Full Núm. 32 - Web URV - Universitat Rovira i Virgili

135Full Oficial 32 / Junta de Govern de 28 de juny de 2001una magnífica manera, en opinió del rector, de donar solució al problema plantejat ide dissenyar un òrgan eficaç de relació universitat-societat.El Consell de Govern serà el màxim òrgan de govern de la universitat, establiràles seves línies estratègiques i programàtiques en els àmbits d’organització delsensenyaments, investigació i recursos humans i econòmics. El presidirà el rector, queen serà membre nat junt amb el secretari general i el gerent. El compondran unmàxim de 40 membres escollits, un 40% pel Claustre, un 30% pel rector i un 30%escollit o designat (segons dictaminin els Estatuts) entre els degans, directors d’escola,d’institut, departaments, etc.El rector exercirà la direcció, govern i gestió de la universitat amb el seu equip dedirecció i serà escollit directament per la comunitat universitària mitjançant sufragiuniversal, lliure i secretEl Claustre elaborarà els Estatuts. El 51% dels seus membres, com a mínim, seranfuncionaris doctors i el 49% restant segons decideixi la universitat. Per convocareleccions a rector caldrà una majoria de 2/3 parts.La Junta Consultiva, amb funcions de proposta i assessorament al Consell de Governestarà constituïda per membres elegits pel Consell de Govern entre professors iinvestigadors de prestigi reconegut, amb els màxims mèrit docents i investigadors.Pel que fa al professorat, es manté el màxim del 49% de no-funcionaris, la regulaciódels quals el farà la comunitat autònoma i el reconeixement d’incentius a l’activitatdels professors en funció de paràmetres de qualitat. El mecanisme d’habilitaciócontinua com en l’anterior proposta, amb la diferència que ara serà permanent. Elsajudants doctors necessitaran una avaluació externa positiva per ser contractats, elsprofessors contractats doctors necessitaran quatre anys d’experiència postdoctoralper ser contractats i els membres de les comissions d'accés a les places en cadauniversitat hauran de reunir els mateixos requisits d’investigació que els integrants deles comissions d’habilitació (mèrits d’investigació reconeguts).La ministra va lliurar un document el qual resumia les principals modificacionsdel projecte, que, a banda de les comentades, fan referència a les universitats privadesque hauran de tenir òrgans unipersonals amb el títol de doctor i un 25% dels seusprofessors habilitats, i a l’agència d’avaluació que tindrà una relació amb les de lescomunitats autònomes.Finalment, la ministra va afirmar que quan enviïn la proposta al Parlament aniràacompanyada d’una memòria econòmica per cobrir les despeses que se’n derivin demanera especifica: la posada en marxa del sistema d’habilitació i la creació del’Agència Nacional d’Avaluació i Acreditació.El debat en el CU va ser singular, ja que en nom dels rectors va parlar només elpresident de la CRUE que va refusar el projecte anterior i va manifestar que esnecessitava temps per opinar sobre les modificacions presentades. Els consellersd’universitats o equivalents de les comunitats autònomes van parlar tots, pràcticamentsempre lloant l’actitud de la ministra i a favor del nou projecte, conseller Mas-Colellinclòs, i els membres designats pel Parlament o el Govern que van parlar es vanmanifestar, excepte un o dos, també a favor del projecte. La ministra va tancar lareunió dient que les opinions manifestades en les comissions del Consejo serienl’opinió del Consejo, a la qual cosa se li va respondre que no era així, però ella va dirque no es tractava que el Consejo informés la proposta, sinó que ella informés alConsejo de la seva decisió i que, tancat el tema i acabada la discussió, redactaria lallei i seguiria el tràmit per a la seva aprovació.Des d’un punt de vista personal del rector, la ministra va manifestar la sevaprepotència i la del seu govern, ja que en la seva actitud va quedar clar que no liimportava l’opinió de les universitats (recordant que els rectors eren part interessadai, per tant, que la seva opinió era sesgada) i que qui coneixia els problemes i sabia lessolucions era el govern i qui les havia d’aprovar és el Parlament.També des del punt de vista del rector, la llei que resulti d’aquest projecte seràuna llei que a més de no regular l’accés de les universitats espanyoles cap a un futurde qualitat i prestigi en el context europeu, portarà la majoria a ser unes universitatsprovincianes i de segon nivell, això sí uniformes, amb funcionaris de “cuerposnacionales” que garantiran la solvència de la institució, i formant part de l’Espanyaúnica que està reconstruint l’actual govern.El Dr. Arola creu que els rectors han fet el que estava a les seves mans per aconseguirfer entendre a la ministra que amb aquest projecte no es va enlloc, però així estan lescoses i ara caldrà seguir com es discuteix la llei al Parlament, que pel que es va sentiral CU no trobarà dificultats, i com reaccionen les comunitats universitàries i la societatdavant una proposta d’aquesta mena.