c) Més fortuna encara ha fet aquest 'el' en les oracions relatives substantives (‘el que has defer’, ‘el que dirà’...), fins al punt d'ésser dominant.Vegem uns quants casos més de ‘el’ neutre (amb alternatives més apropiades):Han de recollir el so per reproduir-lo al més fidelment possible (‘tan fidelment com siguipossible’).El pitjor que pot passar és que no obtinguin ni un regidor (‘la pitjor cosa que pot passar’o bé 'res pitjor no pot passar que...').Pel que fa a les condicions del pacte... (‘sobre les condicions’).Ara parlarem de tot el relacionat amb l'òpera (‘de tot allò que es relaciona’).Això és el que és inadmissible pel govern, que es publiquin tants casos de corrupcióque l'afecten (‘això sí que és inadmissible pel govern’).3. ‘ell’ i ‘seu’Com que són uns pronoms i adjectius molt estretament vinculats, abordar-los en un sol blocpot ajudar a fer-ne veure la correlació.a) ‘ell’, ‘ells’, ‘ella’, ‘elles’En general, el català modern se serveix del pronom de tercera ‘persona’ (‘ell’, ‘ells’, ‘ella’,‘elles’) per referir-se, justament, a persones. Per extensió, també l'aplica a personificacions i,en comptades condicions, a animals. Fora d’això, l'ús del pronom de tercera personarelacionat amb termes no personals resulta estrident:Aquest campió té màquines de gimnàs a casa i passa moltes hores treballant ambelles.Des que ha començat la guerra, a la TV no es parla sinó d'ella.Però hi ha casos, igualment xocants, en què sembla que aquest ús estrany del pronom ‘ell’passi desapercebut:El projecte pot servir per comunicar les empreses tèxtils entre elles i amb els seusproveïdors.Arriba el setembre i, amb ell, l’eterna polèmica del preu dels llibres de text.També se sol fer servir el pronom 'ell' designant una persona, però d'una manera queviolenta la llengua tradicional:Parlant amb O. sempre t'adones que pots aprendre alguna cosa d'ell.I la nena, què esperes d'ella?Doncs bé, tots els exemples susdits il·lustren usos del pronom de tercera persona quesuplanten formes de dir pròpies:Aquest campió té màquines de gimnàs a casa i passa moltes hores treballant-hi.Des que ha començat la guerra, a la TV no fan sinó parlar-ne (‘no parlen de res més’).62
El projecte pot servir per comunicar les empreses tèxtils les unes amb les altres (‘entresi’) i amb els proveïdors.Arriba el setembre i, alhora, la vella polèmica del preu dels llibres de text.Parlant amb O. sempre t'adones que en pots aprendre alguna cosa.I de la nena, què n’esperes?Un altre ús abusiu de ‘ell, ella’ és d’acompanyar-lo d’indefinits o quantitatius com ara ‘tot’,‘molts’, ‘pocs’, ‘algun’, ‘cadascun’, ‘una part’…:Els presents estaven emocionats, tant que alguns d’ells ploraven.Les actrius, en canvi, van ser magnífiques, i totes elles van tenir intervencionsmemorables.Va tenir un record per als amics, unes paraules per a cadascun d’ells.Doncs bé, en aquests exemples i en tants i tants que se’n podrien oferir, ‘d’ells’ o ‘d’elles’ hisobren. En català, ‘algun’, ‘cadascun’, tot’, etc., són recursos que, a banda la funcióquantitativa o indefinida, representen perfectament bé el terme a què es refereixen, i n’hi haprou d’escriure, posem per cas:Els presents estaven emocionats, tant que alguns ploraven.Les actrius van ser magnífiques, i totes van tenir intervencions memorables.Va tenir un record per als amics, unes paraules per a cadascun.Més exemples de mal ús del pronom de tercera persona, amb propostes alternatives:Aquestes disposicions són, algunes d'elles, impopulars ('d'elles' hi sobra).Aquests projectes estan bé, però algun d'ells és massa car (‘però n'hi ha algun demassa car’).Aquests estudis tenen anys, però molts d'ells impressionen per la clarividència ('d'ells'hi sobra; o bé 'n'hi ha molts que impressionen’).Hi ha hagut dos atacs: un d'ells molt devastador i un altre força sanguinari ('un de moltdevastador i un altre de força…').Aquests treballs, tots ells meritoris, seran publicats aviat ('ells' hi sobra: 'tots meritoris').Les associacions de veïns, totes elles ben actives fa anys ('elles' hi sobra: 'totes benactives').Són massa obstacles i dos d’ells insuperables ('ells' hi sobra, 'dos d'insuperables').X. garanteix la bona fi de totes les operacions i de cadascuna d’elles (‘d’elles’ hi sobra’).b) ‘seu’, ‘seus’, ‘seva’, ‘seves’Avui la llengua escrita, i sobretot la dels mitjans de comunicació, va plena de 'seus' i ‘seves’,si no és que en fa un ús estrany, ben poc acordat a la llengua tradicional. Aquest abús de'seus' és afavorit per la pràctica de les llengües veïnes, que prodiguen més els possessiusde tercera persona (‘seu’, ‘seus’, ‘seva’, ‘seves’). Però quines condicions ha de complir l’úscatalà d’aquests possessius?63
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61: A la llista de participants hi havi
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona