Quant als pronoms febles i la manera de combinar-los n’hi ha prou de definir posicions id’apuntar uns pocs criteris d’orientació general.El sistema combinatori d’aquests pronoms, tal com el va establir el Mestre Fabra, és massasòlid i té una funció de cohesió dialectal massa important per a renunciar-hi, ni que siguiparcialment. Que cap dialecte no realitzi la combinatòria fabriana completa, 71 no significaque la llengua estàndard no n’hagi de treure tot el benefici que aporta. Per això se’nrecorden els punts següents.) El sistema combinatori ‘l’hi’, ‘la hi’, ‘els hi’, ‘les hi’ és preferent, perquè és el més estès: éspropi de tot el dialecte oriental i de tot el dialecte nord-occidental. En contrapartida, elsistema ‘li’l, ‘li la’, ‘li’ls’, ‘li les’ és més ‘lògic’ i, potser, més antic, però sols és vigent alsparlars sud-occidentals. En tot cas, aquests dos sistemes ni es poden barrejar o fusionar nihan d’alternar-se.) La pluralització de ‘li’ en ‘els hi’ és regional i, per tant, s'ha d'evitar: 72Telefona al secretari, a la infermera: Li telefona (al secretari, o infermera, singular);Escrivia a les germanes, als cosins: Els escrivia (a les germanes, o cosins, plural).c) Per la mateixa raó es descarten les neutralitzacions següents:– de ‘la hi’ o ‘li ho’ a ‘l’hi’:Van deixar la clau al nen, a la nena, / a casa: La hi van deixar (la clau, al nen o nena / acasa);No volen explicar això al jutge, a la jutgessa: No li ho volen explicar (això, al jutge ojutgessa);Portes un regal a l’amic, a l'amiga / a la clínica: L’hi portes (el regal, a l’amic o amiga / ala clínica).– de ‘li’n’ a ‘n’hi’:No volien donar poders a l'hereu, a la pubilla: No li’n volien donar (de poders, a l'hereu opubilla);Que no porten aigua a casa?: Que no n’hi porten (d’aigua, a casa).– de ‘els el’, ‘els els’, ‘els la’, els les’, ‘els ho’ o ‘els en’ a ‘els hi’:Tira el pom / els poms a les noies, als nois: Els el / els els tira (a les noies o nois, el pom/ els poms);71 Tot amb tot, en català central no són pas insòlites formes com ‘li ho’ (/liu/), i ‘li’n’ diferent de ‘n’hi’, odistincions com ‘l’era’ i ‘ho era’, encara que no siguin generals. Sigui com sigui, no té base l’opinió quesustenta que la proposta fabriana és un ‘invent’. És una sistematització, no un invent.72 En els exemples dels apartats b) i c) tots els termes subratllats, indistintament del gènere, es podenrepresentar per 'li' (reduït a 'hi' en contacte amb els pronoms 'el, 'la', 'els, 'les'), si són en singular, o per 'els',si són en plural.52
Dóna la mà / les mans als companys, a les companyes : Els la / els les dóna (alscompanys o companyes, la mà / les mans);Va enviar tot allò a les organitzacions, als associats : Els ho va enviar (a lesorganitzacions o associats, tot allò);Repartirà begudes als veïns, a les veïnes: Els en repartirà (als veïns o veïnes, debegudes);Explicava els seus mals a la filla, al nebot / al cafè: Els hi explicava (a la filla o nebot, alcafè).) Cal distingir regularment els pronoms atributius:– ‘el’ i ‘ho’, segons que el referent sigui determinat (‘el’) o indeterminat (‘ho’):És aquest el delegat? Sí que l’és (no pas ‘ho és’);Es fa passar per delegat d’O., i no ho és.– ‘en’ i ‘ho’, segons que l’atribució indiqui intensitat (‘en’) o no (‘ho’):Aquesta sentència és injusta i ho és als ulls de tothom (no pas ‘n’és’);Que n’és, d’injusta, aquesta sentència! (intensitat).6. ‘Qui’, ‘els qui’, frases de relatiu substantivesLes construccions de relatiu substantives que es refereixen a persona es formen amb ‘qui’(la qui, tothom qui, aquells qui...), no pas amb ‘que’.Solament van atendre els qui havien arribat a l’hora (no pas ‘els que havien arribat’).Les qui vulguin arribar al cim hauran de matinar.Ara, el recurs més idoni per a referir-se a una persona indeterminada, tant si és part d’un totconcret com d’un tot genèric, és el pronom ‘qui’ tot sol, com proven tants adagis i dites: ‘quino vulgui pols que no vagi a l’era’; ‘qui paga mana’; ‘qui t’entengui que et compri’; ‘qui dejove no treballa, quan és vell dorm a la palla’, etc., que avui n’hi ha molts que construirien,segurament, així: ‘els que no vulguin pols...’, ‘el que paga...’, ‘el que t’entengui...’, ‘els que dejoves...’, o tal vegada: ‘els qui no vulguin pols...’, ‘el qui paga...’, ‘el qui t’entengui...’, ‘els quide joves...’ En vist d’això, val la pena de recalcar que la construcció amb ‘qui’ tot sol hauriad’ésser la preferida, tret que hi hagi voluntat d’establir alguna mena de distinció (de gènere,per exemple): ‘la qui paga mana’.7. Determinació i indeterminació, o el tot i la partÉs propi del català considerar les coses sota un doble aspecte: o bé com un tot determinat,o bé com una part, indeterminada, d'un tot.Escoltava les notícies, aquelles dues notícies.Ha sentit unes notícies, dues notícies.53
- Page 1 and 2: Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4: 4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6: I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51: és obligatori que aquest precedeix
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104:
ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106:
X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona