secundari depèn, en certs casos, del verb de la frase principal. Molt esquemàticament, elscriteris són aquests:Si a la frase principal hi ha un temps passat d'indicatiu, el de la frase subordinada va enimperfet, plusquamperfet o condicional.L'advocat argumentava que la norma era massa vaga (no pas ‘és vaga')El reu va admetre que havia destruït proves (no pas ‘va destruir’).El ministre rus va dir que Rússia votaria contra la resolució i que calia donar suport alsinspectors (no pas ‘votarà’, ni ‘cal donar suport’).Semblantment passa, si el verb de la frase secundària ha d'anar en subjuntiu; en tal cas, eltemps ha d’ésser l’imperfet:Els Verds van demanar que el govern invertís més en energia solar (no pas 'inverteixi').L’ONU pretenia que el referèndum es fes enguany (no pas ‘es faci’).La llengua periodística violenta sovint aquesta mena de ‘concordança temporal’ per conferirun aire d’actualitat, o d’immediatesa, a la informació, segurament perquè equipara tempscronològic i temps gramatical. De totes maneres, és una pràctica que s’ha d’evitar, d’acordamb la llengua tradicional.b) Quan un nom col·lectiu fa de subjecte, el verb pot concordar-hi en singular o en plural,però no és recomanable la pràctica habitual d’alternar aquesta concordança.El jovent va idear aquesta disbauxa, que volia deslligar de la religió (no pas ‘volien’).c) Encara que mots com ‘grup’, ‘equip’, ‘pilot’... portin un complement nominal en plural, elverb ha de concordar amb el nom, no pas amb el complement; i si el nom és singular, elverb també.Un equip de programadors catalans ha participat en una iniciativa europea (no pas ‘hanparticipat’).Un grup de voluntaris visita els suburbis més pobres de la megàpolis i ajuda lesorganitzacions que hi treballen (no pas ‘visiten’, ‘ajuden’).d) Quan el subjecte és format per dos membres o més lligats per una conjunció copulativa(‘i, ni’) el verb va, naturalment, en plural; en canvi, quan el subjecte és un sol membre queactua ‘amb, conjuntament amb...’ un altre o més, el verb va en singular:El PSC i ICV van votar contra l’esmena; CiU i PP van votar-hi a favor.El PSC, conjuntament amb ICV, va votar que no (no pas ‘van votar’).El Centre Català, juntament amb la UNESCO, organitza un debat (no pas ‘organitzen).e) Si un substantiu és determinat per més d’un adjectiu numeral, per exemple, una pràcticaactualment molt estesa és d’anteposar-los tots dos al substantiu, però més genuí és decol·locar el substantiu després del primer numeral. En tot cas, si el primer numeral és ‘un’,50
és obligatori que aquest precedeixi el substantiu que determina (entre més coses, perexigències de concordança de nombre).El debat durarà tres dies o quatre (en lloc de ‘tres o quatre dies’).L’empresa obliga molts treballadors a fer una hora extra o dues (no pas ‘una o dueshores extres’).f) Quan un adjectiu qualifica noms de gènere divers, pren la forma masculina plural. Perquèaquest règim no resulti forçat, convé de disposar els noms, si és possible, de manera queels més pròxims a l’adjectiu siguin masculins:Una administració, una economia i un govern molt dinàmics’;Són intuïcions i propòsits atrevits.Millor que no pas:Un govern, una administració i una economia molt dinàmics;Són propòsits i intuïcions atrevits. 705. De pronoms i combinacions pronominalsLa llengua dels mitjans tendeix a prescindir molt dels pronoms febles (i no pas solament delsadverbials ‘en’, ‘hi’), en part perquè practica un desplegament de termes sinònims, sovintabusiu, com ja hem indicat en l’apartat dedicat al lèxic.‘A l’exposició de D., el comissari va dedicar al pintor grans elogis. Va dir de l’artista, perexemple, que ja s’havia guanyat la glòria, i que ningú no es podia comparar amb ungeni com ell.’Això fa el discurs informatiu innecessàriament llarg, poc concís i, més d’una vegada, confús.L’exemple anterior necessita cinc termes per a referir-se a un mateix individu: D., pintor,artista, geni, ell. Que un recurs oportú dels pronoms ajuda a fer més llegidora una informacióho il·lustra la redacció següent del mateix text, que, sense perdre gens de contingut, resultamés sòbria i diàfana:A l’exposició del pintor D. el comissari va dedicar-li grans elogis. Va dir-ne, per exemple,que ja s’havia guanyat la glòria i que ningú no s’hi podia comparar.La recomanació és, doncs, de no estalviar els pronoms, que tant serveixen per donaragilitat, flexibilitat i concisió al discurs. És clar, aquesta recomanació pot implicar que frases iperíodes s’hagin de construir d’una altra manera, que és tant com dir que s’han de pensard’una altra manera.70 En canvi, una frase com ‘costa, no rendir-se a uns conceptes, una argumentació i una conclusió tan clars’no es podria modificar en ‘costa, no rendir-se a una exposició, una argumentació i uns conceptes tan clars’sense perdre la il·lació lògica que va del concepte a l’argumentació i a la conclusió.51
- Page 1 and 2: Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4: 4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6: I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102:
aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104:
ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106:
X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona