Frases lineals, més neutresLa preferència per la frase lineal no es justifica solament perquè és més directamentassimilable, sinó també perquè és més ‘neutra’, si més no, en la mesura que el membre ques’hi destaca és, com pertoca, el subjecte.L’alteració d’aquest esquema lineal, o recte, té, en canvi, per efecte de recalcar algun altremembre de la frase i, per tant, de deixar el subjecte sense primacia. Il·lustrem-hosumàriament:L’assemblea no ha aprovat els comptes;Els comptes, no els ha aprovats, l’assemblea;No ha aprovat els comptes, l’assemblea.La primera frase del primer exemple és lineal i, per dir-ho d’alguna manera, centra l’interèsen ‘l’assemblea’, que n’és el subjecte. És a dir, no fa res extraordinari: tracta el subjecte coma ‘princeps’ de la frase que és, i per això podem dir que és una frase ‘neutra’, o en tot cas,més neutra que no pas les altres dues.En efecte, les frases dels dos exemples següents no són ‘neutres’, en la mesura que lasimple inversió d’un complement (‘els comptes’) o del verb (‘ha aprovat’) ja destaca aquestsmembres, en detriment del subjecte. Posar a primer terme uns elements que a la primerafrase apareixien ‘supeditats’ té per conseqüència de projectar-hi l’interès del missatge: alsegon exemple és el complement (‘els comptes’) que se subratlla, i al tercer, el verb (‘no haaprovat’). A més a més, el subratllat del segon exemple es recalca amb l’afegitó,imprescindible, del pronom ‘els’. 973. Frases sòbriesCom hem vist més amunt, una frase lineal es torna de comprensió més laboriosa a mesuraque es dilata. Convé, doncs, que una frase, a més de lineal, sigui breu o, potser millor, quesigui sòbria. En tot cas, la frase lineal i sòbria és la més idònia per a un mitjà d’expressiócom VilaWeb, que convida a una lectura ràpida i on l’espai és força més limitat que no pasen un periòdic convencional.Hi ha qui sustenta que una frase no hauria d’ultrapassar la vintena de mots. Però, més queno pas el nombre de mots, allò que potser compta és que una frase no sigui prolixa nidispersa.Tot amb tot, que les frases hagin d’ésser lineals i sòbries no vol pas dir ni que hagin d’éssertotes tallades per un mateix patró: mecànicament lineals, ni que hagin d'ésseresquemàtiques: lacònicament arranades, perquè, si la prolixitat fatiga, l’arranament enerva.97 Una variant de la tercera frase: ‘No els ha aprovats, els comptes, l’assemblea’, encara realça més el verb(‘ha aprovats’, però també el complement (‘els comptes’), que s’anticipa, conjuntament amb el verb, gràciesal pronom ‘els’.74
Vegem un exemple de redacció difusa i un altre de seccionada, seguits de sengles redactatsalternatius:Si s’aprovés la reforma, l’administració actual es dividiria en dos consells, quedependrien d’un organisme regit pel govern central, cosa que els líders políticsconcernits estimen que desvirtua la reforma i deixa en no res la descentralització quetant s’havia promès.Si s’aprovés la reforma, l’administració actual es dividiria en dos consells dependentsd’un organisme regit pel govern central. Ara, els líders polítics concernits estimen queaixò desvirtua la reforma i anul·la la descentralització tantes vegades promesa.De la revolta, F. fou acusat d'instigar-la. Seguidament, un tribunal militar el vacondemnar a mort. Aquell mateix any fou afusellat.Acusat d'instigar la revolta, F. fou condemnat a mort per un tribunal militar i afusellataquell mateix any.Allò que cal, doncs, és que cada notícia es redacti sense perdre de vista l’interèscomunicatiu, que ha d’ésser sostingut. Al capdavall, si un enfilall de frases enrevessades potanorrear l’atractiu d’una informació, una rècula d’oracions breus i seccionades, per linealsque siguin, també pot fer-les poc comunicatives, per monòtones i sincopades.4. Frases compostesUna redacció no sol consistir en una frase, sinó en un conjunt de frases. De frases simples i,més habitualment, de frases compostes.En tot cas, una bona redacció es caracteritza perquè les frases hi són ben lligades, nosolament de contingut, sinó també de forma, tant si són simples, juxtaposades o no, com sisón compostes, de la mena que sigui.A la pràctica, això significa que, en una bona redacció, les frases no fan mai l’efecte deformar-hi una seqüència accidental, que es podria alterar sense que res en patís. Ben altraés la disposició de l’exemple següent, que no es recomana (i que va acompanyat d’unaredacció alternativa):Els corsos votaran diumenge el nou estatut. El resultat del referèndum es presentaincert. L’estatut pot afectar l’organització territorial. Còrsega es divideix ara mateix endos departaments.En un referèndum, de resultat incert, els corsos votaran diumenge un estatut que potafectar l’organització territorial de Còrsega, ara dividida en dos departaments.Sobretot cal tractar bé les frases compostes, que no s’han de prodigar sense solta ni dequalsevol manera; que sempre s’han de lligar ben ordenadament, respectant els règimsverbals propis de la llengua i no perdent mai de vista el subjecte del conjunt, o els subjectesde cada frase integrant.75
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona