generós de sintagmes nominals, que se solen traduir mecànicament o que s’imiten sensemirar prim.El català, tanmateix, té una preferència marcada pels sintagmes de base verbal.Esquematitzant molt, podríem dir que en català és més espontani de dir ‘els congregats vancomprometre’s a actuar enèrgicament’ que no pas ‘els congregats van adoptar el compromísd’emprendre una acció enèrgica’.Aquest ‘ús verbal’ exigeix un cert canvi d’hàbits del periodista entrenat a fer seqüènciesnominals, que ha de transformar en construccions de base verbal. Un procés que demana,sovint, la restructuració o reformulació d’una frase o d’un període, cosa que a vegades potresultar laboriosa.A banda l’avantatge de la naturalitat, les construccions de base verbal solen ésser méssuccintes i clares, ni que sigui perquè fan supèrflua la concatenació de termes sinònims oequivalents per a indicar un mateix referent i obliguen, en tot cas, a representar aquestreferent per pronoms, sempre més àgils i en general més inequívocs. Vegem-ho amb unsquants exemples (originals i rescrits):El nombre de morts per càncer a Europa és més baix del que els especialistes havienprevist, i B. assegura que el control del tabac ha contribuït decisivament al seudescens… Però cada dia hi ha més dones fumadores i que fumen amb més quantitat.El nombre de morts de càncer baixa a Europa més que no havien previst elsespecialistes, i. B. assegura que el control del tabac hi ha contribuït decisivament…Però cada dia hi ha més dones que fumen i que fumen més.El jutge condemna el demandat a l'extinció del contracte, la devolució de les quotes i elpagament d'una indemnització.El jutge condemna el demandat a extingir el contracte, a tornar les quotes i a pagar unaindemnització.L’ISM envia voluntaris a Palestina per participar en l’ajuda a la població en la collitad’olives als camps, el trasllat de ferits amb ambulàncies, l’anada a l’escola dels infants ila reconstrucció de les cases malmeses.L’ISM envia voluntaris a Palestina per ajudar a collir olives, a transportar els ferits ambambulància, a portar els infants a escola i a reconstruir les cases malmeses.ii. ACTIVACIÓ DELS PRONOMSLes construccions nominals solen tenir per efecte l’abús de termes aproximats per adesignar un mateix referent. En canvi, les construccions de base verbal ajuden a posar-hifre, i això perquè els verbs poden operar amb els pronoms, personals i de tota altra mena,en funció de complements. Els pronoms representen noms, però no són auxiliars dels noms,ans van sempre lligats, d’alguna manera o altra, al verb.82
Ara, si els pronoms van lligats a un referent nominal, ens estalvien de cercar equivalentssemàntics, pròxims o no, d’aquest referent nominal, i a sobre tenen l’avantatge d’ésser moltmés àgils i dúctils.Si, doncs, la construcció verbal ajuda a formar frases més clares i ‘naturals’, més directes,l’ús pronominal concomitant estalvia les equivalències nominals, no sempre oportunes iadesiara confuses. Per tant, són aquestes construccions verbals les que s’han d’afavorir enun mitjà que es proposi la màxima eficàcia informativa. Els pronoms, els tenim per servirnos-eni per servir-nos-en generosament.Uns pocs exemples ens faran veure la diferència entre períodes construïts ‘nominalment’ iaquests mateixos períodes disposats en seqüències de verbs i pronoms.Avui arriben onze produccions als nostres cinemes. Feia moltes setmanes que alscinemes del país no es veia una allau de novetats tan gran. Ací teniu una llista de lesnoves cintes.Avui arriben onze novetats als nostres cinemes. Feia moltes setmanes que no se n’hioferien tantes. Vegeu-ne la llista.El tractat, que no pot entrar en vigor si no el ratifiquen quaranta-quatre països, sols harebut la signatura de trenta-dos estats.El tractat, que no pot entrar en vigor si no el ratifiquen quaranta-quatre països, sols hoha estat per trenta-dos.iii. TEMPS VERBALS DE LA NOTÍCIADDe notícies, n’hi ha que són informacions de fets ja esdevinguts, i n’hi ha que són anuncisde fets que s’esdevindran (programats o previsibles). En el primer cas, s’hi fan servir formesverbals de temps passat, i en el segon, formes verbals de temps futur. Això dit, cal tenir encompte uns pocs detalls:– Titulars i subtítols d’expressió verbal es redacten en present sempre que sigui possible, boi tenint en compte que un titular no hauria de discordar mai de la notícia que encapçala. Vala dir, en notícies de fets marcadament pretèrits o futurs, el temps verbal del titular, com ésobvi, hi ha de convenir.– Observant aquestes mateixes condicions de convinença, la introducció de la notícia oenunciat també es pot redactar en present.– El cos de la notícia es redacta en passat o en futur, segons que informi d’un fet esdevinguto que anticipi una acció.– En general, és l’hora de publicació que delimita la frontera entre una notícia passada i unade futura, no pas el moment de redactar-la, ni cap dels molts possibles moments de llegir-la.Ara, les notícies de fets esdevinguts immediatament abans de la publicació es podenredactar en present (com si el fet passés en el moment d’escriure’l o de llegir-lo). Igualment83
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona