vi. MUNICIPALITATS, LOCALITATS…Els municipis de l’àrea catalana són administrats per una ‘municipalitat’ 120 , o ‘ajuntament’(pel ‘comú’ a Andorra i a l’Alguer), presidida per un ‘batlle’ (‘cònsol major’ a Andorra). 121L’edifici on aquesta corporació té la seu és la ‘casa de la vila’ (o casa de la ciutat), no‘l’ajuntament’.Dins el nostre àmbit geogràfic s’hauria d’evitar l’especificació d’un topònim amb apel·latiuscom ara ‘localitat’, ‘població’, etc., tret que pogués haver-hi confusió amb algun altre topònimde caràcter diferent. És així que sembla ociós de dir ‘la localitat de Benicàssim’, perquè s’hade suposar que tothom sap que Benicàssim és un nucli urbà. Aquesta pràctica pot ésser, encanvi, convenient a l’hora de referir-nos a topònims exteriors a la nostra àrea, sobretot si sónpoc coneguts o gens.Finalment, després d’un topònim del país, especialment si és urbà, convé d’afegir-hi semprela comarca (o Andorra, o illa) en què s’inscriu. El nom de la comarca ha d’anar entreparèntesis, no pas entre comes, ni precedit de la preposició ‘a’:Lés (Aran), Encamp (Andorra), Ceret (Vallespir), Mequinensa (Baix Cinca), Calaf(Anoia), la Vila Joiosa (la Marina Baixa), Migjorn (Menorca).De totes maneres, sembla ociós d’indicar la comarca en casos com Alacant, Barcelona,Girona, Ripoll, Tarragona…, perquè el nucli urbà és més conegut que no pas la comarca i/operquè el nom de la comarca corresponent (Alacantí, Barcelonès, Ripollès…) no aportagaire informació complementària. També, en casos com Guardiola de Berguedà (Berguedà),perquè el nom de la comarca ja forma part del de la població.vii. ‘GOVERN’Per defecte, el mot ‘govern’ tot sol, i en minúscula, designa únicament i sempre unainstància de poder administratiu de l’àrea catalana, mai de fora aquesta àrea.Si el context no determinés prou explícitament aquesta àrea, convindria de precisar el terme‘govern’ amb el gentilici corresponent: govern de Catalunya, govern balear o de les Illes,govern valencià o del País Valencià, govern andorrà o (de les Valls) d'Andorra. 122En cap cas no són admissibles expressions com ‘govern central’, o equiparables, per areferir-se al govern de Madrid o de París o de Roma.120 Municipalitat’ també sembla més aplicable fora de l’àrea catalana en general, i ‘ajuntament’ a Hispanoamèrica.Recordem, tanmateix, que quan el país era sobirà, el govern municipal era exercit, generalment, pel‘consell de la vila’ (Consell de Cent), presidit per un ‘cap del consell’.121 ‘Batlle’ designava originàriament un administrador local de la justícia reial, encara que al diccionarid’Alcover-Moll es trobi: ‘el nom català genuí equivalent d’alcalde en sentit modern és batlle’, l’únic habitual ales Balears i corrent en alguns pobles de Catalunya. (A banda no sembla aconsellable d’anomenar ‘síndic’ elbatlle de l’Alguer per a evitar confusions.)122 Tant el mot ‘govern’ com el gentilici determinador (francès, italià) sempre amb minúscules, ben entès.94
viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏSOS FORANSEls països, formin estat independent o no, es designen amb el nom que tenen. 123 Enconseqüència, s’ha d’evitar l’ús sistemàtic de ‘estat espanyol’ o ‘estat francès’, al costatd’Alemanya, Rússia, etc., perquè no és coherent i és un simple canvi de nom que deixaintacta la gravitació del nostre país entorn d’Espanya i França.Ben altrament, allò que s’hauria de fer és sostreure, informativament, l’àrea catalanad’aquesta gravitació, cosa que no es fa pas deixant d’anomenar els països veïns amb elnom que tenen (Espanya, França, Itàlia...), sinó, més aviat, amb procediments com aquests:– No fer servir Espanya / França (o estat espanyol / francès), per exemple, de punt dereferència, i evitar ‘tics informatius’ a l’estil de:Barcelona és la ciutat amb l’habitatge més car de l’estat espanyol.El Segre neix a l’estat francès.– Oferir les informacions ‘estatals’ en termes i magnituds del nostre país; per exemple,presentant l’IPC ‘en dimensió catalana’, i no pas ‘estatal’, encara que les fonts siguin Madridi París.– Parlar d’Espanya o França com parlaríem d’Alemanya o Suècia, sense ‘integrar-hi’ elnostre país:Participen en la Conferència universitaris dels Països Catalans i d’Espanya (no pas‘universitaris del país i de la resta de l’estat espanyol’).El Seminari estudiarà la política laboral dels Països Catalans i d’Europa (no pas ‘lapolítica laboral d'Europa, el Principat i l’estat espanyol’). 124ix. CATALANITZACIÓ IMPROCEDENTProvar de ‘catalanitzar’ denominacions de realitats externes a l’àrea catalana, per molt quel’hagin afectada, no té solta. Dir Ferran III, en lloc de Ferran VI, perquè és, per a nosaltres, elprimer Ferran després del Catòlic (o Ferran II) és ignorar que, a tot estirar, la successiódinàstica legítima s’acaba, a la Corona d’Aragó, amb Carles II.En canvi, anomenar ‘Guerra Civil’ la que va desfermar Franco el 1936 és doblement abusiu:d’una banda, perquè no és pas l’única guerra civil que hi ha hagut al nostre país; d’una altra,perquè no fou una guerra civil nostra, sinó de retruc, per la dependència del nostre paísrespecte d’Espanya. I a més d’abusiu és distorcedor, perquè aquesta guerra es proposava123 Sobre l’escriptura d’aquests noms propis, vegeu el capítol VI.124 La redacció original segrega el Principat tant de l’estat espanyol com de les Illes i del País Valencià que hiresten diluïts (!).95
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34:
2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36:
Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38:
No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40:
VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42:
VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona