Tampoc no són admissibles fórmules com ‘Catalunya francesa’, o ‘Catalunya espanyola’, enlloc de Catalunya (Nord o Sud). 115ii. ELS NOSTRES GENTILICISEls gentilicis corresponents d’aquestes regions són alguerès, andorrà, català 116 , nord-català,balear (o baleàric), valencià. 117Quant als gentilicis més particulars (comarcals, locals…), seguirem les propostes delsrepertoris temàtics.iii. ÚS DE ‘CATALÀ’Amb relació al nostre país i a la nostra societat no és pertinent, en termes generals, derecalcar que les activitats, obres, etc., que s’hi fan o hi esdevenen es conformen a allò queés propi de la nostra societat: això ja se suposa. Allò que s’ha de recalcar, si de cas, són lesactivitats, obres, etc., que no s’hi conformen, precisament perquè no es poden suposar. Així,doncs, no s’hauria d’indicar expressament que una publicació de l’àrea catalana es fa encatalà, sinó, en tot cas, que no s’hi fa. 118Cal tenir present que ‘escriptors en llengua catalana’, ‘cantants en català’, etc., hauria detenir la mateixa connotació que té ‘escriptors, cantants, en francès’, posem per cas.‘Escriptors, cantants, en francès’ no significa pas necessàriament ‘escriptors, cantants,francesos’, sinó ‘escriptors que escriuen en francès’ (o ‘cantants que canten en francès’),tant si són francesos com si no. Això sí, quan diem ‘escriptors, cantants, francesos’ donemper fet que ‘escriuen, canten, en francès’.Ben altrament, acceptem que ‘escriptor, cantant, català’ pugui designar un escriptor que noescriu en català (o un cantant que no hi canta), i que ‘escriptor, cantant, en català’ sigui un‘escriptor català que escriu en català’ (o ‘un cantant català que canta en català’), com si nofos una obvietat. Però això és donar la raó als qui reclamen patent de catalanitat (literària,musical...) pel simple fet de residir al nostre país. Doncs, no, quan diem ‘escriptor català’,‘cantant català’, etc., hem de donar per fet que escriu, o canta, en català, que és la llenguadel país. I, en tot cas, no hem pas d’indicar-ho particularment. Allò que sí que ha d’indicarse,per anòmal, és el fenomen contrari, i s’ha de dir, posem per cas, ‘cantants en espanyol’,‘escriptors en espanyol’. 119115 Per raons anàlogues no farem servir ‘País Basc francès’, etc.116 ‘Català’ també s’aplica a la totalitat del territori, que denominem ‘Països Catalans’ justament.117 No hi ha un gentilici comú per a tota la Franja de Ponent, que podria ésser ‘ponentí’.118 Una altra cosa seria que l’adopció de la llengua catalana constituís la novetat del fet que expliquem.119 Per deducció, dir d’un cantant del país que ‘canta en català’ és equiparar-lo al qui no hi canta, com sil’expressió lingüística catalana no fos pròpia i distintiva del nostre país, com si fos una més. Però això equivala relegar-nos dintre mateix del nostre espai, en una demostració no pas de tolerància, sinó de submissió.92
Igualment cal evitar l’ús sistemàtic del terme ‘país’ per designar el nostre. No hauríemd’escriure contínuament expressions com ‘molts pobles del país fan festa major’, ‘lesassociacions del país preparen un manifest’, ‘els infants del país mal escolaritzats’, etc. Sinó‘molts pobles fan festa’, ‘les associacions preparen un manifest’… Únicament es justifica l’úsde ‘país’ quan contrastem el nostre amb un altre, o bé quan s’ha d’evitar una possibleconfusió.Cal tenir present que aquest ús de ‘país’ pressuposa un àmbit superior, del qual el ‘país’ ésuna parcel·la. En efecte, si hem de precisar que parlem del ‘país’ és que, quan no hoprecisem, parlem d’un altre que fem nostre, pel principi que tothom sobreentén leslocalitzacions pròpies. (És una mostra de supeditació semblant a la de parlar de ‘governcentral’ en lloc de ‘govern espanyol’ o ‘francès’.)iv. ‘NACIONAL’És ociós de dir que l’adjectiu ‘nacional’, sense cap especificació, és sinònim de ‘català’; esrefereix, doncs, per defecte, a la ‘nació catalana’. Si aquest no és el cas, s’ha de determinara quina nació (país, estat) es refereix. Per tant, s’ha d’evitar l’ús del terme ‘nacional’ endenominacions d’entitats, institucions, organismes, obres, projectes..., en definitiva, dequalsevol realitat que no sigui catalana o que no hagi estat decidida des d’alguna àreacatalana. En tal cas, el terme ‘nacional’ se substituirà pel gentilici pertinent, o s’acompanyaràd’aquest gentilici: Audiència (Nacional) espanyola, Pla Hidrològic espanyol (no pas‘nacional’).v. COMARQUES I PROVÍNCIESDesignar les divisions provincials espanyoles que esquarteren el nostre país amb el terme‘comarques’ és un procediment desafortunat (i erroni, sobretot quan les divisions comarcalsno es corresponen amb les provincials). Allò que s’ha de fer és, simplement, no informar entermes provincials, tret que sigui absolutament inevitable, i en tal cas, no parlar de‘comarques de...’, sinó directament de ‘província’ o, si més no, de ‘àmbit’, ‘àrea’,‘circumscripció’, ‘demarcació’...Ara, cap raó no autoritza, per exemple, a localitzar fenòmens atmosfèrics, punts geogràfics,etc., en termes provincials, que vol dir amb relació a la capital d’una província, sobretot quanaquell fenomen o aquell punt s’escau lluny d’aquesta capital. Parlar de ‘platges de Girona’,essent així que a Girona no hi ha platja, o dir que plou a ‘tot Alacant’ per referir-se a lescomarques meridionals del nostre país, és inexcusable.93
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34:
2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36:
Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38:
No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40:
VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona