es pot dir de les notícies dels que s’han d’esdevenir immediatament després de lapublicació.– Cal tenir en compte que el temps verbal no és determinat únicament per raons deconformitat cronològica, sinó també, i a vegades sobretot, per raons d’ordre sintàctic, quesón prioritàries.iv. INDICACIONS DE DATACIÓ– Notícies circumscrites al dia de la publicació: se n’indica el dia d’escaiença amb elsadverbis ‘ahir’, ‘avui’, ‘demà’, etc, més que no pas amb el nom del dia de la setmana (dilluns,etc.). Ara, si una notícia ha d’aparèixer publicada a cavall de dos dies naturals, se n’indical’adverbi de temps oportú, seguit de la data correlativa:L’espectacle es va estrenar ahir al vespre a la sala G.L’exposició s’ha inaugurat avui, 20 de juliol, a les Drassanes de Barcelona.– Notícies de publicació superior a un dia natural: se n’indica la data d’escaiença, que es potacompanyar del dia de la setmana que pertoqui.L’Associació es reunirà el dia 15 de maig, a primera hora del vespre.L’Associació es reunirà dijous, 15 de maig, a primera hora del vespre.v. CITACIONS: DISCURS DIRECTE I INDIRECTEÉs sabut que en català una citació es pot reproduir de dues maneres, en estil directe i enestil indirecte. En un discurs, o estil, directe, s’expressen literalment i exacta les afirmacions(o pensaments) d’algú, encloses entre cometes.El president companys va dir: ‘Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.’En un discurs indirecte, en canvi, aquestes afirmacions (o pensaments) ja no s’expressenliteralment i exacta, sinó subordinades a una oració principal centrada per un verbdeclaratiu. 101 El tot forma, doncs, una proposició subordinada completiva, i es presentasense cometes, precisament perquè l’expressió reproduïda no és literalment exacta.El president companys va dir que tornaríem a lluitar, tornaríem a sofrir, tornaríem avèncer.La transformació d’un discurs directe en indirecte implica determinades modificacions depersona verbal (de primera i segona a tercera), de temps (si el verb principal declaratiu ésen passat, els verbs secundaris no poden anar en present o futur) i de mode (d’imperatiu, i avegades indicatiu, a subjuntiu) i, eventualment, d’indicacions circumstancials:101 Són verbs declaratius els que signifiquen dir, anunciar, manifestar, afirmar, asseverar, insistir, conjecturar,manar, prometre, jurar i similars.84
El president disposa: ‘Se suspèn la sessió. Es reprendrà d’aquí a dues hores.’ (Discursdirecte.)El president disposa que se suspengui la sessió i que es reprengui al cap dues hores.(Discurs indirecte, verb principal en present.)El president va disposar que se suspengués la sessió i que es reprengués al cap dedues hores. (Discurs indirecte, verb principal en passat.)Avui, nogensmenys, qui sap si volent combinar literalitat i agilitat, en la pràctica periodísticaes confegeixen una mena de proposicions híbrides, en què un verb principal declaratiuintrodueix una citació quasi literal entre cometes. ‘Quasi’ literal, perquè no s’hi respectal’exactitud (de persona verbal, si més no), que es vol simular amb el maquillatge de les‘cometes’. En contrapartida es violenta sovint l’ús del temps i, a vegades, dels modesverbals, amb resultats com aquest:El president ha disposat que ‘se suspèn la sessió, que es reprendrà al cap de dueshores’.Doncs bé, aquesta pràctica, per general que sigui, no solament no és recomanable, ans s’had’eradicar perquè és sintàcticament violenta i sovint falseja allò que pretén salvar: l’exactitudliteral. La fidelitat del contingut no és pas amb unes cometes i amb violència sintàctica ques’assegura. Si de cas, l’exactitud de la citació, ja l’hauria de preservar, i de sobres, el verbdeclaratiu que la introdueix.Vegem uns quants exemples de construccions híbrides a base de citacions pretesamentliterals en estil indirecte, acompanyades de redaccions més avingudes amb el caràcter de lanostra llengua:Els autors del manifest americà van exposar que ‘les llibertats es troben en perill i quecal mobilitzar-se per no perdre els drets civils’.Els autors del manifest americà van exposar que les llibertats perillaven i que caliamobilitzar-se per no perdre els drets civils.Els autors del manifest americà van exposar que ‘les llibertats es troben en perill i quecal mobilitzar-se per no perdre els drets civils’.Els autors del manifest americà van exposar que les llibertats perillaven i que caliamobilitzar-se per no perdre els drets civils.El president electe del IEC va reiterar ‘que és molt conscient de la importància del’Institut per al país i la ciència’. 102El president electe del IEC va reiterar que era molt conscient de la importància del’Institut per al país i la ciència.102 És obvi que el president no va dir ‘és molt conscient’, sinó ‘sóc molt conscient’.85
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona