Full Núm. 32 - Web URV - Universitat Rovira i Virgili

122Full Oficial 32 / Claustre Universitari de 25 de maig de 2001En el Pla Estratègic de Qualitat de la URV es considerava la necessitat d'elaborarun Pla Integral de Comunicació. L'impuls del Pla el va donar la consciència, per partde l'equip de govern, de la importància de la comunicació en els processos clau dela URV i, consegüentment, de la seva incidència sobre les activitats i els resultats dela Universitat. Un equip de persones de la URV es va encarregar d'elaborar-lo, desprésd'unes fases de diagnosi i d'anàlisi; finalment, el treball es va plasmar en un documentpresentat a la Junta de Govern.El Pla de Comunicació de la URV remarca el paper de la comunicació com aelement fonamental per al procés de canvi de la URV, emfasitza el seu rol com asistema neuràlgic de l’organització, com a nexe amb tots els interessats en la URV icom a fonament per a la cooperació i la gestió del coneixement. En conjunt, s'hi volreflectir el paper estratègic de la comunicació en tots els àmbits d'una organitzaciócomplexa com és la URV.En la fase de diagnosi es va realitzar un ampli treball de camp, en el qual es vanrecollir dades d'alumnes de la URV, alumnes de secundària i famílies, professors ipersonal d'administració i serveis de la URV, càrrecs acadèmics i persones rellevantsd'institucions i empreses de l'entorn. Tenint en compte l'anàlisi dels resultats, elsobjectius i compromisos de futur marcats i el context actual de la comunicació, esvaren traçar tres eixos estratègics d'actuació: el primer, anomenat de proximitat, estàdirigit a incrementar les relacions de benefici mutu amb tots aquells possiblesinteressats en les activitats de la URV; el segon, de projecció, s'enfoca a millorar laimatge corporativa i transmetre eficientment a l'exterior els resultats de les nostresactivitats; el tercer eix, de comunitat, preveu les línies d'actuació per millorar lacomunicació interna. Finalment, es fa una remarca important en el paper de lesnoves tecnologies per afavorir transversalment els diferents eixos d'actuació definits.Pel que fa als afers i les decisions judicials relacionades amb el conflicte de l’úsde la llengua a les PAAU i sobre el Reglament d'ús de la llengua catalana a la URV, lacoincidència en el temps d'aquests processos ha promogut un conflicte sobre lallengua catalana i els drets lingüístics, amb la URV com a protagonista, que ha agafatunes proporcions considerables i que distorsiona notablement la realitat d’unainstitució que conviu sense conflictes lingüístics. La situació ha provocat una respostainstitucional, ciutadana i universitària força unànime i majoritària de suport a la URV.Pel que fa al Reglament d'ús de la llengua catalana a la URV, aprovat pel Claustrede gener de 1999, i recorregut per Convivència Cívica Catalana (CCC) i Professorsper a la Democràcia, el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona va emetre unasentència el passat 29 de juny de 2000 per la qual declarava ajustat a dret el Reglamentimpugnat, excepte els articles 3.4 (parcialment); 5.3, 5.4, 5.5, 5.6 i 5.7 pel que fa al’expressió "domini lingüístic"; 5.10, 5.11 i 6.1. Aquesta sentència podia considerarsecom una victòria de la Universitat, per tal com reconeix la seva capacitat normativaen l’ús de la llengua i declara la major part del Reglament ajustat a dret. Per això elConsell Rectoral va prendre la decisió de no presentar un recurs d’apel·lació al TribunalSuperior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que els articles suspesos eren poctranscendents a l'hora d’aplicar la política lingüística marcada pel Parlament deCatalunya.Tanmateix, les associacions recurrents, Convivència Cívica Catalana i Professorsper a la Democràcia, van presentar un recurs d’apel·lació el 27 de juny de 2000,recurs que el passat 18 de gener el TSJC va resoldre amb una sentènciaextraordinàriament primmirada i rigorosa que suprimia addicionalment els articles4.1, 4.2, 5.2, 5.3, 5.4, 5.5, 5.6, 5.12, 6.6 i 6.7 perquè considerava que no s’ajustavenestrictament a la Llei de política lingüística del Parlament català.Vista la sentència definitiva, el Consell Rectoral va entendre que calia modificarel Reglament inicial i presentar una nova proposta, aprovada per la Comissió dePolítica Lingüística de la URV, al Claustre del maig de 2001. En aquesta proposta sesegueix respectant bàsicament l’esperit del Reglament que fou aprovat el 1999, perbé que absolutament i estrictament ajustat al que determina la sentència del TSJC,com no podia ser d’altra manera. El nou Reglament esdevindrà una eina valuosa denormalització en l'ús del català en un país que encara necessita que les sevesinstitucions es dotin d'aquests instruments per poder refermar legítimament la sevaidentitat no excloent, i creiem també que aquest acord acabarà definitivament unallarga polèmica, artificialment creada, ja que la convivència lingüística ha continuatsent absolutament normal a la URV.D'altra banda, i pel que fa al conflicte derivat de l'ús de la llengua catalana a lesproves d'accés a la Universitat, poques novetats hi ha a l'hora d'emetre el presentinforme, atès que en el que es va redactar l'any 2000 es va donar comptes