Muntanya 875-5. Congost.qxd

CIÈNCIES NATURALSBloc diagrama dela vall del Congoston es veuen les duesdiscordances citadesal text i la morfologiacaracterística delscingles de Bertí.Mapa geològic i talloriginal de HansAshuer i RolfTaichmüller, fet entreels anys 1933 i 1934.S’hi poden observarels materials delpaleozoic de la valldel Congost al SO delMontseny.ALBERT MARTÍNEZdel plegament alpí, que en altres llocs se superposa enl’espai i el temps, alterant les direccions típiques decada plegament. Sabem d’aquesta particularitat per lacobertura sedimentària que cobreix les formacionspaleozoiques intensament plegades. Son les plataformesde la serra del Bertí, que formen els cingles tanconeguts pels excursionistes. Primer, un seguit de cantellsal sot del Bac, Valldeneu o Montmany, integratsper sediments d’època triàsica, immediats al plegamenthercinià i, després d’una llarga fase sense capmena de sedimentació, tot el juràssic i el cretàcic (aixòvol dir només 148 milions d’anys), fins a començarl’era terciària, on un altre cicle de sediments va reomplirla superfície sobre les formacions anteriors. Comque aquestes formacions sedimentàries no estan plegadesi en el seu temps es va produir el plegament alpí,que no les va afectar, podem saber que tampoc no vaafectar les roques paleozoiques de sota del primer graó.Concretant-nos a la sèrie plegada inferior, com queés completa, s’hi poden estudiar els límits estratigràfics,tant els de primer ordre —o sia, els que limitenA la fotografia es mostra un detall d’una terrassaamb còdols locals (sense roques del Pirineu).Aquest fet i l’orientació al nord dels afluents delriu va ser la base perquè Panzar rebutgés lateoria de la captura del Ter.les eres— com els de segon ordre —que són els límitsde les sèries de l’era primària, poc estudiats arreu delpaís. Amb tècniques de geofísica i geoquímica, actualmentsón molt interessants els límits estratigràfics perreconèixer el volum de les extincions massives d’espèciesque a cada període van poblar la terra i que desobte periòdicament es van extingir, per efectes volcànics,climàtics i àdhuc per impactes de meteorits.Una altra peculiaritat del lloc és la relativa riquesaen fòssils dels sediments paleozoics, mesozoics (triàsics)i cenozoics (eocènics), que ens permeten identificarles espècies desaparegudes i també les que despréstornen a aparèixer, molt especialment aquest últimproblema, el de les reaparicions, intensament debatut.Una bona col·lecció de fòssils d’aquesta zona, a partdels geòlegs que ens han precedit, és l’abundantcol·lecció que vam cedir al Museu de Geologia deBarcelona, després dels nostres dos treballs a la regió.Aquesta seqüència estratigràfica del paleozoiccorrespon a un sinclinal (plec en forma d’u) que travessala vall del Congost pel Figueró i es dirigeix cap aCànoves, i el Montnegre a la Serralada Litoral Catalana,fins a les localitats de Pineda i Malgrat. Aquestacontinuïtat tectònica va ésser identificada per primeravegada i dibuixada per Marcel Chevalier i confirmadauns anys més tard pel geòleg alemany Hans Ashauer,de l’escola alemanya de Berlín dirigida per Stiller, elsanys 1930-1935. La vinguda de geòlegs alemanys acasa nostra marquen —com la reunió de la SocietéGéologique de France a Barcelona— una nova etapaen la història de la recerca geològica a Catalunya.El mateix investigador va definir el plegament herciniàen la direcció varística NE, i la vergència S-SO,diferenciant-la de l’armoricana NO, que es reconeix ala vall de Picamena i també el colze de gir rotacionalsituat a Aiguafreda mateix, el «Bray» de Llopis.Quant al tema volcànic, podem estudiar-hi erupcionsvolcàniques àcides d’explosió amb coladesfoses al pla de la Calma, amb possibilitats d’unadatació relativa i també ja podem avançar una erup-E. SUNYERMapa geològic esquemàtic dels cingles de Bertí i el Montseny, basat en elmapa geològic 1:250.000 de l’ICC.ALBERT MARTÍNEZColumnaestratigràficadel paleozoicdel Montseny,per E. Sunyeri Coma.ALBERT MARTÍNEZ34 MUNTANYA 875 02/200802/2008 MUNTANYA 875 35