Full Núm. 32 - Web URV - Universitat Rovira i Virgili

72Full Oficial 32 / Junta de Govern de 7 de maig de 2001 Núm. 13Un altre dels projectes subsidiaris necessaris perquè aquest apropament dels serveisa la comunitat universitària es faci amb les màximes garanties de seguretat, l’haconstituït la participació en la creació d’OASI (www.oasi.org), l’Organisme Autònomper a la Societat de la Informació, creat ensems per la Diputació de Tarragona,l’Ajuntament de Tarragona, la Confederació Empresarial de Tarragona i la universitatpública de Tarragona: la URV. El proveïdor de serveis d’Internet per a accés segur a laURV és OASI, on hi ha reservades les adreces IP necessàries per garantir aquestaseguretat en el servei. Com a continuació d’aquest projecte, en un futur proper, elsmembres de la URV podran disposar de lectors específics que els permetrand’autenticar-se mitjançant el carnet universitari: la targeta intel·ligent (xip), creadaamb la participació de Caixa Tarragona.Amb la infraestructura de comunicacions a punt i havent resolt amb garanties deseguretat l’accés remot als serveis, l’assoliment del segon dels objectius plantejatsper URV@prop, el de l’apropament de la docència a casa i/o al treball mitjançant lacreació d’un Campus Virtual, descansa fonamentalment en la producció de contingutsdocents concebuts específicament per a extreure el màxim profit de les possibilitatsque ofereixen els entorns multimèdia que l’actual tecnologia posa al nostre abast.Encara que el primer dels objectius d’URV@prop constitueix per si sol una raó suficientper a l’esforç en noves tecnologies que està duent a terme la URV, el veritable valorafegit l’ha de proporcionar el Campus Virtual.1.2. MotivacióPer què la URV, com moltes altres universitats d’arreu, s’ha de plantejar la necessitatd’un Campus Virtual i de la formació amb més o menys component no presencial? Sen’esgrimeixen bastants raons, que es podrien agrupar en dos grans conjunts: lesrelacionades amb la qualitat docent i les relacionades amb el mercat emergent de laformació continuada. Ambdós àmbits són també els que pretén abastar la iniciativade la URV, però convé ser clars d’entrada en els objectius que es volen assolir amb elCampus Virtual, per tal que es pugui mesurar i avaluar el guany que en el futur sen’obtingui.Pel que fa a la qualitat docent, fàcilment ens podem trobar en una situacióenganyosa, paradoxal. Es pot arribar a qüestionar cegament la qualitat dels mètodes“tradicionals” d’ensenyament per part de tot un col·lectiu, de professors però tambéde polítics, empresaris i generadors d’opinió, tots graduats universitaris amb unaformació basada majoritàriament en aquests mètodes, que ha estat d’una qualitat talque ara els permet de jutjar la seva iniquitat. És perillós, o més aviat car, condemnarla lliçó magistral i retre culte més o menys cec a les noves tecnologies, com a nouparadigma d’instrument docent. Aquesta dicotomia és falsa, no és la veritable qüestió,i el valor de les noves tecnologies aplicades a l’educació no rau en, simplement,substituir mètodes tradicionals d’ensenyament. Les noves tecnologies sí queconstitueixen una nova eina, molt valuosa, però un altre cop no per fer més eficaç unprofessor mediocre ni “fabricar” un bon professor, sinó per augmentar la qualitat delservei universitari en una situació social radicalment diferent de la que es van trobarles generacions que ara impulsen el seu ús en docència. A l’actualitat, la formacióuniversitària és accessible a la major part dels estudiants que acaben l’educaciósecundària, cosa que fa que el perfil d’estudiant present a les aules sigui ben diferentdel que, anys enrere, havia experimentat una notable selecció, bastanthomogeneïtzadora quant al tipus d’habilitats premiades. La present heterogeneïtat,lligada a la generalització de l’ensenyament universitari, porta al fet que l’ús exclusiudels mètodes tradicionals d’aprenentatge, basats en l’exposició i transmissió ordenadade coneixements durant classes magistrals i la realització de treballs d’aplicació méso menys dirigits, condueixi a taxes de fracàs inacceptables per la mateixa societatque encomana la tasca formativa a la universitat. En aquest punt, intervenen lesnoves tecnologies, com a eina docent aplicable a la millora del procés d’aprenentatgeen una situació de presència a l’aula de gran varietat d’intel·ligències.A més del seu gran valor instrumental, les tecnologies de la informació i lacomunicació tenen també un valor formatiu per se; com passa amb d’altres habilitatsde caire transversal, és avui en dia del tot necessari que tots els titulats de la URV,puguin acreditar un coneixement operacional de l’ús i profit de les TIC en seu àmbitd’especialització. Per assolir millor aquest objectiu, les TIC han de fer-se presents,naturalment, a tota l’activitat docent.Com a segona gran força impulsora del foment de les TIC a les universitats engeneral i la URV en particular, tenim les oportunitats de creixement que la possibilitatde la formació a distància aporta a la formació continuada, des d’una doble vessant: