assegura o manifesta una cosa, com si aquests verbs fossin simples variants de ‘dir’ o‘expressar’. No, afirmar és dir categòricament, o implicant rèplica o contestació; assegurarconnota autoritat o fermança, i manifestar implica la revelació d’alguna particularitat noconeguda.El portaveu va dir que perseguien els interessos de Catalunya i va assegurar que noposarien cap trava a una bona acció de govern; finalment també va afirmar que farienuna oposició responsable.En aquest exemple ‘assegurar’ i ‘afirmar’ s’usen com a sinònims de ‘dir’, però a tort. Enefecte, allò que el portaveu ‘afirma’, si de cas, és la primacia dels interessos de Catalunya;la resta, són precisions, i no hi escau gens de fer-hi servir verbs més contundents que no elde la primera clàusula. Una redacció més apropiada podria haver estat la següent:El portaveu va dir que perseguien els interessos de Catalunya i que no posarien captrava a una bona acció de govern; en definitiva, que farien una oposició responsable.Els casos exemplificats disten força d’ésser únics, i són molts els camps semàntics afectatsper aquesta pruïja de desplegar recursos lèxics variats i emfàtics, molt sovint innecessaris ipertorbadors, si pensem que, en definitiva, aquesta pràctica acaba, no solament banalitzantel lèxic, sinó desproveint-lo de precisió i d'expressivitat.Les observacions fetes en aquest paràgraf i en l’anterior potser es podrien encloure en lamàxima que la informació no vol retòrica (en el sentit pejoratiu del terme).viii. EUFEMISMES I VULGARISMESDos extrems s’han de defugir: l’un és l’ús de termes o expressions considerades vulgars omalsonants, fins i tot en una citació indirecta. Quan la singularitat de la notícia ho aconselli,es poden reproduir, tanmateix, en una citació directa.L’altre és el de recórrer a termes eufèmics per pruïja de correcció, política o no. No tan solsperquè l’eufemisme emmascara la realitat, cosa desavinent amb la funció informativa, sinóperquè sovint vehicula conceptes ben diferents d’aquell a què volem referir-nos.Aquest fenomen de substitució eufèmica ocorre sovint en les designacions de deficiènciesfísiques o psíquiques, o de condicions socialment mal acceptades. D’aquí vénen les‘deficiències acústiques’, els ‘econòmicament dèbils’, la ‘tercera edat’, els ‘ancians’, els'invidents', etc., en lloc de ‘sordesa o sordària’, de ‘pobres’, de ‘vellesa’, de ‘vells’ o ‘gentgran’, de 'cecs'.Hi ha casos, tanmateix, en què el terme habitual per a designar una determinada condició orealitat s’ha degradat manifestament i s’ha convertit en un insult o gairebé. És obvi que unterme talment degradat ha d’ésser substituït amb el millor recurs possible. Seria el cas, de‘deficient mental’, per exemple.88
ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROXIMADESQuan és el cas d’indicar una quantitat aproximada poden ésser més avantatjosos nombrescol·lectius com ‘vintena’, ‘centenar’, ‘miler’, que no pas expressions com ‘uns vint’, ‘més decinquanta’, ‘aproximadament mil’, etc. A sobre, si tenim en compte que els nombrescol·lectius són aproximatius, no és necessari de recalcar-los amb cap indicador especial:Una vintena d’afectats han fet cap al jutjat (no pas ‘aproximadament uns vintafectats…’).És incongruent d’acompanyar un nombre exacte amb un indicador d’aproximació:Participen en aquest congrés disset ponents (no pas ‘uns disset ponents’).En general, no s'hauria d’anteposar un indicador d’aproximació a una data exacta:Un 23 d’abril de 1976, la diada de Sant Jordi va revestir una solemnitat especial. 104x. LLISTES 105Una llista no pot ésser una seqüència espontània de termes, siguin noms comuns, siguinnoms propis, sinó una seqüència ordenada segons uns criteris, de l’ordre que sigui(magnitud, cronologia, jerarquia, protocol...), que el lector ha de percebre immediatament iclarament.– Els criteris d’ordenació que no siguin evidents als ulls del lector, s’han d’indicar.– Si no hi ha cap criteri manifest, ha de prevaler, sempre que sigui possible, l’ordenacióalfabètica, que és més neutra, sobretot en el cas dels noms propis.– Si, en una relació de noms propis (de lloc o de persona), n’hi ha de catalans, aquests hande precedir, ordenats alfabèticament, tots els altres. 106Lluís Berlanga, Marc Recha, Kenneth Branagh, Jaime Chávarri, Ang Lee, ManoelOliveira;Alacant, Barcelona, Palma, Perpinyà, Berlín, Montpeller, Sevilla, Torí, Zagreb.– En una relació de noms exclusivament catalans pot ésser oportú o necessari d’ordenar-losregionalment. En aquest cas, i sempre que no hi hagi cap criteri superior clar, també ha deprevaler l’ordre alfabètic: de primer, els d’Andorra, seguits dels de les Balears, de Catalunya,Catalunya Nord i País Valencià. Òbviament, si una informació es refereix a una regióconcreta, els noms d’aquesta precediran els de qualsevol altra.104 ‘En canvi, un 23 d’abril va ploure molt’ és una expressió pertinent, perquè en designa un, dels molts que hiha hagut en tota la història.105 Ens hi referim a l’apartat dels noms propis, però ara hi insistim, més concretament.106 Donat el cas, els noms occitans (sempre en forma occitana, si no n’hi ha de catalana tradicional,evidentment) poden seguir els catalans i precedir tots els altres.89
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34:
2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36:
Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona