Vilaweb - Llibre d'estil

com dir dir clara. Totes soles, en abstracte, aquestes indicacions no fan que un missatge(escrit o oral) sigui clar. És la bona redacció del missatge (escrit) que l'hi fa. La gramàtica ésuna condició necessària d’una bona redacció, però no suficient.La redacció d’una notícia, a més d’ésser formalment clara, ha d’ésser convincent. Dit d’unaaltra manera, no ha de semblar mai un formulari automàtic, una mena de patró apte per aqualsevol missatge. Com que una notícia ha d’ésser viva, perquè és vida, la redacció quel’exposa no pot ésser amorfa, insípida. Més aviat ha de traspuar tant la convicció delredactor com l’interès de fer-se llegir i de fer-se creure.Ara, una redacció és un teixit de frases, i si aquestes frases no són clares, difícilment hoserà el tot resultant. Han d’ésser, doncs, clares, una per una, i clares totes plegades, val adir: han de tenir estructura, i una estructura que permeti de lligar-les en un tot ben travat. Iperquè res sigui ben travat, ben estructurat, cal que abans hagi estat pensat i ordenat ambun propòsit definit.Les ratlles que segueixen pretenen enumerar, simplement, alguns dels trets quecontribueixen a fer que una frase sigui clara i, per tant, idònia per a confegir un textadequadament informatiu.i. REDACCIÓ PERIODÍSTICATota bona redacció té una finalitat primordial: la de permetre una comunicació eficaç. Unabona redacció periodística es proposa, a més, una comunicació sòbria i àgil, evitant que lainformació es perdi per les esquerdes de la retòrica. I els recursos que solen receptar-se perassegurar aquesta comunicació eficaç, sòbria i àgil, són un registre neutre i unes fraseslineals.1. Registre neutreSe sol dir que el registre ‘neutre’ és el més apropiat a la funció informativa del llenguatgeperiodístic. I no poques vegades es dóna entenent que un registre ‘neutre’ vaindissolublement lligat a una llengua de mínims, que és un concepte d’un altre ordre. Unregistre neutre més aviat demana, si de cas, una llengua, diguem-ne, ‘mitjana’, que és tantcom dir una llengua no gaire connotada: ni ampul·losa ni lacònica, sinó sòbria; ni refinada nivulgar, sinó culta; ni efusiva ni seca, sinó continguda...En unes altres paraules, la llengua periodística no hauria d’ésser ni una llengua remota, niuna llengua familiar. Un text periodístic no és un text jurídic ni mèdic, posem per cas; ni hade tenir pretensions didàctiques, ni vel·leïtats diguem-ne ‘literàries’. Però tampoc no és untext clafert de col·loquialismes, ni tolera vulgarismes de cap mena.Un estil informatiu eficaç no desdiu gens d’una llengua matisada i rica, sinó d’una llenguaprofusa o prolixa, tant com d’una llengua indigent o monòtona. En certa manera, un estilinformatiu eficaç demana una llengua regular i sostinguda, sense daltabaixos, però no gensrutinària.72