5. Incisos, frases extensesUn hàbit, també retòric, a què s’ha de renunciar en una redacció com la que demanaVilaWeb, és el de confegir frases interminables, que resulten perdedores. Més encara s’hand’evitar les proposicions mal forjades o descoordinades (cosa freqüent quan són massallargues), perquè acaben essent de comprensió incerta o nul·la.Gairebé com a corol·lari del criteri precedent, cal defugir la proliferació dels incisos (iproscriure sense excepcions la dels incisos dintre d’incisos), que sovint són el producted’una mala disposició redaccional. I cal fugir-ne perquè sovint entelen la notícia, si no és quela dissipen. Per això no es pot encoratjar gens un exemple com el següent:El primer semestre del 2002, l'augment de passatgers va ser del 6% (uns 7,5 milions), isi les companyies J. i B. van ser les que van experimentar un increment d'usuaris mésespectacular durant el primer semestre, que és quan B. va passar de 800.000passatgers a 1.200.000, la qual cosa suposava un augment del 50%, mentre que J.incrementava el volum d'usuaris al voltant del 31,6%, passant de 190.000 viatgers a250.000, companyies com F. i L. patien pèrdues importants (del 20% al 10%). 986. Discreció retòricaUna pràctica que cal evitar, oimés que afecta no pocs texts periodístics, és el d’unaescriptura ociosament retòrica que perjudica la funcionalitat que hauria de tenir la prosainformativa, una prosa adequada a la informació que ha de vehicular i servir amb total’eficàcia possible.Un dels aspectes d’aquesta escriptura retòrica és, per exemple, el de l’ús de sinònims ‘per ano repetir’. Però aquest ús és, justament, un dels efectes de la ‘repetició’, i no pas la solució,que està en uns altres procediments. Per exemple, en una escriptura més lligada, basada enl’expressió verbal i en l’ús dels pronoms adequats (vegeu l'apartat B d’aquest capítol, apuntsIII i IV).A sobre, aquesta necessitat de disposar contínuament de sinònims porta a l’adopcióreiterada de recursos diguem-ne menys ‘populars’, com ‘realitzar’ (per ‘fer’), ‘materialitzar’(per ‘concretar’), ‘usar’ (per ‘fer servir’), ‘zona’ (per ‘lloc’)… Però també afavoreix l’ús determes en un sentit inadequat o erroni, com el de ‘obviar’ (per ‘evitar’), de ‘iniciar’ (per‘començar’), de ‘celebrar’ (per ‘fer’), de ‘encetar’ per ‘estrenar’; o bé de ‘abassegar’ per‘aclaparar’, de ‘endegar’ per ‘emprendre’…98 D’una manera més àgil i clara, el text es podia haver redactat, per exemple, així: ‘El primer semestre del2002, l'augment de passatgers va ser del 6% (uns 7,5 milions). Les companyies que van pujar mésespectacularment foren J. i B.: si aquesta última va passar de 800.000 passatgers a 1,2 milions (un 50%més), l’altra va passar de 190.000 a 260.000 (un 31,6% més). Contràriament, companyies com F. i L. vantenir pèrdues importants (del 20% al 10%).76
També té a veure amb aquesta pràctica retòrica l’adjectivació merament ‘ornamental’, sovintreforçada amb seqüències d’adjectius de significat pròxim, enfilats de dos en dos o de tresen tres.Això no vol pas dir que s’hagi de relegar o desestimar cap paraula o locució amb el pretextque ningú no la diu o no l’entén, 99 un pretext que a vegades sols denota una certaarrogància. No, l’única cosa que això vol dir és que s’han de fer servir les paraules justes: niuna més de les que calguin, bo i respectant-ne el sentit i el to que tenen.7. Frases plenes de sentitPrecisament per la funció comunicativa general i directa que té, un text periodístic s’hauriade caracteritzar, a més a més, perquè tot hi fos necessari, tot hi concordés, tot hi tinguéssentit. I quan diem tot, també volem dir cada una de les frases que el configuren. Dit al’inrevés, caldria que res no hi fos sobrer, ni discordant, ni fútil:– el lèxic: emprant les paraules necessàries, d’acord amb el sentit i la propietat, i estalviantels mots superflus, de farciment; prescindint, doncs, dels mots que no aporten res a lacomprensió d’una frase, i d’aquells que s’empren rutinàriament, sense que ni el text ni elcontext els reclamin;– la sintaxi: que cada frase tingui una estructura clara i funcional, i que totes es vertebrin alservei d’un relat directe i transparent, sense giragonses ni fosquedats que el facin ambigu, oinintel·ligible.ii. INFORMACIÓ EN UN SOL BLOCLa informació continguda en un text és de comprensió més directa i àgil, si aquest text esredacta relligant-ne i ordenant-ne els elements que el componen. Això és particularmentnecessari a VilaWeb, tant per raons de parquedat i síntesi com d’immediatesa.Mai una notícia no hauria de semblar feta de fragments dispersos que s’han anat adherintocasionalment, ans sempre hauria d’ésser un tot estructurat amb un propòsit manifest: el decomunicar-ne el contingut essencial, revestit d’aquelles dades que l’expliquen, l’expliciten, elcaracteritzen i el situen d’acord amb aquest propòsit. Encara que les dades del conjunts’hagin obtingut d’una manera discontínua i dispersa, la redacció que les junyeix les had’integrar ordenadament i significativament.En concret, s’ha d’evitar que els elements d’una notícia, sobretot en un text breu, hiapareguin dispersos: el nucli de la informació fragmentat en seqüències discontínues, igualque les dades complementàries o les indicacions circumstancials. No és gens recomanable,99 Aquest criteri, sovint basat en el coneixement del periodista, s’ha aplicat i s’aplica a mots i expressionsprou vivaces, això si no se sustenta en l’absurditat de mesurar la comprensibilitat d’una paraula o expressióper la semblança o dissemblança amb l’espanyola (o francesa) corresponent. Cal fer observar que lesparaules o expressions que no es fan servir es perden?77
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona