Full Núm. 32 - Web URV - Universitat Rovira i Virgili

137Full Oficial 32 / Junta de Govern de 28 de juny de 2001document de prou importància per ser discutit conjuntament pel ple de la Junta. I espresenta havent recollit molts dels suggeriments formulats i només amb la intenciód’aprovar-ho, si escau, d’una manera prèvia per tal de poder contrastar amb la sevaaplicació si realment funciona i si en resulta una comptablització de la dedicaciósatisfactòria i ajustada a la realitat.Per a l’equip de govern és un document important perquè obre les portes a uncanvi significatiu en la forma d’entendre la dedicació del professorat a la universitat,i per això es vol que sigui un canvi àmpliament consensuat i majoritàriament acordati per tant només es demana una aprovació prèvia, una aprovació que permeti endegarun procés de prova el qual porti, més endavant, abans del segon quadrimestre delproper curs acadèmic, a la seva aprovació definitiva.L’equip de govern és conscient que no és una fórmula usual de prendre acords,però entén que regular la dedicació del personal acadèmic és un acord importantper a la Universitat i, per això, volen prendre tot el temps necessari i obrir lespossibilitats de participació, per aconseguir un document satisfactori i el més consesuati assumit possible.Les lleis determinen que la universitat haurà de regular la dedicació del seuprofessorat. Tradicionalment, la preocupació ha estat la de regular l’obligatorietatd’impartir unes determinades hores de docència i de fixar unes hores d’atenció alsalumnes, però no ens hem preocupat de la resta d’activitat del professorat. Segurament,les dinàmiques de treball i els processos que es tiraven endavant a la Universitat noho feien necessari, perquè molt sovint la dedicació a la universitat s’entenia més comun projecte individual i no tant com un projecte col·lectiu, com un projecte onnecessàriament cal integrar la generació de coneixement amb la seva transferència,entesa en un sentit ampli, i on cal la dedicació conjunta d’un conjunt de professorsper aconseguir ser competitius.La tasca actual d’un professor d’universitat ha de ser necessàriament flexible, hade poder emfasitzar, en un moment determinat, una determinada activitat, per exemplepreparar una assignatura per poder-la impartir virtualment o fer una estada fora peraprofundir els seus coneixements o aprendre noves tècniques, o moltes altres activitatsque tots coneixen i que també ens servirien d’exemple.A més, l’activitat d’un professor en una institució pública ha de ser necessàriamenttransparent, s’ha de disposar de mecanismes per rendir comptes de la tasca de cadascú,perquè la nostra activitat sigui reconeguda en tota la seva extensió i perquè totsplegats puguem aportar al treball col·lectiu allò en el que som més competents.L’equip de govern entén que tots aquests principis no es poden garantir nomésamb la fórmula tradicional d’emplenar els POA als consells de departament, sinóque tal com funciona avui la universitat i per poder ser competitius i donar un bonservei a la societat, s’ha de fer una passa més i anar cap a un sistema com el queestem plantejant: un pacte de dedicació. Un mecanisme pel qual totes les possiblestasques d’un professor d’universitat es fan transparents i es comptabilitzen de maneraconsensuada dins de cada departament, un procés pel qual es passa del compromísal pacte col·lectiu, del compromís d’impartir unes determinades assignatures al pacteconjunt d’afrontar un seguit d’activitats que són de l’interès de tot el departament,globalment o sectorial, i que només de forma conjunta es poden assolirsatisfactòriament. En definitiva, un instrument del departament per aconseguir elsseus objectius docents, de recerca, de gestió, d’extensió i de transferència, de formatransparent i consensuada i, per tant, un instrument per al conjunt de la universitatper a desenvolupar amb eficàcia la tasca que la societat ens encomana.Quan s’ha presentat, sovint s’ha entès com un mecanisme de control delprofessorat, molt lluny del que es planteja. L’equip de govern el planteja com unaeina, com un instrument, com un mecanisme per fer funcionar millor la universitat,no pas com un mecanisme de control, perquè fer transparent l’activitat de cadascú icompartir amb els companys del departament els objectius a assolir en un projectecol·lectiu no pot ser mai un mecanisme de control. Al contrari, és un mecanisme entot cas de rendiment de comptes, de fer transparent i pública l’activitat de cadascú,en el context d’una institució pública, de deixar constància de la nostra dedicació acadascun dels processos als quals destinem una part del nostre temps, sovint important,però no reconeguda.La proposta no és un invent, no respon a una idea boja d’un moment d’inspiració.És un mecanisme que funciona satisfactòriament en algunes universitats, no espanyolesés clar, però que està contrastat i dóna bons resultats. Que no sigui un invent no voldir que no calgui adaptar-lo al que és la nostra universitat i que en l’adaptació nohaguem hagut d’introduir novetats i processos que no estaven definits, i per això no