xi. TERMES ENLLAÇATSEn un mitjà com VilaWeb una informació s’amplia amb remissions a les fonts o a recursosinformatius complementaris, val a dir, amb un vincle o enllaç, que sol consistir en un terme, omés d’un, subratllat i en blau. Doncs bé, el vincle ha d’ésser tan concret i apropiat com siguipossible, bo i procurant que no sigui gaire llarg (no hauria de superar els tres mots):1. Quan l’objecte de la remissió té nom propi (persona, lloc, entitat, empresa, mitjàinformatiu, web, recurs…), és aquest nom que ha de fer de vincle:Pau Gasol, Els Pets, Menorca, Amnistia Internacional, Ford, El Punt, Time, CNN, SomRàdio, Softcatalà, Google, DOGC, Enciclopèdia Catalana, Wikipedia…;2. En el cas d’una obra o d’una exposició, és el títol que en fa: 107Marc i el seu germà, Terra baixa, Solitud, Fruits Sex, Gioconda, Saló Nàutic…;3. Ara, en els altres casos, ens servirem d’un terme prou definitori o indicatiu de la matèriade l’enllaç, preferentment un substantiu (també una indicació temporal, etc.), i defugirem,tant com sigui possible, falques com ‘ací’, ‘aquest enllaç / vincle’, ‘aquesta adreça / pàgina’,‘així’, ‘d’aquesta manera’ o similars. 108govern X, Parlament X, llei, decret, reforma, procés, estudi, informe, horari, catàleg,servei d’urgències, ensenyament públic; (atemptat) 11 de març…4. Si, tanmateix, resultés indispensable de fer l’enllaç amb un verb, el vincle ha de contenirla forma verbal completa:X i Z han estat detinguts (no pas detinguts i prou), (els premis ) es van anunciar (no,simplement, anunciar)…C. ‘Nomenclatura’Aquest apartat no s’ocupa pas de terminologia en el sentit d’una especialització de l’activitathumana, sinó d’allò que en podríem dir els noms amb què designem la nostra realitatcol·lectiva i els que indiquen les realitats col·lectives diferents de la nostra.Sense falsejar-la, la realitat se sol veure diversament segons que es designi amb un terme oamb un altre. Al capdavall, és aquesta condició de veure, i copsar, la realitat i elsesdeveniments diversament que ens els fa anomenar distintament, alhora que nomsdiferents d’una mateixa realitat ens la fan veure diferentment. I ja sabem que la comunicació,àdhuc la més objectiva possible, és tributària, en part, d’una manera de veure i dedenominar les coses.107 Si el títol fos tan llarg que el vincle semblés excessiu, o bé podem resoldre’l amb un recurs genèric relatiual títol, o bé amb un mot que en formi part i que el representi inconfusiblement.108 És clar que una remissió múltiple a un mateix objecte es pot indicar, posem per cas, amb ‘en aquestespai’, aquest altre i encara aquest.90
Si VilaWeb té i sosté una concepció global de la comunitat pancatalana, és perquè no la veucom un satèl·lit ni com una parcel·la de cap altra comunitat, que en seria el referent, sinócom un marc de percepció de la totalitat. I no solament de percepció, sinó també, i enconseqüència, de relació i d’interacció. És, doncs, ben congruent que aquesta concepciós'expressi amb referències i termes no mediatitzats o imposats per una concepció forana.Un dels aspectes, ben elemental, d’aquesta situació afecta la manera com situem el nostrepaís al món, i com hi correlacionem les regions que en formen part. És un fet que molta gentdel nostre país, quan parla del nord, no pensa pas en Occitània, sinó en Cantàbria, que és alnord del centre d’Espanya, però no pas dels Països Catalans. I que és pràctica habitual deveure el nostre país en termes de divisió provincial, encara que sigui sota disfressacomarcal, 109 i de manllevar denominacions aberrants com la de ‘Pirineu de Lleida’, ‘litoral deTarragona'. 110 És obvi que cap d’aquestes designacions no hauria pogut prosperar, sensehaver anostrat una visió forastera del propi país. 111Un altre aspecte concerneix els noms que atribuïm a certs àmbits de l’administració i a lesfuncions i càrrecs que s’hi relacionen, noms que palesen meridianament l’esquarteramentdel país: comú, comuna, municipi, parròquia; alcalde, cònsol major, ‘mere’, síndic;ajuntament (corporació), comú, municipalitat; ajuntament (casa de la ciutat), casa del comú,comuna; ‘apartat de correus’, ‘caixa postal’; ‘carta certificada’, ‘carta recomanada’,‘diputacions’, ‘prefectures’... O bé, en un altre domini, la designació ‘govern central’. 112Doncs bé, orientativament, les opcions de VilaWeb són les que es detallen tot seguit.i. EL NOSTRE PAÍSEls noms actuals de les regions que integren els Països Catalans són: l’Alguer, Andorra (oPrincipat d’Andorra), Catalunya 113 , Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i Pitiüses(o les Illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera) i País Valencià. 114Per referir-se, doncs, a les regions actuals no s'han de fer servir designacions com ‘Regnede València’ o ‘Comunitat Valenciana’ en lloc de País Valencià, tret que apareguin en unacitació.109 Com es pot dir que la Cerdanya, posem per cas, és una ‘comarca gironina’, si en bona part és ‘provínciade Lleida’ (i en una part encara més gran, ‘Pirineus Orientals’)? I parlar de ‘comarques tarragonines’ o‘lleidatanes’ què és, si no disfressar amb una denominació suposadament catalana una divisió territorialespanyola?110 Amb el benentès que ‘Tarragona’ vol dir ací ‘província de Tarragona’.111 En efecte, tothom sap que el Pirineu és molt lluny de Lleida (en termes relatius del nostre país), queTarragona no arriba fins a l’Ebre.112 O, d’una manera vergonyant, ‘govern de Madrid’ per no haver de dir ‘govern espanyol’ o ‘d’Espanya’.113 Alternativament, es fa servir el terme Principat en lloc de Catalunya, però mai en denominacions oficials oequiparables.114 Cada un dels elements dels noms propis composts s’escriuen amb inicial majúscula: Illes Balears, PaísValencià, etc. D’una altra banda, la forma tradicional, i més corrent, de designar els balears és segons l’illa aquè pertanyen: mallorquins, menorquins, eivissencs, formenterencs.91
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34:
2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36:
Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38:
No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona