Parlem tu i jo. Viatgem pel món - Generalitat de Catalunya

—Parlem tu i jo—PEL MÓNEls gossosA peu per la Terra AltaJosep M. EspinàsL’home caimanUn viatge mític per ColòmbiaGiovanni Castro

A peu per la Terra AltaJosep M. EspinàsEls gossosPOQUES COSES M’HAN APASSIONAT TANT COM FERVIATGES A PEU.JA SÓN VINT LLIBRES...A PEU PER LA TERRA ALTA, LLIBRE DEL QUAL FORMA PARTAQUESTA NARRACIÓ, ÉS LA CRÒNICA DELS DIES VISCUTSEN UN PAISATGE DE SECÀ PLE DE CARÀCTER, D’UNES VALLSSOLITÀRIES AMB CAMINS QUE PORTEN A PERDRE’S, D’UNASINGULAR CAMINADA PER UNA VIA DE TREN, DE LA VISIÓDELS VESTIGIS DE LA BATALLA DE L’EBRE...ELS GOSSOSA PEU PER LA TERRA ALTAp. 3L’HOME CAIMANUN VIATGE MÍTIC PER COLÒMBIAp. 6DE QUÈ PARLEM?p. 10ARA TU, ARA JOp. 11SUGGERIMENTSp. 12VOCABULARI I EXPRESSIONSp. 14BUSCO LA GENT DESCONEGUDA, QUINA LLIÇÓ DEDIVERSITAT! M’HI ACOSTUMO SENSE PRESSA, M’EXPLIQUENPETITES COSES EXTRAORDINÀRIES. PERÒ A VEGADES El camí arriba al tossal que teníem com a referència, el volta iL’ESCENA NO ÉS TAN PLÀCIDA. COM LA DELS GOSSOSs’enfila, per després continuar planejant. Des d’aquesta alçadaQUE EM VAN BARRAR EL PAS, AGRESSIVAMENT, CAMÍ DE es veu Vilalba dels Arcs, al lluny i a l’esquerra. Ja hem après,BATEA. SÓN IMATGES QUE NO SE M’HAN ESBORRAT. QUAN per experiència, que els camins que van carenejant, com aquest,RELLEGEIXO LA NARRACIÓ D ‘AQUELLS MOMENTS, SENTO són més agradables, perquè hi passa l’aire mentre que a les vallsALTRA VEGADA UN PUNT D‘ANGOIXA.i als barrancs hi fa molta calor, un agost més espès. Però tambéper aquest camí alt les mosques ens segueixen, se’ns posen aldamunt. Deu fer tants dies que no han vist ningú...!Hem avançat bastant quan veiem que el camí es divideix. Nogaire lluny hi ha una mena de mas, i encara que ja sabem que enaquestes edificacions no hi viuen mai, ens anima veure-hi unacamioneta, deixada a l’ombra d’un arbre. Bé hi deu haver algú, ala casa o a prop, i podrem demanar orientació i aigua.En ser-hi al davant, agafo el camí que duu a la casa, i desprésque he fet unes quantes passes sento que lladra un gos, i immediatamentel veig. S’està plantat a uns vint metres de mi, tallantmeel camí i escridassant-me. No tinc gaire temps de pensar,perquè ara surt un altre gos, i un altre, que es veu que descansavena l’ombra, i tots lladren, i al cap de pocs segons apareix unquart gos, i un cinquè, i encara un sisè., , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,Els gossos. A peu per la Terra Alta, 3

NENNOOSOESESAvancem una mica i s’aturen formant un perfecte semicercle,en un desplegament ofensiu de combat. Són uns moments fins al camí i ens pressionen una mica. És a dir, ara volen expulbépausat i regular. Els gossos continuen lladrant, i han baixatd’angúnia, i no m’espanten els lladrucs, ni l’actitud desafiant, sinó sar-nos del seu territori. I prou. Tranquils, doncs. Però han estatque puguin ésser gossos salvatges i famolencs disposats a atacar.De moment, però, només m’encerclen i si s’acosten ho fan que l’única presència viva és la d’aquests gossos.uns moments angoixosos, nosaltres en aquesta vall, on semblamolt lentament. Pels voltants de la casa no apareix ningú capaçd’amansir aquestes bèsties.DesaparicióNo triguem gaire a descobrir, darrere d’un serrat, la punta d’unLa Isabel s’havia aturat unes quantes passes darrere meu. Girocampanar. Segur que és Batea. Del camí que es dividia hemuna mica el cap, però sense perdre els gossos de vista, i ambagafat el ramal de la dreta, que és ample i sembla que va mésuna veu que procuro que sigui molt tranquil·la, sobretot per nodirectament cap al poble. Al cap de poca estona veiem, al lluny,excitar els gossos, li dic:un tros més gran de l’església i alguna casa. Però el camí, en-Sense girar-te d’esquena, procura anar retrocedint molt a poc a comptes d’adreçar-s’hi, continua recte, i comprovem amb disgustcom Batea va quedant de mica en mica enrere. Ens fa porpoc. A poc a poc. I quan arribis al camí, continua.allunyar-nos-en, i aleshores cometem un error: abandonarSuposo que ho fa així, perquè jo també, al cap d’un moment, aquest camí i voler arribar al poble trencant pel dret.començo a anar enrere, sense cap pressa. Els sis gossos continuenlladrant estrepitosament, i el semicercle que formen vaHavíem vist el campanar traient el cap darrere d’una serra, peròavançant cap a mi, però al mateix ritme que jo retrocedeixo,no havíem previst que des d’on érem a aquella serra hi havia uncosa que em fa pensar que no hi ha perill d’assalt.gran espai, una sèrie de barrancs fragmentats i paral·lels, tallatspels tossals. Hem de baixar per vinyes i per camps d’ametllers...Quan arribo al camí veig que la Isabel ja està uns quants metres i ben aviat tornar a pujar per camps d’ametllers i per vinyes. Només enllà, caminant amb calma, i jo la segueixo a un ritme tam-triguem gaire a pensar que el camí que havíem deixat potser feia, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,volta, però a la llarga ens hauria portat, planejant des de certaaltura, per tant còmodament, a Batea. Quan sortim del barranc,que és profund, i tornem a guanyar altura, dic:-El que cal és arribar a dalt, Batea ja serà més a prop i veuremquin camí ens hi pot dur.La meva seguretat ha estat ridícula: quan tornem a estar enlairats,Batea ha desaparegut.-Com és possible?És com si tinguéssim un malson, o com si es repetís la situaciód’ahir, quan ens semblava que havíem vist la Pobla de Massalucadalt la seva serra i després ja no la vam trobar. És que elspobles, a la Terra Alta, desapareixen per art d’encantament?Continuem. Cap on? No ho sabem pas, només sabem que pugemi baixem i voltem. I res, ni restes de Batea, que havíem vistuna mica lluny, és cert, però clarament en aquella direcció. Peròara “aquella direcció” ja no té cap sentit, perquè no tenim capreferència. És la dificultat de la Terra Alta: els turons són semblants,les vinyes, els camps d’ametllers i d’oliveres es repeteixen,no hi ha cap raresa orogràfica ni cap construcció humana que elforaster pugui “fitxar” i li serveixi de senya i de guia.Penso que ja hem perdut una hora, buscant inútilment Batea,i confiant, també inútilment, que si Batea no és lluny, que moltlluny no pot ser, bé trobarem algú, per aquests camps, i ens podràinformar.Anem trobant camins i hem d’anar triant, i ja ho fem sense capconfiança. El sol s’ha fet massa contundent. Ens queda un présseci ens el partim. L’únic que veiem clar és que hem fet unagran volta. Però per on?Trobem un camí més ample, engravat, i decidim deixar de pensari d’endevinar: seguirem aquest camí, que més tard o mésd’hora ens durà a algun lloc i deixarem de fer giragonses.Al cap de mitja hora, a la dreta, veiem Batea. A la mateixa distància,potser, que el que havíem vist per primera vegada, desprésde fugir dels gossos. Però a Batea ens hi acostàvem pelnord, aleshores, i ara la veiem gairebé des del sud.Aquesta vegada no hi ha, entre el llunyà turó de Batea i nosaltres,cap serra important que ens pugui tapar la visió del poblei desorientar-nos.-Pel dret, que no se’ns escapi!Josep M. Espinàs, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,Els gossos. A peu per la Terra Alta, 4 5

L’home caiman. Un viatge mític per Colòmbia, 6 7

L’home caiman. Un viatge mític per Colòmbia, 8 9

De què parlem?ara tu, ara joPARLEM DE VIATGESCONVERSEM SOBRE VIATGEST’AGRADA VIATJAR?PER QUÈ?EL LLOC ON VIUS ARA, COM ÉS,QUÈ T’AGRADA I QUÈ NO.Compareu els llocs d’origen.COM T’AGRADAVIATJAR?Parleu dels viatges que més ushan interessat o impactat.Imagineu on aniríeu si ustoqués la loteria.PER QUINS PAÏSOSHAS VIATJAT?QUÈ EN DESTACARIESDE CADA UN?QUINES CIUTATS DELMÓN CONEIXES?Si us heu perdut algun cop,expliqueu-ne les circumstànciesi les sensacions.QUÈ ÉS EL QUE TENS MÉSCURIOSITAT DE CONÈIXERDEL LLOC ON VAS?Tothom ha passat alguna vegadaper aventures o situacions que fanpor... Comenteu-ne alguna.Digueu un lloc que recomanaríeude visitar del vostrepaís i expliqueu per què.QUINS ALTRES PAÏSOST’AGRADARIA CONÈIXER?Penseu quina ciutat deCatalunya triaríeu per visitar idigueu per què.De què parlem?, 10 Ara tu, ara jo, 11

mas (masos), nom m. Casade pagès envoltada de camps,pastures o boscos. A Catalunyan’hi havia molts, però a partirde la segona meitat del segleXX els canvis socials vanprovocar que molts quedessindeshabitats.Vocabularii expressionsturó (turons), nom m.Muntanya petita i no gaire alta.caiman (caimans), nom m.Animal rèptil que neda molt béi viu a les vores dels rius, a lesselves de l’Amèrica tropical.escridassar, verb. Cridard’una manera enfadadaper renyar. Es conjuga comcantar.serrat (serrats), nom m.Una cadena de muntanyesno gaire altes.famolenc (famolenca,famolencs, famolenques),adj. Tenir molta fam,molta necessitat de menjar,d’alimentar-se.giragonsa (giragonses), nom f.Revolt, retomb.© Generalitat de CatalunyaDepartament de la Vicepresidència. Secretaria de Política Lingüísticagaudir, verb. Sentir quealguna cosa ens agrada molt,ens fa alegria, ens fa sentira gust i bé. Es conjuga comservir.Tots els caminsporten a RomaNo ha vist el mónper un forathttp://www.gencat.cat/llenguahttp://cpnl.cat/© de la il·lustració còmic Giovanni Castro© de la narració Josep M. EspinàsDisseny Carol van WaartEstar tocat del bolet.Expressió per referir-se a unapersona boja o que ha perdutl’enteniment.seny, nom m. Sentit comú.Dita popular: Qui no te fred,no té seny!Ha corregut la Seca,la Meca i la Valld’AndorraImpressió Impremta CopysetD.L. B-46874-2010Barcelona, 2010Imprès en paper ecològicTrencar pel dret. Expressala idea de dirigir-sedirectament cap a un llocsense tenir en compte lesindicacions que hi ha.Vés en compte. Expressa laidea que cal vigilar, que calestar atent o alerta.Reus, París i LondresRoda el món i tornaal BornVocabulari i expressions, 14

—Parlem tu i jo—http://www.vxl.cat