Vilaweb - Llibre d'estil

També té a veure amb aquesta pràctica retòrica l’adjectivació merament ‘ornamental’, sovintreforçada amb seqüències d’adjectius de significat pròxim, enfilats de dos en dos o de tresen tres.Això no vol pas dir que s’hagi de relegar o desestimar cap paraula o locució amb el pretextque ningú no la diu o no l’entén, 99 un pretext que a vegades sols denota una certaarrogància. No, l’única cosa que això vol dir és que s’han de fer servir les paraules justes: niuna més de les que calguin, bo i respectant-ne el sentit i el to que tenen.7. Frases plenes de sentitPrecisament per la funció comunicativa general i directa que té, un text periodístic s’hauriade caracteritzar, a més a més, perquè tot hi fos necessari, tot hi concordés, tot hi tinguéssentit. I quan diem tot, també volem dir cada una de les frases que el configuren. Dit al’inrevés, caldria que res no hi fos sobrer, ni discordant, ni fútil:– el lèxic: emprant les paraules necessàries, d’acord amb el sentit i la propietat, i estalviantels mots superflus, de farciment; prescindint, doncs, dels mots que no aporten res a lacomprensió d’una frase, i d’aquells que s’empren rutinàriament, sense que ni el text ni elcontext els reclamin;– la sintaxi: que cada frase tingui una estructura clara i funcional, i que totes es vertebrin alservei d’un relat directe i transparent, sense giragonses ni fosquedats que el facin ambigu, oinintel·ligible.ii. INFORMACIÓ EN UN SOL BLOCLa informació continguda en un text és de comprensió més directa i àgil, si aquest text esredacta relligant-ne i ordenant-ne els elements que el componen. Això és particularmentnecessari a VilaWeb, tant per raons de parquedat i síntesi com d’immediatesa.Mai una notícia no hauria de semblar feta de fragments dispersos que s’han anat adherintocasionalment, ans sempre hauria d’ésser un tot estructurat amb un propòsit manifest: el decomunicar-ne el contingut essencial, revestit d’aquelles dades que l’expliquen, l’expliciten, elcaracteritzen i el situen d’acord amb aquest propòsit. Encara que les dades del conjunts’hagin obtingut d’una manera discontínua i dispersa, la redacció que les junyeix les had’integrar ordenadament i significativament.En concret, s’ha d’evitar que els elements d’una notícia, sobretot en un text breu, hiapareguin dispersos: el nucli de la informació fragmentat en seqüències discontínues, igualque les dades complementàries o les indicacions circumstancials. No és gens recomanable,99 Aquest criteri, sovint basat en el coneixement del periodista, s’ha aplicat i s’aplica a mots i expressionsprou vivaces, això si no se sustenta en l’absurditat de mesurar la comprensibilitat d’una paraula o expressióper la semblança o dissemblança amb l’espanyola (o francesa) corresponent. Cal fer observar que lesparaules o expressions que no es fan servir es perden?77