vi. ÚS DE REFERENTS GRATUÏTUna pràctica periodística molt habitual és de designar un mateix referent amb una seguidade termes relacionats, o una mateixa acció, amb una de verbs similars:- En l’homenatge a Dalí, presidit per estudiosos de l’artista i amics del pintor, vanassistir-hi representants polítics i admiradors del personatge empordanès…- La pàgina conté quatre grans apartats; a la secció d'història…En el primer exemple, ‘artista’, ‘pintor’ i ‘personatge empordanès’ es refereixen a Dalí isuposen, per tant, que el lector sap que Dalí era un artista pintor, fill de l’Empordà. Si lasuposició en aquest cas, i en el nostre marc cultural, és admissible, no ho és pas en moltsaltres casos. Això vol dir que aquest sistema d’anaforisme ben sovint pot ésser, a més degratuït, poc informatiu o ben confusionari.En el segon exemple, per no repetir ‘apartat’ s’ha recorregut a secció, però és un mal recurs,perquè no són termes sinònims: en una classificació, com és el cas, poden representarcategories diferents.Sigui quina sigui la pràctica periodística general, a VilaWeb evitarem curosament aquest úsque, en el millor dels casos, és mala retòrica i, en el pitjor, prosa desorientadora i, per tant,poc informativa … Els exemples anteriors, s’haurien pogut escriure, posem per cas, comsegueix:– En l’homenatge al pintor Dalí, presidit per estudiosos i amics seus, van assistir-hirepresentants polítics i admiradors…– La pàgina conté quatre grans apartats; al d’història…En vist de la generalitat d’aquesta pràctica poc recomanable, potser convé d’insistir que nohi ha el menor inconvenient a repetir un mateix terme en una mateixa frase, si hi ha deguanyar la claredat, i no es pot evitar raonablement (sense complicar la redacció). Lesrepeticions que, òbviament, no s’han d’admetre són les d'aquesta mena:Els representants que presidien la representació d’ex-combatents…La delegació era formada per quatre delegats polítics i quatre de culturals.Volem informar del butlletí que informa dels actes de demà.La llengua té organismes que s'encarreguen de defensar la llengua.L'ús de la bicicleta per a carregar bateries és usat a X.En total, hi haurà un total d'onze espais. 103103 Possibles maneres de resoldre aquestes repeticions gens recomanables:Qui presidia la nombrosa representació d’ex-combatents…La delegació era formada per quatre membres polítics i quatre de culturals.Volem informar del butlletí que detalla els actes de demà.La llengua té organismes que s'encarreguen de defensar-la.L'ús de la bicicleta per a carregar bateries és habitual a X.En total, hi haurà onze espais.86
Ni les que la llengua pot evitar amb naturalitat i eficàcia, com en els exemples següents:A més d’aquests premis, se n’atorgaran tres més ( i no pas: A més d’aquests premis,també s’atorgaran altres tres guardons).El baixista té trenta-quatre anys, és de F., i ja en fa uns quants que viu a B. (no pas: Elbaixista té trenta-quatre anys, és de F., i ja fa uns quants anys que viu a B.).Com a resum d’aquest apartat no podem estar-nos de recordar que, de termes sinònims,n’hi ha pocs que ho siguin de veritat i que, per tant, cal pensar-s’hi dues vegades abans derecórrer-hi. També adduirem un exemple de redacció força ‘típica’, sobretot per il·lustrar comuna escriptura més meditada hauria fet guanyar en economia i claredat:L'aeroport de Son Sant Joan ha començat una de les setmanes amb més activitat del'any. Concretament, 43.000 passatgers més respecte de l'any passat trepitjaranl'aeroport mallorquí durant tota aquesta setmana. Segons AENA, ens que gestional'aeroport, 2.300.000 usuaris van passar per les instal·lacions al llarg del mes de juny.No en va dissabte ja es va marcar un rècord històric: només aquest dia, 143.000turistes van arribar a l’illa de Mallorca.Observem-hi que ‘passatgers’, ‘usuaris’ i ‘turistes’ designen una mateixa realitat. Igualmentpassa amb ‘trepitjar’, ‘passar’, ‘arribar’, i amb ‘aeroport’, ‘instal·lacions’, ‘illa’. Com si no fosprou, s’hi repeteix ‘aeroport’ (tres vegades) i ‘setmana’. Tot aquest desplegament palesa unaredacció fràgil, poc lligada. Una mica més d’estructura s’hauria traduït, sens dubte, en unaredacció més directa i més transparent, com la de l’alternativa següent:L'aeroport mallorquí de Son Sant Joan ha començat una de les setmanes amb mésactivitat de tot l'any: hi han aterrat 43.000 passatgers més que no el 2002. SegonsAENA, l’entitat que el gestiona, el mes de juny ja van arribar-n'hi 2.300.000 i el rècordhistòric es va aconseguir dissabte, amb 143.000.vii. BANALITZACIÓ DEL LÈXICAquesta pràctica de designar un mateix referent amb una sèrie de termes comuns oapel·latius, o una mateixa acció amb verbs de significació anàloga mena sovint a usardeterminats termes en un sentit que no tenen, o difuminar-ne el sentit precís.Així tenim, a tall d’exemple, que, per evitar o no repetir un verb ‘massa familiar’ com ‘fer’,s’abusa de ‘realitzar’, ‘dur a terme’, ‘celebrar’, ‘crear’, etc., que, en rigor, signifiquen ‘donarrealitat’, ‘acomplir o consumar’, ‘executar un acte cerimonial, o fer festa per unacircumstància favorable…’, ‘donar existència a una cosa que no en tenia’. Una cosa similarocorre amb ‘suposar’, aplicat a tort en lloc de verbs més apropiats, però considerats massa‘corrents’ (‘Aquestes obres suposen un cost de 100 milions d’euros’, en lloc de ‘tenen uncost de…’)Cal evitar decididament aquesta tendència de fer servir termes de significat ‘intens’prescindint del sentit propi que tenen. No hauríem d’escriure, doncs, que algú afirma,87
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34:
2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona