Doncs bé, quan ‘altre’ s’usa en singular, l’element especificador no sol mancar-hi quasi mai,sinó en uns pocs casos idiomàtics: 'dia per altre', ‘altra vegada?’... 84Ja ho ha dit una altra vegada.Demanen qualsevol altra oportunitat.En canvi, en plural, la llengua escrita i la dels mitjans de comunicació ometen aquestdeterminador molt més que no pas la llengua corrent. Aquesta pràctica s’hauria d’evitar.Ja ho ha dit unes altres vegades (no pas pas, ‘altres vegades’).Sempre surten algunes altres oportunitats (no pas pas, ‘altres oportunitats’).b) A vegades ‘altre’ i sobretot 'altres' s’usen com si fossin quantitatius, com si volguessin dir‘més’. Però ‘altre’ indica la diferència entre dos termes o més . Fixem-nos en la diferència desentit que revelen els dos parells d’exemples següents:Ja ho ha dit unes altres vegades (en ocasions diverses),Ja ho ha dit més vegades (ho ha repetit prou sovint).Sempre surten algunes altres oportunitats (oportunitats noves),Sempre surten més oportunitats (més d’una).Avui n’hi ha que no deuen veure la diferència entre el primer exemple de cada parell i elsegon, atès que fan servir ‘altres’ en tots aquests casos. De la mateixa manera dirien:Després de la guerra ja no va escriure cap altre article (en lloc de ‘cap més’).c) També és prou corrent de fer precedir 'altres' de la preposició DE (‘d'altres’), encara queno tingui un ús partitiu. No cal dir que aquest ‘de’ és únicament acceptable quan 'altres' té dereferent un terme partitiu representat pel pronom ‘en’.La comissió admet algunes esmenes, però en desestima d'altres (com diríem,‘d’esmenes, n'hi ha de bones’).Ni li agraden aquestes condicions ni vol proposar-ne d’altres (com diríem 'de diferents').Seguidament, exposem uns quants exemples construïts amb uns ‘altres’ inadequats amb lafinalitat d’ajudar a aclarir-ne el recte ús (que s’ofereix, alternativament, entre parèntesi).Els personatges de 'Poble Nou' fan aparicions estel·lars en altres programes de TV3(en alguns altres programes).C. voldria comprar altres llibres de l'A. (més llibres).Després d'aquest atac se'n succeeixen d'altres de més importants (se'n succeeixen demés importants; ‘altres’ hi sobra).La sala d'entrevistes de les instal·lacions blau-grana és tot xivarri, més que no altresdies (més que no els altres dies).84 També es fa servir alguna vegada, sobretot en singular, com si fos un adjectiu qualificatiu, significant‘diferent’: ‘és un fenomen ben altre’.60
A la llista de participants hi havia, entre altres, A. B. i C (A la llista hi havia A., B., C. imés participants).EV va a les eleccions coalitzada amb UV, el PNB i altres (i algun partit més).Uns diuen tal cosa, i altres diuen la contrària (N'hi ha que diuen..., i n'hi ha que...).Hi ha hagut força atacs simultanis: uns molt devastadors i altres força sanguinaris ('unsde molt devastadors i uns altres de força sanguinaris').2. ‘el’ neutreUna pràctica rutinària fa de 'el' (a vegades 'allò’) un equivalent mecànic de l'article 'lo'espanyol. Això, a més d’ésser una mostra d’interferència notable, dóna resultats servils iestranys com, per exemple, 'parlarem de tot el relacionat amb la música' o 'allò inadmissiblepel govern'.a) L’article masculí 'el' acompanya adjectius (i participis) per fer-ne substantius abstractes,en substitució del ‘lo’ neutre castellà:Un estudi de la realitat i del real';El treball té en compte tot l’explorat fins ara’;El més important, el cert és... 85Cert és que totes les llengües romàniques veïnes fan servir aquest recurs, o un desemblant, 86 però si apareix en la llengua antiga, la moderna s’hi resistia més i aplicavarecursos diferents:'Un estudi de ver i de real’, 'de la veritat i de la realitat'.'Déu, creador de visible i d'invisible' (sense article), 'de les coses visibles i invisibles','d'allò que és visible i invisible'.b) En alguns casos, sobretot d'ús adverbial, aquesta expressió ha fet més fortuna:Al contrari, al més aviat possible, al llarg de l'any.Ocasionalment, la resistència de la llengua a aquesta solució ha fet que el 'lo' acabésconvertint-se en 'la' i es feminitzés tota l'expressió (potser perquè s’hi sobreentén el mot'cosa'):A la millor guanyarà el 'sí'.Sempre porta la contrària.La bona és que el tribunal li ha donat la raó.85 Equivalents més propis serien, modernament: contràriament, ben a l'inrevés; com més aviat, millor, o bé'tan aviat com sigui possible; durant l'any o de cap a cap de l'any; la cosa (el fet) més important; el cas és...86 'Une étude sur la réalité et le réel', 'Uno studio dalla realtà e dal reale', 'Um estúdio da realidade e do real','Un estudio de la realidad y de lo real'. (A l'última gramàtica (§ 41) Fabra en constata un cert ús en la nostrallengua, però no s'hi acaba de resignar.)61
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona