Vilaweb - Llibre d'estil

inequívocament, encara que no únicament, d’agredir el nostre país com a tal. A manca denom millor, doncs, sempre en podem dir ‘guerra del 1936-39’ .125x. NORMALITAT EN LES DENOMINACIONSSímbols i realitats polítiques no s’han de designar amb termes que de fet connotendependència o supeditació simbòlica. Si no és en un context molt especial, doncs, s’ha dedir ‘bandera’, no ‘senyera’, i ‘tocar l’himne nacional’ (no pas ‘La Balanguera’, o ‘ElsSegadors’, o ‘La Muixeranga’), 126 ni ‘llengua vernacla o pròpia’, sinó ‘catalana’, ni ‘terres deparla catalana’, sinó ‘Països Catalans’.Per una raó semblant, i de respecte solidari als països dependents, traduirem els termesque en designen els símbols o els organismes polítics, ben igual que traduïm els dels païsosno dependents. Cal, doncs, prescindir, de ‘ikurriña’, ‘lehendakari’, ‘Xunta de Galiza’, etc. (quidiria ‘Fahne’ o ‘Känzler’ per designar la bandera o el canceller alemanys?), i emprar‘bandera’, ‘president (basc)’ i ‘Junta de Galícia’. Així mateix, la llengua del País Basc és elbasc o l’èuscar, no ‘l’euskera’, de la mateixa manera que no diem ni ‘el français’, ni ‘eldeutsch’. 127D. Discurs equivalentUns fets iguals o semblants s’haurien de relatar amb termes equivalents, en particular siaquests termes són fàcilment connotadors, i a vegades denotadors, en determinatscontexts. Aquest és un criteri que a vegades se sol oblidar.Per exemple, no és rar de llegir, 'reiteradament', que els soldats israelians ‘maten’ militants(o civils) palestins en les operacions que duen a terme, alhora que els israelians (militars ocivils) ‘són víctimes’ dels atemptats dels militants palestins. La connotació és inevitable: elssoldats israelians sí que maten palestins; en canvi, els militants palestins no matenisraelians.Més exemples: qualificar de ‘terroristes’ els atemptats consumats per uns certs agents, peròno els duts a terme per uns altres. O bé tenyir les declaracions d’algú amb expressions com‘segons ell(a)’, ‘en opinió d’ell(a)’, etc., però no les dels altres. O bé condemnar uns actes oafirmacions en un context, i aprovar actes i afirmacions iguals en un altre, o a la inversa.125 Molta gent corrent solia dir-ne, a mitjan segle XX, ‘guerra de Franco’.126 Si es donés el cas, podria convenir d'escriure 'Finalment, es van tocar els himnes nacionals (o del país):‘La Balanguera’, ‘Els Segadors’ i ‘La Muixeranga’, l'un darrere l'altre'.127 La connotació de ‘solidaritat’ que es pot presumir de l’ús d’aquests termes es perd amb la denotació de‘inferioritat’ que impliquen. En realitat aquest ús és folclòric i, per tant, indigne d’allò que vol designar.96