Vilaweb - Llibre d'estil

L’euro manté la seva feblesa, malgrat les decisions preses (‘seva’ impropi, ‘l’euro esmanté feble...’).Una herba remeiera se'm mostra amb les seves floretes blaves, d’una bellesa exquisida(‘seves’ hi sobra).Els espectadors deixen els seus abrics al guarda-roba (‘l'abric’, en singular, sense‘seu’).Cada gènere té uns recursos propis que has de dominar per arribar al públic, però totstenen el seu punt de dificultat (‘seu’ impropi, ‘un punt de dificultat’).Ni volem ofendre els qui creuen cegament en aquest concurs, ni donar més argumentsals seus detractors (‘seus’ impropi, ‘als qui el detracten’).4. ‘es’El pronom ‘es’ s’usa com a complement reflexiu (‘es renta les mans’), com a complementdels verbs dits pronominals (‘veure-s’hi de nit’) i oracions impersonals ('en aquest llit, ja nos'hi dorm'), però també serveix per formar oracions passives reflexes. Ara, 'es' no fa ni ha defer mai de subjecte.a) 'La cultura es gestiona amb uns paràmetres diferents dels d’una empresa'. El subjected’aquesta oració és, inequívocament, 'la cultura' (amb el verb en singular), i 'es' hi fa decomplement: representa allò que la cultura gestiona.Literalment, la frase no diu pas que hom gestioni la cultura (diversament de com gestionariauna empresa), sinó que ‘la cultura es gestiona a si mateixa’, com si fos l’agent de la sevapròpia gestió. Aquesta frase, d’expressió activa, és de significat passiu ('la cosa gestionadaés la cultura'), i en diem 'passiva reflexa' perquè l'acció, representada pel pronom 'es', esreflecteix contra el subjecte.b) 'Contínuament es pretén inculcar fantasies de consum'. Aquesta frase no diu que lesfantasies s'inculquin a si mateixes, o pretenguin fer-ho, sinó que hi ha algú, alguna cosa, queho pretén. És a dir, 'fantasies de consum' sols pot ésser el complement directe de la frase, illavors el subjecte ha d'ésser forçosament 'es'.Del mateix patró és aquesta altra frase: ‘Els africans, se’ls manté en un estat dedependència permanent’. No hi ha dubte que ‘els’ hi fa de complement directe i que ‘es’ solspot fer-hi de subjecte. 87Doncs bé, si en català la funció de subjecte no és pròpia del pronom ‘es’, les frases del grupb) (en les quals ‘es’ fa de subjecte) són mal construïdes.Vegem ara unes poques frases més del grup a), pròpies de la llengua, i també del grup b),que no ho són i que s'han d'evitar.87 Una frase ben distinta és: ‘Per N. els arguments d’un debat són tan importants que se’ls prepara aconsciència’, on ‘se’ no és ni subjecte (que és ‘N.’), ni complement directe (que és ‘els’), sinó complementindirecte: els prepara ‘per a si’.65