III. ORTOGRAFIAAllò que és objecte de l’ortografia, diguem-ne literal, no pot ésser matèria d’aquestes notes,entre més raons perquè és un dels coneixements mínims que se suposa de qualsevolredactor. A banda, com que potser no hi ha res de tan establert en gramàtica catalana coml’ortografia, els dubtes d’ordre general es poden resoldre repassant l’un qualsevol delsmanuals d’ortografia publicats, i els d’ordre particular, consultant un diccionari.Tot i amb això, hi ha qüestions, com la dels signes ortogràfics, que no tenen una aplicacióunànime i que, per tant, convé d’abordar.En aquesta proposta dividirem els signes ortogràfics en dos apartats: signes genèrics isignes de puntuació.A. Signes ortogràfics genèricsIncloem en aquest apartat tots els que no són de puntuació estricta i que es fan servir aVilaWeb:– apòstrof (‘)– barra (/, \)– claudàtors ([ ])– cometes (‘, “, «)– guió curt (–)– guionet 2 (-)– majúscules (A, B...)– parèntesis ( )...Cal dir, tanmateix, que la barra s’hi fa servir molt rares vegades; per exemple, en noms omarques que en duen.i. APÒSTROF (‘)Els usos ortogràfics ja són coneguts. Ací únicament n’assenyalarem uns pocs aspectes,oimés que a VilaWeb sols es fan servir, tret de molt rares excepcions, les cometes simples (‘‘), com diem més avall.– D’apòstrofs n’hi ha de rectes i d’arrodonits. A VilaWeb, per imperatius tècnics, fem servirels rectes. (Més detalls, a l'apartat de les cometes, p. 10.)– Cal evitar sempre la juxtapoxició d’apòstrof i cometes; entre més coses, per evitarconfusions2 El guionet és el signe amb què lliguem determinats mots composts i certs pronoms febles els uns amb elsaltres o amb el verb. També serveix per tallar un mot a fi de ratlla.8
– Els decimals no se separen dels enters amb un apòstrof, sinó amb una coma; tampoc nos’hi separen els minuts de les hores, sinó amb un punt (més detalls, a les pp. 28-29).El 56,24% no sap escriure la seva llengua (no pas: El 56’24%...);El concert començarà a les 22.30 (no pas: a les 22’30).1. Preposició ‘de’– No l’apostrofarem, si ha de precedir unes cometes, ans cercarem un recurs alternatiu:El president ha parlat sobre ‘Identitat i multiculturalitat’ (no pas ‘d’’Identitat...’).– Tampoc no l’apostrofarem davant noms (o mots) començats per ‘s’ seguida de consonant:Ha vingut de Stuttgart amb avió.2. Article determinat singular (‘el’, ‘la’)a) Davant cometesNo hi apostrofarem ni ‘el’ ni ‘la’, ans evitarem la contigüitat d’apòstrof i cometes.Va llegir el poema ‘Oda a Barcelona’ (no pas ‘va llegir l’’Oda a B.’).b) Davant mots començats per S+ consonant‘El’ s’hi apostrofa, però ‘la’ no s’hi apostrofa:c) Davant siglesDemà el València ha de jugar amb l’Stuttgart;Un pont uneix la Staten Island amb Brooklyn.– Si es pronuncien com un mot, o s’hi poden pronunciar, s’aplica la norma general del’apostrofació:l’AGFA, l’IFA, l’OTAN, l’OVNI, l’UCE, l’URSS;la FNAC, la SGAE, la INTERPOL, la UAB, la UNESCO, la UOC, la USAP...el RACC, ‘el IEC’ (com ‘el iot’).– Si es lletregen: 3+ ‘el’ i ‘la’ s’apostrofen, sempre que el primer so sigui vocàlic:l’FBI (buró), l’IRPF (impost), l’MDT (moviment), l’SMI (sistema), l’SPD (partit);l’FP (formació), l’LSD (dietilamida), l’NBC (companyia), l’ONG, l’SCC (societat), l’UHF(freqüència); 43 L’article masculí o femení és determinat pel gènere del mot principal de la sigla.9
- Page 1 and 2: Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4: 4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6: I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60:
10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62:
A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64:
El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66:
L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68:
6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70:
7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72:
IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74:
2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76:
Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78:
També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80:
una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82:
la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84:
Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86:
El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88:
Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90:
ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92:
Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94:
Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96:
viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98:
Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100:
elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102:
aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104:
ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106:
X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona