Vilaweb - Llibre d'estil

) L'aspecte de totalitat i determinació s'especifica amb l'article determinat ('el'), amb elsdemostratius ('aquest'...), amb els ordinals ('primer...'), amb uns pocs indefinits ('tot', 'cada','mateix'...) i es representa, si convé, pels pronoms de tercera persona ('el', ‘els’, ‘la’, ‘les’).Quan han vist aquestes notícies, ens les han censurades.Val a dir: són unes notícies determinades: concretament, aquestes, no pas unes qualssevol,i les han censurades totes.) L'aspecte d'indeterminació i de partitiu s'assenyala amb els numerals cardinals i partitius(‘un’, ‘dos’, ‘tres’..., ‘meitat’, ‘terç’...), la majoria indefinits ('algun', 'altre'..., quantitatius com'molt', 'poc', 'tant'...), , i es representa, si convé, pel pronom 'en'.Quan han sentit aquestes notícies, n’han censurades un parell.Això és: de totes les notícies que han sentit, n'han censurades un parell, és a dir: una part.Vegem uns pocs exemples en què es contrasta el punt de vista determinat total -indeterminat partitiu, i el tractament que en fa la llengua.a) Tenim deu notícies, ara en publicarem cinc i d'ací a una hora cinc més.b) Tenim deu notícies, ara en publicarem cinc i d'ací a una hora les altres cinc.cc) Publicarem aquestes dues notícies, l'una i l'altra.) S'indiquen dues parts indeterminades d'un tot: cinc notícies qualssevol de les deu quetenim, i després cinc més qualssevol.) L'aspecte varia parcialment: primerament s’hi indica una part indeterminada d'un tot:cinc notícies qualssevol de les deu que tenim, però una vegada publicades aquestes cincqualssevol, indeterminades, les notícies encara no publicades ja no són indeterminades,sinó determinades: són les úniques cinc que resten d’aquell mateix tot.cc) La perspectiva és, clarament, d’un tot determinat (‘aquestes dues’), i per això les partssón també determinades (l'una, l'altra). Per tant, seria incongruent de presentar els dosmembres de què parla aquesta frase com si l’un fos indeterminat i l’altre determinat.També hi ha incongruència a les oracions següents:D'aquestes teories, una era original i l'altra, curiosa.Si, per uns, el llibre és molt interessant, pels altres és molt banal.Si ‘aquestes' teories’ de la primera oració eren determinades, calia dir l'una... i l'altra; però, sieren indeterminades, s’havia de dir: ‘n’hi havia una d’original i una (altra) de curiosa’.A la segona oració, o bé considerem que hi tenim un tot constituït per dos grupsdeterminats, i llavors calia haver escrit 'pels uns..., pels altres', o bé considerem que hi tenimdos grups indeterminats, que són una part d’un tot més ample, i llavors calia haver escrit 'peruns..., per uns altres'.54