inequívocament, encara que no únicament, d’agredir el nostre país com a tal. A manca denom millor, doncs, sempre en podem dir ‘guerra del 1936-39’ .125x. NORMALITAT EN LES DENOMINACIONSSímbols i realitats polítiques no s’han de designar amb termes que de fet connotendependència o supeditació simbòlica. Si no és en un context molt especial, doncs, s’ha dedir ‘bandera’, no ‘senyera’, i ‘tocar l’himne nacional’ (no pas ‘La Balanguera’, o ‘ElsSegadors’, o ‘La Muixeranga’), 126 ni ‘llengua vernacla o pròpia’, sinó ‘catalana’, ni ‘terres deparla catalana’, sinó ‘Països Catalans’.Per una raó semblant, i de respecte solidari als països dependents, traduirem els termesque en designen els símbols o els organismes polítics, ben igual que traduïm els dels païsosno dependents. Cal, doncs, prescindir, de ‘ikurriña’, ‘lehendakari’, ‘Xunta de Galiza’, etc. (quidiria ‘Fahne’ o ‘Känzler’ per designar la bandera o el canceller alemanys?), i emprar‘bandera’, ‘president (basc)’ i ‘Junta de Galícia’. Així mateix, la llengua del País Basc és elbasc o l’èuscar, no ‘l’euskera’, de la mateixa manera que no diem ni ‘el français’, ni ‘eldeutsch’. 127D. Discurs equivalentUns fets iguals o semblants s’haurien de relatar amb termes equivalents, en particular siaquests termes són fàcilment connotadors, i a vegades denotadors, en determinatscontexts. Aquest és un criteri que a vegades se sol oblidar.Per exemple, no és rar de llegir, 'reiteradament', que els soldats israelians ‘maten’ militants(o civils) palestins en les operacions que duen a terme, alhora que els israelians (militars ocivils) ‘són víctimes’ dels atemptats dels militants palestins. La connotació és inevitable: elssoldats israelians sí que maten palestins; en canvi, els militants palestins no matenisraelians.Més exemples: qualificar de ‘terroristes’ els atemptats consumats per uns certs agents, peròno els duts a terme per uns altres. O bé tenyir les declaracions d’algú amb expressions com‘segons ell(a)’, ‘en opinió d’ell(a)’, etc., però no les dels altres. O bé condemnar uns actes oafirmacions en un context, i aprovar actes i afirmacions iguals en un altre, o a la inversa.125 Molta gent corrent solia dir-ne, a mitjan segle XX, ‘guerra de Franco’.126 Si es donés el cas, podria convenir d'escriure 'Finalment, es van tocar els himnes nacionals (o del país):‘La Balanguera’, ‘Els Segadors’ i ‘La Muixeranga’, l'un darrere l'altre'.127 La connotació de ‘solidaritat’ que es pot presumir de l’ús d’aquests termes es perd amb la denotació de‘inferioritat’ que impliquen. En realitat aquest ús és folclòric i, per tant, indigne d’allò que vol designar.96
Doncs bé, un discurs semblant, que tant pot respondre a una voluntat deliberada com a unautomatisme reflex (a vegades a un mecanisme de censura), no hi ha dubte que esbiaixa lainformació i no és, en general, desitjable.En aquests casos, el criteri prevalent hauria d’ésser que fets, manifestacions,circumstàncies…, equivalents s’expressessin amb termes equivalents. Cal tenir en compteque la relació d’uns fets equivalents amb termes equivalents no es pot pas interpretar, ‘perse’, ni com una aprovació ni com una desaprovació d’aquests fets. En canvi, l’expressiód’uns fets equivalents amb termes de denotació o connotació diferent, segons ons’esdevinguin, a qui s’atribueixin…, sí que pot interpretar-se com una presa de posició.E. Exemples il·lustratiusTot seguit es transcriu la redacció original de quatre notícies, se’n comenten les feblesesd’índole diversa que manifesten i se n’ofereix una redacció alternativa, en consonància ambels criteris proposats en aquestes pàgines. La pretensió és, únicament, d’il·lustrar d’unamanera més ‘sensible’ les opcions estilístiques (redaccionals i de tota mena) assumides perVilaWeb.i. PRIMER EXEMPLERedacció originalComentarisAvui a la tarda, al Museu d'Història de València s’ha inaugurat l'exposició Imatges i Memòriade Mauthausen, una mostra fotogràfica que vol evocar i il·lustrar l'horror dels que van serconfinats en aquest camp d'extermini durant el règim nazi, segons que ha explicat laregidora de Cultura de l'ajuntament de València, Maria José Alcón. La selecció pretén ser unhomenatge als deportats valencians que van patir l'horror dels camps nazis. Alguns delssupervivents, tals com Francisco Batiste, Francisco Aura i Lluís Estany, han presentat avuil'exposició a l'ajuntament i participaran en els actes paral·lels. L'exposició, organitzada encol·laboració amb l'associació Amical de Mauthausen i el ministeri d'Afers Estrangersaustríac, neix amb motiu del seixanta aniversari de l'alliberament d'aquest camp deconcentració i es completa amb activitats paral·leles, com taules rodones amb superviventsde l'horror nazi, conferències, la presentació del llibre 'Mauthausen des de la perspectivaespanyola' i la projecció, fins al 30 d'octubre, dels documentals 'Nit i boira', 'El comboi dels927' i 'Mauthausen'.La lectura d’aquesta notícia revela una certa rutina redaccional, amb clixés adoptatsindiscriminadament, algunes incongruències, repeticions forçades per una redacció poctravada, com si s’hagués fet a còpia d’afegitons successius.97
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34:
2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36:
Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38:
No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40:
VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42:
VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44:
equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona