Vilaweb - Llibre d'estil

vi. MUNICIPALITATS, LOCALITATS…Els municipis de l’àrea catalana són administrats per una ‘municipalitat’ 120 , o ‘ajuntament’(pel ‘comú’ a Andorra i a l’Alguer), presidida per un ‘batlle’ (‘cònsol major’ a Andorra). 121L’edifici on aquesta corporació té la seu és la ‘casa de la vila’ (o casa de la ciutat), no‘l’ajuntament’.Dins el nostre àmbit geogràfic s’hauria d’evitar l’especificació d’un topònim amb apel·latiuscom ara ‘localitat’, ‘població’, etc., tret que pogués haver-hi confusió amb algun altre topònimde caràcter diferent. És així que sembla ociós de dir ‘la localitat de Benicàssim’, perquè s’hade suposar que tothom sap que Benicàssim és un nucli urbà. Aquesta pràctica pot ésser, encanvi, convenient a l’hora de referir-nos a topònims exteriors a la nostra àrea, sobretot si sónpoc coneguts o gens.Finalment, després d’un topònim del país, especialment si és urbà, convé d’afegir-hi semprela comarca (o Andorra, o illa) en què s’inscriu. El nom de la comarca ha d’anar entreparèntesis, no pas entre comes, ni precedit de la preposició ‘a’:Lés (Aran), Encamp (Andorra), Ceret (Vallespir), Mequinensa (Baix Cinca), Calaf(Anoia), la Vila Joiosa (la Marina Baixa), Migjorn (Menorca).De totes maneres, sembla ociós d’indicar la comarca en casos com Alacant, Barcelona,Girona, Ripoll, Tarragona…, perquè el nucli urbà és més conegut que no pas la comarca i/operquè el nom de la comarca corresponent (Alacantí, Barcelonès, Ripollès…) no aportagaire informació complementària. També, en casos com Guardiola de Berguedà (Berguedà),perquè el nom de la comarca ja forma part del de la població.vii. ‘GOVERN’Per defecte, el mot ‘govern’ tot sol, i en minúscula, designa únicament i sempre unainstància de poder administratiu de l’àrea catalana, mai de fora aquesta àrea.Si el context no determinés prou explícitament aquesta àrea, convindria de precisar el terme‘govern’ amb el gentilici corresponent: govern de Catalunya, govern balear o de les Illes,govern valencià o del País Valencià, govern andorrà o (de les Valls) d'Andorra. 122En cap cas no són admissibles expressions com ‘govern central’, o equiparables, per areferir-se al govern de Madrid o de París o de Roma.120 Municipalitat’ també sembla més aplicable fora de l’àrea catalana en general, i ‘ajuntament’ a Hispanoamèrica.Recordem, tanmateix, que quan el país era sobirà, el govern municipal era exercit, generalment, pel‘consell de la vila’ (Consell de Cent), presidit per un ‘cap del consell’.121 ‘Batlle’ designava originàriament un administrador local de la justícia reial, encara que al diccionarid’Alcover-Moll es trobi: ‘el nom català genuí equivalent d’alcalde en sentit modern és batlle’, l’únic habitual ales Balears i corrent en alguns pobles de Catalunya. (A banda no sembla aconsellable d’anomenar ‘síndic’ elbatlle de l’Alguer per a evitar confusions.)122 Tant el mot ‘govern’ com el gentilici determinador (francès, italià) sempre amb minúscules, ben entès.94