) L'aspecte de totalitat i determinació s'especifica amb l'article determinat ('el'), amb elsdemostratius ('aquest'...), amb els ordinals ('primer...'), amb uns pocs indefinits ('tot', 'cada','mateix'...) i es representa, si convé, pels pronoms de tercera persona ('el', ‘els’, ‘la’, ‘les’).Quan han vist aquestes notícies, ens les han censurades.Val a dir: són unes notícies determinades: concretament, aquestes, no pas unes qualssevol,i les han censurades totes.) L'aspecte d'indeterminació i de partitiu s'assenyala amb els numerals cardinals i partitius(‘un’, ‘dos’, ‘tres’..., ‘meitat’, ‘terç’...), la majoria indefinits ('algun', 'altre'..., quantitatius com'molt', 'poc', 'tant'...), , i es representa, si convé, pel pronom 'en'.Quan han sentit aquestes notícies, n’han censurades un parell.Això és: de totes les notícies que han sentit, n'han censurades un parell, és a dir: una part.Vegem uns pocs exemples en què es contrasta el punt de vista determinat total -indeterminat partitiu, i el tractament que en fa la llengua.a) Tenim deu notícies, ara en publicarem cinc i d'ací a una hora cinc més.b) Tenim deu notícies, ara en publicarem cinc i d'ací a una hora les altres cinc.cc) Publicarem aquestes dues notícies, l'una i l'altra.) S'indiquen dues parts indeterminades d'un tot: cinc notícies qualssevol de les deu quetenim, i després cinc més qualssevol.) L'aspecte varia parcialment: primerament s’hi indica una part indeterminada d'un tot:cinc notícies qualssevol de les deu que tenim, però una vegada publicades aquestes cincqualssevol, indeterminades, les notícies encara no publicades ja no són indeterminades,sinó determinades: són les úniques cinc que resten d’aquell mateix tot.cc) La perspectiva és, clarament, d’un tot determinat (‘aquestes dues’), i per això les partssón també determinades (l'una, l'altra). Per tant, seria incongruent de presentar els dosmembres de què parla aquesta frase com si l’un fos indeterminat i l’altre determinat.També hi ha incongruència a les oracions següents:D'aquestes teories, una era original i l'altra, curiosa.Si, per uns, el llibre és molt interessant, pels altres és molt banal.Si ‘aquestes' teories’ de la primera oració eren determinades, calia dir l'una... i l'altra; però, sieren indeterminades, s’havia de dir: ‘n’hi havia una d’original i una (altra) de curiosa’.A la segona oració, o bé considerem que hi tenim un tot constituït per dos grupsdeterminats, i llavors calia haver escrit 'pels uns..., pels altres', o bé considerem que hi tenimdos grups indeterminats, que són una part d’un tot més ample, i llavors calia haver escrit 'peruns..., per uns altres'.54
ObservacióEls numerals cardinals s'entenen, com hem dit, partitivament:Parlaran tres diputats (val a dir: una part de tots els diputats presents o possibles).Per això, si un cert nombre no indica pas una part, sinó una totalitat, cal adjuntar-hi l'adjectiu'tots' (no pas l'article 'els', ‘les’):Parlaran totes tres delegades (val a dir: tantes com n'hi ha de presents, totes).S’han fet deu funcions, i totes deu amb èxit (tantes com se n’han fetes, totes). 73Ara, si aquesta totalitat ja es determina d'alguna altra manera, el 'tots' hi sobra:També van parlar els tres delegats eslovens. 74c) La construcció ‘el que + verb’, seguida de ‘és que + verb’ té valor partitiu. Per exemple, ‘elque demanen els pilots és que els augmentin el sou’ (val a dir: de totes les coses que elspilots poden demanar, volen concretament que els augmentin el sou).D’aquesta construcció, potser poc genuïna, avui se n’abusa molt, i sovint valdria més, si node prescindir-ne, de substituir-la per expressions equivalents:Que els augmentin el sou, això demanen els pilots.Saquejar Catalunya amb excuses de solidaritat, aquesta és la tàctica de Madrid (en llocde ‘el que fa M. és...).La llei és important justament perquè penalitza la discriminació racial (en lloc de ‘el queté d’important la llei és que...’).Passa que els recursos són exigus (en lloc de ‘el que passa és que...’).d) Una altra mena d’expressions de valor partitiu són les construïdes amb ‘el + adjectiu’(l’anomenat 'adjectiu neutre'), com en aquest exemple:El curiós del cas és que tothom accepta aquesta situació.L’ús mateix d'aquest ‘adjectiu neutre’, popularment construït amb 'lo', resulta estrany i s'had'evitar amb tota diligència:Ja és ben curiós que tothom accepti aquesta situació (no pas ‘el curiós és que…’).Que l’oposició es preocupés del país sí que fóra interessant (no pas ‘l’interessant fóraque l’oposició...’).Allò que té d’extraordinari el cas és la capacitat de treball de F. (no pas ‘l’extraordinaridel cas és...’).73 No seria genuí de dir ‘parlaran les tres delegades’, ni tampoc ‘s’han fet deu funcions, i les deu amb èxit’.74 A títol comparatiu, vegem l’exemple següent: 'Van parlar, els tres delegats eslovens? Sí, tots tres.’ De lamateixa manera, als exemples anteriors diríem: ‘Parlaran les tres delegades que acaben d’arribar’; ‘s’han fetdeu funcions, i les cinc primeres amb èxit’.55
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4: 4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6: I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53: Dóna la mà / les mans als company
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106:
X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona