Vilaweb - Llibre d'estil

5. Incisos, frases extensesUn hàbit, també retòric, a què s’ha de renunciar en una redacció com la que demanaVilaWeb, és el de confegir frases interminables, que resulten perdedores. Més encara s’hand’evitar les proposicions mal forjades o descoordinades (cosa freqüent quan són massallargues), perquè acaben essent de comprensió incerta o nul·la.Gairebé com a corol·lari del criteri precedent, cal defugir la proliferació dels incisos (iproscriure sense excepcions la dels incisos dintre d’incisos), que sovint són el producted’una mala disposició redaccional. I cal fugir-ne perquè sovint entelen la notícia, si no és quela dissipen. Per això no es pot encoratjar gens un exemple com el següent:El primer semestre del 2002, l'augment de passatgers va ser del 6% (uns 7,5 milions), isi les companyies J. i B. van ser les que van experimentar un increment d'usuaris mésespectacular durant el primer semestre, que és quan B. va passar de 800.000passatgers a 1.200.000, la qual cosa suposava un augment del 50%, mentre que J.incrementava el volum d'usuaris al voltant del 31,6%, passant de 190.000 viatgers a250.000, companyies com F. i L. patien pèrdues importants (del 20% al 10%). 986. Discreció retòricaUna pràctica que cal evitar, oimés que afecta no pocs texts periodístics, és el d’unaescriptura ociosament retòrica que perjudica la funcionalitat que hauria de tenir la prosainformativa, una prosa adequada a la informació que ha de vehicular i servir amb total’eficàcia possible.Un dels aspectes d’aquesta escriptura retòrica és, per exemple, el de l’ús de sinònims ‘per ano repetir’. Però aquest ús és, justament, un dels efectes de la ‘repetició’, i no pas la solució,que està en uns altres procediments. Per exemple, en una escriptura més lligada, basada enl’expressió verbal i en l’ús dels pronoms adequats (vegeu l'apartat B d’aquest capítol, apuntsIII i IV).A sobre, aquesta necessitat de disposar contínuament de sinònims porta a l’adopcióreiterada de recursos diguem-ne menys ‘populars’, com ‘realitzar’ (per ‘fer’), ‘materialitzar’(per ‘concretar’), ‘usar’ (per ‘fer servir’), ‘zona’ (per ‘lloc’)… Però també afavoreix l’ús determes en un sentit inadequat o erroni, com el de ‘obviar’ (per ‘evitar’), de ‘iniciar’ (per‘començar’), de ‘celebrar’ (per ‘fer’), de ‘encetar’ per ‘estrenar’; o bé de ‘abassegar’ per‘aclaparar’, de ‘endegar’ per ‘emprendre’…98 D’una manera més àgil i clara, el text es podia haver redactat, per exemple, així: ‘El primer semestre del2002, l'augment de passatgers va ser del 6% (uns 7,5 milions). Les companyies que van pujar mésespectacularment foren J. i B.: si aquesta última va passar de 800.000 passatgers a 1,2 milions (un 50%més), l’altra va passar de 190.000 a 260.000 (un 31,6% més). Contràriament, companyies com F. i L. vantenir pèrdues importants (del 20% al 10%).76