• De totes maneres, quan es tracta d’indicar estats d’esperit o de salut, emocions, etc., encatalà se sol fer servir, des de fa molt, el verb ‘estar’, fins i tot sense indicació de durada:Estar alegre, content o trist, bo o malalt... (però ésser feliç, i també alegre).b) També són significats propis, i idiomàtics, de ‘estar’, aquests:estar amb (estar-se amb): Està amb els amics (hi conviu, hi passa temps).estar de: És una mare que està molt dels fills (els estima, aprecia).estar en: La força està en la unió (hi consisteix, radica).estar per: Cal estar per la feina (aplicar-s'hi, no distreure-se'n).estar sobre: L'agent li estava molt a sobre (no el perdia de vista).estar-se de: ‘S’estava de tot per dedicar-se a la investigació’ (prescindia de tot).En canvi, els usos que comentem tot seguit no s’adiuen gens a ‘estar’ i han d ‘evitar-se.– Les perífrasis de ‘estar + gerundi’ per indicar que l’acció del verb s’escau en el momentpresent no són genuïnes i, si el verb en qüestió és de moviment (anar, córrer, passar...), sónestranyes, perquè ‘estar’ significa justament ‘restar’, ‘no moure’s’. Cal, doncs, evitarexemples com els següents:El pilot està corrent a més de 300 km l’hora (‘el pilot corre’).La comitiva està passant pel carrer de Jaume I (‘la comitiva passa ara’).Estem vivint un moment històric (‘vivim un moment històric’).De totes maneres, ‘estar’ també pot anar acompanyat d’un gerundi, però llavors no tenimuna perífrasi de ‘present continu’, sinó un verb acompanyat d’un complement adverbial,posem per cas:El jurat va estar tot el matí deliberant (‘va restar deliberant’).– De cap manera no s’han de construir frases passives amb ‘estar’. Exemples com elssegüents són inadmissibles:La campanya està patrocinada pel C. L. (‘és patrocinada pel’).El festival està organitzat per Z (‘és organitzat per’).92 Sóc a Lleida, però (m’)estic a Fraga’: tinc la residència a Fraga, però en aquest moment em trobo a Lleida‘Quan serem al cim, hi estarem mitja hora per descansar’: quan haurem arribat al cim, hi pararem mitja hora.68
7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes preposicions poden lligar noms o verbs amb noms 93 , i noms o verbs amb infinitius.Quan lliguen verbs amb infinitius de finalitat l’ús a vegades vacil·la. Però sovint l’infinitiu nodepèn pas del verb, sinó del complement que l’acompanya.L’ús de ‘per’ o de ‘per a’ regint un infinitiu de finalitat depèn de la categoria gramatical delterme que regeix aquestes preposicions; dit d’una altra manera, que una frase es construeixiamb ‘per’, i una altra de sentit idèntic, o quasi, amb ‘per a’, dependrà si la preposició ésregida per verb o per un nom.Anaren (verb) a València per veure les falles, i n’estan ben contents.De l’anada (nom) a València per a veure les falles, n’estan ben contents.Vegem ara, a grans trets, les possibilitats combinatòries bàsiques (A representa el segment,escrit amb versaletes, que regeix la preposició, i B el segment, subratllat, regit per lapreposició):a) Nom + infinitiu: el lligam es fa amb ‘per a’:b) Verb + infinitiu:L’interès per a orientar la investigació a les necessitats de l’economia és nou.Els dispositius per a atrapar els piròmans no han servit de gaire.De la utilització del joc de cartes per a denunciar personatges, ja n'hem parlat algunavegada.– Si el verb, transitiu o intransitiu, personal o impersonal, pronominal o no, indica algunamena d’acció, en el sentit més lat, el lligam es fa amb ‘per’: 94La federació va néixer per defensar els drets dels ciutadans europeus.Varen fer milers de quilòmetres per compondre cinquanta episodis de mitja hora.Una vegada al poder no va fer res per complir el programa electoral.Per situar les eleccions gallegues Vieiros ha preparat un dossier especial.Per aconseguir un objectiu tan difìcil X es proposa de continuar la seva estratègia.– Ara, si aquest verb va acompanyat d’un complement directe, i l’infinitiu93 ‘Nom’ designa ací, bàsicament, substantius i adjectius. Recordem, de passada, que l’infinitiu i el participipassat són formes nominals del verb: fixem-nos, per corroborar-ho, que alguns substantius són infinitius oparticipis passats: el menjar, els parlars, el certificat, l’atemptat, etc., i que els participis passats podenfuncionar com a adjectius.94 Ens sembla que això segueix, essencialment, la norma fabriana, si bé dilatant màximament la idea de ‘verbd’acció voluntària’. Des d’una òptica gramatical, no pas psicològica, quins verbs no indiquen una accióvoluntària? Ben pocs. A banda, sembla accessori que en algun cas sigui discutible l’aplicació de ‘per’ o de‘per a’; l’ús preposicional té sovint fronteres incertes.69
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona