Full Núm. 32 - Web URV - Universitat Rovira i Virgili

11Full Oficial 32 / Junta de Govern de 7 de maig de 2001podran participar els professors que formen part dels cossos docents amb anterioritat.La proposta planteja, a més, els mecanismes per evitar desajustos entre el nombred’habilitats i el nombre de places convocades per les universitats.Altrament, es proposa establir una carrera docent “equilibrada i coherent”,introduint els incentius i els nivells per a la promoció dels funcionaris docents, quepodran ser promoguts tant per l’Estat com per les comunitats autònomes i lesuniversitats, de manera que, segons les seves paraules, es fomenti una positiva i legítimacompetència que es tradueixi, finalment, en una millora de la qualitat docent iinvestigadora.La proposta planteja també la presència de professors contractats per proporcionarla flexibilitat necessària per respondre a les noves necessitats que es deriven del’activitat universitària, com a contrapunt als funcionaris públics que són la base delsistema i que aporten estabilitat. Segurament per això sempre han de representar elpercentatge més elevat. Com a novetat, les comunitats autònomes tindran lacompetència per regular les figures de professors contractats, que seran dels tipussegüents: ajudants en places de formació, professors ajudants doctors, perdesenvolupar tasques docents i d'investigació, professor contractat doctor per a tasquesdocents i prioritariament d’investigació, i professors associats per a necessitats docentsespecials. Les dues primeres categories tenen un termini màxim de 4 anys de contractei les altres dues no s’especifica.En opinió del rector aquesta proposta no soluciona el problema del professorat,perquè no creu que els cossos docents de funcionaris públics garanteixin el bonfuncionament de les universitats i, d’altra banda, el sistema d’habilitació serà nefastper a les universitats mitjanes o petites amb recursos limitats, perquè, tal com semblaque es proposa, es convertiran en lloc de pas permanent dels funcionaris, la qualcosa dificulta extraordinàriament la qualitat que tant preconitzen.La resta de temes anunciats van ser només apunts, com el que fa referència a lasupressió de la selectivitat, acompanyada de procediments d’admissió definits percada universitat, que el rector valora com a proposta positiva sempre que, efectivament,es garanteixi els principis de mèrit i capacitat, no es compliqui encara més la vidadels alumnes i no s’afavoreixi els que vénen dels centres privats o tenen més recursos.Un altre tema és el que fa referència a l’avaluació i a l'acreditació, que en principisón positius perquè la investigació serà un objectiu nuclear del projecte.CAldrà esperar per veure com es concreta tot plegat. Per al dia 30 de maig estàprevista una nova reunió del Consejo de Universidades per tancar l'informe i, pertant, se suposa que abans s'hauràtingut temps de conèixer l’avantprojecte de llei. Perdiscutir-lo conjuntament, el rector inclourà un punt a l’ordre del dia del proper Claustreuniversitari, que tindrà lloc el dia 25 de maigPel que fa a la política europea, els passats dies 29 i 30 de març va tenir lloc aSalamanca una convenció a la qual van assistir europea d’unes 500 institucionsuniversitàries. El rector hi va assistir juntament amb el vicerector Josep Oliveras. Estractava de preparar la reunió de ministres que tindrà lloc a Praga properament. Lesprincipals conclusions de la convenció, reunió que va ser força caòtica i en la qualera difícil saber què es concloïa, fan referència a la necessitat d’un consens per construirconjuntament un sistema educatiu d’ensenyament superior comú a Europa queimpliqui un increment de l’autonomia universitària pel que fa a la contractació deprofessors i la definició d’estudis. També es va concloure que calia afavorir la mobilitatd’estudiants i professors entre les universitats europees amb la instauració d’un sistemade crèdits comú, la superació de les barreres administratives i l'increment de lesbeques de l’alumnat. Finalment, es va dir que calia crear una “marca de qualitat” deles universitats europees, per avançarcap a una acreditació de les titulacions a Europa.Ja es veurà què en resulta de la reunió de Praga i, sobretot, es veurà quina políticasegueix després l’Estat espanyol, ja que amb l’avantprojecte de llei d’universitatssobre la taula és difícil parlar alhora d’un espai comú europeu de professors iinvestigadors universitaris i d’un sistema d’habilitació per accedir als cossos nacionalsde funcionaris docentsEn política científica, tant a Brussel·les, com a Madrid com a Barcelona, els seusresponsables estan modificant les regles del joc i definint noves maneres de fer, nousobjectius que molt possiblement ajudaran a enfortir la recerca a Europa, Espanya oCatalunya, els quals caldrà tenir ben present i estar prou preparats per afrontar-ho. ElCURSI va pronunciar el 4 d’abril una conferencia sobre política científica. S’hauràd’actualitzar la política científica de la URV d’acord amb aquest nou marc, fet que estractarà en una propera Junta de Govern.