Vilaweb - Llibre d'estil

Dóna la mà / les mans als companys, a les companyes : Els la / els les dóna (alscompanys o companyes, la mà / les mans);Va enviar tot allò a les organitzacions, als associats : Els ho va enviar (a lesorganitzacions o associats, tot allò);Repartirà begudes als veïns, a les veïnes: Els en repartirà (als veïns o veïnes, debegudes);Explicava els seus mals a la filla, al nebot / al cafè: Els hi explicava (a la filla o nebot, alcafè).) Cal distingir regularment els pronoms atributius:– ‘el’ i ‘ho’, segons que el referent sigui determinat (‘el’) o indeterminat (‘ho’):És aquest el delegat? Sí que l’és (no pas ‘ho és’);Es fa passar per delegat d’O., i no ho és.– ‘en’ i ‘ho’, segons que l’atribució indiqui intensitat (‘en’) o no (‘ho’):Aquesta sentència és injusta i ho és als ulls de tothom (no pas ‘n’és’);Que n’és, d’injusta, aquesta sentència! (intensitat).6. ‘Qui’, ‘els qui’, frases de relatiu substantivesLes construccions de relatiu substantives que es refereixen a persona es formen amb ‘qui’(la qui, tothom qui, aquells qui...), no pas amb ‘que’.Solament van atendre els qui havien arribat a l’hora (no pas ‘els que havien arribat’).Les qui vulguin arribar al cim hauran de matinar.Ara, el recurs més idoni per a referir-se a una persona indeterminada, tant si és part d’un totconcret com d’un tot genèric, és el pronom ‘qui’ tot sol, com proven tants adagis i dites: ‘quino vulgui pols que no vagi a l’era’; ‘qui paga mana’; ‘qui t’entengui que et compri’; ‘qui dejove no treballa, quan és vell dorm a la palla’, etc., que avui n’hi ha molts que construirien,segurament, així: ‘els que no vulguin pols...’, ‘el que paga...’, ‘el que t’entengui...’, ‘els que dejoves...’, o tal vegada: ‘els qui no vulguin pols...’, ‘el qui paga...’, ‘el qui t’entengui...’, ‘els quide joves...’ En vist d’això, val la pena de recalcar que la construcció amb ‘qui’ tot sol hauriad’ésser la preferida, tret que hi hagi voluntat d’establir alguna mena de distinció (de gènere,per exemple): ‘la qui paga mana’.7. Determinació i indeterminació, o el tot i la partÉs propi del català considerar les coses sota un doble aspecte: o bé com un tot determinat,o bé com una part, indeterminada, d'un tot.Escoltava les notícies, aquelles dues notícies.Ha sentit unes notícies, dues notícies.53