Vilaweb - Llibre d'estil

grup a)Als països pobres, s’hi arribaran a cobrar mai els sous que es cobren a Europa?Tots aquests informes es poden llegir ‘on line’.La solidaritat s'ha d'articular des de cada país.grup b) (entre parèntesis, possibles alternatives)Segons la comissió, es vol organitzar congressos, exposicions, jornades... (‘es volenorganitzar’).Aquestes diputades, se les veu molt ambicioses (‘es veuen, o semblen, moltambicioses’).Aquest percussionista, se'l té pel millor del món (‘és tingut pel millor’).El poble té un nom nou, però se'l coneix pel vell (‘és conegut’, ‘tothom el coneix’).5. ‘ésser’A VilaWeb la forma usual de l’infinitiu d’aquest verb és ‘ser’. 88 , la del gerundi, ‘essent’, nopas ‘sent’, i la del participi, ‘estat’, no ‘sigut’, ni ‘esset’ o ‘set’.Si als articles signats, hi apareix la forma ‘ésser’, convé que no alterni amb la forma ‘ser’. Detotes maneres la forma nominal d’aquest infinitiu és sempre ‘ésser’ (‘els éssers vivents’).La forma ‘essent’ preserva, entre més avantatges, una diferència formal amb la tercerapersona del present d’indicatiu de ‘sentir’. Quant a ‘estat’, és la forma històrica, l’únicaencara vigent en alguns parlars i la més generalment usada en la llengua formal. 89El verb ‘ésser’ és el verb copulatiu i atributiu per excel·lència, i l’auxiliar propi i exclusiu deles oracions de passiva no reflexa (formades amb el pronom ‘es’, vegeu-ne l’apartatcorresponent).Les condicions són clares.Aquests pisos són buits, és clar.La convocatòria d’oposicions ja és publicada.El manifest és impulsat per l'AAC.Sobre aquest verb n’hi ha prou d’assenyalar, de manera general i esquemàtica, que en lescircumstàncies de lloc indica:– mera presència, sense connotació de cap mena:Els diputats ja són a l’hemicicle.88 Aquesta forma, tan majoritària avui en la llengua oral i formal i que en Coromines prova de legitimar, és degenuïnitat ben discutible. La forma pròpia d’aquest infinitiu és ‘ésser’, encara viva avui en alguns parlars o encertes expressions, i quan fa de substantiu. Més difusió i vivacitat té la forma ‘esser’ (accent tònic a l’últimasíl·laba).89 Aquesta forma coincideix des de sempre amb la del participi passat del verb ‘estar’.66