seves deixallesparticulars, des de matalassos a t<strong>el</strong>evisors v<strong>el</strong>ls, convertintMercabarna en un petit abocador incontrolat. A més,als residus lògics de totes les operacions internes calia sumar<strong>el</strong> tràfic d<strong>el</strong>s milers de vehicles d<strong>el</strong>s minoristes que venien acomprar i aprofitaven per a desfer-se d<strong>el</strong>s seus propis residus.Com a resultat, al final de la jornada, milers de restesde caixes trencades i d<strong>el</strong>s diferents productes que contenienembrutaven <strong>el</strong> terra pertot arreu i calia recollir-los amb pales imàquines excavadores. Unes operacions que impossibilitavenpràcticament qualsevol tasca de reciclatge, i que resultaveneconòmicament molt costoses.62 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 62 15/12/09 13:20:03
Certament, allò era insostenible per més temps i, a més, caliaadequar-se a les noves normatives, com ara la Llei reguladorade residus de Catalunya 6/93 i la Llei d’envasos —estatal—(LERE), que obliguen <strong>el</strong>s municipis, les indústries i <strong>el</strong>s circuitsde distribució a reduir <strong>el</strong>s residus i a fer-ne recollida s<strong>el</strong>ectiva,a fi i efecte d’aprofitar-los al màxim i de prevenir l’impacteambiental que ocasionen.“Així que, l’any 2002, vam decidir canviar tot allò i vam iniciarun estudi a escala internacional per saber què estaven fent <strong>el</strong>sprincipals mercats d’abastament d’Europa”, assenyala Lluís Alberich.“El que ens va semblar més avançat vas ser <strong>el</strong> de París, peròno acabava de convèncer-nos, perquè hi seguien apilant totes lesescombraries a terra. De manera que ens vam adonar que, si volíemmillorar les coses, havíem d’innovar per nosaltres mateixos.”EL PROCÉS: innovació tecnològica i pacte socialDesprés d’aquest estudi comparatiu previ, la direcció i <strong>el</strong>s tècnicsde Mercabarna, en col·laboració amb <strong>el</strong> Departament de MediAmbient de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona, van començar a idearplegats tot <strong>el</strong> nou sistema de gestió d’aquests residus comercials.En <strong>el</strong> vessant tècnic, es va començar per reemplaçar tots <strong>el</strong>scontenidors oberts per contenidors de recollida s<strong>el</strong>ectiva, dissenyatsespecíficament per a cada mena de residu, i que vanser instal·lats només en punts estratègics. També es va planificarla recollida s<strong>el</strong>ectiva d<strong>el</strong>s residus d<strong>el</strong>s diversos restaurants,comerços i oficines, que, amb més de 22.000 visitants al dia,conformen la petita ciutat que és Mercabarna.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 63Un aspecte clau va ser <strong>el</strong> disseny d’un Punt Verd en <strong>el</strong> qual secentralitzaria la recollida de totes aquestes escombraries ja clas<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd63 15/12/09 13:20:03
sificades per al seu reciclatge i, sobretot, on tots <strong>el</strong>s minoristesde fruita i verdura haurien de dur <strong>el</strong>s seus camions i camionetesper a dipositar de manera ordenada <strong>el</strong>s seus residus.En un clar exemple d’innovació oberta, <strong>el</strong>s tècnics municipalsvan saber, primer detectar, i després, treballar conjuntament ambles dues empreses que <strong>el</strong>s ajudarien a fer realitat les solucionstecnològiques d<strong>el</strong> Punt Verd, i amb les quals es concretaria <strong>el</strong>procés de compra pública. L’enginyeria Greccat de Barc<strong>el</strong>ona,especialitzada en temes mediambientals, es va encarregar d<strong>el</strong>projecte constructiu. L’empresa d’Olot Masias Recycling, unaantiga firma d<strong>el</strong> sector tèxtil, que ha sabut reconvertir-se en claud’innovació, es va encarregar de dissenyar la cinta transportadoraper als diferents tipus de caixes. Per al sistema de tubs quecanalitzarien la recollida i la compressió pneumàtica d<strong>el</strong>s residusorgànics es va treballar amb l’empresa finesa Taifun, l’única a escalainternacional que tenia alguna experiència en aquesta menad’instal·lacions, però a la qual va caldre d<strong>el</strong>imitar molt bé què esvolia, perquè, com en tota innovació, mai no se n’havia desenvolupatcap amb les mateixes especificacions.64 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 64 15/12/09 13:20:04
Paral·l<strong>el</strong>ament, va caldre realitzar un bon estudi tècnic previ,perquè, amb un tràfic de 15.000 vehicles diaris, calia aplicarmolt bé la teoria de les cues per evitar que es pogués formar unembús colossal en les hores punta. D’aquesta manera, al PuntVerd es van posar en funcionament 10 punts de descàrrega,p<strong>el</strong>s quals poden arribar a passar fins a 200 vehicles per hora, ion es recullen d’una manera ràpida i sistemàtica milers de tonesde residus que ara poden ser aprofitats eficientment com apaper i plàstic reciclats, o bé com a adob, després de passar perla planta de compostatge.Però segons apunta Alberich: “Totes aquestes solucions tecnològiquesno haurien servit de res sense la implicació de totesles empreses, <strong>el</strong>s treballadors i <strong>el</strong>s usuaris de les instal·lacionsde Mercabarna”.Per això, i p<strong>el</strong> que fa a l’aspecte social, es va subscriure un pactecívic amb totes les empreses i <strong>el</strong>s usuaris de les instal·lacions deMercabarna i es va encarregar al Centre d’Ecologia i ProjectesAlternatius (CEPA), una associació ecologista i científica senseRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 65<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 65 15/12/09 13:20:05
finalitat lucrativa, amb <strong>el</strong> seu equip de voluntaris, la campanyade comunicació per a informar tots <strong>el</strong>s actors implicats sobrecom havien de fer la recollida s<strong>el</strong>ectiva d<strong>el</strong>s seus respectius residusi dur-los als contenidors establerts. “És veritat que hi hauna gran rotació de personal a Mercabarna, però, com ara hiha una cultura de recollida s<strong>el</strong>ectiva, tots <strong>el</strong>s treballadors quehi arriben s’adapten de seguida, perquè veuen que tothom ja lafa”, afirma Lluís Alberich.Tot aquest procés d’innovació es va dur a terme en poc més desis mesos.CONCLUSIONS: la rendibilitat d’innovarPer al director industrial i de serveis de Mercabana, <strong>el</strong>s resultatsd’aquest projecte són tan positius que demostren clarament larendibilitat d’innovar: “amb una inversió r<strong>el</strong>ativament baixa,uns tres milions d’euros, hem aconseguit grans beneficis pera Mercabarna, tant per una valorització molt <strong>el</strong>evada d<strong>el</strong>s seusresidus —d<strong>el</strong> 75 %— com per la imatge de neteja de la UnitatAlimentària”.Una bona prova d’això és que <strong>el</strong> nou sistema de residus deMercabarna és un referent a escala internacional, segons destacaLluís Alberich, “pràcticament totes les setmanes, <strong>el</strong>s responsablesd’altres grans mercats d<strong>el</strong> món o d’altres centresvénen a aprendre’n”.“Un aspecte fonamental d’aquest projecte”, hi afegeix, “és quehem aconseguit dinamitzar les empreses locals i orientar-les alsector d<strong>el</strong> medi ambient p<strong>el</strong> fet d’haver-los encarregat solucionsen aquest sentit. Tot un mod<strong>el</strong> de gestió d’aquests processos moltexportable i que <strong>el</strong>s pot permetre d’obrir noves línies de negoci.”66 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 66 15/12/09 13:20:05
“De fet, l’experiència ha estat tan positiva que l’any que ve hemde renovar la contracta i estem pensant en noves solucions, demanera que la innovació no s’aturi aquí”, conclou.IDEES FORÇA•• L’any 2002, la Unitat Alimentària de Mercabarna, una de lesmés importants d’Europa, va decidir millorar <strong>el</strong> procés derecollida s<strong>el</strong>ectiva d<strong>el</strong>s seus residus comercials per adaptarsea la nova normativa en qüestions mediambientals.•• Desprès d’estudiar <strong>el</strong>s seus homòlegs europeus, es vaconstatar que per trobar la solució més adient s’hauria defer un procés d’innovació propi: <strong>el</strong>s tècnics de Mercabarnavan treballar conjuntament amb diverses empreses catalanesi internacionals per desenvolupar <strong>el</strong>s nous processostecnològics i es va arribar a un consens amb tots <strong>el</strong>s agentssocials implicats perquè <strong>el</strong>s empressin correctament.•• Des d’aleshores, Mercabarna ja recicla fins a un 75 % d<strong>el</strong>sseus residus gràcies a aquest procés d’innovació, més conceptualque tecnològic, basat en haver sabut idear noves—però senzilles— solucions tècniques i aconseguir-hi <strong>el</strong>compromís de totes les empreses i treballadors implicats.Un innovador sistema que ja vénen a estudiar des d<strong>el</strong>s principalsmercats d’abastaments de tot <strong>el</strong> món.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 67<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 67 15/12/09 13:20:05
ÀREA DE PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITATUna sala conjunta de comandamentper a atendre les denúncies i emergènciesSi <strong>vos</strong>tè necessita ajuda davant de qualsevol incidència oemergència a la ciutat de Barc<strong>el</strong>ona, és a dir, des d’un accidentde trànsit a un robatori, ja no ha de preocupar-se a pensar aquin t<strong>el</strong>èfon ha de trucar perquè l’atenguin al més aviat possible.Això és gràcies al fet que, des de l’any 2005, coincidintamb <strong>el</strong> desplegament de la policia autonòmica a la capital catalana,una Sala Conjunta de Comandament coordina totes lesintervencions reactives de la Guàrdia Urbana (092), <strong>el</strong>s Mossosd’Esquadra (112) i <strong>el</strong>s bombers (080): un centre unificatde control on aquests cossos de seguretat treballen literalmentbraç a braç, i amb <strong>el</strong> suport de les tecnologies més modernes,perquè <strong>el</strong>s ciutadans rebin la millor i més ràpida atenció possible.Un mod<strong>el</strong> d’innovació tecnològica, però sobretot organitzativa,únic d’aquesta mena a tot Europa, com demostra l’interès quehi estan posant altres ciutats a imitar-lo.ÀREA DE PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITATwww.bcn.catAdreça: Plaça de Carles Pi i Sunyer, 8-10, 3a plantaT<strong>el</strong>. 934.023.36868 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 68 15/12/09 13:20:05
EL REPTE: coordinar la Guàrdia Urbana i <strong>el</strong>s Mossosd’Esquadra per atendre millor <strong>el</strong> ciutadàJoan Albert Dalmau, gerent de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i MobilitatEls orígens d’aquest projecte es remunten a l’any 2000, quanl’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona va prendre la decisió de modernitzarla Guàrdia Urbana, perquè aquest cos pogués guanyar mobilitatper a concentrar les seves energies a reforçar <strong>el</strong> seu paper de policiade proximitat i poder servir <strong>el</strong> ciutadà més en l’àmbit d<strong>el</strong> carrer.És així com es va iniciar <strong>el</strong> rejoveniment progressiu d<strong>el</strong> cos ambla incorporació de noves promocions i l’externalització d’algunsserveis. En aquesta línia, per exemple, es va traspassar lavigilància de les zones amb parquímetre a l’empresa municipalBarc<strong>el</strong>ona de Serveis Municipals, i la centraleta d<strong>el</strong> 092 va passara ser atesa per una operadora especialitzada de t<strong>el</strong>efonia. “Estractava de r<strong>el</strong>levar <strong>el</strong>s agents de totes les tasques que poguésrealitzar personal civil, per dedicarlos, d’aquesta manera, a lesfuncions policials per a les quals havien estat preparats i quenomés <strong>el</strong>ls podien efectuar”, explica Joan Albert Dalmau, gerentde l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 69<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 69 15/12/09 13:20:06
En aquest context, ha tingut una especial r<strong>el</strong>levància la implementacióde les noves tecnologies per a millorar l’eficiènciad<strong>el</strong>s processos, com ara la posada en marxa d’una Unitat Especialitzadaen Accidents de Trànsit, que, amb <strong>el</strong> suport d’unprograma dissenyat amb l’Institut Municipal d’Informàtica(IMI), s’encarrega d<strong>el</strong>s 10.000 accidents registrats anualmentde mitjana a Barc<strong>el</strong>ona. Un programa amb un niv<strong>el</strong>l d’eficàciaque ja són diverses les ciutats i comunitats autònomesque l’han adquirit: La Laguna, la Comunitat Autònoma deCanàries, Badalona, La Corunya i properament Santiago deCompost<strong>el</strong>·la i Múrcia.Però <strong>el</strong> gran repte al qual s’havia de fer front era la data denovembre d<strong>el</strong> 2005, quan, segons <strong>el</strong> pla previst per al conjuntde Catalunya, la policia autonòmica havia de fer efectiu <strong>el</strong> seudesplegament a la capital catalana. Tots dos cossos tenen perfectamentdefinides les seves competències p<strong>el</strong> que fa a investigacionso intervencions ja previstes, però restava per coordinarla resposta urgent davant de les incidències quotidianes: aqu<strong>el</strong>lssuccessos, com ara un robatori o un accident de trànsit, querequereixen una actuació immediata per part d<strong>el</strong>s agents queestiguin més a prop, independentment d<strong>el</strong> color d<strong>el</strong> seu uniforme.A més a més, “per raons històriques, la Guàrdia Urbanahavia anat assumint moltes tasques en matèria de seguretatciutadana, per la qual cosa teníem un coneixement d<strong>el</strong> territorique no volíem que es perdés, cosa que hauria passat si, ambl’arribada d<strong>el</strong>s Mossos, haguéssim acabat sent una policia meramentauxiliar”, apunta Dalmau.L’objectiu, per tant, era aconseguir coordinar les actuacions reactivesd’aquestes dues forces policials, no només perquè nos’encavalquessin, sinó perquè es complementessin i s’auxiliessinrecíprocament. I un punt clau per a assolir-ho, segons es70 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 70 15/12/09 13:20:06
va comprendre de seguida des d<strong>el</strong> Consistori, era la posada enmarxa d’una Sala Conjunta de Comandament en la qual ambduespolicies poguessin interactuar i decidir l’ordre de les sevesintervencions, sobretot en temps real.EL PROCÉS: com muntar, operativamenti tecnològicament, un centre de coordinació unificatDesprés d’observar què s’havia fet en aquest sentit en altresllocs on coexistien diversos cossos de seguretat, como al PaísBasc, “ens vam adonar que, en realitat, ningú no havia fet resde semblant a allò que necessitàvem”, assenyala Dalmau. Estractava de muntar-ho tot des de zero “i vam començar peraprofitar al màxim l’espai legal vigent, conforme l’alcalde era lamàxima autoritat a la Junta de Seguretat de Barc<strong>el</strong>ona”.Partint d’aquesta base, i dins de la política de màxima proximitatals ciutadans impulsada des d<strong>el</strong> Consistori, es va aconseguirque <strong>el</strong>s Mossos es despleguessin en tots <strong>el</strong>s districtes d<strong>el</strong>a ciutat amb un total de deu comissaries, i es va acordar amb<strong>el</strong> Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya laplanificació d’aquest projecte a través de tres comissions assignadesper les àrees següents: Urbanisme, T<strong>el</strong>ecomunicacionsi Informàtica, i Organització.Va ser així com, per resoldre la qüestió de l’emplaçament,l’Ajuntament va proposar aprofitar <strong>el</strong> que va ser Centre d‘Informàticadurant les Olimpíades d<strong>el</strong> 1992, al carrer de Lleidanúm. 28: unes instal·lacions ideals per la seva sòlida estructurabunqueritzada, però que aleshores estaven infrautilitzades. ElDepartament d’Interior va acceptar finalment aquesta propostacom a solució temporal fins que entri en funcionament <strong>el</strong>Centre 112 i la Sala Barc<strong>el</strong>ona, que s’ha de construir l’any 2012Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 71<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 71 15/12/09 13:20:06
als voltants de la Maquinista —a Sant Andreu— i que acolliràtots <strong>el</strong>s serveis d’emergència de Catalunya, aglutinats en <strong>el</strong>t<strong>el</strong>èfon 112.Per solucionar <strong>el</strong> tema de les t<strong>el</strong>ecomunicacions, i seguint ambaquesta estratègia d’aprofitar al màxim <strong>el</strong>s recursos existents,des de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, i d’acord ambl’IMI, es va decidir adherir-se a la xarxa RESCAT de tecnologiadigital Tetra, <strong>el</strong> mateix sistema que ja estava utilitzant laGeneralitat i “amb <strong>el</strong> qual vam aconseguir estalviar-nos <strong>el</strong>s treso quatre milions d’euros que ens hauria costat un desenvolupamentpropi, i així dotar la Guàrdia Urbana i <strong>el</strong>s bombers ambmés de 1.800 terminals t<strong>el</strong>efònics i monitors d’última generacióque necessitàvem, i que connecten amb la Sala Conjunta”.La ubicació física i <strong>el</strong> sistema de t<strong>el</strong>ecomunicacions de la SalaConjunta de Comandament ja estaven decidides, però paral·l<strong>el</strong>ament restava qu<strong>el</strong>com tan fonamental per resoldre com la coordinacióentre <strong>el</strong>s respectius sistemes informàtics que vertebravenla resposta activa d<strong>el</strong>s dos cossos policials davant les trucades72 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 72 15/12/09 13:20:07
t<strong>el</strong>efòniques d<strong>el</strong>s ciutadans, les comunicacions a la central de lesdiverses patrulles, i <strong>el</strong> seguiment de les incidències d<strong>el</strong> trànsit permitjà de les càmeres col·locades a les vies principals.“El principal problema amb què ens vam trobar és que <strong>el</strong> sistemainformàtic d<strong>el</strong>s Mossos —<strong>el</strong> programa Fènix— estavaconcebut per a atendre només temes de seguretat i no preveiales ordenances ni altres competències de les policies locals. Ésa dir, les necessitats d’una gran ciutat com Barc<strong>el</strong>ona, amb mésde 1.600.000 habitants”, explica Dalmau, “i a més, tampocpodíem prescindir d<strong>el</strong> nostre programa Myc<strong>el</strong>lium, perquè és<strong>el</strong> que permet treballar amb tota la resta de departaments municipalsper dur a terme polítiques transversals.”Va ser aleshores quan es va decidir, sempre amb l’assessoramentde l‘IMI, que la millor solució era <strong>el</strong> disseny d’11 passar<strong>el</strong>·lesinformàtiques entre <strong>el</strong>s programes Fènix i Myc<strong>el</strong>lium, la missióde les quals seria que tots dos sistemes poguessin intercanviar-sedades i establir al moment les titularitats i la intervenció mínimaobligada de cada cos davant <strong>el</strong>s diferents tipus d’incidències.Però, al marge d’aquests processos d’implementació de novestecnologies i desenvolupaments informàtics, aquest cas d’innovacióresulta especialment interessant per la seva vessant conceptuali organitzativa, tant per haver ideat aquest espai únicque permet que dos cossos policials treballin plegats en un mateixespai com per la manera com totes dues administracionsvan planificar la seva execució. “Generalitat i Ajuntament ensvam posar d’acord a consensuar l’enginyeria de sistemes (que esva encarregar a una prestigiosa empresa barc<strong>el</strong>onina), a posar alcapdavant <strong>el</strong>s més diligents de cada àrea, i a avançar <strong>el</strong>s dinersal 50%”, subratlla Dalmau. “Tot plegat, va ser un mod<strong>el</strong> de«supercol·laboració» entre ambdues administracions. I va seraixí com només cinc mesos més tard, totes les instal·lacions vanRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 73<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 73 15/12/09 13:20:07
poder entrar en funcionament la data prevista.”Prova d<strong>el</strong> seu bon funcionament és <strong>el</strong> fet que no va passar gairetemps abans que <strong>el</strong>s Bombers de Barc<strong>el</strong>ona també s’hi incorporessin,i en aquests moments s’està treballant perquè també ho puguifer <strong>el</strong> Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). És així com aquestasala s’ha consolidat com a cerv<strong>el</strong>l operatiu des d’on es coordina laresposta d<strong>el</strong>s principals serveis d’emergències de la Ciutat Comtali on es reuneixen tots <strong>el</strong>s membres de la Junta de Seguretat per ferfront a les situacions més crítiques. “Aquesta experiència ha estattan satisfactòria que, de fet, quan <strong>el</strong> 2012 puguem fer <strong>el</strong> trasllat ala Sala Barc<strong>el</strong>ona, n’hi haurà prou a replicar-hi la sala actual, i mantindremla d’ara com a centre operatiu de reserva amb <strong>el</strong> qual tambéés molt convenient de poder-hi comptar”, explica Dalmau.CONCLUSIONS: la innovació com a font d’orgulli de motivació de tot un equipPer al gerent de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, <strong>el</strong>més interessant d’aquesta mena d’iniciatives innovadores ésque “obligues la resta de la teva organització a adaptar-se alscanvis i a fer-hi les seves aportacions; és a dir, et converteixesen un promotor de la innovació”. Una bona mostra d’això és lanova versió d<strong>el</strong>s programes Myc<strong>el</strong>lium i Cooper (planificacióde feines) que actualment s’està desenvolupant en col·laboracióamb l’IMI, i que farà possible, entre d’altres moltes coses, perexemple, que <strong>el</strong>s agents que inspeccionen un local, gràcies alseu nou PDA, en puguin consultar tot l’historial i si compleixtotes les normatives municipals. Una acció que permetrà qu<strong>el</strong>a Guàrdia Urbana treballi d’una manera més operativa i transversalamb la resta de departaments de l’Ajuntament, amb unaespectacular millora de l’eficiència.74 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 74 15/12/09 13:20:07
De fet, d’acord amb aquesta estratègia de l’Ajuntament de fer deBarc<strong>el</strong>ona una plataforma per al desenvolupament d’iniciativesinnovadores, ja fa uns anys que des de la Guàrdia Urbana es treballaamb les principals empreses d<strong>el</strong> sector per desenvolupar leseines més modernes i innovadores, com <strong>el</strong>s nous terminals GPSi Pocket PC, que doten <strong>el</strong>s agents de molta més mobilitat i <strong>el</strong>spermeten exercir les seves funcions més a prop d<strong>el</strong>s ciutadans.Un altre benefici innegable d’aquest tipus de projectes innovadorsés “comprovar com des de l’Ajuntament podem ser la locomotorade l’economia local, com ho demostra la participaciói la implicació d’empreses barc<strong>el</strong>onines i catalanes en la posadaen marxa de la Sala Conjunta de Comandament”, assenyalaJoan Albert Dalmau.“I un altre aspecte que no podem oblidar és la font d’orgull i demotivació que representa per a tot <strong>el</strong> departament, com és <strong>el</strong> casquan vénen d’altres ciutats a estudiar aquest tipus de projectesinnovadors i que situen la Guàrdia Urbana de la nostra ciutat alcapdavant de les policies locals de l’Estat espanyol”, conclou.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 75<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 75 15/12/09 13:20:08
IDEES FORÇA•• Davant <strong>el</strong> repte d<strong>el</strong> desplegament d<strong>el</strong>s Mossos d’Esquadra,l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona va decidir impulsar la creaciód’una Sala Conjunta de Comandament perquè la policiaautonòmica i la Guàrdia Urbana poguessin treballar braç abraç i coordinar-se en temps real per resoldre les incidènciesque requereixen les intervencions més immediates, com araun accident de trànsit.•• Com no hi havia precedents d’una sala similar, aquesta inici-ativa representava una gran innovació des d<strong>el</strong> punt de vistaconceptual, però, gràcies al mod<strong>el</strong> organitzatiu i de supercol·laboració establert entre l’Àrea de Prevenció, Seguretat iMobilitat, i <strong>el</strong> Departament d’Interior es va aconseguir queentrés en funcionament la data prevista, <strong>el</strong> novembre d<strong>el</strong>2005, només cinc mesos després d’iniciar-se <strong>el</strong> projecte,i amb tants bons resultats que no van trigar a afegir-s’hi <strong>el</strong>sBombers de Barc<strong>el</strong>ona i en aquests moments es treballa enla implementació d<strong>el</strong> SEM.•• D’aquesta manera, aquest projecte innovador s’ha convertiten un referent per a moltes ciutats que volen imitar-lo, commolts d’altres en la mateixa línia que la Guàrdia Urbana ajudaa desenvolupar, en col·laboració amb l’IMI, i que fan de laciutat de Barc<strong>el</strong>ona una plataforma per a la innovació, totajudant a impulsar-hi l’economia local.76 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 76 15/12/09 13:20:08
ÀREA DE SERVEIS GENERALS I DE COORDINACIÓ TERRITORIALQuiosc PuntBCN, un innovador “caixerautomàtic” que permetrà fer <strong>el</strong>s tràmitsmunicipals més àgils, en un horari mésflexible i a més indretsSi alguna vegada ha hagut de fer cua per a resoldre un senzillagestió a qualsevol oficina de l’Administració pública, després d’unsminuts d’espera pacient, potser s’hagi preguntat si molts d’aqueststràmits no es podrien agilitar fent-los en alguna mena de “caixerautomàtic”, com <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>s bancs. Precisament, saber posar en pràcticaaquestes idees que se li poden acudir a tothom és <strong>el</strong> que marcala gran diferència entre simplement imaginar o... innovar. I això és<strong>el</strong> que s’ha aconseguit des de Serveis Generals i Coordinació Territorialde l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona amb <strong>el</strong>s ja batejats quioscosPuntBCN, amb una aparença similar a la de qualsevol caixer bancari–fàcils i intuïtius de fer servir–, que han estat possibles gràcies aun procés d’innovació basat en minucioses proves pilot i un rigorósconcurs de compra pública en què s’han estudiat prèviament tots<strong>el</strong>s requeriments. Sens dubte, un petit gran pas endavant a l’horad’agilitar <strong>el</strong>s tràmits de les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC),ja que, amb la ubicació d’aquests quioscos en altres indrets de laCiutat Comtal, com ara biblioteques o centres comercials, es facilital’objectiu de millorar l’accés d<strong>el</strong>s ciutadans a l’Administraciómunicipal.ÀREA DE SERVEIS GENERALS I DE COORDINACIÓ TERRITORIALwww.bcn.catAdreça: Pl. Sant Miqu<strong>el</strong> 3-5T<strong>el</strong>. 93 402.70.00Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 77<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 77 15/12/09 13:20:08
EL REPTE: adaptar <strong>el</strong> concepte de “caixer automàtic” alstràmits més habituals de les OACBarc<strong>el</strong>ona compta amb un total d’onze OAC repartides per totala ciutat: una per cada districte, més una oficina central. La sevafunció consisteix a possibilitar que <strong>el</strong>s ciutadans realitzin d’unamanera ràpida, fàcil i directa <strong>el</strong>s seus tràmits amb l’Administraciómunicipal. Per exemple, obtenir un duplicat de l’impost decirculació o pagar l’IBI. Per això, les seves instal·lacions han estatdissenyades de manera que s’eviten cues innecessàries.Tanmateix, amb una mitjana de 4.500 usuaris diaris, resultagairebé obligat que “sempre estiguem analitzant com introduirnoves millores per a reduir al màxim <strong>el</strong> temps d’espera les horespunta”, explica <strong>el</strong> director d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament,Emili Rubió.Va ser així com “l’any 2007 vam començar a fer voltes a la idea decrear una mena de caixer que, com <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>s bancs, s’instal·lés a l’entradade les nostres oficines perquè <strong>el</strong>s ciutadans poguessin guanyartemps fent <strong>el</strong>ls mateixos <strong>el</strong>s tràmits més habituals i senzills”.78 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 78 15/12/09 13:20:09
El concepte estava clar, però <strong>el</strong> repte era de quina maneraadaptar les prestacions i les característiques tècniques d’aquests“caixers automàtics” a allò que es necessitava a les OAC, totgarantint l’estricta seguretat d<strong>el</strong>s tràmits i la plena confidencialitatde les dades d<strong>el</strong>s ciutadans. Perquè, si hi ha un sectoramb l’obligació de ser més rigorós encara en aquest sentit que<strong>el</strong> bancari, és l´Administració pública.Un repte, doncs, amb dues vessants fonamentals, la tecnològicai la de la seva usabilitat o experiència d’ús, que haviend’estar perfectament sintonitzades perquè <strong>el</strong> caixer definitiues popularitzés entre <strong>el</strong>s ciutadans tant com <strong>el</strong> caixer d<strong>el</strong>sbancs. I és aquí on rau <strong>el</strong> més destacable d’aquest cas d’innovació:com es va saber dissenyar una fase de prototipatge, encol·laboració amb l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI),a fi i efecte de definir exhaustivament les principals característiquesque havien de tenir <strong>el</strong>s caixers per a respondre ales necessitats de les OAC. Gràcies a aquesta planificació, <strong>el</strong>srequisits d<strong>el</strong> plec de condicions d<strong>el</strong> concurs per a fabricar <strong>el</strong>sEmili Rubió, director d’Atenció al Ciutadà de l’AjuntamentRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 79<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 79 15/12/09 13:20:10
caixers van quedar absolutament especificats i les empresesconcursants van haver de presentar millores qualitatives perdistingir-se de les resta de competidores.EL PROCÉS: com definir tot allò que s’ha d’exigir alconcurs de compra públicaCom tot procés d’innovació ben planificat, <strong>el</strong> primer pas va serrealitzar un estudi de mercat comparatiu, per saber què estavenfent en aquest àmbit altres administracions, encara que, segonses va comprovar de seguida, <strong>el</strong> més semblant al que es pretenia–a Espanya– només ho estava provant un ajuntament “i es limitavaa oferir <strong>el</strong>s continguts que ja es podien trobar a la sevaweb municipal”, apunta Emili Rubió.Es tractava, doncs, de partir de zero i “vam decidir començar ambun prova pilot de petit abast per a obtenir les primeres dades detipus tecnològic i d’experiència d’ús per part d<strong>el</strong>s usuaris”. Encol·laboració amb l’IMI, es va dissenyar un prototipus “artesanal”en <strong>el</strong> qual es podien realitzar <strong>el</strong>s tres tràmits més demanats a les80 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 80 15/12/09 13:20:11
OAC i, <strong>el</strong> maig d<strong>el</strong> 2007, es van instal·lar dues unitats a l’oficinacentral de l’Eixample. Durant sis mesos, un equip de dinamitzadorsanimaven i ajudaven a utilitzar <strong>el</strong>s caixers als ciutadans queentraven a les oficines, i <strong>el</strong>s feien unes breus entrevistes per recollirles seves impressions. Les valoracions van ser molt positives: <strong>el</strong>95 % d<strong>el</strong>s entrevistats va qualificar la seva experiència d’ús ambun “bé o molt bé”, i només un 5 %, la majoria més grans de 65anys, ho va trobar “complicat”.“A més, molts d<strong>el</strong>s enquestats també van mostrar-se partidarisd’ampliar <strong>el</strong> nombre de tràmits disponibles als caixers, la qualcosa ens va animar força i ens va confirmar que anàvem p<strong>el</strong> boncamí”, assenyala Emili Rubió.A partir d<strong>el</strong>s resultats d’aquesta prova pilot, es van millorar <strong>el</strong>sprototipus següents. Alguns canvis van ser de caire més tècnico ergonòmic, com ara vetllar perquè la ubicació de les pantallesevités que <strong>el</strong> reflex de la llum enlluernés <strong>el</strong>s usuaris; d’altres,més r<strong>el</strong>acionats amb la usabilitat, com ara fer més intuïtiva lamanera d’inserir <strong>el</strong> DNI a una petita cavitat opaca, expressamentdissenyada, per a poder-lo utilitzar en <strong>el</strong>s tràmits. Paral·l<strong>el</strong>ament, es va fer també un estudi de les millors solucions implementadesals diferents mod<strong>el</strong>s de “caixer” o quioscos ubicatsa les estacions de tren o autobusos i als aeroports, que permetenals viatgers realitzar operacions ràpides, com la compra d’unbitllet o la facturació de l’equipatge.Finalment, amb <strong>el</strong>s resultats de totes les proves, amb l’experiènciad<strong>el</strong>s prototipus i amb les dades obtingudes d<strong>el</strong>s estudis comparatius“vam preparar durant tres mesos la redacció de les condicionsi clàusules tècniques d<strong>el</strong> concurs de compra pública”, explicaEmili Rubió. “Nosaltres ens vam dedicar més a la part d’usabilitat,mentre que l’IMI es va encarregar de la part tecnològica”.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 81<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 81 15/12/09 13:20:11
D’aquesta manera, es va aconseguir que totes les propostespresentades a concurs per les cinc empreses concurrents-entre multinacionals i empreses espanyoles- complissin <strong>el</strong>100 % d<strong>el</strong>s requisits que es necessitaven, i que, a més a més,cadascuna per la seva banda hi inclogués alguna millora prouinteressant per poder competir amb la resta. “La guanyadorava ser l’empresa barc<strong>el</strong>onina Focus and Emotions, que vapresentar un disseny molt innovador i un servei de suport enlínia molt <strong>complet</strong>”, subratlla Rubió.Actualment s’estan implantant <strong>el</strong>s quioscos PuntBCN i es preveuque a finals de l’any 2009 n’entrin en funcionament untotal de 45, que estaran ubicats a les OAC i a centres comercials,biblioteques i centres cívics repartits per tot Barc<strong>el</strong>ona.“Uns espais que faran més accessibles <strong>el</strong>s nostres serveis a lamajoria de la ciutadania, ja que disposarà de més ubicacions ide major flexibilitat horària per a fer <strong>el</strong>s seus tràmits”, destacaEmili Rubió.82 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 82 15/12/09 13:20:12
Els quioscos PuntBCN ofereixen la possibilitat de resoldre <strong>el</strong>stràmits més habituals entre <strong>el</strong>s ciutadans de Barc<strong>el</strong>ona, querepresenten <strong>el</strong> 60 % de les sol·licituds presentades a les OAC:<strong>el</strong> volant de residència i <strong>el</strong> de convivència, <strong>el</strong> duplicat de l’impostde circulació i <strong>el</strong> de l’IBI. A més, <strong>el</strong>s quioscos tambépermeten consultar altres tipus de dades disponibles a la webde l’Ajuntament, com ara informació general de Barc<strong>el</strong>ona,<strong>el</strong> plànol de la ciutat o l’agenda cultural. “Evidentment, continuaremestudiant la manera d’anar-hi ampliant l’oferta deserveis”, apunta Rubió.CONCLUSIONS: innovar per apropar l’administració alciutadà, tot promovent l’economia localLes previsions són que almenys un 5 % d<strong>el</strong>s usuaris de lesOAC començarà a utilitzar <strong>el</strong>s quioscos PuntBCN des de laseva instal·lació, per a arribar fins a un 15 % durant <strong>el</strong>s dosprimers anys (<strong>el</strong> mateix percentatge d’ús que es fa d<strong>el</strong>s caixersautomàtics de bancs i caixes). “Som molt optimistes sobre lapopularització d<strong>el</strong> seu ús habitual. Els ciutadans s’adonarande seguida d<strong>el</strong>s seus principals avantatges: fer <strong>el</strong>s tràmits enmenys temps, i disposar d’un horari molt més ampli i d’unmajor nombre d’ubicacions”,comenta Emili Rubió.“Amb <strong>el</strong> seu ús també contribuirana descongestionaruna mica les OAC.”Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 83“Aquest projecte és unabona mostra de com desde qualsevol àrea municipalpodem engegar aquestamena d’iniciatives d’inno<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd83 15/12/09 13:20:13
vació”, afirma. Una innovació que, en no ser disruptiva niradical, sinó bàsicament conceptual, “podem desenvoluparperfectament nosaltres mateixos fins a la fase de prototipatgei de definició de les prestacions que necessitem. Després,només es tracta de recollir-ho tot rigorosament a les bases d<strong>el</strong>concurs de compra pública pertinent, per tal que l’empresaguanyadora s’encarregui de resoldre la resta de qüestions méstècniques i de producció”.Per al director d’Atenció al Ciutadà s’hauria de destacar especialmentque, amb aquesta iniciativa, no només s’ha aconseguitapropar una mica més l’Administració municipal alsciutadans, sinó també promoure l’economia local a través d<strong>el</strong>a compra pública innovadora. “Des de l’Ajuntament vamllançar un repte que va obligar les empreses a innovar en unasèrie de solucions. En concret, l’empresa barc<strong>el</strong>onina guanyadorad<strong>el</strong> concurs va enriquir així la seva cartera, amb un nouproducte en què que altres d’administracions ja estan interessadesi que podrà vendre en altres ciutats”, conclou.84 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 84 15/12/09 13:20:13
IDEES FORÇA•• L’any 2007 es va començar a pensar com adaptar <strong>el</strong> concep-te d<strong>el</strong>s “caixers automàtics” d<strong>el</strong>s bancs per agilitar <strong>el</strong>s tràmitsmés habituals a les OAC. Per fer front a aquest repte, es vafer una sèrie de proves pilot amb prototipatge, juntament ambl’estudi d’altres solucions similars existents a d’altres sectors,per tal d’especificar a la perfecció les condicions d<strong>el</strong> plec d<strong>el</strong>concurs públic per a la fabricació d<strong>el</strong>s terminals.•• A partir d’ara, <strong>el</strong>s principals tràmits demanats p<strong>el</strong>s ciuta-dans, fins a un 60 % d<strong>el</strong> total anual, es poden fer als nouscaixers PuntBCN, cosa que amplia l’oferta horària i augmenta<strong>el</strong> nombre d’ubicacions públiques disponibles per aaquestes gestions.•• Amb aquesta iniciativa s’ha aconseguit facilitar l’accés d<strong>el</strong>’Administració municipal als ciutadans i promoure l’economialocal a través de la compra pública innovadora, ja quealtres ciutats s’han posat en contacte amb l’empresa barc<strong>el</strong>oninafabricant per interessar-se per aquest nou producte.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 85<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 85 15/12/09 13:20:13
<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 86 15/12/09 13:20:13
FOMENTANT LA INNOVACIÓ A TRAVÉS DE LACONTRACTACIÓ PÚBLICAPot l’administració pública fomentar la innovació empresarial?Com, amb quines eines? És la compra pública un instrumentper a fer-ho? Com s’articula? Està la llei preparada pera possibilitar-ho?La corr<strong>el</strong>ació entre la compra pública i <strong>el</strong> seu poder per a fomentarla innovació és un debat obert ja fa temps. Aquest <strong>llibre</strong>pretén reflexionar sobre aquesta r<strong>el</strong>ació i apuntar, a partir decasos pràctics i amb un objectiu majoritàriament divulgatiu,algunes possibles solucions que permetin aconseguir <strong>el</strong>s beneficisque la “compra pública innovadora ” pot proporcionar.El MarcEl debat de la innovació a través de la compra pública a la UnióEuropea data d’abans d<strong>el</strong> 2005, i d’altres organismes com <strong>el</strong>World Economic Fòrum o <strong>el</strong> mateix ‘informe Aho’ 1 s’hi sumenben aviat.Segons informes de la unió europea, la inversió empresarialen R+D+innovació és influenciada fortament per la grandàriai <strong>el</strong> dinamisme d<strong>el</strong> mercat i <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l d’exigència d<strong>el</strong>s clients.Així, amb la contractació pública, que actualment representaun 16% d<strong>el</strong> PIB a la Unió Europea, les autoritats públiques1Creating an Innovative Europe. Report of the Independent Expert Group on R&D and Innovationappointed following the Hampton ourt Summit and chaired by Mr. Esko Aho,2006.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 87<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 87 15/12/09 13:20:13
tenen un mitjà de gran abast per a afavorir la inversió privadaen recerca i innovació.En aquest sentit, quan les administracions publiquen una ofertao concurs, poden especificar <strong>el</strong>s requisits funcionals que permetinque les empreses proposin solucions innovadores. Així,es pot afavorir la creació de nous mercats per a noves tecnologies,mentre que al mateix temps s’optimitza l’eficàcia i <strong>el</strong>funcionament d<strong>el</strong>s productes i d<strong>el</strong>s serveis que s’adquireixen.Però per assegurar aquest canvi, en part cultural, cal que lesautoritats públiques i polítiques coneguin les possibilitats d<strong>el</strong>a legislació i la praxis de la contractació pública, i a més, caldesenvolupar eines pràctiques i potenciar l’aprenentatge mutuentre <strong>el</strong>s Estats membres i <strong>el</strong>s responsables de contractació.Així, davant l’evidència que la compra pública és un instrumentclau per a promoure la innovació, la Comissió Europea,a part de fer un esforç normatiu, ha impulsat diversos estudis iguies pràctiques 2 per a desenvolupar eines d’aplicació concretaen aquest àmbit, amb l’objectiu de facilitar la presa de deci-2· Putting knowledge into practice: a broad-based innovation strategy for the EU. Communicationfrom the Commission of 13 September 2006 - [COM(2006) 502 final].· An innovation-friendly, modern Europe. Communication from the Commission of 12 October2006 [COM(2006) 589 final – No publicada al Diari Oficial de la Unió Europea]· Public Procurement for Research and Innovation. Dev<strong>el</strong>oping procurement practicesfavourable to R&D and innovation. Expert Group Report, September 2005, EuropeanCommission, Directorate-General for Research, EUR 21793 EN2005· Innovation and Public Procurement. Review of Issues at Stake. Fraunhofer Institute forSystems and Innovation Research (2005) (No ENTR/03/24)· Guide on dealing with innovative solutions in public procurement. 10 <strong>el</strong>ements of goodpractice. Commission Staff Working Document [SEC(2007) 280]88 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 88 15/12/09 13:20:13
sions i la gestió d<strong>el</strong>s processos de compra pública innovadoraals actors implicats.La praxisTots aquests estudis i informes plantegen un marc legal i d’acciómés favorable a la innovació que <strong>el</strong> que podia existir fa uns anys,però tot i així, les administracions saben que comprar innovaciódes d<strong>el</strong> sector públic és un repte a sistematitzar i normalitzar.La llei de contractació de les administracions públiques fomentacompres molt ben definides, de manera repetitiva i on<strong>el</strong> cost és un d<strong>el</strong>s criteris principals. El repte és com encaixarla compra innovadora en aquest context. Comprar innovaciópot suposar no comprar productes definits sinó solucionsbasades en reptes identificats, comprar innovació pot suposarinversions més <strong>el</strong>evades a l’inici, tot i que amb cicles de vidapossiblement més eficients. Comprar innovació pot voler dirdesenvolupar corbes d’aprenentatge.Així, procedimentar una “compra pública innovadora” segueixessent complex i aquest <strong>llibre</strong> exposa alguns aspectes claus ialgunes bones pràctiques de com fer-ho. Es posa de manifestque l’actitud de cada un d<strong>el</strong>s compradors i la seva exigènciaés un aspecte clau per assegurar que es demana a les empresesnoves solucions inexistents fins al moment. També es parla dediferents mètodes d’identificació de reptes i problemàtiquesno solucionades p<strong>el</strong>s productes o serveis d<strong>el</strong> mercat. En quantal procés de la cerca de solucions i la pròpia compra, aquestRecull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 89<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 89 15/12/09 13:20:13
<strong>llibre</strong> també comenta eines com la separació de la compra enlots, la creació de concursos d’idees, la realització de provespilot, la signatura d’acords de col·laboració públic-privada,la vigilància tecnològica per part de l’administració, la col·laboració amb universitats, la coordinació entre diferents àreesi experteses de la pròpia administració, entre d’altres. Perúltim, en <strong>el</strong>s diferents casos es comenten possibles evolucionsde les solucions implantades i exportacions de les mateixes aaltres entorns.Així, aquest <strong>llibre</strong> recull alguns exemples de com es pot innovardes de l’Administració i vol permetre que la teoria es transformicada vegada més en realitat.El beneficisHi ha un gran consens sobre <strong>el</strong>s beneficis que pot aportar comprardes de les administracions de manera innovadora, o altrament ditla creació de la demanda sofisticada des de l’administració.La creació de demanda sofisticada és potenciar que la compra,tant pública com privada, sigui una compra exigent que plantegireptes i demani solucions que incorporin un alt grau d’innovaciói recerca, això sí, sempre sense oblidar que com a demandacal assegurar que la solució existeix i que per algú la soluciópugui ser replicada total o parcialment en altres clients.Dit això, la creació de demanda sofisticada té clars beneficiscom a mínim en quatre àmbits diferenciats: la pròpia ciutat,90 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 90 15/12/09 13:20:13
així com p<strong>el</strong>s seus ciutadans, <strong>el</strong> seu teixit empresarial i <strong>el</strong> seuentorn científic-tecnològic.En una primera lectura, la creació de demanda sofisticada desde l’entorn públic té un clar benefici p<strong>el</strong> ciutadà que es tradueixen un oferiment de millors productes o serveis. Innovar vol dirtambé aprendre a aprendre i per tant si es fa un esforç en incorporarde manera sistemàtica l’eix de la innovació en aqu<strong>el</strong>lsprocessos de compra en <strong>el</strong>s que té cabuda, es maximitza més <strong>el</strong>valor que s’ofereix al ciutadà en productes i serveis.En segon lloc, la capacitat de compra, com a capacitat de generacióde demanda, és un d<strong>el</strong>s principals tractors de la innovacióempresarial. Amb projectes de foment de demanda sofisticadas’incrementa la pressió sobre l’empresariat afavorint la creaciód’un teixit empresarial més competitiu que aprèn localmentper competir globalment.En tercer lloc, la cerca de solucions innovadores implica tambéinvolucrar <strong>el</strong>s diferents agents d<strong>el</strong> sistema d’innovació d’unpaís (universitats, centres tecnològics, clústers, inversors, etc.)i per tant és també un potent instrument per a fomentar latransferència de coneixement científic-tecnològic i comercialitzarla recerca.Com a quart i darrer punt, la ciutat/regió/país que fa de lacompra pública un instrument d’innovació, es posiciona coma territori pioner en innovació i reforça la seva marca i incrementala seva capacitat d’atracció de talent i d’empreses.Recull d’experiències innovadores de l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona 91<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 91 15/12/09 13:20:13
Així doncs, les ciutats, com a plataformes d’innovació, han decrear mecanismes que afavoreixen la creació de projectes innovadorsi contribuir així al desenvolupament d’una millor ciutatper viure i treballar. En aquest sentit, <strong>el</strong> repte de les ciutats ésconvertir-se en “Urban Labs“, o espais de prova, creant unaecologia de la innovació que anticipi les futures necessitats d<strong>el</strong>a seva ciutat i <strong>el</strong>s seus ciutadans, i que això esdevingui tambéuna variable competitiva de les empreses.Josep Miqu<strong>el</strong> PiquéCons<strong>el</strong>ler d<strong>el</strong>egat de <strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>onaAnna MajóDirectora d’Innovació i Recerca de <strong>22@</strong>Barc<strong>el</strong>ona92 L’administració pública com a tractor d’innovació<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 92 15/12/09 13:20:17
<strong>llibre</strong>_22casosinnovadors.indd 93 15/12/09 13:20:17
Change language