Muntanya 875-5. Congost.qxd

Singularitats geològiquesde lavall del CongostAutor: E. Sunyer i ComaSovint s’ha dit que la vall del riu Congost fou l’escoladel muntanyisme català, on anàvem quan en aquellstemps, els anys 50, no teníem cèntims per anar al Pirineu.Férem les primeres travesses al Tagamanent, es feren lesprimeres esquiades a la Caseta de la neu al Pla de la Calma,els cursos d’escalada, al sot del Bac, jo vaig fer el meu primercampament a l’Abancó. Però també ho és o ho podria ser de larecerca geològica, amb antecedents històrics dels grans geòlegscatalans: Almera, amb el seu mapa geològic de la provínciade Barcelona, tot i que els treballs de camp van ésser fets perFaura, quan Almera ja era massa gran per anar al camp, i tambéhi treballaren Font i Sagué, Marcel Chevalier i sobretot NoelLlopis Lladó, que com altres va començar essent muntanyenc.L’interès geològic del CongostL’interès per la geologia del Congost va començaramb la reunió extraordinària de la Societé Géologiquede France a Barcelona l’any 1898, encara queno es va visitar el lloc, però fou quan es plantejàl’epigènesi dels rius catalans (com fou que travessenles grans serralades, especialment del Pirineu,perpendicularment) essent posteriors al plegament.Llavors es discutí l’epigènesi dels Noguerestravessant el Montsec, però també es parlà delsrius de la serralada costanera, entre ells el traçatlineal dels rius Ter i Congost, suposant-se una capturadel Ter venint de direcció E-O i desviant elriu cap a la plana de Girona en el colze de Roda.Marcel Chevalier fou un dels defensors de la teo-ria, que l’any 1933 va refusar el geòleg alemany W.Panzer, de la Universitat de Canton (la Xina),adduint els arguments que al Congost no hi hacòdols rodats del Pirineu i que les capçaleres delsrius Abancó i Martinet estan dirigides cap al nord,cosa que significa una direcció de drenatge S-N.Una altra qüestió que es va plantejar i que ensafecta: la vall del Congost és l’origen de les formacionsroges, que podem veure al peu dels dos graonsrocosos que hi ha a la banda dreta del riu, anomenatsen conjunt cingles de Bertí. Llavors s’acceptàque eren formacions d’origen desèrtic, però avui jano és tan clara, aquesta hipòtesi. Ara es planteja comés que les formacions roges es presenten desprésd’una intensa fase de denudació de la serralada quehi havia a la darreria de l’era primària o igualment alfinal d’una fase amb llacuna sedimentaria, de moltsmilions d’anys de durada, com és també el cas delscingles de Bertí. És també un tema per pensar-hi iestudiar el Congost.Caldria aclarir que aquests graons rocosos delscingles no són vertaderes muntanyes, geològicamentparlant, sinó relleus, ja que no presenten capestructura de plegament.La vall del Congost és particularment interessantperquè s’hi pot estudiar tota la sèrie estratigràfica del’era primària (paleozoic), molt més completa que ala resta de la serralada costanera catalana, i també s’hipot estudiar la tectònica de plegament hercinià, quetan difícil és per als estudiants, sense la interferènciaXANDRI32 MUNTANYA 875 02/200802/2008 MUNTANYA 875 33

CIÈNCIES NATURALSBloc diagrama dela vall del Congoston es veuen les duesdiscordances citadesal text i la morfologiacaracterística delscingles de Bertí.Mapa geològic i talloriginal de HansAshuer i RolfTaichmüller, fet entreels anys 1933 i 1934.S’hi poden observarels materials delpaleozoic de la valldel Congost al SO delMontseny.ALBERT MARTÍNEZdel plegament alpí, que en altres llocs se superposa enl’espai i el temps, alterant les direccions típiques decada plegament. Sabem d’aquesta particularitat per lacobertura sedimentària que cobreix les formacionspaleozoiques intensament plegades. Son les plataformesde la serra del Bertí, que formen els cingles tanconeguts pels excursionistes. Primer, un seguit de cantellsal sot del Bac, Valldeneu o Montmany, integratsper sediments d’època triàsica, immediats al plegamenthercinià i, després d’una llarga fase sense capmena de sedimentació, tot el juràssic i el cretàcic (aixòvol dir només 148 milions d’anys), fins a començarl’era terciària, on un altre cicle de sediments va reomplirla superfície sobre les formacions anteriors. Comque aquestes formacions sedimentàries no estan plegadesi en el seu temps es va produir el plegament alpí,que no les va afectar, podem saber que tampoc no vaafectar les roques paleozoiques de sota del primer graó.Concretant-nos a la sèrie plegada inferior, com queés completa, s’hi poden estudiar els límits estratigràfics,tant els de primer ordre —o sia, els que limitenA la fotografia es mostra un detall d’una terrassaamb còdols locals (sense roques del Pirineu).Aquest fet i l’orientació al nord dels afluents delriu va ser la base perquè Panzar rebutgés lateoria de la captura del Ter.les eres— com els de segon ordre —que són els límitsde les sèries de l’era primària, poc estudiats arreu delpaís. Amb tècniques de geofísica i geoquímica, actualmentsón molt interessants els límits estratigràfics perreconèixer el volum de les extincions massives d’espèciesque a cada període van poblar la terra i que desobte periòdicament es van extingir, per efectes volcànics,climàtics i àdhuc per impactes de meteorits.Una altra peculiaritat del lloc és la relativa riquesaen fòssils dels sediments paleozoics, mesozoics (triàsics)i cenozoics (eocènics), que ens permeten identificarles espècies desaparegudes i també les que despréstornen a aparèixer, molt especialment aquest últimproblema, el de les reaparicions, intensament debatut.Una bona col·lecció de fòssils d’aquesta zona, a partdels geòlegs que ens han precedit, és l’abundantcol·lecció que vam cedir al Museu de Geologia deBarcelona, després dels nostres dos treballs a la regió.Aquesta seqüència estratigràfica del paleozoiccorrespon a un sinclinal (plec en forma d’u) que travessala vall del Congost pel Figueró i es dirigeix cap aCànoves, i el Montnegre a la Serralada Litoral Catalana,fins a les localitats de Pineda i Malgrat. Aquestacontinuïtat tectònica va ésser identificada per primeravegada i dibuixada per Marcel Chevalier i confirmadauns anys més tard pel geòleg alemany Hans Ashauer,de l’escola alemanya de Berlín dirigida per Stiller, elsanys 1930-1935. La vinguda de geòlegs alemanys acasa nostra marquen —com la reunió de la SocietéGéologique de France a Barcelona— una nova etapaen la història de la recerca geològica a Catalunya.El mateix investigador va definir el plegament herciniàen la direcció varística NE, i la vergència S-SO,diferenciant-la de l’armoricana NO, que es reconeix ala vall de Picamena i també el colze de gir rotacionalsituat a Aiguafreda mateix, el «Bray» de Llopis.Quant al tema volcànic, podem estudiar-hi erupcionsvolcàniques àcides d’explosió amb coladesfoses al pla de la Calma, amb possibilitats d’unadatació relativa i també ja podem avançar una erup-E. SUNYERMapa geològic esquemàtic dels cingles de Bertí i el Montseny, basat en elmapa geològic 1:250.000 de l’ICC.ALBERT MARTÍNEZColumnaestratigràficadel paleozoicdel Montseny,per E. Sunyeri Coma.ALBERT MARTÍNEZ34 MUNTANYA 875 02/200802/2008 MUNTANYA 875 35

CIÈNCIES NATURALSIdentificació del límitestratigràfic entre elsperíodes siluriài devonià ambconcentracions deferro i manganèsd’origen exòtic, punton es produí un canvifaunístic moltimportant.E. SUNYER ALBERT MARTÍNEZE. SUNYERCom hem dit, l’estructura del plegament alpí nohi està representada com a tal, però sí que es potestudiar a la part més meridional de la vall, al voltantde la Garriga, amb un exemple típic a Puiggraciósamb l’encavalcament del paleozoic i el granitsobre els terrenys triàsics, que formen part de l’estructuraalpina de la serralada prelitoral. Més al sudencara tenim la falla de la Garriga, desnivellant laserralada del Montseny de la depressió prelitoralcatalana. Al mateix Congost, Llopis Lladó va poderestudiar, l’any 1942, una especial tectònica de fracturad’edat alpina, que afecta igual tant els terrenyspaleozoics com els mesozoics.El pla de la CalmaUn lloc que sempre ha atret l’atenció per la seva singularitatha estat el pla de la Calma, que és la superfícied’arrasament que va quedar després de l’erosióde les muntanyes hercinianes, quedant reduïdes aun pla completament horitzontal i a nivell del mar,posteriorment aixecat fins a una alçada de 1.000 mfa uns 35 milions d’anys. A la mateixa superfície s’hisuperposen dues grans fases erosives: la gran erosióde les muntanyes hercinianes, durant el període permià,uns 45 milions d’anys, i la llacuna sedimentaria–molt més llarga– durant tot el juràssic i el cretàcic,uns 135 milions d’anys, fins a la sedimentaciódel paleocè i l’eocè superior, més de 33 milionsd’anys, i encara de l’oligocè a l’actual, amb 33milions d’anys més. Tots aquests períodes sumatsfan 246 milions d’anys que aquesta superfície d’erosióha estat sotmesa a la intempèrie quasi sense erosióni sedimentació. Sabem que el límit —o sia, lacosta del mar interior de Catalunya— era a prop enels dos grans períodes de sedimentació —el triàsic il’eocè—, i que fins i tot es confonen les dues peneplanesteòriques, possiblement el límit seria peltemps triàsic el Collformic, ja que tenim els testimonisdel Tagamanent, i potser pels sedimentseocens la costa seria a prop del Matagalls. A jutjarEl Tagamanent desdel mas de Bellver.JAUME AGUADÉVista dels cinglesde Bertí. Els materialsa la part baixa sónroques plegadesdel paleozoic, persobre i a través de ladiscordança erosiva 1es troben els materialssubhoritzontals deltriàsic. Les cinglerescorresponen alssediments de l’eocèque es disposen através de ladiscordança 2.ció volcànica submarina d’època terciària inferior(paleocena). El plutonisme i el metamorfisme tantregional com de contacte hi està ben representat siens endinsem al Montseny (plutó de Vallfornés odiorita de Vallcàrquera), etc.La mineralogia hi està ben representada i amb problemesd’identificació en l’explotació del ferro, pelsindicis de l’existència d’una o més suposades farguescatalanes, a causa de l’existència de topònims que enfan referència: Picamena, Martinet, Fornet, i el nommés antic del poble d’Aiguafreda, dit les Ferreries. Hiha també un jaciment de magnetita al Socau, elFigueró (Vallcàrquera), que ha estat en diverses ocasionsen procés d’explotació, segons documentacióque hem pogut trobar a l’Arxiu Nacional de Catalunya,procedent de l’antiga Jefatura de Minas.36MUNTANYA 875 02/200802/2008 MUNTANYA 875 37

ALBERT MARTÍNEZTall geològicesquemàtic, on esmostren les duessuperfícies erosives:1, entre el paleozoici el triàsic, i 2, entreel triàsic i l’eocè,amb el testimonidel Tagamanent ila gypelflour del turóde l’Home-les Agudes,que coincideixen versl’est.Part inferior formacióvolcànica d’explosióen els nivells rojos delpla de la Calma, quetambé van utilitzar perconstruir la casa.Cristal·litzaciódel mineral dit barita,en forma de ventall.pel testimoni de la «gipfelflour» que va citar Llopisdels cims culminants del Montseny —turó de l’Home,les Agudes— en el seu magnífic treball sobre lavall del Congost quan tot just era llicenciat, el «gipfelflour»és una línia de cims enllaçats, testimonisd’un planell residual.Sobre aquestes tan perllongades superfícies d’erosióse sap que s’hi poden acumular materials d’origencòsmic o extraterrestre que cauen sobre lasuperfície de la terra, amb una quantitat que arribaa les 10.000 tones/dia.E. SUNYERE. SUNYERPrecisament a la nostra peneplana del pla de laCalma, s’hi ha detectat una acumulació de materialsd’origen còsmic, pols de l’espai i possibles restes demeteorits, actualment oxidats, que van donar peuals intents d’explotacions de ferro durant l’edat mitjana,de les quals n’han quedat testimonis comgrans sots amb mineral de ferro i fins i tot restes depossibles meteorits. Històricament també tenim untopònim, la casa El Cafè, que es diu que era un llocde reunió i estada dels miners del pla que tambéexplotaven una mina de ferro i coure a la Castanya,a prop. El Cafè, avui en ruïnes, havia estat habitadafins a la dècada del 1950; era molt coneguda pelsexcursionistes quan ja s’havien acabat les explotacionsmineres, pel bon tracte dels residents —d’aixòen puc donar testimoni personal, ja que hi he prescafè diverses vegades.ConclusionsPer acabar, la vall del Congost seria un bon lloc pera una escola de pràctiques de geologia de camp,tant per a aquells excursionistes i muntanyencsinteressats per la geologia com per a aficionats ocol·leccionistes de minerals, roques o fòssils, peròPla de la Calma i les ruïnes del Cafè. Antigamentels miners hi feien les estades de descans.E. SUNYERPer a més informació•ALMERA, J. Mapa geológico topográfico de la provincia de Barcelona.Full IV: Montseny, Vallès i Litoral. Diputació de Barcelona, 1914.•ASHAUER, H. und Teichmuller. Die Varisiche und AlpìdischeGuebirsbildung Kataloniens. Berlín 1935.•CHEVALIER, M. Geologia De Catalunya. El paisatge de Catalunya(2 vols). Ed. Barcino, 1928.•FAURA I SANS, M. «Síntesis estratigráfica de los terrenos primariosde Catalunya.» Memorias de la Real Sociedad Española deHistoria Natural. Tomo, IX, Madrid 1913.•FONT I SAGUÉ, N. Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicadaa Catalunya, Barcelona 1905.• «Excursió geologica y espeleologica a les Barbotes, la Banco y cinglesde Bertí.» Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1896.• Hojas num. 364 (La Garriga) y 332 (Vich). Instituto Geológicoy minero de España, Escala 1:50.000, Madrid, 1976 y 1983.•LLOPIS LLADÓ, N. Estudio geológico del valle del Congost. InstitutoGeológico Topográfico. Diputació de Barcelona, 1942.•PANZER, W. Die Enwindlung der Taler Kataloniens, Geologia delsPaïsos Catalans, Barcelona 1933.•SUNYER COMA, E. El paleozoico de las cordilleras costeras catalanas.Instituto Lucas Mallada de Geologia. Consejo Superior de investigacionesCientíficas, Madrid 1957. (publicat a Geologia dels PaïsosCatalans, Barcelona 1970).•SOLÉ SABARÍS, L. «El relleu del Montseny i de les Guilleries.»Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1937.• Superficies de erosión de las cordilleras litorales de Catalunya. Analesde la Universidad de Barcelona, 1940.també per a pràctiques dels estudiants universitaris,que tanta falta els fa fer estades a la muntanya iviure-la per interpretar problemes geològics, despertantvocacions, com ha fet la pràctica del muntanyismeno tan sols en geologia, sinó també en botànica,o arqueologia i història, pràctica que devemals centres excursionistes –sense oblidar l’activitatcientífica i cultural del CEC, que tant ha fet des dela seva fundació, i anteriors tasques científiques–,típics de la cultura popular catalana i actualmentuna mica menyspreats. Això sí, una pràctica sensecotxes ni grans restaurants, una pràctica trepitjantla muntanya, vivint-la i sentint-la, i si cal, dormir alras o menjar sota un arbre. Com deia el gran geògrafi geòleg Lluís Solé Sabarís, «espardenyant» lamuntanya.En aquesta ocasió, llancem la idea que la vall delCongost o el Montseny en general serien un llocidoni per a un geoparc, com tants que se n’estanfent arreu d’Europa: un exemple en pot ésser elGeoparc Barrande a Praga (Bohèmia), recordant laprimera classificació de fòssils de l’era primària queva fer Barrande, enviats per Almera, i que porten elseu nom (la Kralowna almerai i la Kralowna catalaunica,rebatejats més tard per nosaltres com a gènereBarcínia). Un altre exemple n’és l’Itinerari Internacionalsobre Geologia, dedicat a Goethe, el polifacèticsavi alemany, que va aclarir per primera vegadal’origen erràtic dels blocs de granit de la plana centraleuropea, portats pels glacials quaternaris.ALBERT MARTÍNEZDes des ca l’Agustí,al pla de la Calma.Mapa amb lamorfologia i xarxahidrològica de la zonaMontseny-Guilleries iplana de Vic, i situacióa Catalunya.XANDRI38MUNTANYA 875 02/200802/2008 MUNTANYA 875 39