Vilaweb - Llibre d'estil

ObservacióEls numerals cardinals s'entenen, com hem dit, partitivament:Parlaran tres diputats (val a dir: una part de tots els diputats presents o possibles).Per això, si un cert nombre no indica pas una part, sinó una totalitat, cal adjuntar-hi l'adjectiu'tots' (no pas l'article 'els', ‘les’):Parlaran totes tres delegades (val a dir: tantes com n'hi ha de presents, totes).S’han fet deu funcions, i totes deu amb èxit (tantes com se n’han fetes, totes). 73Ara, si aquesta totalitat ja es determina d'alguna altra manera, el 'tots' hi sobra:També van parlar els tres delegats eslovens. 74c) La construcció ‘el que + verb’, seguida de ‘és que + verb’ té valor partitiu. Per exemple, ‘elque demanen els pilots és que els augmentin el sou’ (val a dir: de totes les coses que elspilots poden demanar, volen concretament que els augmentin el sou).D’aquesta construcció, potser poc genuïna, avui se n’abusa molt, i sovint valdria més, si node prescindir-ne, de substituir-la per expressions equivalents:Que els augmentin el sou, això demanen els pilots.Saquejar Catalunya amb excuses de solidaritat, aquesta és la tàctica de Madrid (en llocde ‘el que fa M. és...).La llei és important justament perquè penalitza la discriminació racial (en lloc de ‘el queté d’important la llei és que...’).Passa que els recursos són exigus (en lloc de ‘el que passa és que...’).d) Una altra mena d’expressions de valor partitiu són les construïdes amb ‘el + adjectiu’(l’anomenat 'adjectiu neutre'), com en aquest exemple:El curiós del cas és que tothom accepta aquesta situació.L’ús mateix d'aquest ‘adjectiu neutre’, popularment construït amb 'lo', resulta estrany i s'had'evitar amb tota diligència:Ja és ben curiós que tothom accepti aquesta situació (no pas ‘el curiós és que…’).Que l’oposició es preocupés del país sí que fóra interessant (no pas ‘l’interessant fóraque l’oposició...’).Allò que té d’extraordinari el cas és la capacitat de treball de F. (no pas ‘l’extraordinaridel cas és...’).73 No seria genuí de dir ‘parlaran les tres delegades’, ni tampoc ‘s’han fet deu funcions, i les deu amb èxit’.74 A títol comparatiu, vegem l’exemple següent: 'Van parlar, els tres delegats eslovens? Sí, tots tres.’ De lamateixa manera, als exemples anteriors diríem: ‘Parlaran les tres delegades que acaben d’arribar’; ‘s’han fetdeu funcions, i les cinc primeres amb èxit’.55