Full Núm. 32 - Web URV - Universitat Rovira i Virgili

9Full Oficial 32JUNTA DE GOVERN DE 7 DE MAIG DE 2001Informe del RectoratLa causa judicial prevista per aldia 19 de maig de 2001, es va ajornar, ja que lajutgessa que havia de presidir el judici va detectar una causa d’abstenció perquèhaviadictat una “providència”, un senzill escrit acceptant incorporar al sumari un documentde l’acusació durant la fase d’instrucció i, legalment, els jutges que intervenen eninstrucció no poden intervenir en el judici oral. Ho va detectar menys de dos diesabans, va decidir abstenir-se i va trametre a la sala de govern del TSJC la seva decisió,la qual va ser acceptada. Atès que la causa d’abstenció va ser acceptada, dóna aentendre que va ser millor que la mateixa jutgessa decidís abstenir-se, perquè si nohauria pogut condicionar una repetició del judici, la qual cosa hauria estat més durai complicada que l’ajornament.Malauradament, doncs, el llarg conflicte de la selectivitat continua més o menyscom estava en la Junta de finals de febrer, la qual cosa es lamenta perquè deixa senseresoldre definitivament aquesta situació prou difícil per al rector i per al professorJoan Igual, però, sobretot, prou complexa per a la nostra institució.Fa més de dos anys, la coordinació d’accés de la URV va fer una proposta al CICsobre l’exclusió de dos professors de la selectivitat, proposta que ha conduït a l’actualsituació, en la qual el rector de la Universitat i el coordinador d’Accés estan processatsper un presumpte delicte de prevaricació administrativa. La justícia està fent la sevafeina per discernir si hi va haver o no delicte, però, malauradament, ho fa amb unalentitud que complica les coses, perquè les situacions que es perllonguen podenacabar generant conflictes. Mentre no ho discerneixi, s’aplica la presumpciód’innocència i les persones implicades poden continuar treballant amb normalitat,tanmateix, això genera el dubte sobre si vam cometre o no un delicte, fet que noreporta cap bé als que estan processats, i a la Universitat, que té el seu rector enaquesta situació.El rector va mostrar la seva tranquil·litat ja que va poder comprovar com el ClaustreUniversitari, la Junta de Govern, el Consell Social, tots els degans i directors de centre,pràcticament tots els directors de departament, alguns òrgans col·legiats i moltíssimsmembres de la Universitat, accepten la presumpció d’innocència i, a més, creuenque la proposta que en el seu dia es va formular al CIC, encara que s’hagués demostratincorrecta des d’un punt de vista administratiu després de la sentència del TSJC, nova ser arbitrària ni intencionada i, per tant, estan convençuts que els implicats vanactuar correctament. No només és així a la URV, sinó que la resta d’universitatscatalanes, a través dels seus rectors i presidents, la Generalitat i molts ciutadans vandonar a entendre continuadament que pensen el mateix.El rector manifesta el seu agraïment i reconeixement per aquest suport, que elreconforta i li dona seguretat per continuar treballant amb normalitat i perquè demostraque la Universitat i la societat accepten amb normalitat aquesta situació i,especialment, garanteixen que la Universitat no se’n ressenti, ni en resulti perjudicada.El rector mostra la seva preocupació sobretot perquè pensa que no es podia actuarde cap altra manera davant els fets que es van produir, ja que a la Universitat noméses pot actuar amb conseqüència aplicant amb rigor les normes que en regulen elfuncionament. No creu acceptable la postura d’alguns que ara diuen que espodienhaver fet les coses d’una altra manera i estalviar aquest conflicte a la Universitat,és a dir, que s'hauria pogut mirar cap un altre lloc i deixar que s’actués de maneraincorrecta sense fer-hi res. Aquesta, però, no es manera d’actuar quan es té laresponsabilitat de dirigir una institució.Una universitat catalana com la nostra actua correctament quan fa propostescoherents amb una norma que afavoreix la discriminació positiva del català tal comfa la normativa de les PAAU, normativa que el Parlament de Catalunya, uns diesabans del frustrat judici, va declarar satisfactòria per unanimitat. El rector té elconvenciment que tot aquest procés no és més que un procés polític amb el rerefonsde la discriminació positiva del català, que alguns no accepten i que, per combatre'l,utilitzen estratègies com les d’aquest conflicte.En comprovar que la gran majoria de la nostra Universitat creu que es va actuarcorrectament, aquesta situació no perjudica la institució, sinó que l’enforteix i dónaunalliçó de seriositat i rigor en el seu captenimet. Altrament, totes les dades que es tenena la mà, des de la matricula d’alumnes d’enguany fins al creixent i continuat augment