grup a)Als països pobres, s’hi arribaran a cobrar mai els sous que es cobren a Europa?Tots aquests informes es poden llegir ‘on line’.La solidaritat s'ha d'articular des de cada país.grup b) (entre parèntesis, possibles alternatives)Segons la comissió, es vol organitzar congressos, exposicions, jornades... (‘es volenorganitzar’).Aquestes diputades, se les veu molt ambicioses (‘es veuen, o semblen, moltambicioses’).Aquest percussionista, se'l té pel millor del món (‘és tingut pel millor’).El poble té un nom nou, però se'l coneix pel vell (‘és conegut’, ‘tothom el coneix’).5. ‘ésser’A VilaWeb la forma usual de l’infinitiu d’aquest verb és ‘ser’. 88 , la del gerundi, ‘essent’, nopas ‘sent’, i la del participi, ‘estat’, no ‘sigut’, ni ‘esset’ o ‘set’.Si als articles signats, hi apareix la forma ‘ésser’, convé que no alterni amb la forma ‘ser’. Detotes maneres la forma nominal d’aquest infinitiu és sempre ‘ésser’ (‘els éssers vivents’).La forma ‘essent’ preserva, entre més avantatges, una diferència formal amb la tercerapersona del present d’indicatiu de ‘sentir’. Quant a ‘estat’, és la forma històrica, l’únicaencara vigent en alguns parlars i la més generalment usada en la llengua formal. 89El verb ‘ésser’ és el verb copulatiu i atributiu per excel·lència, i l’auxiliar propi i exclusiu deles oracions de passiva no reflexa (formades amb el pronom ‘es’, vegeu-ne l’apartatcorresponent).Les condicions són clares.Aquests pisos són buits, és clar.La convocatòria d’oposicions ja és publicada.El manifest és impulsat per l'AAC.Sobre aquest verb n’hi ha prou d’assenyalar, de manera general i esquemàtica, que en lescircumstàncies de lloc indica:– mera presència, sense connotació de cap mena:Els diputats ja són a l’hemicicle.88 Aquesta forma, tan majoritària avui en la llengua oral i formal i que en Coromines prova de legitimar, és degenuïnitat ben discutible. La forma pròpia d’aquest infinitiu és ‘ésser’, encara viva avui en alguns parlars o encertes expressions, i quan fa de substantiu. Més difusió i vivacitat té la forma ‘esser’ (accent tònic a l’últimasíl·laba).89 Aquesta forma coincideix des de sempre amb la del participi passat del verb ‘estar’.66
6. ‘estar’– arribada en un lloc:Les pancartes es desplegaran quan el president del club serà a la tribuna.Potser val la pena de recalcar també que la funció merament copulativa o atributivas’expressa amb ‘ésser’, no pas amb ‘estar’, tant se val si l’atribut és substantiu, adjectiu oparticipi:Aquesta llei és una filigrana d’equilibri.Volien que les competències no fossin gaire clares.Que els idealistes siguin morts, no vol dir que aquests ideals també ho siguin.És l’únic de la promoció que encara no és casat.D’entrada, ‘estar’ no és aquell verb que s’ha d’usar quan ‘ésser’ no sembla escaient. Ni s’hade pensar que, si ‘estar’ s’usa malament, la solució consisteixi a fer servir ‘ésser’. Si unaexpressió com ‘els parlamentaris estan de vacances’ no és genuïna, això no vol pas dir que‘els parlamentaris són de vacances’ ho sigui. 90El verb ‘estar’ no és un verb copulatiu, com ‘ésser’, ni pròpiament atributiu. Però quin és elsentit i l’ús històric i genuí d’aquest verb?a) ‘Estar’ no significa una certa manera d’ésser; no funciona com ‘ésser’, però indicantqualitats, condicions, estats transitoris. No, el significat bàsic de ‘estar’ és restar, mantenirse,perdurar. És a dir, s’usa ‘estar’ per indicar que algú o alguna cosa es manté en un lloc,un estat, d’una determinada manera..., durant un quant temps delimitat, un temps que elcontext ha d’explicitar, o ha de deixar sobreentendre inequívocament.‘El Parlament està tancat’, sense context, té un sentit que no és propi de ‘estar’ sinó de‘ésser’; és una manera no catalana de dir ‘el Parlament és tancat’.‘Fa dues hores que el Parlament està tancat’ significa, en canvi, que el Parlament esmanté tancat, roman tancat, des de fa dues hores.• Per extensió, ‘estar’ significa ‘no moure’s’, ‘mantenir-se quiet’, ‘parar’, etc. 91S’està dret, en senyal de protesta, a les portes del palau.• També significa tenir la residència en un lloc, ocupar una plaça en una empresa, i enaquest cas sovint es fa servir reflexivament (‘estar-se’):Estic (m’estic) a Fraga, a Benestar Social, a la Ramon Llull, a la plaça Major… 9290 En aquest exemple la bona solució fóra ‘se n’han anat de vacances’ o ‘fan vacances’, segons què vulguemdir.91 Recordem l’exemple: ‘Nen, estigues d’una vegada, que fas maldecap’. És a dir, ‘para’ (de moure’t, de fersoroll, de molestar...).67
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona