Vilaweb - Llibre d'estil

– Indicació temporal indeterminada, amb preposició:Pel desembre fa més fred que no pel gener.A l’estiu hi ha més accidents que no a la tardor.Aquests ocells solen venir a l'abril.Abans plovia més per la primavera.b) Tampoc no porten preposició les expressions que indiquen la raó temporal d’unaproporció:Escrivia mitja pàgina el dia (o ‘cada dia’, no ‘al dia’).Produeixen cent litres la setmana (o ‘cada setmana’, no ‘a la setmana’).La web de l’FBI rep dos milions i mig de visites el mes (o ‘cada mes’, no ‘al mes’).Solament hi plou un parell de vegades l’any (o ‘cada any’, no ‘a l’any’).c) Quan es refereix als darrers dies, mesos, anys, etc., passats, però considerats des delmoment present, la llengua popular fa servir indefectiblement el determinatiu ‘aquest,aquests’. Semblantment fa quan, en lloc d'ésser passats, són vinents.La Junta investigarà els comptes d’aquests darrers dos mesos (no pas ‘dels darrers’).Segons els experts, la calor d’aquests últims dies pot tenir efectes inesperats (no pas‘dels últims’).El pla de carreteres d’aquests deu anys vinents és obsolet, segons l’oposició (no pas‘dels deu anys’).d) Uns quants aspectes més de les expressions temporals, que convé de no perdre de vista,són aquests:– Els correlats de ‘mes passat’, ‘setmana passada’, etc., són ‘mes, setmana vinent’, 80 no‘pròxim(a)’, i menys encara ‘proper(a)’. Com que, a més, són expressions poc o moltfossilitzades, no és el cas de dir ‘la passada setmana’, ‘el vinent mes’, etc.– La fórmula catalana habitual és ‘cada dia’, ‘cada divendres’, etc., no pas ‘tots els dies’, ‘totsels divendres’, etc.– La locució ‘en + terme temporal’ expressa la durada d’una acció, no pas el temps que vatrigar o trigarà a esdevenir-se, cosa que s'indica, si de cas, amb ‘al cap de...’, ‘d’aquí a...’Va fer un viatge tan llarg EN dos dies (el viatge va durar dos dies).El concurs no es convocarà fins d’aquí a un any (no pas ‘en un any’).La llei no es va aprovar aquell mes, sinó al cap de mig any (no pas ‘en mig any’).80 També hi ha ‘setmana, mes, any que ve’, ‘setmana, mes, any entrant’. D’una altra banda, ‘mes pròxim’ noequival tant a ‘mes següent, com a ‘mes no llunyà’, de manera que dir, en ple juliol, el ‘pròxim maig’ noresulta gaire apropiat; en canvi, dir ‘el maig vinent’ és inobjectable.58