BIBLIOGRAFIA - Arxiu Municipal de Llagostera

BIBLIOGRAFIAA. BIBLIOGRAFIA SOBRE LLAGOSTERAALBÀ, Marta (1990): «El mercat i la fira», Crònica [Llagostera], n. 1.ALBÀ, Marta (1995): L’arxiu municipal de Llagostera: dues propostes de difusió, treball inèdit.ALBÀ, Marta (2000): «L’Hospital», Crònica [Llagostera], n. 20.ALBÀ, Marta (2006): «Projectes al calaix: les iniciatives no realitzades de Llagostera», Crònica[Llagostera], n. 28.ALBÀ, Marta – ADROER, M. Àngels (1998): «Un notari i els seus papers durant la Guerra delFrancès», Crònica [Llagostera], n. 17.ALBÀ, Marta – GRAU, Dolors – SOLÀ, Fina (1989): «L’urbanisme a Llagostera al segle XIX»,Butlletí de Llagostera [Llagostera], n. 52, p. 8-10.ALBÀ, Marta – RAMIONET, Enric (1993): «La Plaça Catalunya», Crònica [Llagostera], n. 8.ALBÀ, Marta – SOLÀ, Fina (1984): «La indústria suro-tapera a Llagostera. Segles XVIII-XIX»,Butlletí de Llagostera [Llagostera], n. 35-36.ALBÀ, Marta – TORRES, Lluís (2001): El termenal de Llagostera, Llagostera: Ajuntament.(Llibres de Crònica; 3)ALVARADO, Joaquim (2003): «Propietaris, tapers i comerciants del suro», Gavarres [Cassàde la Selva], n. 4, p. 90-91.ALVARADO, Joaquim (2004): Suro, carracs i taps: Llagostera, 1753-1934, Llagostera: Ajuntament.(Beca Esteve Fa; 2)ARBUSÉ, Joaquim (1966a): «Historia en torno a unos muros de bruma y leyenda», Lacustaria[Llagostera], n. 19, p. 15-16.ARBUSÉ, Joaquim (1966b): «Consideracionies etimólogo-fonéticas sobre el nombre de Llagostera»,Lacustaria [Llagostera], n. 20, p. 12-14.ARBUSÉ, Joaquim (1966c): «Llagostera en el período condal de Gerona. Los Berenguer»,Lacustaria [Llagostera], n. 21, p. 23-25.ARBUSÉ, Joaquim (1966d): «Tras las huellas de los siglos XII y XIII», Lacustaria [Llagostera],n. 22, p. 14-16.ARBUSÉ, Joaquim (1967a): «La invasión francesa de Felipe el Atrevido y la compra de Llagosterapor el vizconde de Rocabertí, Dalmau», Lacustaria [Llagostera], n. 23, p. 15-17.301

302ARBUSÉ, Joaquim (1967b): «Llagostera en el primer cuarto de siglo XIV», Lacustaria [Llagostera],n. 24, abril 1967, p. 12-13.Asociación (1901): Asociación o Monte-Pio de Sta. Maria del Puig en Llagostera, Girona:Tipografia y papeleria de Eusebió Simó.Asociación (1908): Asociación de San Isidro de Llagostera. Reglamento, Girona: Imprenta yLibrería de vidua e hijo de F. Franquet.Asociación (1929): Asociación o Monte Pio denominado Nuestra Señora del Rosario domiciliadoen la villa de Llagostera. Reglamento, Palamós: Llorens talleres gràficos.AUGUST (1982): «August Vidal i Roget En record d’un home que fou honrat, treballador ibo», Butlletí de Llagostera [Llagostera], n. 23, p. 17-25.Ayuntamiento (1925): Ayuntamiento de Llagostera. Reglamento de Empleados Administrativos,Palamós: Imprenta Llorens Castelló.BASART, Pitu (2004): «Llagostera, Cassà i el suro», Revista de Girona [Girona], n. 226, p.10-11.BASART, Pitu (2009): «Panedes», Gavarres [Cassà de la Selva], n. 16, p. 116-119.BASSETS, Lluís (1976): «Per una democracia municipal», Programa de Festa Major [Llagostera].BASSETS, Lluís (1999):, «Enric Marquès, el pintor», Crònica [Llagostera], n. 18.BLANCH, Fina – MASSANA, Rosa M. (1992): «Indústries sureres a Llagostera», Crònica[Llagostera], n. 6.BOSCH, Lluís (1995): «Enric Marquès, activista: materials per a un debat», Revista de Girona[Girona], n. 169, p. 76-79BOSCH, Pito (1984): «Maria Gay i Tibau», Llum i Guia [Cassà de la Selva], n. 394, p. 12-13.BOU, Sebastià (Tià) (1982a): «23 de febrer de 1240», Butlletí de Llagostera [Llagostera], n.21, p. 14-19.BOU, Sebastià (Tià) (1982b): «El casino llagosterenc. Aniversari i lluita per la reforma», Butlletíde Llagostera [Llagostera], n. 25, p. 14-17.BOU, Sebastià (Tià) (1982c): «Problemes del casino llagosterenc», Butlletí de Llagostera[Llagostera], n. 26, p. 6.BRUGULAT, Ramon (1994): «Els noms dels carrers: dedicacions i origen», Crònica [Llagostera],n. 10.BURCH, Josep (1996): «Les Sitges de Llagostera», Crònica [Llagostera], n. 14.Cafès... (1984): Cafès, casinos, centres... Butlletí de Llagostera [Llagostera], n. 33, 1984, p.35-46.CALVET, Josep (1980): «Cercles rupestres a Taiades (Llagostera)», Butlletí de l’AssociacióArqueològica de Girona [Girona], n. 3, p. 36.CALVET, Josep (1984): Llagostera en la intimitat (llegendes, cròniques i vivències), Llagostera:Butlletí de Llagostera.CALVET, Josep (1990): El mestre de Fenals i altres contes, Llagostera.CAÑIGUERAL, Estel (2004): «Els ocells de Llagostera: el pla i el nucli urbà», Crònica [Llagostera],n. 25.

RAMIONET, Enric (2009): «Voluntaris contra el foc», Gavarres [Cassà de la Selva], n. 16, p.44-45.Reglamento (1911): Reglamento bajo el cual deberá regirse y gobernarse la Associación oMonte Pio denominado de Nuestra Sra. Del Rosario domiciliado en la villa de Llagosteracalle ancha, numero, 35, Sant Feliu de Guíxols: Impresor, Octavio Viader.RISSECH, Arturo (1928): «La villa de Llagostera. Datos históricos», dins Gerunda. Suplemento,Girona: Tipografia la Económica.SAN MIGUEL DE LA CÁMARA, Maximino (1930): «Novedades sobre petrografía de Cataluña.III. Eclogita de Llagostera», Memoria de la Real Academia de Ciencias y Artes,Barcelona, vol. 23.SAURÍ, Magda (1995): «Les fonts de Llagostera», Crònica [Llagostera], n. 12.SCHMIDT, Juli (2002): El Casino d’abans del Casino, Llagostera: treball inèdit.SCHMIDT, Juli (2003): «Els presidents del Casino a la seva segona època», Quaderns delCasino Llagosterenc [Llagostera], n. 1.SEGURANYES, Mariona (2009): 80 anys de pintura a Llagostera (1892-1975), Llagostera:Ajuntament.Señor (1602): Señor, Los naturales y vezinos del condado de Osona, vizcondados de Cabrera,y Bas, y baronias de Llagostera y Caldes, que de presente se hallan confiscados yaplicados al Real patrimonio, por seguir las partes de los enemigos el Marques de Aytona,quien se dezia señor de aquellos estados ... , Espanya: s.n.Sociedad (1905): Sociedad cooperativa de consumo La Regeneradora. Estatutos, Sant Feliude Guíxols: Octavi Viader impresor.Sociedad (1913): La Regeneradora. Sociedad cooperativa obrera de consumo u crédito mútuode Llagostera. Estatutos, reglamentos.Interor y del Colegio, Sant Feliu de Guíxols:Imprenta M. Hortós – Caymó.Sociedad (1915): Sociedad Coral La Uníón Llagosterense. Llagostera, Sant Feliu de Guíxols:Imprenta M. Hortós.Sociedad (1918): Sociedad de Socorros Mútuos bajo al advocacion de San Pedro. Llagostera.Reglamento, Sant Feliu de Guíxols: Imprenta y librería de Manuel Comas y Cª.Sociedad (1920): Sociedad Fraternidad Republicana Autonomista de Llagostera. Palafrugell:Impremta P. Ribas – Llagostera: Impresos Llirinós.Sociedad (1920): Sociedad patronal de transportes de Llagostera. Reglamento, Palafrugell:Tipografia P. Ribas.Sociedad (1921): Sociedad, cooperativa, obrera de consumo y crédito mútuo La Regeneradorade Llagostera. Estatutos, reglamentos interior y del colegio, Palafrugell: Imprenta P. Ribas.Sociedad (1923): Sociedad Obrera de socorros mútuos bajo al advocacion de San Pedro.Llagostera. Reglamento interior, Sant Feliu de Guíxols: Imprenta de Manuel Comas.Sociedad (1926) Sociedad Obrera de socorros mútuos bajo al advocacion de San Pedro.Llagostera. Reglamento interior, Girona: Imprenta “La Editorial Gerundense”Sociedad (1940): Sociedad de Socorros Mútuos bajo al advocacion de San Pedro. Llagostera.Reglamento, Palafrugell: Impremta P. Ribas – Llagostera: Impresos Llirinós.309

310Societat (1937): Societat cooperativa popular La Regeneradora. Llagostera. Estatuts. Llagostera:Imprenta Vilallonga.Societat (1988): Societat Casino Llagosterenc. Reglament. Llagostera, Llagostera: ImprentaNonell.SOLÀ, Fina (1990): «El passeig Romeu», Crònica [Llagostera], n. 2.SOLÀ, Pere (1981): «Instrucció i esbarjo a un casino de comarques: l’arrencada del CasinoLlagosterenc (1891-1903)», Estudi General [Girona], n. 1, vol. 2, p. 143-150.SOLÀ, Pere (1982): «Apunts sobre el caciquisme i cultura a Llagostera (vers 1910)», Butlletíde Llagostera [Llagostera], n. 22, p. 18-19.SOLÀ, Pere (1985): «Cooperativa “la Regeneradora”», Butlletí de Llagostera [Llagostera], n.39, p. 29-31.SOLÀ, Pere (1988): «El Casino llagosterenc, de la primera dictadura a la guerra civil», Revistade Girona [Girona], n. 128, p. 12-25.SOLER, Emili (1983a): «Síntesi cronològica de la prehistòria i història de Llagostera i comarca»,Butlletí de Llagostera [Llagostera], n. 29, p. 16.SOLER, Emili (1983b): «Síntesi cronològica de la prehistòria i història de Llagostera i comarca.2. De les glaciacions i l’art rupestre», Butlletí de Llagostera [Llagostera], n. 30, p. 14.SOLER, Emili (1985a): «La noblesa de Llagostera», Butlletí de Llagostera [Llagostera], n. 38,p. 16-17.SOLER, Emili (1985b): «Síntesi cronològica de la prehistòria i la història de Llagostera i comarca.10. De la conquesta de València a Felip l’Atrevit», Butlletí de Llagostera [Llagostera],n. 39, p. 64-65.SOLER, Emili (1985c): «Síntesi cronològica de la prehistòria i la història de Llagostera i comarca.13. Dels Barons de Montcada als de Cruïlles», Butlletí de Llagostera [Llagostera],n. 41, p. 24.SOLER, Emili (1994): Notícies de Llagostera i esdeveniments exteriors, Llagostera: treballmecanografiat.SOLER, Narcís (1973): Arqueologia a Llagostera, tesi de llicenciatura inèdita, Barcelona:Universitat de Barcelona.SOLER, Narcís (1977): «El jaciment prehistòric de Can Crispins (Llagostera) », Cypsela [Girona],n. 2, p. 7-47.SOLER, Narcís (1982): «El jaciment prehistòric de Can Crispins: l’Aurinyacià de Catalunya»,Cypsela [Girona], n. 4, p. 7-30.SOLER, Narcís (1991): «El jaciment del paleolític superior de Bruguera (Llagostera, el Gironès»,Cypsela [Girona], n. 9, p. 21-32.SOLER, Narcís – FA, Esteve (1976): «Jaciments prehistòrics a les rodalies de Llagostera»,Revista de Girona [Girona], n. 74, p. 21-29.TURON, Carles (1998): Llagostera segons els seus cadastres, Llagostera, inèdit.TURON, Pau (2006): «La Luz de la Selva: els maçons de Llagostera», Crònica [Llagostera], n. 29.VARAS, Montse (2000): «1241: un privilegi reial», Crònica [Llagostera], n. 19.VARÉS, Albina (1995): «Antoni Varés. Un home i el seu temps», Crònica [Llagostera], n. 13.

VENTURA, Joan (1982): «Enric Marquès i Ribalta. El compromís de l artista», Butlletí deLlagostera [Llagostera], n. 24, p. 4-8.VENTURA, Joan (1993): «La Casa de les Vídues. Cent anys tenir una biblioteca pública»,Crònica [Llagostera], n. 7.Vida (1820): Vida, virtuts y miracles de Sant Ampeli, anacoreta, y confessor, patró y titular dela Iglesia de Panedas, sufraganea de Llagostera en lo bisbat de Girona, composta per unreligiós, impresa a expensas dels pagesos de Panedas, Girona: Impr. V. Oliva.VILA, Josep (1976): «Un esdeveniment sorprenent a la vostra vila», Programa de Festa Major[Llagostera], juny 1976.VILALLONGA, Josep (1993): «Breu història de la sastreria a Llagostera», Crònica [Llagostera],n. 9.VILALLONGA, Mariàngela (1992): «Quatre vistes, quatre estacions», dins: Programa de FestaMajor 1992, Llagostera: Ajuntament.VILALLONGA, Mariàngela (2002): «De Llagostera a Romanyà», Revista de Girona [Girona],n. 210, p. 94-95.B. BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIAAGIRREAZKUENAGA, Joseba – URQUIJO, Mikel, ed. (1994): Perspectivas de la historialocal en Catalunya, Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.AICART, Francesc – AULADELL, Marc – VIVÓ, Jordi (2010): El castell de la Roca. Les empremtesd’una fortales fantasma a Solius (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà), Girona:Institut de Recerca Història de la Universitat de Girona – Ajuntament de Santa Cristinad’Aro.ALBERCH, X.; BURCH, J., coords. (2002): Història del Gironès, Girona: Diputació de Girona,2002.ALTURO, Jesús (1985): L’arxiu antic de Santa Anna, Barcelona: Fundació Noguera, 3 vols.ALVARADO, Joaquim (2009): El negoci del suro a la comarca de la Selva, Santa Coloma deFarners: Centre d’Estudis Selvatans – Consell Comarcal de la Selva.ANGUERA, Pere, coord. (1996): Actes del III Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya.Funcionament de les finances locals al llarg de la història (Barcelona: 17-18 denovembre de 1995), Barcelona: L’Avenç.ARAGÓ, Narcís-Jordi – VILALLONGA, Mariàngela, eds. (2003): Atles literari de les terres deGirona, Girona: Diputació de Girona.BALARI, Josep (1899): Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona: Est. Tip. de Hijos deJaime Jepús.BARBAZA, Yvette (1986): El paisatge humà de la Costa Brava, Edicions 62, Barcelona, 2vols.BARCELÓ, Bartomeu (1974): Obra poètica, Palma de Mallorca: Joan Roig editor.BARNOSELL, Genís (1999): Orígens del sindicalisme català, Vic: Eumo.311

GIMÉNEZ GUITED, Francisco (1862): Guia fabril e industrial de España, Madrid, LibreríaEspañola.GIRBAL, Enric Claudi (1884): Tossa. Noticias sobre la historia, tradiciones y costumbres deesta villa y su término, Girona, Imprenta de P. Torres, 1884.Girona (2009): Girona i la guerra del francès (1808-1814), Girona: Ajuntament.GUILLERÉ, Christian, Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533), Barcelona: FundacióNoguera – Ajuntament de Girona, 2000GUTIÉRREZ ROJAS, Ester (s. d.): Religiosas de San José de Gerona, Girona: Religiosas deSan José de Gerona.HOMS, M. Mercè (2005): El sindicat remença de 1448, Girona: Fundació Noguera Ajuntamentde Girona.JIMÉNEZ SUREDA, Montserrat (2006): Girona, 1793-1795. Guerra Gran i organització políticaa la Monarquia dels Borbons. Girona: Ajuntament de Girona.L’espai (1989): L’espai viscut. Col·loqui internacional d’història local, València: Diputació deValència.LLINÀS, Joan – MERINO, Jordi (2002): «Caulès Vell, un poble medieval», Gavarres [Cassàde la Selva], n. 2, p. 80-81.LLINÀS, Joan – MERINO, Jordi (2005) Guia del patrimoni del Gironès, vol. 1, Girona: ConsellComarcal de Gironès.LLINÀS, Joan – MALLORQUÍ, Elvis – MERINO, Jordi – MONTALBÁN, Carme (2003): El castellde Sant Joan de Lloret, Lloret de Mar: Ajuntament.LLINÀS, Joan – MALLORQUÍ, Elvis (2007): «Els castells medievals de les comarques gironines»,La Punxa [Girona], n. 45, p. 5-52.LLINÀS, Joan – MERINO, Jordi – MIRÓ, M. – PALAHÍ, Lluís – SAGRERA, Jordi (1998): La Peraladaibérica i medieval segons l’arqueologia, Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos.MADOZ, Pascual (1985): Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesionesde Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parlacatalana del Regne d’Aragó, Barcelona: Curial Edicions Catalanes.MAGNOU-NORTIER, Élisabeth – MAGNOU, Anne-Marie (1996): Recueil des chartes del’abbaye de La Grasse. Tome I (779-1119), París: Comité des Traxaux Historiques etScientifiques.MALLORQUÍ, Elvis (2000a): El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a l’edat mitjana. Estudi iedició dels documents (1035-1300), la Bisbal d’Empordà: Ajuntament.MALLORQUÍ, Elvis (2000b): Les Gavarres a l’edat mitjana. Poblament i societat d’un massísdel nord-est català, Girona: CCG Edicions – Associació d’Història Rural de les ComarquesGironines – Centre de Recerca d’Història Rural.MALLORQUÍ, Elvis, coord. (2000c): Riudellots de la Selva, Girona: Diputació de Girona – Caixade Girona. (Quaderns de la Revista de Girona; 89)MALLORQUÍ, Elvis, coord. (2006a): Toponímia, paisatge i cultura. Els noms de lloc des de lalingüística, la geografía i la història, Girona: Documenta Universitaria – Associació d’Històriarural de les Comarques Gironines – Centre de Recerca d’Història Rural.315

MOREU-REY, Enric (1982): Els nostres noms de lloc, Palma de Mallorca: Editorial Moll.MUNDET, Joaquim (2006): Toponímia dels veïnats de Cassà. 1. Llebrers, Cassà de la Selva:Ajuntament.MUNDET, Joaquim (2009): Toponímia dels veïnats de Cassà. 2. Sangosta, Cassà de la Selva:Ajuntament.NOLLA, Josep M. – CASAS, Josep (1984): Carta arqueològica de les comarques de Girona,Girona: CIAG, 1984.OLIVA, Jordi (1999): El cost humà de la guerra civil a les comarques gironines: cambatensmorts i víctimes del material bèl.lic abandonat, Girona: Hermes Comuncicions.PELLA, Josep (1883): Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas delnoreste de Cataluña, Barcelona: Luis Tasso.PERICH Antoni (1911-12): Narració de los sis anys i quatre mesos que els francesos hanestat en Cathalunya, contant de los primers de febrer de 1808 fins als primers de juny de1814, A: PELLA i FORGAS, Josep, «Unes memories de la guerra de la independència»,Boletín de la Academia de Buenas Letras, Barcelona, 1911-12, n. 11 i 12.PERPINYÀ, Remei, coord. (1999): Actes del IV Congrés Internacional d’Història Local deCatalunya. Identitat local, consciència nacional i presència de l’estat (Barcelona: 12-13de desembre de 1997), Barcelona: L’Avenç.PLA CARGOL, Joaquim (1953): Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses, Girona:Dalmau Carles Pla.PLA CARGOL, Joaquim (1952): La guerra de la Independencia en Gerona y sus comarcas,Girona-Madrid.PLA, Josep (1968): «Viatge a la Catalunya Vella», dins: Josep PLA, Obres completes, Barcelona:Destino, vol. 9.PLA, Josep (1976): «Tres guies», dins: Josep PLA, Obres completes, Barcelona: Destino,vol. 30.PLANAS, Ramon – PAGAROLAS, Lauerà – PUIG, Pere (2003): L’Arxiu de la Corona d’Aragó.Un nou perfil per l’Arxiu Reial de Barcelona, Girona: Associació d’Arxivers de Catalunya.PONS GURI, Josep M. (1989a): Recull d’estudis d’història jurídica catalana, Barcelona: