Vilaweb - Llibre d'estil

assegura o manifesta una cosa, com si aquests verbs fossin simples variants de ‘dir’ o‘expressar’. No, afirmar és dir categòricament, o implicant rèplica o contestació; assegurarconnota autoritat o fermança, i manifestar implica la revelació d’alguna particularitat noconeguda.El portaveu va dir que perseguien els interessos de Catalunya i va assegurar que noposarien cap trava a una bona acció de govern; finalment també va afirmar que farienuna oposició responsable.En aquest exemple ‘assegurar’ i ‘afirmar’ s’usen com a sinònims de ‘dir’, però a tort. Enefecte, allò que el portaveu ‘afirma’, si de cas, és la primacia dels interessos de Catalunya;la resta, són precisions, i no hi escau gens de fer-hi servir verbs més contundents que no elde la primera clàusula. Una redacció més apropiada podria haver estat la següent:El portaveu va dir que perseguien els interessos de Catalunya i que no posarien captrava a una bona acció de govern; en definitiva, que farien una oposició responsable.Els casos exemplificats disten força d’ésser únics, i són molts els camps semàntics afectatsper aquesta pruïja de desplegar recursos lèxics variats i emfàtics, molt sovint innecessaris ipertorbadors, si pensem que, en definitiva, aquesta pràctica acaba, no solament banalitzantel lèxic, sinó desproveint-lo de precisió i d'expressivitat.Les observacions fetes en aquest paràgraf i en l’anterior potser es podrien encloure en lamàxima que la informació no vol retòrica (en el sentit pejoratiu del terme).viii. EUFEMISMES I VULGARISMESDos extrems s’han de defugir: l’un és l’ús de termes o expressions considerades vulgars omalsonants, fins i tot en una citació indirecta. Quan la singularitat de la notícia ho aconselli,es poden reproduir, tanmateix, en una citació directa.L’altre és el de recórrer a termes eufèmics per pruïja de correcció, política o no. No tan solsperquè l’eufemisme emmascara la realitat, cosa desavinent amb la funció informativa, sinóperquè sovint vehicula conceptes ben diferents d’aquell a què volem referir-nos.Aquest fenomen de substitució eufèmica ocorre sovint en les designacions de deficiènciesfísiques o psíquiques, o de condicions socialment mal acceptades. D’aquí vénen les‘deficiències acústiques’, els ‘econòmicament dèbils’, la ‘tercera edat’, els ‘ancians’, els'invidents', etc., en lloc de ‘sordesa o sordària’, de ‘pobres’, de ‘vellesa’, de ‘vells’ o ‘gentgran’, de 'cecs'.Hi ha casos, tanmateix, en què el terme habitual per a designar una determinada condició orealitat s’ha degradat manifestament i s’ha convertit en un insult o gairebé. És obvi que unterme talment degradat ha d’ésser substituït amb el millor recurs possible. Seria el cas, de‘deficient mental’, per exemple.88