Full Núm. 32 - Web URV - Universitat Rovira i Virgili

116Full Oficial 32CLAUSTRE UNIVERSITARI DE 25 DE MAIG DE 2001Informe del RectoratDesprés d’una etapa d’expansió, la URV es troba en elmoment de consolidar-secom una universitat pública que respongui amb qualitat a les necessitats de futur dela societat. Durant aquests darrers anys, des de l’equip de govern s'ha volgut impulsaruna dinàmica de canvi basada en l’establiment de regles clares i transparents(distribució dels recursos de recerca, plantilles docents, catàleg del PAS, etc.), elfoment de la cultura de l’avaluació (ensenyaments, professorat, recerca), la definiciód’estratègies horitzontals (mapa d’ensenyaments, política de doctorat, etc.) itransversals (introducció de les noves tecnologies, plans de formació del personal),l’orientació del pressupostos a les línies d’acció prioritàries i la definició mitjançantels plans estratègics institucionals, de centres i de departaments dels objectius defutur i els compromisos externs i interns (Contracte programa entre la URV i laGeneralitat per a la millora de la qualitat, acords entre l’equip de govern i els 10centres i 20 departaments per impulsar la millora de la qualitat de les activitats).En conjunt, s'ha dotat dels elements necessaris per definir on es vol anar i com, ala vegada que s'ha estat capaç de fer avançar una universitat que incrementa laqualitat i la quantitat de les seves activitats any rere any, amb el reconeixement externdels agents socioeconòmics.En aquest context de canvi, des de l’equip de govern s'ha cregut que el rendimentde comptes és una peça fonamental que cadascú ha de desenvolupar des de la sevaresponsabilitat dins de la URV. És per això que, des d’un primer moment, es va voleremfasitzar la presentació de l’Informe Anual del Rector al Claustre com un dels fetsrellevants de l’activitat universitària amb l’objectiu que permetés a tots plegats veurecom s'avança i quines accions, amb els subsegüents resultats, s’han anat desenvolupanta partir de l’impuls donat des de l’equip de govern.En aquest darrer període s'ha anat fent més palès que les transformacions que lesuniversitats hauran d'afrontar en els propers anys són profundes. Implicaran canvisen allòque s'ofereixi, a qui s'ofereix i com s'ofereix, en la forma de dirigir, organitzari gestionar la institució, els processos i els recursos, i comportaran també allò que ésmés lent: canvis culturals en els individus i en els col·lectius universitaris.Tot plegat es deu, fonamentalment, a un canvi substancial d'allò que la societat(alumnes, empreses, institucions, governs, etc.) espera i necessita d'aquells quegenerem, transformem i transmetem el coneixement. Aquesta orientació als diferentsinteressats (la societat) es contraposa, fins a cert punt, amb unes organitzacions quefins ara havíem estat enfocades essencialment a nosaltres mateixos i aldesenvolupament del coneixement pel coneixement. Es podrà estar més o menysd'acord conceptualment amb el nou rol, en el qual alguns hi veuen el perill degenerar un instrumentalisme per part de la societat que ens pot convertir en proveïdorsde la immediatesa; es podrà estar també més o menys d'acord amb la velocitatd’aquesta orientació. Però el que sí és cert, i contrastat, és que els canvis s'estanproduint i sembla plausible pronosticar que les universitats que es quedin enreredeixaran de ser percebudes per la societat com a tals.Un altre element transcendent per al futur de les universitats és el paper que s'hade prendre en la gestió del coneixement. Fins fa poc les universitats érem els principals,o els únics, agents de l'educació superior i la recerca. Això ja no és així. Hem decompartir aquest paper no solament amb altres universitats, sinó també amb empreses,institucions, consorcis, etc. Si es té en compte, a més, que el coneixement és percebutcada vegada més com un valor socioeconòmic indispensable per al progrés de lasocietat, no és estrany que s'hagi de parlar d’una competitivitat per al coneixement id’un coneixement per a la competitivitat.En aquest marc, les universitats han d'impulsar la cooperació i la competència(en el sentit de rigor i qualitat), esdevenir els agents principals —i així ser reconeguts—de la gestió en xarxa del coneixement, assumint el rol de nòduls en què intervenentots els interessats, amb la finalitat última de posar el coneixement al servei de lasocietat.L'orientació a la societat i la gestió en xarxa del coneixement implica, entre altresaspectes, que s'ha de ser capaç de:· Conèixer les necessitats i expectatives dels diferents interessats en les nostresactivitats i donar a conèixer el que fem i per què.