FundacióNoguera, 3 vols.PONS GURI, Josep M. (1989b): «Ordinacions del noble Ot de Montcada sobre taxació desalaris de jutges, batlles, notaris i saigs i normes processals, afectant les seves baronies aCaldes, Llagostera, Cassà, Tossa, Lloret, Caulers, Santa Seclina i Franciac», dins: PONSGURI, 1989a: vol. 1, p. 95-157.PONS GURI, Josep M. (1989c): «Jurisdiccions compartides a la Catalunya medieval», dins:PONS GURI, 1989a: vol. 3, p. 117-143.PONS GURI, Josep M. (2005): «Unes franqueses per a la vila i el port de Blanes», Acta Historicaet Archaeologica Mediaevalia [Barcelona], n. 26, p. 263-270.PONS, Margot (2002): El fons municipal en pergamí de l’antiga universitat de Lloret de Mar,Lloret de Mar: Ajuntament.PRUENCA, Esteve (1995): Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona: Fundació Noguera.317

318PUIGBERT, Joan (2000): El Sexenni democràtic a Girona: actituds religioses i movimentobrer (1868-1874), Girona, Universitat de Girona.PUIGVERT, Joaquim M. – PUJOL, Josep, eds. (2006): Vilobí d’Onyar, art i societat. Els articlesque han fet història, Vilobí d’Onyar: Ajuntament.PUIGVERT, Joaquim M. (1988): «El desvetllament comunitari de la memòria històrica», dins:El nostre poble, 1988: p. 15-49.PUIGVERT, Xavier (1992): «La introducció del delme a la Marca d’Hispània», Acta Historicaet Archaeologica Mediaevalia [Barcelona], n. 13, p. 117-125.PUJADES, Jeroni (1831): Crónica Universal del Principado de Cataluña, Barcelona: Imprentade José Torner.RABELLA, Joan Anton (2006): «Els noms de lloc i la llengua: la toponímia des de la lingüística»,dins: MALLORQUÍ, 2006a: p. 47-68.RAHOLA, Carles – de PUIG, Lluís M. ed. (2007): Girona i Napoleó: la dominació francesa aGirona i altres estudis napoleònics, Girona: CCG i Fundació Valvi.RAMISA i VERDAGUER, Maties (1995). Els catalans i el domini napoleònic (Catalunya vistapels oficials de l’exèrcit de Napoleó). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.RECLUS, Élie (2003): «Impresiones de un viaje por España. (Notas de un bloc en país derevolución) 1868», dins: CLARA, 2003: p. 111-135.RIPOLL, Ramon (2009): «La ciutat de Girona i la guerra del Francès: urbanisme i arquitectura»,dins: Girona, 2009: p. 109-144.RIQUER, Martí de (1946): «Aspectos de la lírica de Cerverí de Girona», Annals de l’Institutd’Estudis Gironins, vol. 1, p. 1-54.RIQUER, Martí de (1975): Los trovadores: Historia, literatura y textos, Barcelona: EditorialPlaneta, 3 vols.RIU, Manuel (1975): Excavaciones en el poblado medieval de Caules (Caldas de Malavella,Gerona), Excavaciones Arqueológicas en España, 88, Madrid, 1975RODOREDA, Mercè (1996): «Romanyà», Fulls de la Revista de Girona [Girona], n. 175, p.108-109.RODOREDA, Mercè – SALES, Joan (2008): Cartes completes (1960-1983), Barcelona: Clubeditor.RUIZ, Pedro (1989): «Microhistòria i història local», dins: L’espai, 1989: p. 71-92.SABATÉ, Flocel, coord. (2001): Actes del V Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya.L’estructuració territorial de Catalunya. Els eixos cohesionadors de l’espai (Barcelona:10 i 11 de desembre de 1999), Barcelona: L’Avenç.SAGUER, Enric (2005): Treball agrari i reproducció econòmica. El Baix Empordà, 1850-1880, Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines – Centre d’Estudisd’Història Rural.SALA, Pere (1998): «Obrador, indústria i aranzels al districte surer català (1830-1930)»,Recerques [Barcelona], n. 37, p. 109-135.SALA, Pere (2003): Manufacturas de Corcho SA (antiga Miquel & Vincke). Líder de l’exportacióindustrial espanyola (1900-1930), Palafrugell: Museu del Suro.

SALES, Lluís (2008): Crèdit i morositat a la Catalunya del segle XIV. El cas de la vila de Caldesde Malavella, treball de recerca inèdit, Girona: Universitat de Girona.SALES, Núria (1989): «Història local, ¿quin passat, quin present, quin futur?», dins: L’espai,1989: p. 29-41.SANTACANA, Carles, coord. (2003a): Actes del VI Congrés Internacional d’Història Localde Catalunya. Sociabilitat i àmbit local (Barcelona: 30 de novembre i 1 de desembre de2001), Barcelona: L’Avenç.SANTACANA, Carles, coord. (2003b): Actes del VII Congrés Internacional d’Història Localde Catalunya. Identitat local i gestió de la memòria (Barcelona: 28 i 29 de novembre de2003), Barcelona: L’Avenç.SANTAMARIA, Joan (1929): Visions de Catalunya (Catalunya Vella - El Pla i la Costa), Barcelona:s.e.SARASA, Esteban, coord. (2009): La sociedad en Aragón y Cataluña en el reinado de JaimeI (1213-1276), Saragossa: Institución Fernando el Católico.SERRAT, Emili (1898): «La industria corcho-taponera en la provincia de Gerona», AsociaciónLiteraria de Gerona. Certamen de 1897 [Girona], p. 63-90.SEVILLANO COLOM, Francisco (1953): Inventario de pergaminos medievales de monasteriosgerundenses, Madrid.SHARPE, Jim (1993): «Historia desde abajo», dins: BURKE, 1999: p. 38-58.SOLÉ, Miquel (1987): «La història local: reflexió metodológica entorn al seu paper en el campde la recerca històrica», Terme [Terrassa], n. 2, p. 9-14.SOLÉ, Miquel (1994): «Historia local y alternativas profesionales», dins: AGIRREAZKUENA-GA-URQUIJO, 1994: p. 117-132.SOLER, Narcís (1986): Les indústries del Paleolític Superior en el nord de Catalunya, tesidoctoral, Universitat de Barcelona, 1986.SUÁREZ, Manuel, ed. (2006): La cultura progresista en la España liberal, Santader: Universidadde Cantabria.SUREDA, Marc (2008): «La història local en articles», Revista de Girona [Girona], n. 246, p.95-96.TARRÚS, Josep et alii (1990): Dòlmens i menhirs, 48 monuments megalítics del Baix Empordà,el Gironès i la Selva, Guies de Patrimoni Comarcal, Figueres, 1990.TO, Lluís (1991): «Le mas catalan du XIIe siècle: genèse et évolution d’une structure d’encadrementet d’asservissement de la paysannerie», Cahiers de Civilisation Médiévale [Poitiers],vol. 36, n. 2, p. 151-177.TO, Lluís (1997): Família i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles X-XII), Barcelona: Publicacionsde l’Abadia de Montserrat.TO, Lluís (2000): «Servitude et mobilité paysanne: les origines de la “remença” catalane(XIIe-XIIIe siècle)», Mélanges de l’École Française de Rome [Roma], vol. 112, n. 2, 2000,p. 827-865.TREE, Matthew (2000): CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, Barcelona:Columna, Barcelona.319

320TUSELL, Josep Mª - GARCIA, Rosa Mª (2008): Gestió de la sureda. Manual didàctic, SantaColoma de Farners: Consorci Forestal de Catalunya.UCELAY DA CAL, Enric (1985): «Història regional, història comarcal, història local», dins:FONTANA-UCELAY DA CAL-FRADERA, 1985: p. 13-26.UDINA, Antoni (2001): Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Coronad’Aragó. De Guifré Borrell a joan II, Barcelona: Fundació Noguera.UDINA, Frederic (1951): El Archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico desus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.VACANI, Camillo (1823): Storia delle campagne e degli assedj degl’ italiani i Ispagna, Milà,:Imperiale Regia Stamperia, vol. I.VILALLONGA, Mariàngela (1986): Els arbres, Girona: Diputació de Girona – Punt Diari /Presència.VILANOVA, Mercè (1986): Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República, Barcelona:Fundació Jaume Bofill / Edicions La Magrana.ZAPATA, Santiago (2002): «Del suro a la cortiça. El ascenso de Portugal a primera potenciacorchera del mundo», Revista de Historia Industrial [Barcelona], n. 22, p. 109-137.ZUCCHITELLO, Màrius (2001): «Jurisdiccions compartides. Els exemples de Tossa i Lloretde Mar», Quaderns de la Selva [Santa Coloma de Farners], n. 13, 2001, p. 109-140.